Els millors restaurants i bars de l'Hospitalet de Llobregat

De què va? El Bar Córdoba de l'Hospitalet és el paradigma del bar de tapes sevillà que, en la seva millor expressió com aquí, és glòria beneïda; hi trobareu tapes que són més que un plat sencer, com per exemple la pantagruèlica ració de caçó fresc en adob o unes tortetes de camarons excel·lents. Anar de tapes aquí és preguntar-te per què ho fas en tristos facsímils del centre a preus que t'espanten. Els germans Prieto han mantingut el bar dels seus pares, de l'any 1970, com un racó de Triana a Pubilla Cases.

I què s'hi menja? Hi ha de tot, de gran qualitat i en racions gegantines (aquells flamenquins!). Però si hi ha un plat que ha construït la seva llegenda, són les braves, famoses més enllà del barri. Els ingredients de la salsa són tan secrets com els de la Coca-Cola; només dues persones de cada generació els han conegut per elaborar-la. L'ambient i la clientela són tan populars com la carta. Tenen un segon local al centre comercial La Farga (Av. de Josep Tarradellas i Joan, s/n). 

De què va? Una bodega oberta a finals dels anys 60 que ha romàs impermeable a les modes, al turisme i a les gildes a 5 euros. Un lloc deliciós, conservat pel seu amo com un facsímil, amb bótes de vi a granel, escurabutxaques i preus d'abans dels Jocs Olímpics. Cerveses a poc més d'un euro! Ensaladilla russa boníssima a tres!

I què demano? Us asseureu en una barra que defuig la nostàlgia deliberada: aquesta bodega senzillament ha travessat les dècades en bona forma. I gaudireu d'un aperitiu esplèndid a base de gildes d'olives grans i conserves ben combinades, ensaladilla russa i patates xips que tenen gust d'infantesa, abans que conceptes com vermuteria, croqueta d'ànec a la pequinesa i truita de patates d'influenciador corrompessin la nostra vida i el nostre vermut. 

De què va? Si correu pel centre de l'Hospitalet, teniu el cuquet a l'estómac, però no us voleu empatxar, heu d'anar al Cabut del Centre. El local té terrassa, però sovint costa trobar-hi lloc a causa d'una relació qualitat-preu d'allò més òptima.

I què demano? Pintxos freds com el d'amanida de llamàntol i cranc, calents com el de botifarra esparracada amb bolets i pa de coca o el de xoriço crioll amb ou de guatlla, i tapes per compartir, temptadores i contundents, que van des de les clàssiques –caçó en adob– a temptacions com croquetes de porc rostrit i desfilat. Si us agafa gana i canvieu d'opinió, no patiu: també hi ha plats sencers, com capipota, cua de bou i altres plats més potents.

De què va? L'equatoriana és una de les nacionalitats d'origen llatinoamericà més nombroses de l'Hospitalet. Per això, la ciutat compta amb força restaurants que serveixen els plats més emblemàtics de la seva gastronomia: des del cebiche fins a l'encebollado, la sopa de tonyina blanca. Un dels millors és el Camarón Salsero.

I què demano? Plats tan mítics com els esmentats, però potser menys coneguts per aquestes contrades, com l'hornado (lletons al carbó amb mote, tomàquet, plàtan madur i aguacat) o la guatita, l'equivalent als nostres callos amb bixa, cacauets, arròs, patata, aguacat i cilantre. L'ambient és totalment popular; aquí es reuneixen grups d'amics i famílies nombroses amb ganes de menjar molt i bé

De què va? Al costat de la rambla de Just Oliveras hi ha un bar de barri amb alma roquera, el Carn d’Olla. El nom ja us dóna moltes pistes de per on va la cosa. Ho heu encertat: la cosa no va de sushi ni de cebiches. Efectivament, elaboren cuina d’aquí afinada, però a la seva manera.

I què demano? Fan variacions de les receptes de sempre: caneló cruixent de rostit amb maionesa de tòfona o escuma de crema de Sant Josep, per exemple. Tampoc hi falten els clàssics: bombes, de boquerons, torreznos, galtes, mandonguilles i bacallà amb samfaina. Menció especial per al assortiment de croquetes casolanes i, en concret, les de gambes amb allioli de gamba (beneïda redundància). Bon ambient i preus raonables: paga la pena

De què va? No hi ha cap certesa que aquesta bodega del centre històric de l'Hospitalet, situada en un carrer tranquil a tocar del mercat del Centre, obrís exactament el 1912 (els arxius que podrien demostrar-ho es van cremar), però que fa més de cent anys que funciona ningú ho dubta. Aquí es pot comprar vi, cava, licors i vermut, i omplir la pança amb un excel·lent assortiment d'encurtits i conserves.

I què s'hi menja? Bons aperitius, sobretot. Potser són les banderilles i les gildes que prepara l'Oliver, l'amo, el que més fama li ha donat, però no passeu per alt les anxoves, comprades en salaó a l'Escala i dessalades artesanalment. La bodega conserva tot l'encant: bótes de vi, pissarra, un mostrador generós i prestatgeries plenes de dalt a baix de ampolles

De què va? Choroní és un poble de la franja costanera de l'estat veneçolà d'Aragua. Els propietaris d'aquest restaurant familiar són d'allà. Aquí, molt a prop de la Sala Salamandra, es dediquen a servir alguns dels plats més emblemàtics de la seva cuina d'origen. L'eslògan del local és "on tot l'any és estiu" i hi fa justícia: ambient distès i tracte proper.

I quins són? Arepes, empanades, cachapas i plats més contundents com el pabellón criollo (arròs, vedella desfilada, fesols, plàtan madur, formatge, aguacat i una arepa petita). I ull a invents divertits i sense prejudicis, com els seus tequenachos, que són precisament això: uns nachos substanciosos, amb fesol negre i pico de gallo, esquitxats de trossos de tequeño de formatge. O les seves patates braves caribenyes. No, aquest no és un lloc per fer dieta.

De què va? El 2016, el cuiner Guillem Salazar, format a la Hofmann, i el cambrer Ignasi Redón van transformar una antiga bodega en una casa de menjars: el Debut. Sis anys més tard, la van convertir en el que és avui, un excel·lent bar on despatxar platillos de temporada per compartir, amb una carta de vins extraordinària (majoritàriament catalans i amb alguna etiqueta francesa).

I què demano? Fieu-vos de tot. Tenen bons proveïdors (verdures del Prat de Llobregat, fruita del Maresme, carn de Tarragona, peix de la peixateria del barri), altes dosis de creativitat però amb els peus a terra, i meravelles com les figues amb anxoves, els rossinyols en escabetx o l'orella de porc premsada amb ximixurri.

De què va? Som davant de l'spin-off de L'Artesana del Poblenou. A l'Hospitalet han repetit el model que els ha portat a ser tota una institució però, per la localització, amb un toc més popular i de receptes una mica més tradicionals. És la mateixa fórmula que al Poblenou: esmorzars de forquilla, menú de migdia i carta de nit els caps de setmana.

I què demano? És una cuina catalana directa, però amb un toc d'alt nivell. Tot fet des de zero i amb un bagatge de plats més tradicional que al Poblenou, amb delícies com els calamars farcits de botifarra de perol o un rotlle de costella farcit de bolets, igualment meravellosos. Tant a Barcelona com a l'Hospitalet, aquesta gent fa, sens dubte, un dels millors menús de migdia que es poden trobar a l'àrea metropolitana. 

La Verònica Puig i en Gustavo González, emprenedors enamorats de la tapa casolana i el bon vermut, regnen en un bar restaurant amb “una cuina de tapa casolana, on el 90% està fet a mà”, explica ella. I des del 2019 han establert tapes clàssiques: com la bomba de l’Hospitalet –melosa, picant, sense arrebossar– i els seitons de la casa, marinats amb oli d’oliva, llima i mandarina. Hi ha altres especialitats més contundents i tradicionals, com un torrezno sensacional i unes mandonguilles amb sèpia de manual.

També tenen un racó vegà amb falàfel de llenties amb tzatziki i pintxos amb seitan i sobrassada vegans, la majoria de les elaboracions preparades des de zero (això inclou les croquetes!). La bodega és cosa de González, un boig del vermut que ha aconseguit reunir més de cent referències d’aperitius a la carta! I ull que tenen unes cartes de vermut amb caselles per marcar, que la clientela es pot emportar a casa, i eixamplar així la seva cultura vermutera.  

De què va? Isabel Carvajal, la mestressa, va començar venent iogurts casolans a la comunitat mexicana. De seguida va passar a preparar salses i truites artesanes, i la demanda no va parar de créixer, fins al punt que va haver de buscar un local a l'Hospitalet per consolidar i expandir el negoci. Avui ja compta amb un segon establiment al centre comercial Westfield La Maquinista de Barcelona. A la carta hi trobareu una oferta clàssica, cent per cent mexicana.

I com s'hi menja? S'hi menja chido, pinche cabrón. Menjar molt ben elaborat, a bon preu i molt abundant: quesadillas, tacos, nachos, volcanes, tortas, pozole i birria. Farcint els diferents matisos del blat de moro hi ha els guisats més populars del gegant gastronòmic: cochinita, pastor, carnitas, mole... I atenció, que també disposen de torta ahogada! Aquella meravella d'entrepà de guisat i fesols que neda en salsa de tomàquet picant. 

La Yas i l’Álex són els propietaris d’aquesta xarcuteria amb espai de degustació. Gent de morro fi, aquest és el vostre lloc. Productes artesans, formatges, ibèrics i embotits de nivell. Com a plats estrella, per aclamació popular, les carxofes amb cecina i foie-gras semicuit i el cachopo de rostit de galta de vedella, farcit de cecina i formatge i napat amb el seu propi suc. Venen carn de la bona, però també la saben cuinar de manera excel·lent: vegeu les seves costelles de porc ibèric, cuinades a 12 hores a baixa temperatura, i macerades amb fons càrnic selecte, també. 

També hi trobareu clàssics com les braves, però el duo les fa amb allioli d’alfàbrega, sofregit picant i allioli de nyora i pebre vermell fumat, i creacions originals com el carpaccio de pop i capipota. La carta de vermuts, vins i cerveses va en consonància amb el que surt de la cuina, així que deixeu-vos aconsellar. 

De què va? La Mary Pickford és una cocteleria clàssica i elegant, de marbre clar i fusta fosca, racons tranquils i jazz i blues de fons. No hi ha canvis d'estat físic a la copa, ni fum ni electricitat (ni hordes de turistes mixològics amb samarretes iròniques de heavy metal que ballen sobre la barra). Es troba a les antípodes de la cocteleria barcelonina moderna, farcida d'amanides flotant i combinats a piles.

I què s'hi beu? Tragos clàssics molt ben fets, a un preu que, si el compares amb les cases homòlogues de Barcelona, és un regal. Amb un bon whisky sour a la mà, ens preguntem si, en lloc de tenir una visió equivocada de la realitat, el que tenim a Barcelona no és una realitat equivocada. També tenen una bona selecció de cervesa artesana en ampolla.

De què va? Era qüestió de temps que arribessin les cafeteries d'especialitat a l'Hospitalet. Hola, Masala Chy! Al capdavant hi ha el medellinenc Julio César Franco, científic i barista, i el local és, en realitat, un obrador reconvertit en cafeteria.

I què s'hi beu? Cafè d'especialitat en diferents formats, però l'estrella és el chai, disponible tant en versió latte com tradicional. Rere el mostrador elabora el seu Chai Spice Concentrate —un producte natural que en facilita la preparació—, que distribueix a diversos locals barcelonins. Per acompanyar l'oferta líquida, brioixeria de qualitat, intensament especiada.