Coses per fer a Barcelona al juliol

Tot en Luna Ki és impactant. Tant la seva imatge, que juga amb la confusió de gènere, com el maximalisme de les seves produccions d’hyperpop i les seves lletres plenes de referències sexuals desacomplexades. Sempre extremada i extravagant, ha fet cançons com 'Voy a morir' –amb què es va presentar al Benidorm Fest– que juga entre el rock alternatiu i l'univers de l'anime. Al maig va publicar 'CL34N' i l’havia de presentar al BAM aquest setembre, però el concert es va cancel·lar per la pluja dos minuts abans de començar i ara el recupera a l’Apolo. 

El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia presenta la primera edició del festival del mateix nom, els dies 2 i 3 de febrer a la sala Paral·lel 62, amb 'Freedom first, jazz des del corredor de la mort', d'Albert Marquès i Keith Lamar; la reina del kuduro Pongo, i Hip Horns Brass Collective, que compta amb les col·laboracions estel·lars de Las Ninyas del Corro, Ana Tijoux, Rodrigo Laviña i Escandaloso Xpósito, a més de La Bellaquera Sessions.

Christina Rosenvinge ha sigut notícia recentment pel seu pas pels teatres interpretant Safo de Lesbos. Ara, però, celebra els 30 anys d’un disc emblemàtic de la seva carrera, 'Que me parta un rayo' (1992), de quan actuava amb los Subterráneos, i ho fa a el 4 de febrer la Sala Paral·lel 62 dins del Guitar BCN.

Mulatu Astatke és l’inventor de l’ethiojazz, estil que fusiona les músiques tradicionals d'Etiòpia amb les influències occidentals de la seva formació als EUA i el Regne Unit. Aquí el vam descobrir el 2005 gràcies a la pel·lícula de Jim Jarmusch 'Flors trencades' i a 'Éthiopiques', sèrie de CD de culte del segell parisenc Buda Musique. El 9 de febrer, el cicle La Piñata el porta en concert a la Sala Apolo.

La cantautora mataronina Gessamí Boada presenta al C.A.T. el seu tercer treball, 'L’art d’estimar' (2022), que explora amb gran sensibilitat la complexitat de l’amor. Serà dissabte 18 de febrer i l’acompanyaran Nerea Pozo als cors, Darío Barroso a les guitarres i cors, Kquimi Saigi al teclat i cors, i Arnau Figueres al baix i la guitarra. A més, hi haurà col·laboracions sorpresa.

L'exquisit cicle d'artistes emergents previst per l'edició d'enguany d'Els Vespres d'Hivern, actuen tots els divendres de febrer amb entrada gratuïta i reserva prèvia. El cartell d'aquesta darrera edició compta amb la mallorquina Júlia Colom, l'artista multidisciplinari Alvaro Sola, el duet lisboeta Golden Slumbers i la parella d'artistes Grauwi i Marta Cascales, que actuaran al Paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona entre el 3 i el 24 de febrer.

Julieta, Queency, Figa Flawas i Les que Faltaband són les artistes catalanes que actuen en aquesta edició de la Lali Jove, festa major juvenil i associativa de Santa Eulàlia. Després de dos anys sense fer-se a causa de la pandèmia, la Lali Jove torna a Barcelona. Serà al Moll de la Fusta l'11 de febrer a partir de les 17  h.

De pionera de la música urbana a catalana amb hits underground com 'Pai' i 'Indapanden' a fitxar per Interscope, el segell de Billie Eilish i Kendrick Lamar. El que ha aconseguit en només cinc anys l’artista internacional Alba Farelo és espectacular i ja necessita tot un Palau Sant Jordi per actuar a Barcelona. El seu àlbum més recent és 'Warm up' (2021), però no ha parat de treure singles l’últim any com 'Real G', amb Quevedo.

A la Núria Graham l’hem vist créixer. Va debutar amb 16 anys –encara recordem un concert de ‘First tracks’ (2013) al Foyer del Liceu–, però ja han passat deu anys i cinc discos. El nou, ‘Cyclamen’ (2023), se l’ha produït ella mateixa i suposa un punt d’inflexió a la seva carrera després d’una aturada d’un any. Va passar d’anar de gira com a guitarrista d’Amaia a tancar-se al menjador de casa seva a l’Empordà i compondre un treball més reposat i jazzy, on sonen instruments tan orgànics com el contrabaix, el fagot, la flauta, l’arpa, el saxo… i fins i tot un quartet de corda. El presenta en directe el 17 de febrer a Paral·lel 62, dins el Guitar BCN.

La cantant de Bellaterra Magalí Sare és coneguda per formar part del Quartet Mèlt, per haver posat veu al disc 'Estómac' de Clara Peya i per la versió feminista d’'Els segadors' on deia “ara és hora, segadores”, acompanyada de Manel Fortià. Ara protagonitza el concert de cloenda de la segona edició del festival Empremtes, on presenta el disc 'Esponja' (2022), en el qual han col·laborat Salvador Sobral i Las Migas. Serà a Luz de Gas, el dissabte 25 de febrer.

Torna M. Night Shyamalan, el rei de les premisses originals i els girs de guió que et fan esclatar el cap. El director de La jove de l’aigua i El sisè sentit adapta la novel·la de Paul Tremblay i proposa un relat ple de tensió i angoixa: una família lloga una cabana enmig del bosc a la qual arriben quatre desconeguts demanant els sacrificis necessaris per evitar l’apocalipsi. Dave Bautista (Guardianes de la Galaxia) encapçala el repartiment.

Dir. M. Night Shyamalan (EUA, 2023). 110 min. Estrena el 3 de febrer.

Amb el Globus d’Or a Millor Comèdia al sarró, aquesta és la nova col·laboració del dramaturg Martin McDonagh (La reina de bellesa de Leenane) i els actors Colin Farrell i Brendan Gleeson, després d’aquella afortunadíssima Amagats a Bruges (2008). Ara ens proposen una oda a l’amistat situada a la Irlanda de principis del segle XX, carregada de reflexions sobre l’amor, la soledat, la política de l’època i la mort, ben assortida de pintes de cervesa negra.

Dir. Martin McDonagh (Regne Unit, 2022). 114 min. Estrena el 3 de febrer.

Una comèdia d’embolics lèsbica a cinc bandes. Així és com la cineasta Zaida Carmona descriu la seva òpera prima, guanyadora del premi Un Impuls Col·lectiu al festival D’A. Una pel·lícula rodada a Barcelona amb molta més imaginació, entusiasme i talent que no pas recursos, amb esperit underground (es va fer en onze dies, finançada per un Verkami), amb un equip liderat per dones i persones LGTBIQ+, i homenatges explícits al cinema d’Éric Rohmer. 

Dir. Zaida Carmona (Espanya, 2022). 89 min. Estrena el 3 de febrer.

La trajectòria del barceloní Víctor García és curiosa: després de treballar a DDT (l’empresa d’efectes especials guanyadora de l’Oscar amb El laberinto del fauno), va rodar un curt, El ciclo, que el va portar fins a Los Angeles, s’hi va instal·lar i hi va rodar un grapat de produccions de terror, com Gallows hill i Hellraiser: Revelations. Ara torna a casa amb una producció catalana situada als anys 80 i protagonitzada per dues noies i una nina diabòlica que us farà saltar de la butaca. 

Dir. Víctor García (EUA, 2023). Estrena el 10 de febrer.

Probablement la gran favorita pels Oscar 2023, guanyadora del Globus d’Or a Millor Pel·lícula Dramàtica i a Millor Director, la nova proposta d’Steven Spielberg fa les paus amb el passat. I és que l’home que ens va fer somiar amb arqueòlegs aventurers i extraterrestres que volen tornar a casa dirigeix ara un commovedor i exquisit relat autobiogràfic on parla de la infantesa, d’una llar trencada i de la passió pel cinema. 

Dir. Steven Spielberg (EUA, 2022). 151 min. Estrena el 10 de febrer.

Marvel obre la seva Fase 5 amb la tercera pel·lícula liderada per Ant-Man, que segueix explorant les possibilitats del Multivers i del regne quàntic. Paul Rudd, Evangeline Lilly, Michelle Pfeiffer i Michael Douglas tornen a unir forces en una pel·lícula amb totes les característiques habituals de la casa, que inclou dos malvats històrics dels còmics: Kang (interpretat per Jonathan Majors i presentat a la sèrie Loki) i Modok, darrere del qual s’amaga Bill Murray. 

Dir. Peyton Reed (EUA, 2023). 125 min. Estrena el 17 de febrer.

Guanyadora de la Palma d’Or al darrer Festival de Canes, la nova pel·lícula del suec Ruben Östlund (The square, Fuerza mayor) és una sàtira ferotge al capitalisme i a les misèries del primer món. Caòtica i desacomplexada, se centra en una parella de models i influencers convidats a un creuer de luxe que posarà els equilibris de poder de cap per avall. El film ens arriba sis mesos després de la mort sobtada de la seva protagonista, la model Charlbi Dean.

Dir. Ruben Östlund (Suècia, 2022). 149 min. Estrena el 17 de febrer.

Amb un repartiment d’actrius inspirades (Frances McDormand, Claire Foy, Rooney Mara, Jessie Buckley) i una cineasta contrastada (Sarah Polley), aquesta és una pel·lícula d’estructura quasi teatral que alimenta el debat i la reflexió a propòsit del #MeToo. En una comunitat religiosa, un grup de dones mantenen un ferm debat sobre la seva resposta a les agressions sexuals rebudes per homes de la seva colònia. Una exploració contra el patriarcat necessària i potent. 

Dir. Sarah Polley (EUA, 2022). 104 min. Estrena el 17 de febrer.

Acció desfermada, sang i fetge amb l’estil clàssic del cinema de gènere coreà, que proposa el trasllat d’un grup de perillosos assassins i delinqüents dins d’un vaixell de càrrega que els porta de Manila a Busan. Un motí trencarà la pau del viatge i convertirà l’embarcació en un camp de batalla. Pura adrenalina en un espectacle signat per Kim Hong-sun, director de la versió coreana de La Casa de Papel (Netflix).

Dir. Kim Hong-sun (Corea del Sud, 2022). 122 min. Estrena el 17 de febrer.

Amb l’aval del Premi de Públic al darrer Festival de Sitges, aquesta agosarada producció basca d’aventures aposta pel relat d’espasa i bruixeria, amb uns efectes visuals enlluernadors (també guardonats a Sitges), per situar-nos a l’Edat Mitjana i explicar una història lligada a la mitologia i les tradicions pròpies d’Euskadi. Un film amb lectura ecologista que confirma Paul Urkijo amb el seu segon llarg després del debut amb la reivindicable Errementari (2017).  

Dir. Paul Urkijo (Espanya, 2022). 114 min. Estrena el 24 de febrer.

De què va? Sobre nou autores que han trencat els esquemes del còmic, qüestionant aquesta disciplina i experimentant en l’estil i en la narrativa.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir els móns gràfics de Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriampersand i Roberta Vázquez a través de 9 instal·lacions que demostren com  comparteixen una mirada crítica i humorista cap a la realitat que les envolta. 

De què va? Una excepcional exposició de peces del Mestre de Cabestany, un dels escultors més importants del romànic català, arriba la galeria Artur Ramon Art de Barcelona. 

Per què hi heu d'anar? Per veure quatre peces procedents de la portalada de Sant Pere de Rodes que la Generalitat va comprar a finals de l’any passat, gràcies als antiquaris Artur Ramon, Sergi Clavell i Albert Martí Palau.

De què va? Una mostra dels tapissos de Grau-Garriga, pioner de l'art tèxtil a Catalunya. 

Per què hi heu d'anar? Per veure com cauen del sostre de la torre del MACBA tres tapissos de nou metres d’altura per quatre d’ample fins a tocar el terra, i caminar per estructures tèxtils que acullen i envolten l'espectador. 

De què va? El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa acull una exposició que vol ser un tribut als anys 80, amb ceràmiques i pintures de Pere Llobera que ens parlen del col·lapse i la disrupció. 

Per què hi heu d'anar? Perquè les obres d'art volen incomodar al públic, fer-lo reflexionar i estimular la presa de decisions del visitant. 

De què va? El MNAC dedica una exposició a Feliu Elias que vol resoldre els misteris d’aquesta figura contradictòria gràcies a la informació inèdita que ha aparegut ara en diferents arxius.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquest artista polifacètic,un creador amb múltiples personalitats que és un dels protagonistes de la col·lecció d’art modern del museu. 

De què va? Aquesta exposició agafa el llum Venice (un disseny d'Adolfo Abejón) com a punt de partida per a l'experimentació de diferents artistes de pràctiques i escenaris artístics diferents.

Per què hi heu d'anar? Els artistes han intervingut a la superfície del llum a través de tècniques com la il·lustració, l'escultura o la instal·lació, transformant-la i resignificant-la, per reflexionar sobre la capacitat del disseny d'adaptar-se a nous paradigmes i transformar la realitat.

De què va? És una mostra única i que mai s’havia vist a Barcelona amb 193 olis en petit format de la col·lecció del Museu Sorolla.

Per què hi heu d'anar? Per veure per dins el Palau Martorell, que ha obert fa poc com a espai d'exposicions a la ciutat, i per descobrir aquestes obres d'art de mida petita que Sorolla anomenava “anotacions”, “taques”, o “notes de color”. En un inici, aquestes peces es consideraven esbossos inacabats del pintor, però van acabar apreciant-se com a obres d’art íntimes i personals.

De què va? Aquesta peculiar exposició mostra l’obra de deu artistes (Miró, Tàpies, Rosa Amorós, Miquel Barceló, Georg Baselitz, Luis Feito, Joan Hernández Pijuan, Manolo Millares, Susana Solano, Hiroshi Sugimoto) a la vegada que posa al descobert les seves col·leccions privades.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer més profundament aquests artistes; les seves obsessions i interessos creatius, a través de les obres que han recollit, guardat i cuidat.

De què va? Una exposició que contraposa escultures contemporànies de la col·lecció Bassat amb d'altres del Museu Frederic Marès. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir què tenen en comú una Mare de Déu barroca amb una escultura de Chillida. L'exposició convida a jugar a endevinar perquè les diverses parelles d'escultures han estat cridades a dialogar. 

De què va? Paul Klee va passar la vida fascinat per la natura: l'observava, l'estudiava i n’extreia conclusions fins al punt que es va convertir en el seu refugi artístic i vital.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com la natura va ser un motiu d’inspiració artística no només per a Klee, sinó també per altres artistes que, pel fet de ser dones, no han rebut l'atenció ni el tractament que mereixien.