Coses per fer a Barcelona al juliol

Signes zodiacals de juliol... atenció! Compartim signe —per si no ho sabíeu, el Time Out Market també bufa una espelma al juliol— i, com que som molt de compartir amb la família (Càncer) i de fer l’espectacle (Lleó), muntem una festa de festes! Amics, família, coneguts, companys de feina... tothom hi és benvingut.

Si has nascut al juliol i vens a celebrar-ho amb els teus amics al Time Out Market, et convidem a un còctel d’aniversari, a una beguda de benvinguda per als teus convidats (fins a 10 persones) i et farem un preu especial per menús de grup als restaurants del market: 15 euros per persona.

A més, et tindrem preparada una taula reservada a la nostra Zona VIP, amb les millors vistes al mar i una terrassa espectacular. Només cal que facis la reserva aquí. Ah, i celebra-ho quan vulguis! Pots fer la festa un dia diferent del teu aniversari oficial.

Ens agrada el cinema i ens agrada l’estiu. Quan unim aquests dos factors el resultat és un dels nostres entreteniments favorits, el cinema a la fresca. És per això que cada any esperem amb candeletes cicles com el de la Sala Montjuïc i Cinema Lliure a la Platja, entre d'altres que s'aniran anunciant. A continuació us deixem unes quantes propostes. Bon estiu!

Pride! BCN celebra la seva edició 2025 del 28 de juny al 20 de juliol en diversos escenaris de la ciutat: la plaça Universitat, el passeig de Lluís Companys (Arc de Triomf) i altres espais.

Els dies amb els concerts i els actes més potents seran el 17, 18 i 19 de juliol de 2025, amb escenaris principals a la Plaça Universitat i al Passeig de Lluís Companys, que acullen actuacions musicals, DJs i espectacles per a tots els públics. El mític pregó de l’Orgull se celebra el dijous 17 de juliol a la Plaça Universitat.

La Manifestació de l’Orgull LGTBIQ+ organitzada per Pride Barcelona té lloc el dissabte 19 de juliol, amb inici a la Plaça Universitat, recorregut per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a Tetuan, baixada pel Passeig de Sant Joan i final a l’escenari principal del Passeig de Lluís Companys.

Entre el 28 de juny i el 16 de juliol, Barcelona s’omple de més de 60 activitats socials i culturals gratuïtes, com concerts, obres de teatre, exposicions, tallers i festes organitzades per col·lectius i entitats locals. Alguns dels actes destacats d’aquesta edició són la Vermutada LGTBIQ+ (25 de juny) al Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona, a Sant Martí; l’espectacle La vedette antifascista (26 de juny) al Centre Cívic Tomasa Cuevas; o la 5a edició de l’Orgull de la Trini (12 de juliol) a Trinitat Vella. 

És moment d'aixecar la bandera dels sis colors! El 28 de juny commemorem el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, una jornada per continuar avançant en la defensa dels drets i llibertats del col·lectiu. Barcelona reafirma el seu compromís amb la diversitat, oferint una programació cultural i reivindicativa a tots els districtes al llarg dels següents mesos (algunes d'elles gratuïtes). Amb activitats impulsades des del Centre LGTBI i la complicitat de la xarxa d’equipaments municipals, l’Orgull omple la ciutat de veus, mirades i experiències que celebren la pluralitat d’identitats i afectivitats. 

Fran López, un dels cuiners estel·lars de la casa, confecciona un sopar d’alta cuina al Time Out Market perquè celebreu com cal l'any d'aniversari del market amb nosaltres. Els dimarts de juliol, el xef reconegut amb una estrella Michelin, presenta un menú tancat per llepar-se els dits per només 35 euros. Inclou una beguda i 4 plats que us deixaran amb ganes de més.

Veniu al Time Out Market cada dimarts de juliol (dies 1, 8, 15, 23 i 29), a partir de les 20 h, per gaudir-lo. Només cal que reserveu gratuïtament i, quan arribeu, us asseieu on més un plagui! 

Amants de les lletres, atenció! Del 3 al 13 de juliol, el Festival Poesia i + celebra la seva 20a edició a diversos escenaris del Maresme, incloent Caldes d’Estrac, Arenys de Mar, Teià, Dosrius, Alella i Mataró. Organitzat per la Fundació Palau, el festival ofereix un espai de poesia viva, transversal i experimental, combinant literatura amb música, arts escèniques, cinema i ceràmica.

La campanya d’enguany, dissenyada per Bendita Gloria, parteix de la frase de Palau i Fabre: "No es pot renunciar a les quimeres", i vol recuperar l’oralitat i l’origen popular de la paraula poètica, combinant tradició i contemporaneïtat

De l'1 al 17 de juliol, cada dimarts i dijous a les 20 h, el jardí romàntic del segle XIX de l’Ateneu Barcelonès es transforma en escenari de cinc propostes escollides amb cura i, el darrer dia, les dues últimes funcions es traslladen a la plaça de la Vila de Madrid. El jardí de l'Ateneu és un pati de pel·lícula, envoltat de palmeres centenàries i presidit per un petit estanc amb brollador i nenúfars.

Les botigues no són l’única opció que hi ha a la ciutat per renovar el vostre armari d’una forma molt més responsable i conscient amb l’entorn, i –per què no dir-ho?– també d’una manera molt més entretinguda i, normalment, més econòmica. 

Cada cap de setmana, Barcelona acull mercats amb tresors de tota mena que ja s’han convertit un dels imprescindibles de l’agenda de la ciutat. A Time Out en som fanàtics, i per això sabem que no és fàcil assabentar-se de tots els que se celebren, així que us hem fet una recopilació dels del juliol.

Ja teniu pla per als diumenges al matí? Al Time Out Market Barcelona hem trobat la fórmula perfecta perquè comenceu el dia amb energia, art i rialles: tallers infantils gratuïts perquè la canalla s’ho passi d’allò més bé mentre vosaltres gaudiu del mercat. I tot sense pagar entrada (només cal registrar-vos abans)!

Cada diumenge, de 12.30 a 14.30 h, la zona dels Vins del mercat es transforma en un petit laboratori de creativitat, coordinat per l’equip de Just for you kids, experts a convertir una estona lliure en una experiència educativa i divertida.

Què hi trobareu? Tallers rotatius que barregen art, manualitats i cultura local, pensats per a nens i nenes amb ganes de descobrir, imaginar i fer coses amb les mans.  

Del 18 al 27 de juliol, la Festa Major del Poble-sec transforma el barri en un gran escenari a l’aire lliure. Són deu dies plens de cultura popular, música en directe, foc, menjars populars, tallers i molta vida veïnal. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, aquesta festa major és ja tot un clàssic de l’estiu barceloní, i enguany arriba més diversa i potent que mai.

Entre els grans moments d’aquesta edició destaquen el correfoc infantil i adult, el festival Sec a Sac amb artistes com La Otra, Svetlana i DJ Hijas de la Cumbia, la tradicional cursa del barri, els gegants i cercaviles, i el gran castell de focs final. Però la festa no s’acaba amb la música i el foc: hi haurà propostes per a totes les edats, des de tallers i espectacles familiars fins a nits de ball, cultura popular i trobades gastronòmiques.

L'antic Festival Jardins de Pedralbes ja fa un parell d'anys que s'ha traslladat al Poble Espanyol i ha consolidat la seva nova aposta sota el nom d'Alma Festival Barcelona (també celebra una edició a Madrid). Aquest 2025, se celebra del 25 de juny al 23 de juliol i ja ha anunciat grans noms com The Corrs, que actuaran a Barcelona el 29 de juny, 27 anys després de la seva última visita (durant aquest temps sí que han actuat, un parell de vegades, a Cap Roig). 

La 15a edició del Cruïlla es fa del 9 al 12 de juliol –com sempre al Parc del Fòrum– amb caps de cartell com Gracie Abrams, Sex Pistols feat. Frank Carter, Thirty Seconds to Mars i Alanis Morissette. Però hi ha molt més: Girl in Red, St. Vincent, Seu Jorge, Goran Bregovic, Ben Harper & the Innocent Criminals, Texas, Kaiser Chiefs i Hermanos Gutiérrez són altres dels artistes internacionals que actuaran al festival.  

Pel que fa als artistes de Catalunya i la resta de l'Estat, destaquen els dos concerts de Love of Lesbian, un d'ells presentant el seu últim treball Ejército de salvación (2024) i l'altre "amb amics", per celebrar el 15è aniversari del festival; Fermin Muguruza, que ve d'omplir el Sant Jordi amb el concert dels seus 40 anys de carrera; i també Lia Kali, Marina Hein, Sandra Monfort, Remei de Ca la Fresca, Quimi Portet, Alcalá Norte, Biznaga i Maika Makovski, entre molts d'altres. 

La història del concert de Lola Índigo a Barcelona, per fi sembla que ha tingut un final feliç. Després de l'estira-i-arronsa amb l'Ajuntament de Cornellà, que no va permetre que s'hi celebrés el concert previst per al 12 de juliol i de la inevitable cancel·lació, l'artista ha anunciat que finalment l'actuació de la gira d'estadis La Bruja la Niña y el Dragón sí que passarà per la ciutat: serà el 10 de juliol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.  

Aquest no ha estat l'únic canvi de recinte que ha patit la gira. La cantant madrilenya ja va haver de canviar el Santiago Bernabéu pel Riyadh Air Metropolitano, després dels problemes del nou estadi del Reial Madrid amb els veïns. Hi actuarà el 14 de juny; el 21 passarà per la Cartuja de Sevilla, i el 10 de juliol, per Montjuïc (i a l'octubre viatjarà a Xile). 

Jennifer Lopez debutarà per fi a Barcelona aquest 2025: si exceptuem la interpretació de Ain't it funny al Palau de Congressos de Barcelona durant la ceremònia dels premis Ondas del 2001, aquesta serà la primera actuació a la ciutat de l'actriu, ballarina i cantant del Bronx. Ho farà amb la nova gira Up All Night Live In 2025, que arriba després d'haver hagut de cancel·lar l'any passar This Is Me... Live per causes no aclarides del tot i que alguns mitjans relacionen amb la seva separació de Ben Affleck.

La nova gira farà cinc dates a ciutats d'Espanya: passarà pel Parque Tafisa de Pontevedra el 8 de juliol, per l'estadi Nuevo Mirandilla de Cadis el 10 de juliol, per l'estadi d'atletisme Ciudad de Málaga l'11 de juliol, pel Sant Jordi Club de Barcelona el 15 de juliol i pel Bilbao Exhibition Centre (BEC) el 16 del mateix mes. Si el tour cancel·lat havia de ser una celebració de la carrera de Lopez, la gira actual promet "una actuació electritzant amb els seus èxits més icònics de la seva llegendària carrera".

Fins no fa gaire l'Estadi Olímpic semblava reservat per a les gires de grans artistes internacionals com Bruce Springsteen, U2, AC/DC, etcètera, però això ja no és així. Mesos després que Estopa aconseguissin vendre totes les entrades del recinte de Montjuïc, amb capacitat per a 55.000 persones, una altra catalana, Aitana, assalta el dissabte 19 de juliol de 2025 el camp en què Antonio Rebollo va encendre el peveter olímpic l'estiu de 1992. 

La gira, que de moment consta de tres concerts (dos a Madrid més el de Barcelona) s'anomena Meatamorfosis Season, que ella anomena la seva "nova era" i que inclourà els hits més coneguts i peces del seu nou treball. La de Sant Climent de Llobregat la descriu de la següent manera: "Això no va només de mi, va de totxs nosaltres, això va d’un lloc on ja no hi ha por de mostrar-nos tal com som (...) no és l’Aitana, són les Aitanes (...) aquesta nova era també és teva."

El músic mexicà Carlos Santana, una autèntica llegenda de la guitarra i pioner de la fusió del rock amb la música llatina, torna a Barcelona aquest estiu després de més de vint anys sense trepitjar la ciutat. Ho farà dins la programació del Guitar BCN, el 26 de juliol de 2025 al Palau Sant Jordi. L'actuació s'emmarca en una gira que celebra els 25 anys de 'Supernatural' (1999), un disc ple de col·laboracions (Rob Thomas, Eric Clapton, Eagle-Eye Cherry, Lauryn Hill, Dave Matthews, Maná i CeeLo Green) que va aconseguir un èxit planetari amb cançons com 'Corazón espinado', amb Maná. 

Oneness Tour és una gira que ja ha passejat pels Estats Units i que ara també passarà per Barcelona, Madrid, València i Jerez de la Frontera, ciutats en què el guitarrista no només tocarà peces de 'Supernatural' sinó que recuperarà cançons d'altres discos també fonamentals en la seva trajectòria com Caravanserai (1972), Welcome (1973) i Abraxas (1970), esclar, que conté cançons tan conegudes pel públic com l'arxifamosa versió de l'Oye cómo va que va escriure Tito Puente, el Black Magic Woman/Gypsy Queen de Peter Green i Gábor Szabó, respectivament; i Samba pa ti, aquesta de collita pròpia. 

Robert Plant i Suzi Dian tornen a Barcelona amb el projecte Saving grace, una formació acústica pensada per fer concerts en petits auditoris en el qual versionen peces de música folk i de l'era psicodèlica: al 'setlist' inclouen cançons de Moby Grape, Levon Helm, Carole King, Donovan, Band of Joy (el seu primer grup, amb John Bonham) i tradicionals. Tot i que també n'hi ha alguna de Robert Plant amb Alison Krauss i en pot caure alguna de Led Zeppelin.

Després d'una primera visita a l'Auditori del Fòrum l'any 2023, ara Robert Plant presents Saving Grace featuring Suzi Dian aterra, el 30 de juliol de 2025 al Gran Teatre del Liceu, cosa que representarà el debut del llegendari cantant de Led Zeppelin al coliseu de les Rambles. Es tracta d'un quintet amb dues veus que completen Oli Jefferson (percussió), Tony Kelsey (mandolina i guitarra barítona i acústica) i Matt Worley (banjo, guitarra acústica i barítona i cuatro).

Quan feia 24 hores de la seva actuació conjunta a la mitja part de la Super Bowl –l'aparador mediàtic més gran per a un artista als Estats Units– van anunciar una data a Barcelona. Es tracta de la primera gira d'estadis a la qual s'enfronten tant Kendrick Lamar com SZA, que recorre tretze ciutats d'Europa i el Regne Unit aquest estiu, però que només tindrà una parada en tot l'Estat espanyol: serà la del 30 de juliol de 2025 a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.  

El Grand National Tour, que comença a l'abril als Estats Units i que recorre territori nord-americà a la primavera, arriba a Europa a l'estiu per presentar els últims treballs d'ambdós artistes. D'una banda, GNX (2024) de Lamar, un dels millors rapers de tots els temps, que acaba de guanyar cinc Grammys a l'última entrega dels premis (i no oblidem que té un Pulitzer!); de l'altra, Lana (2024), de SZA, una artista també multipremiada que ha cantat sovint amb el raper de Compton.

De què va? En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors més importants del nostre present.

Per què hi heu d'anar? La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. 

De què va? Pedro Pablo Rubens va ser l’artífex d’una pintura que desbordava els marges del llenç. Amb els seus cossos en moviment, les escenes carregades de tensió i una pinzellada impulsiva, va construir una estètica que va marcar tota una generació d’artistes flamencs. Ara, aquella mateixa energia creadora es reviu a Rubens i el Barroc flamenc, una exposició que es pot visitar al CaixaForum del 29 de maig al 21 de setembre.

Per què hi heu d'anar? Les gairebé seixanta obres, procedents del Museu Nacional del Prado, ens transporten al segle XVII. Una època travessada per la religió, el poder i la imatge com a eina de persuasió. Entre les peces destacades hi trobem El naixement d’Apol·lo i Diana, La mort de Sèneca i La Immaculada Concepció, obres que mostren la capacitat de Rubens per traçar pintura i missatge alhora.

De què va? Francesc d’Assís Galí i Fabra (1880–1965) va ser una figura clau de l’art català del segle XX, tot i que va optar per mantenir-se a l’ombra com a mestre d’artistes com Joan Miró o Llorens Artigas. Aquesta exposició pretén reivindicar la seva figura, sovint eclipsada per la seva pròpia voluntat de discreció. El mestre invisible està disponible al Museu Nacional d'Art de Catalunya del 21 de maig al 14 de setembre.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer una obra que travessa moviments com el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, d'aquest pintor, muralista, pedagog i cartellista.  Algunes de les obres destacades que hi podreu veure són La primavera (1931), una pintura d’oli d’estètica mediterrània amb una figura femenina que simbolitza la fertilitat i l’idealisme clàssic; el Paravent de la Creació (1929), una peça elaborada en laca japonesa amb incrustacions de nacre i or, plena de simbolisme espiritual i refinament formal; i el cartell Exposición Internacional de Barcelona.

De què va? Citissimum, altissimum, fortissimum és una exposició col·lectiva al centre Santa Mònica que reflexiona sobre l’esport de competició com a metàfora del món contemporani. Més enllà de l'àmbit esportiu, la mostra aborda com la societat actual s’ha convertit en un gran escenari de rendiment, mesura i competitivitat, on persones, cossos i accions són sotmesos a una lògica d’autosuperació constant.

Per què hi heu d'anar? A través d’obres de diversos artistes i col·lectius, i amb ironia i desconstrucció, s’exploren temes com el control del cos, la pressió per millorar i la mercantilització de l’esforç. L’esport s’hi mostra com un símbol clar d’aquesta cultura de la comparació incessant, on la tecnologia, les dades i els valors de productivitat i eficiència dominen el relat. L’exposició convida a qüestionar com aquesta obsessió col·lectiva per superar-nos, aparentment natural, s’ha convertit en espectacle i en dogma interioritzat.

De què va? La Fundació Foto Colectania acull aquesta reflexió crítica sobre el paper de la fotografia en les cultures digitals. Comissariada per Jon Uriarte, la mostra reuneix obres de 14 artistes internacionals que investiguen com les imatges digitals, lluny de representar el món físic, creen i estructuren els espais virtuals en què vivim.

Per què hi heu d'anar? L’exposició examina la desorientació contemporània provocada per la hibridació entre allò físic i allò digital, a través d’entorns com videojocs, xarxes socials, cotxes autònoms, exploració espacial o mapes en línia. Davant d’una tradició visual orientada a trobar un destí, molts artistes proposen avui el perdre’s com una estratègia crítica davant un món hiperconnectat.

De què van? El centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona presenta dues exposicions destacades: Edward Weston. La matèria de les formes i Joan Andreu Puig Farran: la dècada convulsa (1929-1939), que es poden visitar des del 12 de juny fins al 31 d'agost. Ambdues mostres aprofundeixen en la fotografia com a mitjà artístic i documental.

Per què hi heu d'anar?  Weston, figura clau de la modernitat fotogràfica nord-americana, destaca per les seves imatges en blanc i negre de gran format, centrades en la forma i la naturalesa. L’exposició reuneix 198 fotografies, llibres i una pel·lícula, mostrant l’evolució del seu estil i el seu paper en el grup f/64, un col·lectiu de fotògrafs nord-americans que defensava una fotografia nítida, directa i sense manipulació.

Puig Farran, fotògraf lleidatà actiu entre 1929 i 1939, documentà la convulsa realitat catalana i els fronts de guerra. L’exposició recull còpies originals i reproduccions a partir del seu arxiu, revelant una figura poc coneguda però essencial del fotoperiodisme català. 

De què va? L'exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres al CaixaForum indaga sobre les tensions i abundant creativitat que va despertar el període entre el final de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la Segona, la República de Weimar (1919-1933). Un període finestra entre dos esdeveniments tràgics que, en contraposició, va estar marcat per una proposta de societat basada en la raó, la igualtat i la democràcia, i que va donar lloc a un esclat d'artistes molt innovadors, com Thomas Mann, Käthe Kollwitz o Otto Dix.

Per què hi heu d'anar?  A la mostra, disponible fins al 20 de juliol, hi podeu veure algunes de les obres d’aquests grans mestres. Fotografies, pintura, escultura, escenografia, música, jocs interactius i projeccions omplen les diferents sales del CaixaForum per il·lustrar l’Alemanya d’entreguerres amb una visió transversal.

De què va? L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador. No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

De què va? Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges. Ara, el museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar.

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en l’entorn visual de l’artista amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.  

De què va? Pregàries de resistència recull més de 25 anys de trajectòria de Carlos Motta, un artista que explora el cos i la dissidència sexual com a formes de protesta política. La mostra inclou des dels seus primers autoretrats fotogràfics fins a les seves performances i videoinstal·lacions més recents, creant un recorregut per la seva evolució artística i temàtica.

Per què hi heu d'anar? Per qüestionar la visió eurocèntrica de la història, la colonització i el paper de la religió com a eina de control. Establert a Nova York des dels anys noranta, el treball de l'artista tracta la política del gènere, la sexualitat i la crisi del VIH/sida.

Lisaboa Houbrechts veu la Mare coratge com un personatge ambigu i complex. És tot en un: agressor i víctima, aprofitadora i refugiada, mare i comerciant. Però per a Houbrechts, alumna avantatjada del gran Jan Lauwers, la guerra no és només una cosa entre nacions i pobles. La guerra també té lloc dins la família i la intimitat del cos femení. Ella decideix posar en escena el text original de Brecht en la seva totalitat, incloses les cançons de Paul Dessau. Vol investigar com l'obra, justament pel seu historicisme, pot arribar a ser contemporània. La jove directora d’escena belga també ens parla de la condició femenina, la vulnerabilitat i la resiliència.

T. Lliure: Montjuïc, 16 i 17 de juliol

Aquesta temporada, el gran Max Richter porta The Blue Notebooks de gira mundial, acompanyat de conjunts de corda. Els concerts també inclouran la música del nou àlbum d'estudi de Richter, In A Landscape ("elegíac i resignat però tranquil·lament triomfant" - Pitchfork). Segons explica, el seu darrer enregistrament comparteix moltes de les preocupacions de The Blue Notebooks: "En certa manera, aquest disc és una altra mirada als temes del treball anterior, però des de la perspectiva del nostre món i les nostres vides d'ara". The Blue Notebooks i In a Landscape són dos dels seus treballs discogràfics més icònics amb rerefons poètic i polític, que combinen música contemporània i narrativa amb el seu personal segell electrònic. 

Teatre Grec, 15 de juliol

Sovint el portuguès Tiago Rodrigues diu que no escriu obres per al teatre sinó per als actors i actrius que representen l'obra. Aquí, una actriu està assajant l'Hècuba d'Eurípides. Interpreta el paper de la vídua de Príam. Ella que, en la derrota de Troia, ho va perdre tot: el marit, el tron, la llibertat i per al seu gran sofriment, gairebé tots els seus fills. És una dona que demana justícia. Però la tragèdia fictícia flirteja dolorosament amb la realitat íntima de l'actriu el fill autista de la qual va ser víctima d'un sistema d'abús que ella denuncia i contra el qual es rebel·la. El temps dels assajos de l'espectacle se superposa
ambíguament al de la investigació judicial. En un escenari únic i crepuscular, dos mons s'ajunten, en un entrellaç inquietant i inquietant entre la tragèdia del mite i la de la realitat, entre el teatre i el de la justícia.

Teatre Grec, 28 i 29 de juliol

Dues de les figures més destacades del circ i la dansa europeus (Yoann Bourgeois ha passat diverses vegades pel Grec), de la mà de la cantautora francesa Pomme recorren diversos paisatges visuals i sonors per fer de la poesia física i el moviment una metàfora de les estacions de la vida. L’espectacle inaugural del festival marca l’inici d’aquesta edició fonamentada en el treball en xarxa, oberta a la indisciplina dels llenguatges escènics, cercadora de la curiositat d’un públic intergeneracional i vertebrada per la mirada polièdrica dels i les artistes sobre la condició humana i el món d’avui.

Teatre Grec, del 26 al 28 de juny

La Mula (Magda Puig i Andreu Martínez), amb Manual per a éssers vius, estrena la segona part del díptic iniciat amb Thauma (Teatre Lliure, 2024), una peça que va deixar tothom bocabadat i ha fet una important gira. Puig i Martínez van més enllà de les imatges i treballen les paraules, el text i la veu narrativa com a objectes. Aquest espectacle ha estat creat entre Barcelona i Oslo. I és un dels muntatges locals més esperats del festival.

CCCB, 17 i 18 de juliol

Quantes històries d’amor hi ha? Què tenen a veure Virginia Woolf i Enees? Com es connecten l’amor de Daenerys, el d’Adrià i el de la performer? On es troben l’amor, el desig i el sexe? Què ens promet l’amor perquè no puguem parar de cercar-lo? Per què l’amor continua, després de tants segles d’història humana, al centre de tot? Per què pot fer tant de mal? Per què ens pot portar a estats sublims i a buits als que només ell ens pot portar? Queda res a preguntar-se sobre l’amor? Queda alguna cosa per dir? Aquesta companyia de teatre contemporani ja madura, creu que sí, que val la pena enfangar-se amb una història de l’amor. I que cal seguir aquest impuls que sentim de compartir una cosa tan privada amb un públic.

Lliure: Gràcia, 18-20 de juliol

El segon capítol de la trilogia Cadela Força es titula La germandat. L'autora i directora teatral brasilera Carolina Bianchi, juntament amb la seva companyia Cara de Cavalo, s'endinsa en la complexitat dels pactes de masclisme, els possibles orígens de la fraternitat i els seus codis, molts dels quals estan inscrits en la violència i perpetuen la violació i la violència sexual com a part del seu vocabulari. Bianchi emmarca aquesta investigació sobre l'art contemporani, especialment el context teatral. L'objectiu està lluny de simplificar el tema: l'espectacle reconeix l'admiració que aquesta confraria ens pot provocar quan es relaciona amb la història de l'art, de manera que el text s'apropa constantment a la confusió entre aversió i fascinació per les dinàmiques de poder masculí.

Lliure: Montjuïc, 11 i 12 de juliol

Una performance sobre l'eufòria d'estar viu. Deu ballarins creen un paisatge sonor extàtic i la coreografia que en sorgeix. Els records i les escoltes, les veus i els cossos, tots ressonen com instruments musicals, gradualment cap a una alegria compartida. El nou treball del coreògraf grec minimalista explora com el moviment es converteix en una cançó, en la qual els cossos dels ballarins bateguen, i a través d'ells, potencialment, els cossos del públic. Un nou treball optimista, extrovertit i encisador sobre les primeres vegades que ens vam conèixer, vam riure, vam viure. Sobre els nostres apassionats inicis.

Mercat de les Flors, 12 i 13 de juliol

Amb Medea's Kinderen, el suís Milo Rau fa una mirada nova i profunda al paper dels nens en el teatre. Un cas penal autèntic és el punt de partida de l'espectacle: el cas d'una mare que, en total desesperació, decideix matar els seus fills i treure's la vida, però sobreviu. Aquesta tragèdia moderna s'entrellaça amb la tragèdia clàssica Medea, el cas més infame de conflicte de relacions i infanticidis de la literatura occidental. Un grup de nens agafa aquest cas i la narrativa més fosca de la cultura europea com una oportunitat per reflexionar sobre ells mateixos: sobre la història familiar, el primer amor i les primeres trobades amb la mort, sobre els desitjos de futur i les pors de la fi del món que ens persegueix a tots.

Lliure: Montjuïc, 21 i 22 de juliol

El coreògraf belga d'origen marroquí fa una recerca dels seus orígens que també és un homenatge a la víctima d’un crim racista i homòfob registrat a Bèlgica el 2012. La peça s’interpretarà per primera vegada en una versió a l’aire lliure amb els ballarins del Ballet du Grand Théâtre de Genève i d’Eastman, la companyia de Cherkaoui, també vells coneguts del festival barceloní des de fa almenys una dècada i mitja.

Teatre Grec, 11 i 12 de juliol

Tornen els dinosaures, ara amb Scarlett Johansson, Mahersala Ali (Green Book) i Jonathan Bailey (el de Wicked i Los Bridgerton) encapçalant una expedició involuntària a una illa propera al Surinam habitada per animals juràssics producte de l'experimentació.

Mutacions incontrolades, molt (més) perilloses i salvatges, que ens recorden un cop més que jugar amb l'ADN és un risc innecessari. Abans d'arribar-hi, la seva missió és localitzar tres espècies de saures gegants, un de terrestre, un de marítim i un tercer volador. Necessiten la seva sang per elaborar un medicament que cura malalties cardíaques i promet salvar milers de vides, però, sobretot, convertir en multimilionaris els executius de la farmacèutica.

El retorn de la mítica saga creada per Steven Spielberg, aquí en tasques de productor executiu, enfosqueix lleugerament les trames de les dues trilogies anteriors, fent-hi inevitables picades d'ull, per proposar una exòtica muntanya russa que s'acosta de la mateixa manera a les aventures familiars com al pur terror. El director és Gareth Edwards, tot un especialista en el control de monstres sanguinaris, com demostrava a Godzilla.

Dir.: Gareth Edwards (EUA, 2025). 134 min. Estrena: 2 de juliol.

Com d'altres pel·lícules de Pixar, Elio parla de la necessitat de pertinença, de la importància d'entendre'ns amb aquell que pensa i viu de manera diferent; valora l'empatia i la rellevància de compartir, però també de ser únics. El protagonista d'aquesta nova aventura animada de l'estudi que va fer el cim amb títols com Up o la saga Toy story és un nen marcat per la mort dels seus pares, que només troba consol mirant al cel, distingint les estrelles i preguntant-se si no hi ha més vida que la terrestre en l'univers.

Com si es tractés d'un petit Spielberg, perquè, a Elio, és senzill detectar-hi la influència d'E.T. l'extraterrestre o d'Encontres a la Tercera Fase. Després de presentar-nos aquest personatge solitari i imaginatiu, la trama es dispara quan aconsegueix comunicar-se amb l'espai exterior i és confós amb l'ambaixador de la Terra en una assemblea galàctica. A partir d'aquí viurem una aventura que barreja ciència-ficció i comèdia familiar sobre un marrec en plena recerca de la seva identitat.

Dir.: Adrian Molina, Domee Shi i Madeline Sharafian (EUA, 2025). 99 min. Estrena: 9 de juliol.

Després dels estrepitosos fracassos de pel·lícules com Black Adam i Flash, i en general d'allò que es va anomenar l'Snydervers, DC es va encomanar a un dels més brillants creadors de la competència, James Gunn, director de la fabulosa trilogia Guardianes de la Galaxia. El cineasta, que ja havia fet el salt puntualment a Marvel quan va rodar L'esquadró suïcida, torna a DC com a responsable creatiu d'unes noves adaptacions que reinicien tot el que ja hem vist.

I en el cas d'aquest transatlàntic anomenat Superman, amb l'ombra perpètua de la immillorable adaptació clàssica (la dels 70, la de Richard Donner, Christopher Reeve, Gene Hackman i Marlon Brando), Gunn fa una aposta tan agosarada com digne d'aplaudiment: el cineasta no volia tornar a explicar el que ja hem vist tantes vegades, i comença la seva història quan el món ja fa tres anys que coneix al superheroi del rínxol, i quan ja fa tres mesos que surt amb la seva estimada Lois Lane.

Amb robots, monstres gegants i un supergos que promet ser el gran robaescenes de la pel·lícula, el Superman del sempre desmitificador James Gunn s'enfrontarà, no podia ser d'una altra manera, al seu enemic de cap pelat, Lex Luthor. David Corenswet (Twisters), Rachel Brosnahan (La maravillosa Sra. Maisel) i Nicholas Hoult (Jurado nº 2) són els protagonistes d'una de les claríssimes pel·lícules de l'estiu.

Dir.: James Gunn (EUA, 2025). 129 min. Estrena: 11 de juliol.

L'oscaritzat director de The artist s'atreveix amb l'animació, minimalista, però d'enorme bellesa, i que ens remet a les il·lustracions dels llibres infantils clàssics, per adaptar la novel·la breu homònima de Jean-Claude Grumberg, i oferir una faula sobre la humanitat, l'amor i la compassió enmig de l'horror. Hazanavicius aposta per la tècnica animada, però aquesta és una pel·lícula més adreçada als adults que no pas als nens.

El film explica la història d'un llenyataire i la seva esposa que viuen en una cabana en un bosc de l'Europa Central: en ple hivern, envoltats de neu, veuen passar de tant en tant un tren que travessa el seu hàbitat. Aviat sabrem que els vagons van plens de gent amuntegada, i deduirem que els porten fins a un camp d'extermini nazi.

D'una finestra algú llença un nadó, i el matrimoni, que poc abans va perdre el seu propi fill, decideix quedar-se'l i cuidar-lo com a propi, tot i que els veïns començaran a sospitar que aquella nena potser és jueva... Rigorosa i emocionant, valenta i dolorosa, La mercancía más preciosa aposta per l'humanisme en un moment de la història en la qual es repeteixen els terribles errors del passat.

Dir.: Michel Hazanavicius (França, 2024). 81 min. Estrena: 11 de juliol.

Després de dues magnífiques comèdies, Las cosas que decimos, las cosas que hacemos (2020) i Crónica de un amor efímero (2022), recolzades en diàlegs molt ben construïts sobre la naturalesa esquerpa de les relacions sentimentals, el cineasta francès Emmanuel Mouret sembla haver recollit l'herència de Woody Allen.

De fet, aquesta nova Tres amigas recorda, a estones, la referencial Hannah i les seves germanes. Mouret aposta per tres actrius sensacionals (Camille Cottin, India Hair i Sara Forestier) per parlar de ruptures i reconstruccions emocionals, amors i desamors, en una comèdia que navega en universos femenins i on no és difícil reconèixer la inspiració de textos de Txékhov o d'imatges filmades per Ingmar Bergman.

Les tres amigues de la pel·lícula esdevenen, quasi, íntimes col·legues per l'espectador, en una pel·lícula d'aparença lleugera però repleta d'instants d'absoluta lucidesa.

Dir.: Emmanuel Mouret (França, 2024). 118 min. Estrena: 11 de juliol.

El 24 de gener de 1975, l'Òpera de Colònia va viure un moment històric: Keith Jarrett, gegant del jazz més avantguardista, va oferir una actuació improvisada que es va enregistrar, en principi, només pels arxius de la institució. Però, ves per on, després s'editaria en un disc, The Köln concert, rebut amb entusiasme i que es convertiria en un dels més venuts de la història del jazz. Però entre bastidors, el què amaga és sorprenent, i aquesta pel·lícula ho explica.

Centrada en la figura de la llavors adolescent Vera Brandes, organitzadora del concert amb només 17 anys, la noia (interpretada per Mala Ende) va anar esquivant tota mena de contratemps: del mal humor d'un Jarrett (a qui dona vida John Magaro, conegut per Vidas pasadas) afectat per un insuportable mal d'esquena a instruments desafinats i mil i un conflictes amb el so. Amb sentit de l'humor i reivindicant la figura d'aquella persuasiva jove, Köln 75 ens recorda que les fites artístiques són, sovint, fruit d'un cúmul de casualitats.

Dir.: Ido Fluk (Alemanya, 2025). 116 min. Estrena: 11 de juliol.

Símbol internacional de la cultura popular que ha marcat diverses generacions des que el seu creador, Peyo, iniciés les seves aventures a finals dels anys 50, els barrufets i el seu enemic Gargamel han fet somiar nens i, també, adults. Aquests petits éssers de color blau, que viuen al bosc dins de cases que són, en realitat, bolets màgics, tornen a la pantalla gran.

Després d'algunes pel·lícules descafeinades sobre els personatges, la pel·lícula mira de recuperar l'esperit inicial mirant cap a les tires còmiques de Peyo. Quan el seu cap és segrestat, els simpàtics protagonistes es posen en mans d'una nova líder, la Barrufeta, en una arriscada missió de salvament que els portarà al món real. Una banda sonora amb temes de Rihanna (dobladora de la protagonista a la versió original), DJ Khaled i James Corden animen una festa ideal per a tota la família.

Dir.: Chris Miller i Matt Landon (EUA, 2025). 92 min. Estrena: 16 de juliol.

Tornen les peripècies dels Pitus, aquell grup d'adolescents fanàtics de les cançons dels Hombres G que vam conèixer a Voy a pasármelo bien (2022). Situada a finals dels anys 80 i vehiculada a través de les lletres de la banda liderada per David Summers, aquella comèdia nostàlgica i juvenil de David Serrano (Días de fútbol) troba ara una continuació que porta als nanos protagonistes de colònies d'estiu per aprendre anglès.

Som al 1991, i entre entremaliadures i enamoraments, la trama evoca el passat de nou amb cançons populars de l'època que alimenten un grapat de simpàtics números musicals. Ara, amb temes d'Antonio Vega, Duncan Dhu, Miguel Bosé, Seguredad Social i Chimo Bayo. Torna el repartiment original (Izan Fernández, Rodrigo Gibaja, Renata Hermida) i també els adults Raúl Arévalo i Karla Souza, reprenent els rols protagonistes en la seva edat adulta. Dirigeix la debutant de només 23 anys Ana de Alva.

Dir.: Ana de Alva (EUA, 2025). 108 min. Estrena: 18 de juliol.

És, molt probablement, la gran assignatura pendent de les adaptacions al cinema de Marvel. Ho van intentar dues vegades, quan els drets encara pertanyien a la Fox, i pocs ho recorden perquè totes dues van punxar. Ara ressusciten en la que hauria de ser la versió definitiva, ja dins el Marvel Cinematic Universe, dels icònics Els 4 Fantàstics creats per Stan Lee i Jack Kirby. Per als neòfits, i fent memòria, es tracta de quatre científics que, després d'un experiment fallit a l'espai exterior, es converteixen en superherois.

Situada als mateixos anys 60 en els que van aparèixer per primera vegada als còmics, la pel·lícula explica com s'enfronten a l'amenaça del què serà el seu més mortal enemic, Galactus, decidit a destruir el planeta. Aventures amb aire retrofuturista i sentit de l'humor amb un pòquer protagonista d'alta volada: Pedro Pascal (The last of us), Vanessa Kirby (The Crown), Joseph Quin (Gladiator II) i Ebon Moss-Bachrach (The Bear).

Dir.: Matt Shakman (EUA, 2025). 130 min. Estrena: 24 de juliol.

Adaptació lliure de l'obra teatral homònima de l'argentí Javier Daulte, Les irresponsables aposta per explicar una història de dones que trepitgen aquesta edat, els 50, que la pantalla gran acostuma a invisibilitzar. Tres amigues de sempre, dues d'elles germanes, en diferents moments vitals, però compartint, encara que no ho sàpiguen, idèntic afartament i les mateixes ganes de rebel·lar-se i enviar a pastar fang els homes del seu entorn: marits o exmarits, amants o caps de la feina.

Quan a una d'elles li deixen una mansió durant un cap de setmana, aquestes tres dones habitualment responsables es deixaran anar... Dirigida per Laura Mañá, i escrita per ella mateixa amb la col·laboració de la dramaturga Marta Buchaca, Les irresponsables és una comèdia sustentada en els gags i la química de tres actrius magnífiques: Àgata Roca, Laia Marull i Betsy Túrnez.

Dir.: Laura Mañá (Espanya, 2025). 94 min. Estrena: 24 de juliol.

Apunteu-vos Osona al radar per descobrir-la aquest estiu en el seu màxim esplendor. Situada a l’extrem nord de la província de Barcelona, tocant amb la de Girona (de fet, un parell de municipis ja en formen part), aquesta és una comarca de gran riquesa natural i paisatgística, amb una combinació única de boscos, muntanyes, cingleres i vall. Explorar Osona és, també, un compromís amb la preservació del seu entorn i la natura que el fa únic. I, a l'estiu, cada poble s’engalana per oferir un programa farcit de música, gegants, correfocs, balls de plaça, menjar de festa i molt més. Us fem un recull de les cites imprescindibles d’aquest estiu!

Festes Majors destacades a Osona

La ciutat de Vic, per exemple, celebra la seva festa major al voltant del 5 de juliol, coincidint amb Sant Miquel dels Sants, el patró local. A Torelló, la gresca arriba a finals de juliol, Sant Julià de Vilatorta també s’hi apunta, amb deu dies de festa del 18 al 28 de juliol i cap a finals d’agost arriba el torn de Centelles, que celebra la seva festa gran entre el 28 d’agost i l’1 de setembre.

A Manlleu, la festa major comença el 8 d’agost i s’allarga fins al dia 17, amb activitats que combinen la modernitat amb l’esperit més tradicional, com la popular Festa del Serpent, el gran símbol de la celebració i una de les cites més icòniques de l’estiu que es celebra el 14 d’agost. Un espectacle de carrer que recupera una llegenda local i la transforma en una nit màgica plena de teatre, foc i emoció.

I també a finals d’agost, Taradell es transforma per uns dies amb activitats per a tots els públics dins la seva festa major, incloent-hi l’esperada Festa de Toca Sons , el 24 i 25 d'agost, una recreació històrica amb tot luxe de detalls, que omple el poble de personatges, misteri i espectacle. És com caminar per un conte, amb actors i personatges que ocupen els carrers i us conviden a descobrir qui era en Toca Sons, entre intrigues, llum i música.

Més propostes culturals i tradicionals

Ho passareu de valent a les Nits de Serrallonga, on la llegenda del famós bandoler cobra vida en un espectacle nocturn que es mou entre els boscos i el Monestir de Sant Pere de Casserres, un espectacular monestir d’ordre benedictí estratègicament situat a la punta d’un dels meandres més emblemàtics del riu Ter a la cua del Pantà de Sau. És una experiència teatral immersiva que us farà sentir part d’una història de bandolers, misteri i aventura, sota la llum de les estrelles.

Si sou amants de la delícia gastronòmica que és la tòfona, la Fira de la Tòfona d’Estiu de Centelles, el 5 de juliol, és parada obligada. Un espai on es reuneixen productors, xefs i curiosos per tastar, comprar i aprendre tot sobre aquest producte tan preuat.

Per als que busqueu música entre paisatges tranquils, el Cantilafont al Lluçanès (11 i 12 de juliol) és un festival que marida cançons, entorns rurals i bon ambient, amb concerts en espais singulars que us sorprendran.

També podeu viatjar en el temps amb la Festa del Segar i el Batre a Santa Eulàlia de Riuprimer, el 26 de juliol. Veureu com es treballava el camp a l’antiga, amb eines i maquinària de l’època, i tot l’esperit d’una jornada rural com les d’abans.

La música tradicional puja el volum al Rodafolk, els dies 12 i 13 de juliol a Roda de Ter. Aquest festival ofereix concerts, ballades i activitats que celebren la cultura d’arrel amb un toc actual. I, l'últim cap de setmana de juliol podeu gaudir del So de les Pedres de Rupit.

Podreu consultar el calendari sencer a la pàgina oficial d'Osona. És moment de recòrrer la comarca veïna de festa en festa!

Cada estiu des del 2016, Madrid acull un dels festivals de música més importants de l’Estat. El Mad Cool va néixer per convertir-se en el macroesdeveniment que la capital necessitava després d’anys sense un festival d’aquesta magnitud. Vuit edicions (la del 2020 es va cancel·lar per la pandèmia) i tres ubicacions diferents després, el Mad Cool s’ha consolidat com una cita imprescindible dins del calendari musical estatal, gràcies a un cartell potent que combina llegendes internacionals amb artistes emergents del país. No deixeu que la distància us freni, Madrid us hi espera!

Quan i on?

L’edició del 2025 tindrà lloc del 10 al 13 de juliol, ampliant-se a quatre dies de música en directe, en comptes dels tres habituals d’anys anteriors. El recinte escollit és l’Iberdrola Music, situat entre Villaverde i Getafe, amb capacitat per a més de 100.000 assistents. Un espai modern i ampli, pensat per a grans esdeveniments, que garanteix un festival còmode i espectacular.

Quins artistes hi actuaran?

El cartell del 2025 presenta una gran varietat d’estils i artistes. Entre els caps de cartell hi trobem Muse, Gracie Abrams, Iggy Pop, Weezer, Nine Inch Nails, Noah Kahan, Alanis Morissette, Benson Boone, Olivia Rodrigo, Justice i Thirty Seconds to Mars. A més, el diumenge 13 estarà dedicat a la música electrònica amb el Brunch Electronik x MAD COOL, que comptarà amb artistes com Peggy Gou, Jungle DJ Set, MAU P i Macarena Hoffmann. La baixa de Kings of Leon ha estat substituïda per Muse, una banda que mai falla.

Horaris i entrades

Tot i que encara no s’han publicat els horaris oficials del 2025, a l’edició del 2024 els concerts començaven cap a les 18:00 h i s’allargaven fins a les 2:00 h aproximadament. L’abonament per als quatre dies es pot comprar des de 199 €, mentre que les entrades d’un sol dia comencen en 89 €. Si busques una experiència més exclusiva, l’abonament VIP parteix dels 399 € i les entrades VIP de dia comencen en 155 €, amb accés prioritari i zones reservades.

Com arribar-hi des de Barcelona

Si sou a Barcelona i dubteu si baixar fins a Madrid, penseu que el viatge és ràpid i còmode: en poc més d’una hora pots agafar un vol directe, o si preferiu viatjar per terra, el tren d’alta velocitat us deixa al centre de Madrid en menys de tres hores. Així podreu combinar l’emoció del festival amb una escapada per conèixer o redescobrir la capital. A més, el recinte Iberdrola Music està molt ben connectat amb metro, rodalies i llançadores, així que la mobilitat està assegurada.

Com arribar al recinte?

Així va funcionar el transport en l’edició del 2024, i s’espera un pla similar per aquest any:

Metro: línia 3 fins a la parada Villaverde Alto. Serà també la parada de tornada. Des de la parada fins al recinte hi ha uns 15 o 20 minuts a peu. La línia va romandre oberta fins a les 2:00 h el dimecres 10 i fins a les 4:00 h el dijous, divendres i dissabte, amb sentit Sol i parades úniques a Legazpi, Embajadores i Sol.

Rodalies: es pot arribar al festival amb les línies següents: C3 (San Cristóbal Industrial), C4 (Villaverde Alto) i C5 (Villaverde Alto). L’horari habitual és de 05:30 h a 23:30 h. Per tornar, la C5 es va ampliar fins a les 2:00 h el dimecres i fins a les 4:00 h els altres dies, amb parada fins a Atocha.

Llançadores gratuïtes: per tornar a casa hi va haver un servei gratuït de busos EMT, que van connectar Getafe amb l’Iberdrola Music de 18:00 h a 22:00 h els dimecres, i de 18:00 h a 21:00 h dijous, divendres i dissabte. Per tornar, sortien des de Villaverde Alto amb parades a Legazpi i Atocha: dimecres, de 00:00 h a 1:30 h; de dijous a dissabte, d'1:00 h a 3:30 h.

Autobús EMT:

Línia 22: Legazpi – Villaverde Alto (5:30 h – 23:45 h)

Línia 79: Legazpi – Villaverde Alto (6:00 h – 23:30 h)

Línia T41: Villaverde Alto – Polígon Industrial La Resina (6:30 h – 21:00 h)

Línia N14: Cibeles – Villaverde Alto (23:40 h – 05:50 h)

Taxi i VTC: hi havia punts específics tant per als que arribaven com per als que marxaven del recinte.

No deixeu que la distància us freni. El Mad Cool 2025 és una oportunitat perfecta per sortir de la rutina i viure quatre dies plens de música, cultura i energia en una de les capitals musicals de l’Estat. Si us agrada la música en directe i voleu un festival amb un cartell de traca, Madrid és a tocar. Feu la maleta i viviu aquesta experiència inoblidable!

Esteu cansats de concerts massius, pantalles gegants i cues interminables? Us agradaria escoltar el vostre artista preferit a pocs metres, sense intermediaris i en un ambient íntim i acollidor? Doncs preneu nota: del febrer al novembre, torna el Festival Íntims de Casino Barcelona, i promet ser més intens i especial que mai.

Amb només 250 localitats per concert, aquest festival és una oportunitat única per veure grans noms de la música en format acústic i en una sala pensada per sentir fins al darrer acord. Aquí no hi ha presses ni masses: hi ha silenci, respecte, emoció i una connexió directa entre artista i públic.

La programació d’aquest 2025 no us deixarà indiferents. Hi passaran artistes com Macaco, que portarà la seva energia mestissa i el seu missatge positiu a un format íntim; Chucho Valdés, llegenda viva del jazz llatí que farà sonar el piano com ningú més; o Pasión Vega, amb la seva veu profunda i emocionant, que acarona cada paraula. També hi seran Blaumut, Mayte Martín, Alfred García, Steffen Morrison i Gonzalo Hermida. Una llista pensada perquè cada concert sigui diferent, però tots igual d’intensos.

I si voleu que la vetllada sigui rodona, teniu la possibilitat de completar l’experiència amb sopars especials als restaurants de Casino Barcelona, amb propostes gastronòmiques que us faran salivar abans o després del concert. Perquè aquí la música no només es sent: també es degusta.

Us agraden els concerts que deixen empremta? Les nits que recordeu durant mesos? Les cançons que tornen a sonar dins vostre molt després d’haver marxat? L’Íntims és tot això… i més. Feu-vos un regal o sorpreneu algú especial: compreu entrades abans no s’esgotin i viviu la música cara a cara.

Eros Ramazzotti torna als escenaris amb la seva gira Una Historia Importante, que farà parada al Palau Sant Jordi de Barcelona el 2 de maig de 2026. Una nova experiència en directe de l’artista italià, que sempre ha estat molt ben rebut a la capital catalana.

Una Historia Importante, nom d’una de les seves cançons més emblemàtiques, dona nom a una gira que referma el lligam estret entre Eros i els seus seguidors, una connexió genuïna i perdurable que transcendeix el temps, les fronteres i les generacions.

Una trajectòria construïda a base de música i sentiments que continua desenvolupant-se amb la mateixa intensitat de sempre, avalada per més de 80 milions d’àlbums venuts i més de 9.300 milions de reproduccions a nivell mundial.

Les entrades es posen a la venda el dijous 17 d’abril a les 10 h.