Gràcia

Aleia és el restaurant gastronòmic situat a la primera planta de l’hotel Casa Fuster, un cinc estrelles gran luxe a Barcelona, i representa una de les propostes més ambicioses de la ciutat. El projecte està liderat pel xef argentí Paulo Airaudo, amb experiència en restaurants d’alta cuina com Amelia a Sant Sebastià, i pel cuiner andalús Rafa de Bedoya.

La seva cuina combina les arrels italianes d’Airaudo amb els matisos de Xerès de Bedoya, incorporant també influències asiàtiques que aporten personalitat pròpia al conjunt. El menú degustació consta d’onze passos amb una posada en escena molt cuidada i una evolució de sabors de temporada en forma de crescendo. El restaurant ha estat reconegut amb una estrella Michelin en un temps rècord.

On: Passeig de Gràcia, 132

"És una braseria sense pretensions", però amb un gir gastronòmic important. Ho expliquen Rafa Panatieri i Jorge Sastre Bravo, amos d'aquest restaurant on les brases són les protagonistes. "Gir gastronòmic" ho afegim nosaltres, després d'haver pogut tastar la proposta d'aquest restaurant dels chefs creadors de Sartoria Panatieri, una de les millors pizzeries d'Europa.

A Brabo la cosa va de foc i producte. La carta és breu, amb 15 plats. Tot gira al voltant d'una graella a la vista en un local amb capacitat per a unes 40 persones i una zona a la part superior que pot acollir fins a 16 comensals. Elaboracions senzilles, acompanyaments treballats i uns entrants (carabassa en tres textures, tàrtar de porc fumat, paté de campanya casolà…) que rivalitzen en interès amb els plats principals.

On: Sèneca 28

El cuiner Carles Pérez de Rozas té un equip a prova de bombes, i el ja no tan jove Berbena no és una promesa sinó una ferma realitat. Parteix de la més acurada artesania de proximitat per elaborar uns plats que sorprenen i enamoren basant-se estrictament en els productes de la temporada. Tot es fa al moment i davant dels nassos; una aposta clara pels bàsics, amb pa de massa mare fet a casa, una exigent selecció de vins i formatges i un cafè d’especialitat. Anarquia deliciosa: fan i desfan la carta quan volen, i el mateix passa amb els horaris.

És un dels restaurants més aclamats de la ciutat, tant per la gent del gremi de la restauració com per la crítica gastronòmica.

On: Minerva, 6

El Contracorrent Bistró és el segon projecte del sicilià Nicola Drago i la sommelier montsienca Anna Pla, després de consolidar el seu primer local al Fort Pienc. Si aquell ja destacava per les tapes d’autor i els vins naturals, aquest segon espai manté la filosofia però aposta per una cuina més europea i un format de tast que l’apropa a l’alta cuina sense perdre informalitat.

Només obren migdies de dimarts a dissabte, amb un menú degustació reduït que combina aperitius, entrants, principals i postres, incloent plats creatius com ostres amb gin fizz, mollete de fricandó de galta ibèrica, bigoli amb camagrocs o carpaccio de gamba roja. La carta de vins naturals és cuidada i el conjunt destaca per creativitat, proximitat i molt bon producte.

On: Sant Domènec, 14

En Paco Benítez (amb experiència a Noma i L’Eggs) i Pedro Baño (amb passat a Caelis i Lluçanès) van reobrir l’antiga fonda Cal Robert, amb 27 anys d’història, l’any 2021. Baño explica que, més que cansament de l’alta cuina, el que els va moure va ser el desig de deixar enrere grans grups i projectes d’altri per apostar per un model propi, arrelat a Gràcia, basat en la sostenibilitat i la compra al comerç de proximitat.

El resultat és una casa de menjars actualitzada al segle XXI, amb plats que revisiten la tradició com el capipota o els peus de porc amb mole, on Benítez, d’origen mexicà, estableix ponts entre la cuina del seu país i la catalana a través de la picada i el xup-xup.

On: Tordera, 58

A l’Insolent han creat un dels plats més interessants de l’era moderna: el mini xuixo farcit d’estofat de coll de xai amb maionesa de ras el hanout. Un mos sorprenent que cal tastar tant sí com no, que demostra la irreverència i el joc rere del projecte ideat per Julià Castelló (de la pastisseria Can Castelló), Miquel Garcia (Celler de Can Roca), Pedro Huerta i Javier Custodio. Ubicat a l’hotel La Casa del Sol, el restaurant ofereix esmorzars, dinars i sopars i amaga una fantàstica terrassa a l’àtic.

A la carta, encisen amb tàrtars de remolatxa, canelons d’escamarlans i mandonguilles de porc i calamar amb salsa chili crab. De postres? Un xuixo, però a la brasa, amb canyella, cardamom, poma caramel·litzada i gelat de formatge cremós.

On: Plaça Sol, 23

Liderat pel xef Yordi Martínez Ruiz i la cap de sala i sommelier Lara Cerlini, la proposta d’aquest restaurant gira al voltant d’un únic menú degustació (75 euros sense maridatge) que recupera la memòria de la cuina tradicional i la transforma amb llenguatge actual, precisió tècnica i sensibilitat. Influències franceses, mediterrànies i asiàtiques en una carta que és un foli amb els ingredients i conceptes més protagonistes de cada plat, com l’escamarlà, curry verd, dashi i pera o l’ànec, ametlla de gla, carbassa i llavors.

El 2025, va entrar al radar de la Guia Michelin i va ser escollit com el restaurant favorit dels espanyols per la plataforma The Fork. Atmosfera íntima, càlida, gairebé confidencial.

On: Neptú, 4

Després de l'èxit sideral del 'reboot' de Mantequerías Pirenaicas com a taverna gastronòmica de 'l'upper', i convertida en punt de pelegrinatge mundial gràcies a les truites, en Miguel Puchol el juny del 2024 va reobrir un restaurant de cuina catalana secció neofonda (sense menú, tot a la carta). La Fonda de Pirenaicas es constitueix com a punt de sucar pa de primera magnitud, amb una oferta molt similar a la de la casa mare però decantada més cap al platillo català i a la cuina popular.

Aquí la cosa va de tapes molt curoses –que bona la croqueta d'ànec Pequín i la russa!–, guisats i platets fets amb una enorme solvència i tocs gurmets. De plats destaquem els fideus a la cassola, equipats amb un guisat de llangardaix ibèric magnífic, o els macarrons gratinats que també porten pecorino entre la pasta fina.

On: Terol, 6

Aquest bistró informal i acollidor, actiu des del 2007, ha captivat tothom que hi ha passat. Treballa amb productes de primera qualitat, coccions perfectes i combinacions amb sentit, inspirant-se en una de les muntanyes més emblemàtiques de Montserrat. La carta inclou plats com els porros amb trompetes i cansalada, o l’arròs de sepió amb peix, mongeta i canyuts del Delta. També s’endinsa en cuines d’arreu, com el cebiche de corvina amb taronja, alvocat i blat de moro, on Xavier Codina aporta tocs d’innovació dins una proposta majoritàriament catalana.

Entre els plats més icònics, les croquetes de pollastre que duen el nom de les seves filles, Mariona i Airí. Cuina potent, divertida i amb preus continguts.

On: Torrent de les Flors, 158

El quartet format pels germans Amico —Marcos, Leo i Diego— i l’italià Simone Nizi arriben a Gràcia després d’haver regentat un local d’entrepans memorables al Born, ja tancat. S’hi traslladen amb l’icònic entrepà de cebiche que els va donar renom i amb la voluntat d’anar més enllà, proposant platets francs, intensos i sense filtres, sovint passats per la brasa.

Fan exactament el que els ve de gust, amb una cuina que viatja pel Japó, el Perú, Itàlia o allà on bufi el vent, i que es concreta en plats com la gyoza farcida de cansalada i anticucho amb salsa d’ají groc o la burrata farcida de quatre formatges i ceba caramel·litzada. Vins majoritàriament catalans i alguna cosa espanyola, italiana, alemanya, grega i argentina.

On: Josep Torres, 25

Ja en tenim tres de 'lluritus'! Aquella petita marisqueria que va obrir fa un bon grapat d'anys al carrer Torrent de les Flors, té dos germans més. Al Lluritu 2 hi caben, agafeu-vos, fins a un centenar de persones. La carta és la mateixa que al Lluritu 1, però ampliada.

Els propietaris, l’actor Pau Roca i els seus amics Pol Puigventós i Gerard Belenes, el defineixen com una marisqueria desenfadada i no s’estan d’hòsties: minimalisme al plat amb coccions precises de planxa i brasa (res de fogons) i producte top a un preu raonable: pop, sepionets, navalles, tellines, escamarlans, etc. El més nou és Lluritu 3, a Passeig de Sant Joan, centrat més en arrossos i cuina de platillo català.

On: Virtut, 11

Oído és el projecte més informal de Pedro Baño i Paco Benítez, obert a finals del 2024 com un homenatge als snack bars de tota la vida amb esperit dels vuitanta. El duet catalano-mexicà proposa un espai pensat per picar i compartir, en contrast amb el seu altre restaurant més gastronòmic, amb la voluntat de reivindicar l’ofici d’hostaler des d’una mirada senzilla i directa.

El local aposta per una cuina basada en mossegades i plats breus però molt ben pensats, cuinats amb precisió i producte de qualitat. Incorporen una petita robata per a elaboracions a la brasa. Hi trobareu des de pintxos de peix marinat fins a guisats com fricandó o macarrons del cardenal. 

On: Providència, 41

Jonatan Izquierdo, originari de Palència, i la seva sòcia i parella Laura Humanes van obrir Oníric el gener del 2024. Izquierdo defineix la seva proposta com a cuina d’autor en el sentit més honest: plats creats des de la llibertat, barrejant idees i aportant-hi el seu toc personal, sense voluntat de pretensió.

El projecte neix després d’experiències en alta cuina, però amb la voluntat d’oferir una proposta més accessible, amb carta i tres menús degustació a 26, 48 i 80 euros. Aquí es juga amb la provocació i la tècnica, amb plats com el tàrtar de cor de vaca amb maionesa de kimchi i rovell curat en soja o un calçot reinterpretat amb confit i ricota. Una cuina creativa, però arrelada i assequible.

On: Rabassa, 37

Pompa és la germana petita del Berbena del xef Carles Pérez de Rozas, un dels restaurants de culte de la ciutat. A pocs metres de distància, aquest segon local ofereix més de 600 referències d’arreu del món i, per acompanyar-les, una carta dividida en cinc seccions: plaers, producte, plats, formatges i xarcuteria. Hi desfilen propostes d’una cuina lliure i flexible, que mira aquí i allà (rillette d’ala de rajada, cols de temporada amb mole), amb ingredients excelsos, tant de proximitat com arribats de Galícia, Múrcia, Extremadura, França, Gran Bretanya i els Estats Units.

El local és minúscul: cuina vista, cinc taules i una barra per a quatre persones. Obren els vespres de dilluns a divendres.

On: Sèneca, 25

Les germanes Gioia, Viola i Greta Raffaelli han portat un trosset d’Itàlia a un carreró gracienc. El restaurant, amb tres espais diferenciats, sembla una casa particular decorada amb fotografies de Sophia Loren i quadres de dones a l’estil de Modigliani. Tot i que la família ve de la Toscana, la carta recorre receptes de totes les regions italianes, com ara la 'cotoletta' milanesa, l’albergínia a la parmesana i postres sardes com les 'seadas', una massa cruixent farcida de formatge pecorino i mel.

Deixeu-vos emportar per la pasta artesana i una copa de vi, especialment pels napolitans 'linguine alle vongole' i els 'pappardelle' amb ragú de cérvol. A la sobretaula, la festa continua amb limoncello, moscato d’Asti i grappa.

On: Luis Antúnez, 11

Un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen (més de 40!), però la qualitat i el bon gust queden. Una cuina sense trampes, hereva dels sabors de la cuina catalana tradicional, però revisada i posada al dia per ajustar-la als gustos actuals.

Tòfones, bolets i espàrrecs són alguns dels productes que compren directament als productors. Tota l’oferta de la carta és important, però hi destaca la bona cocció i la presentació d’uns peixos salvatges que provenen dels millors proveïdors. Amb un pati interior que és una meravella. 

On: Sèneca, 20

En Quim Marquès, que va estar 30 anys davant del Suquet de l’Almirall, va tornar a Gràcia amb un restaurant de cuina catalana i preus continguts per practicar una cuina de barri d’alt nivell. El producte amb què cuina està curosament escollit i traçat, i les receptes segueixen amb devoció la tradició del xup-xup. Entre les especialitats, destaca el fricandó clàssic fet amb un toc final d’anís, el capipota i els macarrons del cardenal.

Però també són mestres de l’esmorzar de forquilla, dels entrepans i, fins i tot, de les amanides, que són protagonistes d’un menú de migdia del tot equilibrat. Entre els padrins del local hi ha els germans Albert i Ferran Adrià i en José Andrés. Ni Maria Magdalena podria resistir-s’hi.

On: Santa Magdalena, 6

Sartoria Panatieri és la reimaginació radical del projecte de Rafa Panatieri i Jorge Sastre, nascut després de la crisi i amb una aposta encara més ferma per la proximitat i el producte local. El que va començar com una pizzeria s’ha transformat en un espai gairebé autosuficient, on elaboren els seus propis formatges i embotits amb porc ecològic de raça gascona criat a Lleida.

A l’obrador, a la vista del client, pengen productes com mortadel·la, fuet, porchetta o cap de llom, mentre també treballen herbes i verdures de petits productors. La carta és curta però molt controlada, amb pizzes de temporada i antipasti a la brasa com l’albergínia escalivada amb miso. La filosofia és clara: màxim respecte pel producte i zero artificis, amb una cuina honesta, directa i molt cuidada. Hi ha una segona Sartoria a l’Eixample Dret i un tercer local a l’Eixample Esquerre dedicat a la pizza romana, Romo.

On: Encarnació, 51

Després de passar per diverses cuines de xefs reconeguts (la darrera a París, a l’estrella Michelin Goust), el valencià Juanen Benavent va decidir obrir el seu restaurant a Barcelona, un local on regna l’alta gastronomia, sobretot a base de verdures i productes de l’hort, però amb propostes de carns i peixos que combinen a la perfecció tècnica i producte.

Un producte que, en aquest cas, arriba al 100% del veí delta del Llobregat, de la mà de proveïdors que en poc temps ja han esdevingut amics. No hi ha carta, sinó dos menús que canvien setmanalment en funció del que subministra l’hort.

On: Casare Cantù, 2 

Fan Shoronpo va ser el primer projecte a Barcelona del xef japonès Keita Tanaka i, des de la seva obertura a Gràcia, es va convertir ràpidament en un èxit amb llargues cues de veïns i treballadors de la zona. El local destacava pels bols de ramen fumejant i, sobretot, pels 'shoronpo', unes empanadilles XXL farcides de brou. Després d’un tancament forçat per la pandèmia, el projecte va renéixer al mateix barri gràcies a dos antics clients, que van recuperar el concepte amb fidelitat al format original i un nom simplificat. Tenen un segon local a Sants.

La proposta manté una cuina molt acurada, amb pasta elaborada diàriament i els 'shoronpo' com a protagonistes, servits al vapor i farcits de porc i verdures, amb reinterpretacions com tòfona o foie. La carta es completa amb 'gyozas', 'karaage' cruixent i ramen deliciosos com el 'tantanmen'.

On: Doctor Rizal, 20

Aquest és el projecte personal de Josep Maria Massó, mestre del xup-xup i assessor gastronòmic amb una llarga trajectòria, que després de dècades treballant per a altres torna a liderar un restaurant propi. Ho fa en col·laboració amb el jove cuiner Àlex López Lamiel, format en cuines com Cañete, Àbac i Nandu Jubany. El resultat és una casa de menjars amb ànima catalana que combina tradició de mercat amb tocs d’alta cuina reinterpretada en clau informal.

La cosa va de tapes ben executades i plats per compartir, amb preus ajustats i molta intensitat de sabor. Hi trobareu des d’una ensaladilla russa impecable fins al famós mollete de pringà, passant per raviolis de llebre amb demi-glacé. També brillen els plats de cullera com el capipota amb carabassó i pinyons.

On: Riera de Sant Miquel, 19