Gràcia

Gràcia

Popular i vibrant, Gràcia és el barri més animat de Barcelona

Publicitat

La Vila de Gràcia és un dels barris més populars i actius de Barcelona, centre d'oci, cultura i gastronomia. És inseparable de la seva festa major, a mitjans d'agost, quan els carrers es decoren i es veu la feina feta per les associacions de veïns durant tot l'any. Arquitectònicament té diversos edificis importants, com el rellotge de la plaça de la Vila, la Casa Fuster, la Casa Vicens i el Park Güell.

  • Cuina creativa
  • El Coll

El xef Fabio Gambirasi i la Roser Asensio fan una cuina honesta i màgica amb els millors productes frescos, ecològics, silvestres i salvatges de la terra i del mar. La seva gastronomia intenta ser fidel als sabors originaris i crea una harmonia gustativa d’allò més sorprenent. I com es concreta tot això que us expliquem? En un menú de degustació amb els deu platets més icònics de l’Agreste per 80 euros. Si voleu tirar de carta, també podeu, eh; fregola sarda amb llamàntol; bacallà confitat amb tripa i col kale; medalló de peus de porc, farcit de pedrers de vedella, fons de carn, col llombarda adobada, mostassa i pols de fonoll. Un imperdible.

  • Cuina creativa
  • Vila de Gràcia

El cuiner Carles Pérez de Rozas té un equip a prova de bombes, i el ja no tan jove Berbena no és una promesa sinó una ferma realitat. Parteix de la més acurada artesania de proximitat per elaborar uns plats que sorprenen i enamoren basant-se estrictament en els productes de la temporada. Tot es fa al moment i davant dels nassos; una aposta clara pels bàsics, amb pa de massa mare fet a casa, una exigent selecció de vins i formatges i un cafè d’especialitat. Anarquia deliciosa: fan i desfan la carta quan volen, i el mateix passa amb els horaris. 

Publicitat
  • Cuina creativa
  • Vila de Gràcia

Aleia, a la primera planta de l'hotel Casa Fuster –un hotel cinc estrelles gran luxe–, és un projecte gastronòmic molt ambiciós i a quatre mans entre el xef argentí Paulo Airaudo (que ja talla el bacallà al restaurant Amelia, a Sant Sebastià) i l'andalús Rafa de Bedoya. La unió de les arrels italianes d’Airaudo amb el toc de Xerès de Bedoya s’uneixen per crear un estil del tot personal, que acaba de cristal·litzar amb les influències asiàtiques. La degustació són onze passos amb una estudiadíssima posada en escena i que acaba amb un crescendo intens de sabors de temporada. Ha aconseguit la primera estrella Michelin en un temps rècord.

  • Catalana
  • Vila de Gràcia
  • preu 2 de 4

Després de l'èxit sideral del 'reboot' de Mantequerías Pirenaicas com a taverna gastronòmica de 'l'upper', i convertida en punt de pelegrinatge mundial gràcies a les truites, en Miguel Puchol el juny del 2024 va reobrir un restaurant de cuina catalana secció neofonda (sense menú, tot a la carta). La Fonda de Pirenaicas es constitueix com a punt de sucar pa de primera magnitud, amb una oferta molt similar a la de la casa mare però decantada més cap al platillo català i a la cuina popular. Aquí la cosa va de tapes molt curoses –que bona la croqueta d'ànec Pequín i la russa!–, guisats i platets fets amb una enorme solvència i tocs gurmets. De plats destaquem els fideus a la cassola, equipats amb un guisat de llangardaix ibèric magnífic, o els macarrons gratinats que també porten pecorino entre la pasta fina.

Publicitat
  • Catalana
  • Gràcia
  • preu 2 de 4

Aquest és el projecte personal del mestre del xup-xup i assessor rodamon que és en Josep Maria Massó, que després de molts lustres treballant per a altri torna a tenir casa pròpia. El cuiner que va obrir el Bar Cañete ha posat tot el cor i estil en un negoci que ha obert en associació amb el cuiner (jove, del 1993) Àlex López Lamiel, que ha passat per Cañete, Àbac o Nandu Jubany. Aquí tenen un peu més en el mercat i la casa de menjars catalana que no pas en la taverna castissa. També hi trobareu aires clàssics d'alta cuina amb un gir informal: els raviolis de llebre tenen una demi-glacé i una potència de cuina de caça que fa caure de cul. Aquest és un lloc per fer-hi tapes de les bones a preus continguts i també per compartir principals. En el primer apartat, aquell saborós 'mollete' de 'pringà' que va ser la metxa de la moda del mollete a Barcelona, o una ensaladilla russa impecable. Compartir principals? Sí, parlem de plats de cullera que són tan bons que val la pena compartir per poder comentar-los: el seu capipota amorosit amb carabassó i pinyons s'hauria de posar en una vitrina, de com de melós i addictiu és. 

  • Bars de tapes
  • Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
  • preu 2 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

De vegades els tòpics funcionen. "El bar al qual a nosaltres ens agradaria anar" és una definició una mica suada de molts negocis, però és això exactament el que han aconseguit a Fino Bar. Ubicat a la part més alta de Gràcia, per sobre de la Plaça Rovira, lluny de l'enrenou i on encara queda barri, el defineixen com un bar modern amb ànima de botiga de queviures. Un local sense cuina on, i vet aquí un altre tòpic, han convertit en virtut aquesta carència. La proposta va més enllà de les conserves i els embotits i aposta per donar un toc propi a una selecció excel·lent de producte. El responsable de la carta és Alberto Ibáñez, un dels sis socis d'aquesta aventura, i amb experiència en cuines de renom com ara Lomo Alto o Àbac.

Del seu cap han sortit dos dels hits de Fino Bar: les tortitas Inés Rosales que se serveixen calentes amb sobrassada de bou –de Soler Capella, a la Boqueriamel i formatge fumat, i l'enginyós croq-fondue. Volien tenir croquetes, però sense fregidora, ofereixen la massa de les croquetes per 'dipejar' amb torradetes de pa. Meravellós invent per cedir a l'instint de cruspir-se la massa de les croquetes abans de cuinar-les, que tots hem sentit alguna vegada a casa. La carta de vins és inquieta i canviant, i podríem caure en la temptació de definir Fino Bar com a bar de vins naturals. Però els parroquians exigeixen –i reben– menjar del bo i tall fred selecte: la màquina de tallar embotits és l'estrella del lloc.

Publicitat
  • Marisc
  • Vila de Gràcia
  • preu 2 de 4

L'Alexis Peñalver de La Pubilla i Extra Bar també té una barra de peix al Mercat de la Llibertat. Aquí disposa d'un equipament de cuina mínim –planxa, dos focs i un forn– i d'un producte màxim; peix i marisc de les parades del mateix mercat, és clar.  Els plats són de base catalana amb un gir modern. A més de gambes o cloïsses a la planxa, t'hi pots firar unes vieires a la planxa amb fumet de peix de roca i salicòrnia, o unes magnífiques sardines a la planxa farcides amb la potent picada clàssica catalana, amb all, julivert, pa torrat i ametlla. La proximitat de La Pubilla permet que puguin jugar amb guisats i fumets que apliquen en plats com un estofat de sèpia exprés. I les raccions són abundants i a preus raonables

 

  • Gràcia

En Pablo Lagrange (argentí, ex-Noma, Mugaritz, Tickets), la Lucía Aguilar (peruana, ex-Enigma, GoXo, Boragón de Santiago de Xile) i en Ricardo Mateo tenen un petit local a Gràcia dedicat al 'choripán', un entrepà de xoriç crioll i chimichurri molt apreciat a Amèrica Llatina. Tot ho fan ells des de zero: l'embotit l'elaboren amb porc Duroc i una mica de vedella, cuinat al forn de brasa Pira. El pa és de tipus francès, amb bona molla per contenir el greix de la carn i l'oli de les salses. El chimichurri es fa amb herbes fresques, vinagre i oli de qualitat, i la salsa criolla amb xilis chipotle i habanero lactofermentats. Tot per 8,5€. A més del choripán, ofereixen 'sanguchito de vacío' amb pa de xapata, kebab vegà (gírgoles, seitan, enciam, salsa de cacauets i 'anticuchera') i 'pastrón' (pit de vedella fumada, maionesa de wasabi, formatge i verduretes envinagrades amb pa brioix). Per postres, tenen un espectacular 'dulce de leche' fumat. Per beure, serveixen cervesa artesana argentina de Juguetes Perdidos i un excel·lent vi negre D.O. Terra Alta.

Publicitat
  • Japonesa
  • Gràcia

L’antic Fan Shoronpo ha ressorgit, després de tancar, gràcies a l’estima que li tenien els seus clients habituals. Ho ha fet en un nou local, també a Gràcia, que torna a mostrar la mestria als fogons del xef Keita Tanaka. La carta és curta i va fer feina, apostant sempre per la pasta casolana i els fantàstics 'shoronpos' que donen nom a l’establiment. Aquests farcellets al vapor se serveixen a la manera tradicional, farcits de carn de porc picada i verdures, però també es versionen amb ingredients top com la tòfona i el foie. Entrats com el 'karagee' –pollastre arrebossat amb maionesa de kimchi– i els fideus de ramen amb salsa de miso casolà o a l’estil Shoyu, sense caldo, poden salvar el pitjor dels dies. Autèntic comfort-food asiàtic.

  • Bars de vins
  • Gràcia

Aquesta trattoria contemporània s’ha convertit en un dels grans referents de vins naturals a Gràcia. Entrar-hi és aprendre molt sobre aquesta beguda, gràcies a una selecció ben viatgera que recorre diferents geografies a la recerca dels millors vins lliures. També estimen les verdures estacionals i ecològiques, els agricultors i productors amb projectes que inspirin i els ingredients naturals i sostenibles, com demostra el fet que detallin, en cada recepta, d’on prové cada un dels productes. A la carta, destaquen plats pictòrics italo-catalans que canvien regularment, com les gambes vermelles amb escuma de iogurt, el bikini de galta amb formatge Fontina DOP i el bistec tàrtar amb carn de Cal Tomàs i bitxo de Puig Bolets.

Publicitat
  • Gràcia
  • preu 2 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Durant 30 anys en Quim Marquès va ser referència a la Barceloneta amb el Suquet de l'Almirall, però va tancar el 2018. I a la tardor del 2023 va tornar a Gràcia, el seu barri de tota la vida, amb l'obertura de Santa Magdalena, un restaurant de cuina catalana i barcelonina al cent per cent. Amb preus continguts i estètica de bar de barri (de fet ho era), Marqués hi practica una cuina de xup-xup i producte de temporada i de proximitat. L'eslògan de la casa és "cuina de barri, perquè volem que sigui un lloc amable, fàcil i de cullera, i que estigui bé de preu", diu Marquès. El tiquet és d'uns 25 euros, i reivindica "que hem anat a mort amb el producte, cent per cent escollit, amb verdures que ens les porta directament el pagès".

Alguns plats? Un fricandó clàssic fet amb tiralínies (amb moixernons i un toc final d'anís deliciós, la llata es fon a la boca) o uns macarrons del cardenal també boníssims, amb el sofregit i la beixamel ben delimitats. Capipota amb samfaina, morro de bacallà amb tomàquet... També verd: la seva filla Paula, és nutricionista. La fórmula del menú de migdia sempre inclou plats principals de la carta i la tria entre quatre amanides de primer, i és tot un plaer trobar-te quatre verds per començar, ben treballats: que bona l'amanida de ferm enciam trocadero amb cirerols grocs i fonoll fresc, i fa venir salivera una altra tomàquet de temporada escaldat amb oli d'alls. També hi tenen un espai important els esmorzars de forquilla i entrepans molt treballats, que com qui diu són un plat entre llesques. L'oferta de tapes i aperitius, esclar, és a l'alçada d'algú que es va passar 30 anys al carrer major de la Barceloneta.  

  • Bars de vins
  • Gràcia
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

L'equip del Bemba Smash Burger de Gràcia s'ha llençat a l'aventura dels vins naturals. Al mateix carrer on hi ha l'hamburgueseria trobareu el Pimpla. El nom del local no enganya; és tota una invitació a beure fins que la consciència i la butxaca diguin 'prou'. Apliquen la mateixa fórmula que els altres bars de la ciutat dedicats a la cultura vinícola sense sulfits; volen que gaudiu del beure, sí, però que l'acompanyeu amb platets per compartir. Per fer coixí hi teniu des d'un meravellós i sorprenent pa amb mantega de miso, un efectiu 'vitello tonatto' amb tàperes, un delicat 'tiradito' de corbina amb ponzu i algues o un original carpaccio de carabassó, menta i formatge semicurat de vaca.

Publicitat
  • Cuina creativa
  • Gràcia
  • preu 2 de 4

“En dic cuina d’autor perquè m’invento plats, barrejo coses i hi poso de la meva collita, no pas per pretensió”, diu el palentí Jonatan Izquierdo, qui amb la seva sòcia i parella, la Laura Humanes, van obrir Oníric el gener del 2024, on hi hagué el primer Panxa del Bisbe, aquell local deliciós amb ulls de bou. Venen de l’alta cuina i volen temptar el client amb avantguarda i provocació, però que s’ho pugui permetre: menú degustació a 38 euros i migdia a 18. Exemples? Un intens tàrtar de cor de vaca amb maionesa de kimchi, amb rovell d’ou curat en soja que et ratllen al moment, o un calçot juganer, entre la melositat de confit i ricota i el sabor auster d’una praliné de civada. Creativitat de la bona: amb substància i els peus a terra.

  • Cuina creativa
  • Vila de Gràcia
  • preu 3 de 4

A l’Insolent han creat un dels plats més interessants de l’era moderna: el mini xuixo farcit d’estofat de coll de xai amb maionesa de ras el hanout. Un mos sorprenent que cal tastar tant sí com no, que demostra la irreverència i el joc rere del projecte ideat per Julià Castelló (de la pastisseria Can Castelló), Miquel Garcia (Celler de Can Roca), Pedro Huerta i Javier Custodio. Ubicat a l’hotel La Casa del Sol, el restaurant ofereix esmorzars, dinars i sopars i amaga una fantàstica terrassa a l’àtic. A la carta, encisen amb tàrtars de remolatxa, canelons d’escamarlans i mandonguilles de porc i calamar amb salsa chili crab. De postres? Un xuixo, però a la brasa, amb canyella, cardamom, poma caramel·litzada i gelat de formatge cremós.

Publicitat
  • A la brasa
  • Vila de Gràcia

"És una braseria sense pretensions", però amb un gir gastronòmic important. Ho expliquen Rafa Panatieri i Jorge Sastre Bravo, amos d'aquest restaurant on les brases són les protagonistes. "Gir gastronòmic" ho afegim nosaltres, després d'haver pogut tastar la proposta d'aquest restaurant dels chefs creadors de Sartoria Panatieri, una de les millors pizzeries d'Europa. A Brabo la cosa va de foc i producte. La carta és breu, amb 15 plats. Tot gira al voltant d'una graella a la vista en un local amb capacitat per a unes 40 persones i una zona a la part superior que pot acollir fins a 16 comensals. Elaboracions senzilles, acompanyaments treballats i uns entrants (carabassa en tres textures, tàrtar de porc fumat, paté de campanya casolà…) que rivalitzen en interès amb els plats principals.

  • Gràcia
  • preu 3 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

La Viblioteca va obrir el 2008 en un local petitó de Gràcia. L'acollida va ser brutal i trobar-hi lloc a vegades pot ser una missió gairebé impossible. Aquí hi trobareu una àmplia selecció de més de 150 referències de vins nacionals, curosament seleccionats, i també una carta de vins per copa que canvia mensualment. No disposa de fogons, però això l'oferta gastronòmica se centra en l'altra gran passió de la mestressa, els formatges. A la carta n'hi trobareu uns seixanta, tots elaborats amb llet crua i per petits productors nacionals i europeus; majoritàriament de França, Itàlia i Suïssa. Per arrodonir l'oferta, foie gras, amanides, tàrtars i un esplèndid biquini de tòfona. Decoració blanca i de línies pures i música jazz triadíssima. Ideal per anar-hi amb la parella o en 'petit comité'. Cal reservar sí o sí.

Publicitat
  • Cellers
  • Gràcia

És una de les bodegues de barri mítiques a Gràcia, de les poques que hi havia abans de l’allau tavernera que va arribar a la zona. Ja ens sembla bé. Fer el vermut, la cervesa o la copeta de vi en locals amb gràcia hauria de ser assignatura obligatòria cada setmana. La Quimet manté la identitat dels seus orígens tot i que ara ja no és tan sols un local de venda de vins, sinó un bar on prendre bons embotits, formatges i platets com pop amb patata, ensaladilla casolana, etc. 

  • Bars de tapes
  • Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
  • preu 2 de 4

Quan el restaurador Kim Díaz s'hi posa (Bar Mut, Muticlub, Entrepanes Díaz), s'hi posa, no s'hi posa per poc: la Bodega Soleraés la interpretació que fa Díaz de la taverna gaditana creuada amb el bar de vins a la francesa. Cervesa ben tirada i una carta de vins amb unes 650 referències, entre els naturals, els de tota la vida i els de xerès. Menjar? Molt i bé. Tenen un tallador de pernil amb titulació! Delícies del sud com 'montaditos de regañá' amb amanida russa i anxova, amb una amanida de tomàquet de Barbastro i un canònic i catalaníssim fricandó. No us perdeu el 'caíllo', montadito de guisat que només fan a Caravaca de la Cruz i aquí. I alerta al bar dins el bar dedicat a la Lola Flores. 

Publicitat
  • Cuina internacional
  • Gràcia

Al primer mos, ja saps que La Brillantina és un lloc interessant. En Santiago Macías, xef colombià, i la seva parella, Vanesa Zorzoli, pastissera argentina, van tenir deu anys un restaurant a Buenos Aires. Ara, a Gràcia, La Brillantina és una proposta informal que vessa talent i reflexió, amb una carta que resumeix la cuina popular de Llatinoamèrica: des d’uns esplèndids tacos de tortilla de iuca amb pollastre fins a un encocado, cassola de peix i marisc del Carib colombià. No us perdeu els còctels d'autor. Han obert un segon local dedicat als entrepans al Putxet, Bar Fàbula.

  • Catalana
  • Vila de Gràcia
Bar Casi
Bar Casi

El Xavi Montes és un taverner vocacional, d’aquells que són molt més amables que graciosos. I al Bar Casi, amb una façana de bareto de cigaló guerriller, és on desplega tot el seu encant natural. A la part costeruda i deserta de Gràcia, el Casi va obrir l’any 1978 (veureu la llicència amb la mirada d’orgull del seu pare emmarcada en un raconet). Quan passes per un barri desert i veus un bar a petar de gent, alguna cosa hi donen; esmorzars de forquilla, assortiment de truites i entrepans. Atenció! Han deixat d'oferir el seu apreciat menú de migdia i obren només de 8 a 13 h.

Publicitat
  • Catalana
  • Gràcia

D’aquells bars de tota la vida que tant hi pots esmorzar de forquilla, com fer-hi el cafetó assegut discretament amb el diari, com recarregar les piles amb un menú potent. A Can Ros sempre hi ha caliu. Hi menjaràs capipota, cargols, croquetes, un entrepà de mandonguilles (sí, sí, de mandonguilles) o una truita d’escarxofa mítica, de les que recordaràs per sempre més i, si ho vols, per esmorzar! La gràcia és que hi pots anar a qualsevol hora que sempre tindràs una cosa o altra per menjar i mai t’hauràs quedat amb gana quan surtis per la porta. 

  • Bars de tapes
  • Gràcia
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Gata Mala
Gata Mala

Got? Petit, que no s’escalfa. Temperatura? Glacial. Quadratura del gas? Perfecta. Escuma? Un dit i escaig de morbo. Suavitat? Mimosín tindria el primer orgasme de la seva miserable vida. La canya de Moritz del Gata Mala és de doctorat Honoris Rauxa. Ja paga la pena visitar aquesta llauna de sardines només per tastar les seves provetes d’ordi català, però també ajuda que amb la cerveseta et regalin una tapa. I no parlo de patates xip o pelleringa de bull. Aquí us posareu les botes: les viandes en miniatura són teca de la bona.

  • Bar d'entrepans
  • Gràcia
  • preu 1 de 4
La Pepita
La Pepita

Ni darrere al taulell ni a la barra trobareu cap Pepita. En canvi, és fàcil trobar-se amb la Sofia o l'Andreu, els propietaris d'un local que estira els horaris: serveixen esmorzars, aperitius, dinars (tres menús a 8,10 i 12 euros), berenars i sopars a la carta, on els protagonistes són les pepites, inspirats en els famosos pepitos, des del clàssic de llom fins a combinacions sorprenents. La Pepita també és local de copes, amb predilecció pels gintònics (per 4 euros, et preparen mig vas) i el vermut casolà, a base de ginebra, taronja i sifó.

Publicitat
  • Cellers
  • Gràcia
  • preu 2 de 4

París té les seves terrasses cobertes i uns fanals de pel·lícula. Nosaltres tenim cellers amagats com el Tano. Una porta plena d'adhesius, les taules de marbre, el caliquenyo i la noia amb el diari de diumenge sota el braç que s'explica a glops de vermut i mos d'anxoves, banderilles i escopinyes. Quina gana passen a París. –M.V

  • Cocteleries
  • Gràcia
  • 5 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
L'Entresòl
L'Entresòl

El local aposta per la 'qualité: la decoració és senzilla, mesuradament moderna, amb línies clares i lavabos degudament desinfectats.No li cal res més, perquè la seva personalitat es defineix sobre dos eixos inamovibles: una selecció musical que provoca atacs de priapisme (si voleu escoltar Snow Patrol aneu al Karma) i els millors gintònics de Gràcia, entre ells el senyorial Tanqueray Rangpur, una obra d'art amb llima, infusió de te verd i la mateixa aroma que el clatell d'Ana de Armas. Atenció, addictes a la ginebra, tenen més de 35 marques premium i un receptari de gintònics que faria cantar òpera a Guti. A més, aquí van de debò i s'imposen els glaçons de qualitat –aguanten sencers fins al final–, la copa rodona de tota la vida i la destil·leria més high-class. Sense embuts: L'Entresòl ho té tot per ser un dels millors bars de Barcelona. Observo com els cambrers fan ballar les ampolles de ginebra. DJ Mater, el resident més atlètic, només té oïdes per al caviar i punxa Kanye West després de Vampire Weekend. Veig ties bones. Moltes. La quinina de la tònica m'està deixant sord de plaer. Miro al voltant, somric i Miles Dufrasne, un dels responsables d'aquesta catedral etílica, em posa la mà a l'espatlla i em diu a cau d'orella: "Benvingut a la família".

Publicitat
  • Bars de vins
  • Gràcia
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Lo Pinyol és bonic (sostres alts, terres de rajola hidràulica, una pica de marbre preciosa, sis tines sobrevolant una barra de fusta feta a mida) i té tres espais molt acollidors: l’entrada-bar tradicional, una habitació interior amb llibres per intercanviar i un menjador al fons per a sopars més privats. A Lo Pinyol per 3 euros tens un vermut i una tapeta boníssima a triar entre esgarradet (bacallà esfilagarsat amb pebrot vermell), crema de bolets amb rossinyols al damunt, markina (pebrots bascos fregits), escarxofa en conserva amb tomàquet sec i seitó... El pa és de Can Turris; els queviures, de València, Terol i de proximitat. Cuiden tant el producte que compren el pa al matí i a la tarda perquè sempre estigui acabat de fer. Com que són una taverna i no tenen cuina, encarreguen el menjar als millors especialistes, com la truita de patates de la Valentina. Sí, les tavernes estan de moda i ara qualsevol bar de mala mort treu la pols a unes tines putrefactes, penja una pissarreta i apa, al carro que toca! Això és precisament el que no han fet la Pau (i en Jordi, el seu marit) i en Carles: ells, directament, han recuperat un negoci amb solera i l’han fet seu. Com? La fórmula és senzilla però no fàcil: dedicant moltes ganes, amabilitat, bon gust i genuïnitat a cada cosa que fan. Barcelona és plena de bars i restaurants: tria i remena. Jo començo a triar pel tracte: si la gent és distant o directament malcarada, ja m’hi han vist prou. Si són de bona pasta i és un gust estar-hi a

  • Mediterrània
  • Gràcia
  • preu 1 de 4
Cafè Salambó
Cafè Salambó

Convertit en un local de referència al barri de Gràcia, el Salambó es mereix una visita per nombrosos atractius: l'ambientació d'un local dominat per la fusta, que emana un estil de cafeteria de barri, amb dos billars i una parròquia moderna atreta per l'oferta gastronòmica i la proximitat del Verdi Park. En aquest context podreu gaudir d'un cafè que connecta amb una tradició molt nostrada: la dels cigalons. La carta de combinats és tan contundent com el Roma –grappa i nata–, el Mèxic –tequila, nata i bitxo– o el Bombó –amb llet condensada, xocolata i Cointreau. .

Publicitat
  • Música
  • Gràcia
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Elephanta
Elephanta

Si hi ha un lloc que es pot qualificar de clàssic del bon beure a Gràcia, aquest és l'Elephanta. Van començar la tasca de dignificar el gintònic molt abans que es convertís en el beuratge de moda arreu del món. En aquest bar-cocteleria hi trobareu 40 varietats de ginebra, que es corresponen amb moltes derivacions inspirades l gintònic (elegants i precises, res d'aquelles coses que semblen amanides flotants) i una bona cocteleria d'autor en general. Sovint hi trobareu exposicions i una atenció informal però atenta. Amb 'happy hour' cada nit: de dilluns a divendres de 18 a 20.30 h, afterwork de gintònics, amb un descompte de 3 € en cada gintònic. Res millor després d'una esgotadora jornada laboral que fer un petit tast de tres mini-gintònics.

  • Vallcarca i els Penitents
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Des de la taula de la terrassa més al sud diuen que es veu el mar. És un bar amb vistes, això és clar: situat a la cantonada de República Argentina amb Gomis, dalt del pont de Vallcarca, des d’El Rincón es veu el Park Güell, la muntanya pelada i un bon tall de cases i cel. És un bar triangular, tot finestrals, a la base d’un edifici que aprofita al màxim la punxa final de la seva illa de cases: una mena d’edifici Dakota de NYC però nostrat i sense ressonàncies satàniques. Obre tots els dies, està folrat de fusta per dins i la seva terrasseta és de les més cobejades de la zona. D’entre la seva generosa oferta de tapes destaquen l’ensaladilla russa, feta per ells, els calamars a la romana i la tripa. Aquestes peculiaritats i l’encant dels amos fa 62 anys que l’han convertit en un lloc de trobada d’aquesta part alta de la ciutat, a cavall entre el Putxet i Vallcarca. El local el va obrir en Salvador, exboxador ja jubilat, i ara el porten el seu fill Javier amb la seva cunyada Chelo, que mantenen de cap a peus el bon tracte i l’ambient familiar del bar. El preu de barra d’una canya és 1,30 € i el cafè, 1,10 €. La clientela és gent del barri, passavolants i exploradors intrèpids dels racons més entranyables de la ciutat, com en Víctor Nubla, en Sebastià Jovani i el Roger Fortea, escriptors i noctàmbuls professionals que de tant en tant hi van a prendre un dels millors vodkes del món, el Żubrówka, un vodka polonès amb un bisó a l’etiqueta que val la pena tastar.

Publicitat
  • Vila de Gràcia
Sol de Nit
Sol de Nit

Situat al cor del barri de Gràcia, aquest cafè-bar, restaurant i bar de copes està obert durant tot el dia. A la seva terrassa hi podeu fer un vermut amb patates braves –la seva especialitat– però també dinar a base de tapes i platets o passar la tarda fent un cafè. Sobretot recomanem que us hi passeu una nit; gaudireu de bons còctels i bona música, sempre envoltats de l’encant d’una decoració modernista que us transportarà a una altra època. Es pot dir que Sol de Nit uneix passat i present, nit i dia, art i gastronomia.

  • Bars de tapes
  • Vila de Gràcia
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Casa Pagès
Bar Casa Pagès

De vegades necessites un refugi, sortir de casa, fer una pausa en el combat, trobar un recer. No demanes gaire: un lloc per passar la tarda fent un cafè i llegint el diari assegut en una taula de fusta, a la llum d’uns bons finestrals. Un bar amb història, que t’acompanyi. Les hores s’escolen melangioses, com les fotografies en blanc i negre de la Barcelona d’abans que hi ha penjades a les parets. T’has instal·lat al Bar Casa Pagès, al cor del barri gitano de Gràcia, a la metafòrica cantonada de Llibertat amb Fraternitat –què millor–. A l’edifici del davant hi va néixer Antonio González, "El Pescaílla", tota una institució rumbera, marit d’una altra força de la natura, la Lola Flores. De mica en mica, cap al vespre, l’espai diàfan –amb un pilar que sosté la biga principal– i càlidament il·luminat s’omple de veus i la gent et fa de coixí. El rebombori taverner t’agombola tant com el silenci del rellotge solitari. L’ambient és jovenívol, que no adolescent, de diferents estils i pelatges, animat. Juguen a cartes, beuen, miren el futbol, discuteixen apassionadament. És possible que llavors t’agafi la gana i piquis uns seitons o unes bones mandonguilles o, fins i tot, endrapis un entrepà amb nom de filòsof (el Plató, de botifarra amb escarxofes i pa de xapata, a 4,80 euros és boníssim). Els fan tan bons que han hagut d’obrir una sucursal d’aquest mateix bar a Torrent de l’Olla. Es veu que aquest acollidor local familiar –fa 25 anys que el porta la mateixa família– abans havia e

Publicitat
  • Vila de Gràcia
  • preu 1 de 4
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Una ciutat la fan les persones. Ja pot ser la ciutat més bonica del món, que si no hi tens amics o els seus habitants són uns caragirats, no serà un lloc agradable per estar-hi. El mateix passa amb els bars: ¿Què és el bar de moda, on hi tiren millor les canyes de tot Barcelona, que hi fan els còctels més exòtics? Si la gent que hi ha és estirada i intractable, que hi vagi sa tia! El Bar Terra és un històric de la plaça de la Virreina, amb l’església on desemboca el carrer de Torrijos, un lloc on arrecerar-te quan fa molt de fred a l’hivern i topar amb la inscripció bíblica: “vox clamantis in deserto”, que sempre abriga a tothom, fins i tot a qui s’asseu a les seves escales a beure llaunes. “És una peixera: Fontana escup gentades que passen pel davant i gairebé els empeny a entrar”, diu en Santi, el trempat cambrer barbut extreballador del Costa Brava. M’explica que rere la barra hi ha molt bon ambient i això es nota a tot el bar. Al propietari, en Dani –també és amo de La Cafetera, a la mateixa plaça– li agrada molt el jazz i per això és aquesta la música que sona i les persianes metàŀliques del local estan pintades amb siluetes jazzístiques fetes per en Gabaldà, pintor del barri. A la gran televisió del fons del local hi ha un passi permanent de fotografies silencioses, al costat d’un gran mirall que dóna profunditat a l’espai allargat de davant la barra. La poca paret que no és finestral està coberta de llistons de fusta verda fins a la cintura. Al Terra fan uns entrepa

  • Vila de Gràcia
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

¿Agafeu la bicicleta fins i tot per anar a comprar paper de vàter als xinesos? ¿La vostra xicota us va fer escollir entre ella i la fixed, i us vau quedar amb la bici? ¿Sou capaços de veure una etapa de la Volta sense adquirir una apnea severa a causa dels roncs? Heu d’anar al més ràpid possible al Ciclista: es convertirà en el bar dels vostres somnis tan bon punt toqueu el manillar de la porta. Sí, he escrit manillar. Aquest local gracienc és una exhibició sense límits de reutilització de material ciclista. Rodes convertides en taules, manillars que fan de poms, radis que ara serveixen per sostenir copes, un senyal de trànsit a sobre la cabina del DJ, bicicletes de col·leccionista penjades a les parets com si fossin un Picasso... I alerta també amb el mobiliari de reciclatge high class: als sofàs chester cal sumar joies de disseny industrial casolà (la porta-taula i els tamborets són deliciosos) que posen la cirereta a una de les propostes més originals de Gràcia. Pel que fa a l’ambròsia hepàtica, excel·lent canya de Moritz Epidor i una carta de còctels molt correcta, amb una llista de gintònics de la casa de noms pedalaires que us arrencaran un somriure: copes com Piñón Fijo o Anti Dopping, la meva favorita, us ajudaran a pujar el port de muntanya del dissabte nit com si fóssiu Laurent Fignon als 80. I podeu estar ben tranquils, a la porta ningú us farà pixar en un pot de plàstic, tot i que trobo a faltar un cartell amb la foto de Stevie Wonder on posi: 'si bebes, no pedale

Publicitat
  • Cocteleries
  • Vila de Gràcia
  • 5 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

A l’Old Fashioned, no hi vas a veure, hi vas a beure. El local és petit, està decorat amb gust i resulta acollidor, però on es cou la teca de veritat és a la barra. El Luca i el Bruno –italià i portuguès respectivament– vesteixen amb armilla i corbata, impecables, tenen experiència internacional i són uns estetes del còctel sense por d’experimentar; dos dels millors bàrmans que m’he trobat en aquesta santa ciutat. Em posen un Martini Tiramisú, un caprici extravagant, sorprenentment agradable a la boca. És com beure el pastís italià en format líquid. El Luca m’explica que el Bloody Mary arrossega masses, i que hi ha gent que es presenta al local al migdia per beure-se’n un. El posa sobre la barra com si fos una aparició mariana i tasto un Bloody Mary tunejat que mereix figurar entre els més grans de Barcelona –l’acompanyen amb unes perles de llimona i pebre que s’han de paladejar després de la copa–. Impressionant. També em preparen un Old Fashioned 2.0, Fashionista li diuen ells, una delicatessen de bourbon amb bola gegant de gel i una barreja especial marca de la casa, amb fruits secs torrats in situ amb un bufador. El Luca no en té prou, vol liquidar-me i em fa un Bowery, amb Jägermeister, tequila, canyella i una infusió de Chartreuse i romaní, flamejada davant els meus nassos. El tasto, levito uns segons i m’adono que he descobert una barra on s’acabaran afartant de la meva cara. Com diria Terminator: tornaré.

  • Cocteleries
  • Vila de Gràcia
  • preu 2 de 4
  • 5 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Toca penjar-se una medalla: ja us vam avisar que l’Old Fashioned era un paradís del mam molt abans que es convertís en la cocteleria de moda de Gràcia. El petit local del Luca i el Bruno, els meus bartenders favorits, s’ha quedat petit. Ja fa un temps que els feligresos l’emplenen de gom a gom, seduïts per la qualitat de la barra i també pel sex appeal colossal del seu Bloody Mary. Doncs bé, amb l’Alessandro, un altre bàrman estratosfèric, han obert una nova cocteleria a prop, que té el Bloody Mary com a raison d’être i ja s’ha convertit en El Dorado del suc de tomàquet i el vodka  amb Perrins. Presidit per l’elegància de tres sofàs Chester marrons i un finestral que dóna al tranquil carrer de Ferrer de Blanes, el Bloody Mary Cocktail Lounge aixopluga el bevedor amb bona música retro, il·luminació penombrosa i una barra en forma d’angle folrada d’ampolles. El Luca em diu que juguen amb un catàleg d’uns deu Bloody Mary diferents. I el millor és que proposa un maridatge amb algunes de les seves variants més sofisticades, copes antològiques que arriben amb una tapa ben maridada. Tasto el Bloody Casear, un experiment demencial amb regust de cloïsses i una tapa de tonyina molt refrescant. L’Alessandro remena la coctelera com un mestre. Es tracta d’una copa orgiàstica que entra com l’aigua. I estic a punt de patir un infart de plaer quan el Luca m’apropa una burrata amb un Bloody Mary amb essència i ratlladura de tòfona. També hi ha una tapeta de guacamole, que va amb un Bloody M

Publicitat
  • Gràcia
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Cafè del Sol
Cafè del Sol

Com posar-li Pere al fill d'algú que es diu Pere. Així les gasta el Cafè del Sol. No cal córrer riscos innecessaris quan ets el rei d'una plaça on el sol sempre et va de cara, els plataners et llepen les finestres amb les seves fulles i els gossos borden de felicitat. El Cafè del Sol és un emblema de la Gràcia de casa antiga i torreta, d'aquell barri que ja es fon desorientat en una novel·la de la Rodoreda. Va ser un dels primer bars d'aquest famós quadrilàter i des de llavors, que viu distret pel so d'uns flautistes de Hamelin rastafaris.

  • Gràcia
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Le Journal
Le Journal

Ningú no ho diria, perquè Le Journal, vist pel nouvingut, té pinta de ser una cova portuària de dubtosa reputació. Ah, però en aquest bar haureu de picar pedra, recórrer el local de dalt a baix i deixar-vos empassar per la boira i les guitarres que surten dels altaveus.

  • Botigues
  • Joies
  • Barcelona

Berta Sumpsi es defineix per oposicions: el que ella fa no és tradicional, ni un exercici de luxe pel luxe, ni joieria inspirada en la morfologia dels óssos. En les seves peces hi ha disseny, artesania i un intens pòsit artístic. Té peces conceptuals, treballs que s'allunyen de la joia convencional, i peces més comercials, on Sumpsi explora un llenguatge molt geomètric, clar i pur, d’inspiració nòrdica. Però fins i tot en anells i braçalets que semblen la mínima expressió, la dissenyadora hi introdueix un element de risc. El seu showroom-taller de Gràcia funciona com a manifest: aquest és “un lloc per experimentar amb les maneres d’ensenyar i veure les coses”.

  • Botigues
  • Gràcia
Kids on wheels
Kids on wheels

Kids on Wheels és una botiga especialitzada en bicicletes, patinets i skates infantils de qualitat i amb un bon disseny. Us podríem cantar les marques que la Iuren Aldecoa té a la venda (Frog, Little Big, Early Rider, Volare, Whisbone...), però és més interessant saber altres coses. Per exemple, que hi ha un balancí de fusta que es converteix en bicicleta, i un tricicle fabricat amb plàstic reciclat de moqueta que també es transforma en bicicleta, i una altra bicicleta que es converteix en patinet... Els models es poden provar a la botiga, però la Iuren també en té uns quants que els deixa cada tarda als nens i nenes que juguen a la plaça. Una gran iniciativa.

Publicitat
  • Botigues
  • Gràcia

Cecilia Lanzi i la seva mare regenten The Old Kitchen, molt més que una acollidora botiga-taller de Gràcia especialitzada en antics mobles de cuina. Restaurar peces de la primera meitat del segle XX és l’especialitat de la casa: taules, armaris, aparadors, carners... Ho treballen amb passió: decapen a mà i sempre utilitzen pintures a l’aigua. El resultat, espectacular. A més, The Old Kitchen és un bon lloc per equipar la cuina amb productes de disseny de marques europees. Pocs, però ben escollits. També és fàcil enamorar-se d’algun objecte vintage. Uns i altres conviuen amb tanta harmonia que a vegades es confonen.

  • Botigues
  • Barcelona

Belén Martínez, dissenyadora de moda, es va creuar amb en Lester Barreto, un arquitecte d’interiors de Lisboa, i junts van muntar un estudi d’interiorisme i decoració en un petit local de Gràcia. Els projectes es multiplicaven, així com les seves visites a mercats de vell de Galícia i Portugal. El que van començar com una afició personal –recuperar objectes curiosos i petits mobles antics– va acabar definint la seva manera de vestir un espai: sempre amb un innegable toc atlàntic. Ara han reconvertit l’estudi d’interiorisme en una botiga-taller on porten objectes singulars dels seus llocs d’origen, com les vaixelles de ceràmica pintada a mà, els llums vintage o les petites joguines de fusta.

Publicitat
  • Botigues
  • Roba de dona
  • Gràcia

Picnic és la segona botiga que el Joan Rodríguez i la Raquel Bárcena han obert al barri de Gràcia, però no té res a veure amb Padam, la seva germana gran. Ni en continent, ni en contingut. Picnic és un exercici de minimalisme escandinau: parets blanques, terra de ciment lliscat i mobiliari de pi natural fet a mida. Elegància i funcionalitat, com mana el cànon. Només s’han permès un excés: una franja de rajoles verdes que emmarca l’entrada i que hi dóna un entranyable punt retro. Amb aquesta posada en escena, s’espera un contingut a l’altura. I el tenen. Picnic és la suma dels gustos personals dels propietaris, una petita concept-store on roba, accessoris i revistes de tendències conviuen en harmonia.

  • Botigues
  • Gràcia

La dissenyadora Emma Pardos compta amb un espai propi, un local de sostres alts i parets decapades que descobreixen una preciosa paleta cromàtica a base de malves i blaus. Com les seves bosses. Però en aquest espai la marca s'acompanya d'altres firmes locals i internacionals en sintonia amb els seus principis de producció conscients les coŀleccions de la francodanesa Baserange, les sabates de De Ubieta i les coŀleccions elegants de la marca Name. El punt divertit el posa la coŀlaboració que l’Emma va fer amb Las Coleccionistas. Aquí també trobareu publicacions: la col·lecció de llibres de segona mà sobre art brut, els monogràfics de viatges de Holiday i la capçalera de moda francesa Encens, i les petites edicions d’artista de Michael Swaney i Ariadna Serrahima.

Publicitat
  • Botigues
  • Gràcia

Fusta i ferro. Aquesta és la carta de presentació de Kiruna, una botiga de Gràcia especialitzada en mobiliari sostenible. Al darrere hi ha el Nicolás Nicolas Mesyngieri el seu soci, en Ronald Romero, de professió ferrer. La combinació no podia ser més encertada si es tractava de recuperar material d’obra (des de palets fins a les fustes d’encofrar) i convertir-lo en mobiliari de disseny amb un acabat molt polit, sense cap estella. Des de fa més de tres anys treballen en el seu propi taller, agafant encàrrecs i també organitzant cursos per fabricar mobles senzills a partir de la fusta de palets.

  • Botigues
  • Gràcia

Va néixer com a plataforma per a l’artesania contemporània i aquest segueix sent el seu fort, tot i que ara Oslo s'ha renovat i sembla més una botiga. Aquí trobareu productes cuidats, que commouen les reponsables de la cooperativa de creadors, l’Ana Vivero i la Maria Ninot. Tenen artesans de la pell (el treball de Cocuan), la ceràmica (el més nou, de la mà de la il·lustradora Alexandra Kopff), la fusta (Atelier Melis) i joies, grans aliades d’Oslo: la fantasia de Xtellar brilla al costat dels penjolls de Lola Gratacós. També adoren els estampats, per això tenen marques com Less Filling i Forynja Edstrom.

Publicitat
  • Botigues
  • Dissenyador
  • Vila de Gràcia

Lydia Delgado fa més de vint anys que es dedica al negoci de la moda, ha desfilat a Barcelona i Madrid i ha aconseguit crear una marca amb un estil molt personal. Una mica com ella mateixa. Femenina, elegant, parisenca i escorada en la sobrietat del negre. Comparteix una línia amb Miranda Makaroff i la roba de mare i filla es mesclen als penjadors d'aquesta sofisticada boutique de Gràcia amb tota la naturalitat del món. Divertits jerseis i jaquetes de punt conviuen amb faldilles prisades de fons d'armari. Vestits preciosos sense mànigues, amb capes de llana amb estil que piquen l'ullet als anys 60. Elegants tops transparents, amb delicats vestits de festa. De l'audàcia de la clienta dependrà si serveixen per crear un 'look' més sobri o més trencador.

  • Botigues
  • Sabates
  • Eixample

Cuervo Cobblerblack Bird no va néixer amb aquest nom tan llarg, sinó amb un altre que homenatjava una pel·lícula de Wong Kar-wai. Té la seva lògica: Emili Guirao, el soci de Teresa Folguera, estava (i està) molt vinculat al cinema. Hi venien roba, accessoris i calçat. Però les sabates cada cop prenien més protagonisme. Era qüestió de temps que la boutique es convertís en una sabateria. El canvi d’orientació va precipitar el canvi de nom. I, en unes quantes temporades, també es va capgirar el rol dels propietaris: deixaven de ser exclusivament botiguers per convertir-se també en productors de la seva pròpia marca. La Teresa s’encarregava (i encara ho fa) del disseny, del patronatge i de supervisar la producció a Alacant de Cuervo, una línia de sabates que beu de models clàssics, tant per a home com per a dona.

Publicitat
  • Botigues
  • Dissenyador
  • Vila de Gràcia
Colmillo de Morsa
Colmillo de Morsa

Elisabet Vallecillo i Javier Blanco han convertit Colmillo de Morsa en una marca de culte. La seva és una trajectòria curta però intensa, i mostra d'això són les botigues que tenen a Gràcia i el Born. Colmillo de Morsa no és una botiga consagrada a la roba de la seva pròpia marca, és un espai també obert a un impressionant planter de joves creadors, amb els quals comparteixen gustos, inquietuds i una particular manera de viure i veure la moda. En un temps rècord, han aconseguit aglutinar una interessant fornada de dissenyadors de roba, accessoris, bijuteria, joieria i calçat.

  • Botigues
  • Gràcia
Pinc Store
Pinc Store

Pinc Store és la botiga, taller i laboratori de creació d'Ana Tichy, una dissenyadora que treballa els patronatges, aposta pel tractament extrem dels teixits i inclou el punt a les seves col·leccions.

Publicitat
  • Botigues
  • Gràcia
Greenlifestyle
Greenlifestyle

Un manifest, una ètica, un peatge: cap de les peces de roba o complements que trobareu a Green Life Style transgredeix els principis de sostenibilitat, reciclatge i comerç just. Una altra de les normes no escrites és l’aposta pel disseny. Ens agraden els vestits-pantaló de Milch, les peces tricotades de Caro-e, els colors de Maronski i la línia de Les Racines du Ciel. Vestiu-vos d’hivern amb una gorra i les mànigues de tricot de Carolina Simón.

  • Botigues
  • Mercats de vendes entre privats
  • Gràcia

ADA és un enclavament resistent, de les botigues atentes als canvis del mercat, de les que muden la pell quan toca fer-ho. Al capdavant hi ha la dissenyadora Elena López, que va introduir-nos a Kling, Pepa Loves i Sietedelonce; després s’hi han incorporat altres marques com Pepper Corn, Mink Pink i Bëhulah, les joies de Fauna y Flora i Laus i les espardenyes de The Rico & Co. Aviat també hi trobareu una petita selecció per al públic masculí.

Publicitat
  • Botigues
  • Gràcia

Diuen que al pot petit hi ha la millor confitura. En el cas de Misha, aquesta dita popular l’encerta. El seu secret s’apuntala en unes quantes marques: la feminitat parisina i sofisticada de Sessùn, el toc urbà i cosmopolita de la casa belga Bellerose, el rotllo més folk del suecs Odd Molly, els texans skinny de Le Temps de Cérises, els jerseis de llana i les divertides samarretes serigrafiades de Des Petits Hauts, entre d'altres.

  • Botigues
  • Gràcia
Boo
Boo

Sense moure's de Gràcia ni perdre l'essència, Àlex González ha reinventat Boo on continuen trobant-s'hi parques amb pedigrí com Saint James, Penfield o Levi's i firmes de creadors independents, com Tuk Tuk i Plectrum. Entre-hi un contempleu l'espai, encara que només sigui per permetre's el gust de canviar-vos en una cabina de telèfon de la Barcelona dels anys 20.

Publicitat
  • Botigues
  • Vestits de núvia
  • Gràcia

Núvies indie, a la recerca d'un vestit diferent, artesanal, fet a Barcelona: el vostre lloc és Otaduy. Tot va començar amb el vestit d'una amiga rockera, i la primera col·lecció feta al taller de casa, i ara la firma té botiga pròpia a Gràcia. Otaduy recorre a guipurs, per a les bodes romàntiques, campestres, i a teixits més lleugers i escots a l’esquena per a la ciutat. Però Otaduy és, sobretot, 'true love': vestits per tornar a l’origen i celebrar la festa de l’amor sense artifici ni disfressa.

  • Botigues
  • Decoració
  • Gràcia

AOO (també coneguda com Altrescoses, Otrascosas o Otherthings) és l'agradable botiga-estudi de Marc Morro i Clara Quintana, un espai on ensenyen coses que els agraden, la majoria objectes d’ús quotidià, alguns fets per artesans i altres per grans marques. El ventall de producte (i preus) és molt ampli: caixes de mistos i draps de cuina de Hay, calendaris perpetus de Danese, setrills de Marquina, llibretes amb tapes de pell, vaixelles de peltre de Falcon, càntirs de ceràmica mallorquins... AOO ha fet un pas enllà i també ha començat a dissenyar i construir les seves pròpies coses de fusta en un taller del Poblenou.

  • Clàssic
  • Vila de Gràcia
Teatre Lliure: Gràcia
Teatre Lliure: Gràcia

La voluntat del Teatre Lliure és convertir el teatre en un servei públic partint del dret democràtic del ciutadà d’accedir indiscriminadament a la cultura, amb un compromís ètic i la concepció del teatre com a art. La seu de Gràcia va obrir el desembre de 1976, quan un grup d’actors, directors i tècnics van llogar a una cooperativa de consum (La Lleialtat), aquest local, ara renovat, del barri de Gràcia.

  • Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
Sala Beckett
Sala Beckett

La Sala Beckett és un petit teatre fundat l’any 1989 com a seu de la companyia El Teatro Fronterizo, de José Sanchis Sinisterra, i com a espai de trobada per a creadors de diverses disciplines. Des dels seus inicis s’ha centrat en la promoció de la dramatúrgia contemporània, amb produccions i programacions d’espectacles d’autors contemporanis i un interès visible per l’experimentació i per les noves formes d’escriptura dramàtica. A través del seu Obrador Internacional, la Beckett duu a terme també una intensa activitat de formació.

Publicitat
  • Música
  • Espais musicals
  • Gràcia
Centre Artesà Tradicionàrius
Centre Artesà Tradicionàrius

El C.A.T és un equipament públic de la ciutat que gestiona l’Associació Cultural TRAM (organitzadors del Festival Tradicionàrius, la mostra de música d’arrel tradicional més important de Catalunya) i que va obrir el 1993 al centre cívic L’Artesà del barri de Gràcia. El C.A.T. té un programa regular de concerts i balls i sessions d’improvisació, així com tallers i actuacions d’altres tradicions musicals.

  • Llocs d'interès
  • Llocs i edificis històrics
  • El Coll
Park Güell
Park Güell

El park Güell és un dels espais verds més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, ocupa dos vessants del turó de les Tres Creus i del Carmel. Des de 1984 és Patrimoni de la Humanitat ja que és considerat com una de les creacions més importants d’Antoni Gaudí. El punt central del parc és una immensa plaça envoltada per un banc en forma de serp recobert amb la tècnica del trencadís i parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, encara que en té 86. La sargantana, a l'escala principal, és l'emblema del parc.

Publicitat
  • Sales de cinema
  • Gràcia
Verdi HD
Verdi HD

Programa cinema de qualitat en versió original, se la juga cada setmana amb la seva programació i és l’única sala que projecta curtmetratges diàriament. Aquesta és l’aposta de l’Enrique Pérez, que va obrir les primeres sales l’octubre de 1987 i va rebre més d’una crítica per part dels més escèptics. Als qui no veien clar això de les pel·lícules subtitulades, però, els ha deixat amb un pam de nas, vista la resposta entusiasta de part del col·lectiu cinèfil.

  • Música
  • Espais musicals
  • Gràcia

És sens dubte un dels pols musicals i de la nit de Gràcia. L'Associació Cultural Heliogàbal es va fundar l'any 1995 amb l'objectiu de servir de plataforma per al desenvolupament i la promoció d'activitats artístiques i culturals al barri de Gràcia de Barcelona. Com a espai de difusió, l'Heliogàbal propicia l'encontre entre públic, veïns, artistes, col·lectius i associacions i col·labora amb altres plataformes del teixit cultural i artístic de Barcelona, com discogràfiques i editorials independents.

  • Música
  • Gràcia
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Le Standard
Le Standard

La gràcia d'aquest bar –cent per cent gracienc– és que s'acosta més a una sala d'estar que no pas a un bar convencional. Aneu-hi d'hora per aconseguir un bon sofà, i demaneu uns quants daiquiris.

Publicitat
  • Música
  • Gràcia
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Velcro Bar
Velcro Bar

De pura llum ancestral i moderna, el Velcro és el refugi del que vol sortir per la porta del darrere d'un dimecres. Cada nit el repoblen homínids disposats a veure líquids translúcids que, encara que no vulguin, els esquitxaran a la cara un ssshhh, ahhh.S'asseu la gentada a la barra, alçats en tamborets, i durant hores, com si estiguessin sota aquella llum blava de les carnisseries, la que caça mosquits, no es mouran ni un centímetre.

  • Música
  • Gràcia
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Sonotek
Sonotek

En les altures de Gràcia, aquest bar s'ha guanyat una sòlida reputació entre la parròquia alternativa: personalitat friqui, fetitxisme pop i còctels a preus de crisi són alguns mèrits.

Publicitat
  • Música
  • Eixample
Duvet
Duvet

El lífting de la boîte Imperator s'ha concretat en Duvet, i ara el house substitueix el pasodoble. Per cert, Duvet significa manta nòrdica en anglès. Que ens ho expliquin.

  • Clubs
  • House, disco i techno
  • Gràcia
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Switch Bar
Switch Bar

Un bar que sembla un malson amistós, sortit d'un univers paralel i 'retro'. Dins us esperen unes cerveses fredes i sessions dels millors DJ!.

Publicitat
  • Gràcia
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Elèctric Bar
Elèctric Bar

Hi ha bars que no esperes que et canviïn la vida. Hi són per fer la seva funció: una birra sortint de la feina o un còctel d'estar per casa per no sortir del barri. L'Elèctric va vestit amb aquest uniforme. Llueix barra d'acer reglamentària, prestatgeries carregades on no hi falta el JB i una màquina registradora rònega que no sortirà en cap curtmetratge. Algú ha escrit amb retolador la carta de begudes a sobre d'una cartolina que sembla robada del material escolar d'un nen. La parròquia de la tarda s'aferra a la barra com Robinson Crusoe en una illa de cases. La seva bandera és una Estrella Galicia i el fum vagareja com un convidat que no troba el moment de tornar cap a casa. En algun univers paral·lel, se sent la música exòtica que et duu a un país de palmeres i cocoters, encara que saps molt bé on ets i també n'estàs segur que aquest vespre ja s'han cancel·lat els vols per anar a aquell tros de terra on tothom va amb bikini i sempre fa sol. L'Elèctric es disfressa, com pot, de mestressa de casa bohèmia perquè lluny dels bars del seu estil, que tenen el fluorescent d'emblema, viu sempre amb la gasiveria d'uns llums amb poca potència. El sofà de l'entrada manté una lluita interior entre el moble d'apartament de platja i el d'una casa okupa. Les taules de l'interior són de marbre i, en un racó, reivindica la seva existència un moble de menjador dels cinquanta, entre quadres amb els quals Goya somriuria. Al final, en la cerimònia de bars del món, aquí es celebra una missa de

  • Música
  • Gràcia
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Shake It!! Barcelona
Shake It!! Barcelona

El Shake It! és un club de bona música amb dos pisos i piles de bones propostes per a moltes nits de cada mes. Què s'hi escolta, al Shake It!? Des de rocksteady a northern soul, passant per pop del que enlluerna, garatge frenètic o soul i funk dels de no-puc-parar-de-ballar.I què els distingeix? Els acústics d'indie no comercial i una llarga i sucosa carta de gintònics servits amb tots els gadgets i parafernàlia necessària per fer-los únics i atractius.

Publicitat
  • Música
  • Gràcia

Aquest bar gracienc potser no és tan il·lustrat com el seu cosí de les Corts, el Barbara Ann, però sí que és més longeu: fa més de trenta anys que il·lumina les nits dels seus fidels. No espereu un fil musical especialment erudit –Bowie, Stones, Mott The Hoople– però si que hi trobareu un bar de rock de manual: memorabilia en cada centímetre de paret, bons gintònics i dones que poden ser perilloses si us deixeu enganxar. Les copes són senzilles però ben tirades i bé de preu, i entre el rock and roll i la caloreta humana, heu de vigilar que potser sortiu a quatre grapes. 

  • Música
  • Gràcia
Almo2bar
Almo2bar

Una de les escasses discoteques de Gràcia, ple de nois i noies del barri amb ganes de gresca. El seu carisma de discoteca de barri ha cedit en favor a un altre tipus de carisma: el d'una sala de concerts amb una bona sonoritzaciño i una programació exquisida, tirant cap al rock: per aquí han tocat New Christs o Gallon Drunk. També tenen una bona programació de DJ d'indie.

Publicitat
  • Música
  • Gràcia
Vinil()
Vinil()

Els melòmans haurien de tatuar-se a la mà l’adreça del Vinilo, per quan les neurones comencin a fallar. Fosc, envellit, amb fusta cruixent i carregat de notes de rock gravades amb sang a les parets, aquest és el bar per als amants de la bona música escoltada a l’antiga. Respecten el vinil i els grups de més qualitat. De fet, el gramòfon blau de proporcions paquidèrmiques que hi ha és un tòtem on tots els feligresos presenten els seus respectes. Ho diré d’una altra manera. Si els protagonistes d’Alta Fidelidad tinguessin una botiga a Gràcia, estarien abonats a aquesta cova imprescindible.–Òscar Broc.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat