Coses per fer a Barcelona al novembre

De què va? El cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso i el quarantè aniversari de la de Joan Miró coincideixen aquest 2024 i, per això, els museus de referència d’aquests artistes a Barcelona han preparat una exposició conjunta. La mostra explora, a través de més de 300 obres (algunes de les quals no s’han vist mai a Barcelona), la relació d’amistat entre Miró i Picasso, dos creadors que van triar Barcelona per deixar-hi una part important del seu llegat.

Per què hi heu d'anar? Per fer un homenatge a aquests dos artistes inigualables, que van capgirar la història de les avantguardes i de l’art, també van intercanviar idees entre ells. 

¿De què va? Daniel Steegmann Mangrané és un artista català establert a Rio de Janeiro. Les seves escultures, instal·lacions i creacions de realitat augmentada ens parlen de les urgències ecològiques del nostre món, des d'una visió holística on no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn. 

¿Per què hi heu d'anar? Per entendre per què la selva tropical no és només un lloc, sinó un ésser viu que encarna les complexitats i el delicat equilibri del món contemporani.

De què va? Els Espais Volart celebren el centenari del naixement de Maria Girona amb una retrospectiva, la primera des de la seva mort el 2015 malgrat els intents d’Àlex Susanna -curador de l’exposició juntament amb Victoria Combalía- de dedicar-li una mostra en vida.

Per què hi heu d'anar? Per deixar d'associar Maria Girona a la figura de Ràfols Casamada i descobrir que en els seus paisatges i bodegons hi havia un diàleg entre línies i colors que s'acostava l’abstracció figurada.   

De què va? Després de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola, conflictes que van trasbalsar la història contemporània, l’art figurat (sovint, cada vegada més a prop de l’abstracció) va començar a virar per representar el rostre i el cos humà en un intent de descriure una humanitat crear la imatge d’una humanitat ferida, angoixada, destruïda, però també reinventada i germinal.

Per què hi heu d'anar? Per veure obres de Joan Miró, Roberta González, Juana Francés, Lasar Segall, Oswaldo Guayasamín, Mercè Rodoreda, Joan Ponç, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Leon Golub, Francis Gruber, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Maria Helena Vieira da Silva, Zoran Music, Andrzej Wróblewski, Albert Giacometti, Henry Moore, Francis Bacon, Inge Morath, Renato Guttusso, Germaine Richier, Bernard Buffet, entre les d’altres 80 artistes, aporten una mirada transversal sobre l’art de postguerra en aquesta exposició del MNAC. 

De què va? Torna el World Press Photo al CCCB, l’exposició de fotoperiodisme més coneguda de la ciutat que cada any, després que el canvi horari ens faci els dies més curts, a reflexionar sobre tot el que ha passat al món durant aquest any a través d’imatges. 

Per què hi heu d'anar? La Fundació Photographic Social Vision -organitzadora de la mostra- ha seleccionat fotografies amb temàtiques d'actualitat global com la crisi mediambiental, les qüestions de gènere o la resiliència de l'ésser humà, al costat de temes reincidents com els conflictes bèl·lics internacionals, les migracions o la desigualtat social.

De què va? Joan Claret i Joan Vilacasas, dos dels màxims exponents de l’abstracció catalana de la segona meitat del segle xx, dialoguen en aquesta exposició al Museu Can Framis. 

Per què hi heu d'anar? L'exposició presenta les planimetries de Vilacasas i l’art cinètic de Claret com alguns dels factors decisius que van permetre consolidar l'art abstracte a Catalunya. De fet, va ser per aquest motiu que els col·leccionistes alemanys Brigitte i Hans Robert Thomas es van interessar per aquests dos artistes, van seguir-los durant prop de mig segle i van col·leccionar-ne més de dues-centes obres, que ara han decidit donar a la Fundació Vila Casas.

De què va? Obres de Picasso, Kandinksy, Miró, Dalí, Le Corbusier, Raoul Hausmann, Dubuffet, Paul Klee o Alvar Aalto serveixen per parlar de com els artistes han representat la natura, les seves formes i els seus processos.

Per què hi heu d'anar? Per reconsiderar els nostres vincles amb el món natural que ens envolta i del qual depenem fent un recorregut entre pintures, escultures, fotografies i altres objectes que us faran endinsar-nos l’univers de la natura. 

De què va? Un recorregut per cinquanta anys de treball d'aquest singular artista rus, a través de 7 seccions que presenten els principals temes que van inspirar la seva creació i la seva vida: Orígens, Món Sagrat, Èxode, Color, París, Faules i Amor.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer l'amor a la seva terra natal, la seva fe jueva i les conseqüències de l'antisemitisme, l'impacte de la guerra i l'exili, la creació d'un llenguatge propi de llum i color i el París de les avantguardes artístiques. 

De què va? Tots hem jugat amb el ChatGPT i ens hem fet preguntes sobre la intel·ligència artificial. Ara, el CCCB dedica una mostra sobre la seva història, el seu funcionament, les seves possibilitats i els reptes a què ens aboca.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir els riscos de l'IA, però també les innovacions científiques i artístiques que ens pot portar a través d’instal·lacions artístiques interactives, una cronologia amb fites clau, obres fetes amb IA, testimonis d’experts i peces de nova creació. A més, això podràs olorar les flors d’un arbre extingit al segle passat o posar veu a una composició musical creada amb intel·ligència artificial.

De què va? Aquesta exposició, sota el comissariat d'Elina Norandi, mostra obres de les artistes Mari Chordà, Sandra March, Núria Martínez Seguer, Elsa Plaza i Marga Ximenez

Per què hi heu d'anar? Per descobrir cinc artistes que indaguen en la transmissió femenina, els misteris relegats i en la vida profunda què hi ha en la llar, la infantesa i la quotidianitat. 

De què va? Els Espais Volart acullen més de 300 pintures d’aquesta artista de 72 anys que coneixem com a conceptual, una etiqueta que l’exposició s’encarrega de matisar amb tota la producció posterior al 1984. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la seva manera de pintar que va néixer quan l’artista va viatjar a Sud-Amèrica i decideix “abandonar la cultura burgesa per abraçar la pintura indígena”. Gràcies a les peces exposades i als textos que s'hi intercalen, descobrim que Miralles va actuar “com una antena o una mèdium”, deixant que la seva mà transformés el món i la vida en pintura.  

De què va? El Disseny Hub exposa objectes dissenyats per dones en aquesta mostra que vol donar a conèixer els èxits i les condicions de treball de les dissenyadores durant el segle passat a través d’exemples que van des del moble, l'interiorisme, el disseny gràfic i la il·luminació fins al tèxtil, la ceràmica i la joieria.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer dissenyadores com Charlotte Perriand, Gae Aulenti, Lina Bo Bardi o Eileen Gray i les seves contribucions al món del disseny. 

De què va? Nancy Holt, que va dedicar cinc dècades de producció artística a pensar sobre els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquesta artista de la percepció i jugar ambepeces com els ‘locators’, uns tubs de metall que ens conviden a hiperfixar-nos en elements del nostre entorn o a descobrir jocs visuals quotidians. 

De què va? Fotocolectania exposa l’obra d’Ángel Albarrán i Anna Cabrera, que han treballat de manera col·laborativa com a fotògrafs des de l’any 1996.

¿Per què hi heu d'anar? Per gaudir del to oníric i poètic de les seves fotografies, que se situen entre la realitat i la il·lusió gràcies a l’ús de procediments fotogràfics com la impressió en platí, la gelatina de plata, la cianotípia o la impressió pigmentada. 

De què va? Si us apropeu al DHub podreu conèixer quin és ‘El millor disseny de l’any’, la mostra del FAD que ofereix una panoràmica de l'estat de les diferents disciplines del disseny i l'art any rere any, i que es pot veure des del 5 d’octubre al 7 de gener.

Per què hi heu d'anar? Per veure de prop 400 productes, projectes i obres d’art que destaquen per la seva originalitat i qualitat, tots ells guardonats en diferents premis de les següents disciplines: disseny gràfic i comunicació visual; disseny industrial i cultura del disseny; i arquitectura i interiorisme.

De què va? William Eggleston, considerat un dels pioners de la fotografia en color, és un dels autors més influents de la fotografia contemporània. Ara, la Fundació Mapfre n'acull una antologia organitzada cronològicament que inclou els seus treballs inicials en blanc i negre i tota la seva trajectòria posterior en color a partir del 1965.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer el seu treball, des del blanc i negre inicial fins a la representació en color dels detalls quotidians com sabates velles, congeladors amb menjar, l'interior d'un bany, les cames d'una dona, un cartell de carretera, un camió vell, un arbre, etc. 

“Hi ha un vell axioma, atribuït a Brecht, que diu que és un delicte més gran fundar un banc que robar-lo”, explica el cineasta Rodrigo Moreno, defensant el plantejament del seu nou film, escollit per Argentina per representar-la als propers Oscars. Els protagonistes de 'Los delincuentes' volen abraçar la llibertat i trencar amb esclavituds laborals. A partir del robatori, el cineasta planteja una enigmàtica trama i una singular posada en escena que desconcerta i diverteix a parts iguals.

Dir. Rodrigo Moreno (Argentina, 2023). 180 min. Estrena l’1 de desembre.

Un home escriu a la casella del 24 de desembre del seu calendari: “matar-los a tots”. L’home en qüestió va veure morir el seu fill i va quedar malferit quan tots dos es van veure enmig del foc creuat de dues bandes criminals. La venjança està servida i, en mans del feliçment recuperat, i mestre del cinema d’acció, John Woo ('Cara a cara', 'Una bala en la cabeza'), l'orgia de sang nadalenca està servida. 

Dir. John Woo (Estats Units, 2023). 104 min. Estrena l’1 de desembre.

Amb la seva lluminosa interpretació a El mestre que va prometre el mar encara fresca, Enric Auquer estrena ara el primer llarg de la mallorquina Antonina Obrador, que aposta pel realisme màgic. A 'Quest', l’actor interpreta un biòleg que, en ple procés de dol, arriba a l’illa on va morir la seva parella. Allà viurà una transformació que té a veure amb les llegendes sobrenaturals que s’expliquen sobre aquell indret.

Dir. Antonina Obrador (Espanya, 2023). 75 min. Estrena l’1 de desembre.

Com va fer a 'Blancaneu' (2012), el cineasta Pablo Berger torna a deixar de banda els diàlegs en la seva primera experiència amb l’animació. I ho fa dibuixant una deliciosa faula que reflexiona sobre l’amistat, l’amor i les ruptures, a partir de la insòlita relació que neix entre un gos i un robot en una Nova York habitada per animals. Situada als anys 80 i al ritme del 'September' d’Earth Wind & Fire, el film adapta el còmic homònim de Sara Varon.

Dir. Pablo Berger (Espanya, 2023). 90 min. Estrena el 6 de desembre.

Com en Willy es va convertir en Wonka? Aquesta és la premissa de la que té més números per ser la pel·lícula familiar per excel·lència d’aquest Nadal. Paul King, guionista i director dels films de Paddington, agafa els personatges de Roald Dahl i en fa una preqüela que promet estar plena de màgia, xocolata i fantasia. Amb Thimotée Chalamet fent de Wonka jovenet i Hugh Grant d’Oompa-Loompa.

Dir. Paul King (Regne Unit, 2023). Estrena el 6 de desembre.

A mig camí entre la dissecció d’una relació de parella i les seves dinàmiques, per un costat, i el thriller judicial per l’altre, la nova pel·lícula de la francesa Justine Trier ('Los casos de Victoria') va guanyar la Palma d’Or al darrer Festival de Canes. Una mala caiguda, un cadàver, una acusació d’assassinat, i el judici a una sospitosa que ho és i, també, al patriarcat mateix. L’alemanya Sandra Hüller (Toni Erdmann) es revela com l’actriu europea del moment en un film que us farà explotar el cap.

Dir. Justine Trier (França, 2023). 150 min. Estrena el 6 de desembre.

Fa 30 anys, 'Viuen' va descobrir al món la tragèdia dels Andes: l'any 1972, l'avió on viatjava un equip de rugbi uruguaià es va estavellar a les muntanyes. Els supervivents de l'accident van haver de recórrer a mesures extremes per no morir atrapats a 4.000 metres d'altura i a 30 graus sota zero. Els fets s'han recollit, des de diferents punts de vista, en una vintena de llibres i un grapat de documentals. Ara, el barceloní J.A. Bayona pren com a punt de partida 'La sociedad de la nieve', escrit per Pablo Vierci, per oferir la versió definitiva d'aquell drama.

Dir. J.A. Bayona (Espanya, 2023). 144 min. Estrena a sales el 15 de desembre, i a Netflix el 4 de gener.

Les identitats lesbianes, en plural, i la seva minsa representació en la pantalla van portar Alba Cros i Nora Haddad a rodar aquest documental que entrecreua parelles de diferents procedències i condicions per oferir una reflexió sobre què significa viure la realitat com a lesbianes en un context heteronormatiu. Buscant referents a Catalunya i en català, Cros i Haddad afegeixen elements poètics i onírics que es fusionen amb la quotidianitat en una reivindicació de la diversitat que va merèixer el premi Time Out 2023 a Millor obra.   

Dir. Alba Cros i Nora Haddad (Espanya, 2023). 91 min. Estrena el 15 de desembre. 

Juliette Binoche i Benoît Magimel, exparella en la vida real, cuinen i s’enamoren en aquesta oda a la gastronomia i al gaudi, situada a la França de finals del segle XIX. Signada pel francovietnamita Tran Anh Hung ('El olor de la papaya verde'), la pel·lícula comença amb una llarga escena de quasi 40 minuts on es cuina el tradicional plat del pot-au-feu. Tota una declaració d’intencions sensorial per a una pel·lícula que cal veure amb la panxa plena.

Dir. Tran Anh Hung (França, 2023). 145 min. Estrena el 20 de desembre.

L’autor de la magistral '¡Olvídate de mí!' (2004), el francès Michel Gondry, torna a la direcció, després d’anys de rodar videoclips i curts, per fer una mena de divertidíssim exercici terapèutic: el protagonista (Pierre Niney), alter ego indissimulat de Gondry, és un cineasta en crisi que es refugia en un poblet per acabar la seva última feina. Ple de dubtes, escriu un llibre de solucions que podria resoldre tots els seus conflictes de creativitat i autoestima.

Dir. Michel Gondry (França, 2023). 102 min. Estrena el 22 de desembre.

Jason Momoa torna a ser Aquaman a la seqüela del film més taquiller de la història de DC. Black Manta, que no va poder derrotar l’heroi aquàtic la primera vegada, és ara més temible que mai, ja que ostenta un nou poder, el del Trident Negre. Per fer-hi front, el rei d’Atlantis haurà de deixar de banda les seves diferències amb el seu germà Orm, empresonat, per protegir el regne. Amb Patrick Wilson, Amber Heard, Yahya Abdul-Mateen II i Nicole Kidman.

Dir. James Wan (EUA, 2023). Estrena el 22 de desembre.

Després de fer moltíssima televisió ('El Ministerio del Tiempo', 'Ventdelplà', 'Cuéntame cómo pasó'), Abigail Schaaf dirigeix el seu primer llargmetratge, que barreja memòria històrica i mitologia, a partir de la llegenda d’aquest home amb tants nassos com dies té l’any, que apareix cada 31 de desembre. I que, al film, situat a finals dels anys 60, perseguirà tres nens en un petit poble de muntanya. Pablo Derqui i Ivan Benet el protagonitzen.

Dir. Abigail Schaaf (Espanya, 2023). 90 min. Estrena el 27 de desembre.

El finlandès Aki Kaurismäki passa la comèdia romàntica pel seu particular filtre: minimalisme, una enlluernadora aposta estètica, empatia amb el proletariat, picades d’ull als 'Tiempos modernos' de Chaplin, apunts a l’actualitat (aquella ràdio vintage que vomita notícies sobre la Guerra d’Ucraïna), karaokes i litres de vodka. El resultat és una pel·lícula fabulosa sobre dos personatges que troben esperança en un amor marcat per l’atzar. 

Dir. Aki Kaurismäki (Finlàndia, 2023). 81 min. Estrena el 27 de desembre.

Carme Portaceli dirigeix a la sala Gran del TNC aquesta adaptació de la novel·la d’Almudena Grandes sobre l’eugenèsica i parricida Aurora Rodríguez Carballeira, que serveix per retratar l’Espanya dels anys 50 des d’un manicomi de dones. Amb Ferran Carvajal, Jordi Collet, Pablo Derqui, Gabriela Flores, David Fernández Fabu, Belén Ponce de León, Blanca Portillo, Macarena Sanz i José Troncoso.

Què cantaran els treballadors del camp quan el camp sigui una central energètica? Aquesta és la pregunta que es fa Mos Maiorum a Solar, una creació col·lectiva amb testimonis reals que planteja la transformació a la qual s’enfronta un poble, Sant Martí de Tous, quan s’hi instal·lin 168 hectàrees de plaques fotovoltaiques que substituiran els camps de cultiu. Un acte litúrgic amb tres intèrprets-músics que es va estrenar al Grec i ara torna al Maldà.

Acaba de fer 'sold out' a Londres (amb els Tyets) i ha aparegut a les pantalles de Times Square anunciant el festival Ítaca juntament amb Mushka i altra vegada amb The Tyets. "Una 'locura', és surrealista, no té cap sentit, però és això és fer-ho gran, creure'ns-ho, 'a tope' amb aquesta onada, som la puta onada". Ho diu Julieta Gracián, que és la 'pop star' catalana del moment i aquest desembre torna a l’Apolo amb totes les entrades esgotades. Llegeix l'entrevista.

Curtcircuit: Sala Apolo. Dijous 14 de desembre, 20h. Exhaurides. 

Les germanes de Vilassar de Dalt protagonitzen el Concert de Nadal de la comunitat d’usuaris culturals TRESC al Casino l’Aliança del Poblenou. Les Neddermann, és clar, revisaran el disc de nadales que van fer juntes, Present (2019), i comptaran amb col·laboracions de Ferran Savall, Mû Mbana i Aleix Tobias.

Grans exponents de música d’inspiració jamaicana al nostre país, els Dr. Calypso ho continuen petant des de fa trenta anys. Esperem que hàgiu tingut sort d’aconseguir entrades, perquè mentre escrivíem aquestes línies han exhaurit també el segon concert a Paral·lel 62. Amb The Penguins, Les Testarudes i DJ Txarly Brown. Ska!

El grup del saxofonista Pete Cunningham explora un apassionant encreuament entre jazz electrònica que en els últims cinc anys ja ha cridat l’atenció de Gilles Peterson i de la BBC6 Music, que va escollir 'Visions of light' (2021) àlbum de l’any. Que siguin de Bristol no és casualitat, sembla que la ciutat de Portishead i Massive Attack inocula per defecte el bon gust als seus músics. 

Ja fa temps que el menorquí Marco Mezquida s’ha erigit en un dels pianistes més audaços del nostre jazz. Ara presenta al Festival Internacional de Jazz de Barcelona el seu nou disc 'Tornado' (2023), un treball inspirat en les seves aventures al Japó (tres tifons en cinc viatges), amb Masa Kamaguchi al contrabaix i Ramon Prats a la bateria.

La formació de Genís Bou, amb quinze anys de carrera fusionant el soul amb la música jamaicana i altres sons afroamericans, serà la big band resident del Barcelona Festival de Nadal. En total, la banda oferirà dotze concerts gratuïts a la plaça de Catalunya, del 16 al 29 de desembre a les 17 h, excepte els dies 22 i 23 de desembre que el farà a les 18 h.  

Quasi tan tradicional com les neules i els torrons és el clàssic concert de Nadal de Mishima, que per segon any consecutiu es converteix en una gira que va més enllà de Barcelona. En comptes de fer només parada a l'Apolo, en aquesta ocasió hi haurà un total de sis concerts, un d'ells a Barcelona el 22 de desembre. La minigira nadalenca passa per Vic (L’Atlàntida, 15 de desembre), Tarragona (Sala Zero, 16 de desembre), València (Loco Club, 28 de desembre), Salt-Girona (La Mirona, 29 de desembre) i Lleida (Cafè del Teatre, 30 de desembre). 

Els madrilenys Morgan s’acomiaden de The River Tour amb una tanda de concerts que passa per Barcelona aquest desembre. El grup, conegut per la intensitat dels seus directes i el carisma de la cantant Carolina de Juan 'Nina', ha capturat aquesta energia en el disc en directe, publicat exclusivament en triple vinil i que només es trobarà en aquests concerts de fi de gira: Morgan & The Golden Family - Live at WiZink Center (2023).

El festival Empremtes creix passant dels onze concerts d’edicions anteriors als 28 d’aquesta tercera temporada. Marwan (19 de gener), Sofía Ellar (27 de gener), Blaumut (1 de febrer), Marina Rossell (3 de febrer), La Bien Querida (10 de febrer), Mazoni (24 de febrer), Las Migas (5 d'abril), Roger Mas (13 d'abril), Las Karamba (25 d'abril) i Celtas Cortos (27 d'abril) són alguns dels artistes d’aquest festival centrat en la música d’autor que s’escampa per unes quantes sales de Barcelona com l’Apolo, Razzmatazz, el Casino l’Aliança, el New Fizz i la Wolf fins ben entrada la primavera.

Alicia Ros, María Talaverano i Paola Rivero són Cariño, tres amigues de Lavapiés que representen tota la frescor de l’indie més desacomplexat. Les melodies enganxoses amb ritmes picats i lletres directes a l’estil de Los Fresones Rebeldes les han convertit en un dels grups més electritzants del panorama indie espanyol. Només amb dos discos –'Movidas' (2018) i 'Cariño' (2022)– han aconseguit proeses com actuar a Coachella i fer un concert per a la famosa emissora de Seattle KEXP.

Tristíssim, aquest adeu. Ja no podran ser els nous Antònia Font, perquè s’acomiaden dels escenaris però, això sí, ho fan ben fet, amb un concert a Palma i un altre a Barcelona. Estan anunciats com dues “grans nits de comiat” i plorarem grans llàgrimes de música, perquè ens quedem orfes d’uns dels millors orfebres del nostre pop, autors de cançons tan meravelloses com 'Metres per segon', '24/7' i 'Bomba de fum'. Com sempre, se’n van els millors. I massa d’hora, sense que els hàgim pogut donar el reconeixement que es mereixen. Els trobarem a faltar.