Coses per fer a Barcelona al setembre

De què va? El centre d’arts digitals IDEAL presenta una exposició immersiva de les obres de Dalí on s’explora la idea d’art futurista més desconeguda del pintor a partir de diverses sales interactives i immersives. 

Per què hi heu d'anar? Per submergir-vos en les seves obres surrealistes gràcies a la intel·ligència artificial d'un muntatge de 30 minuts, un gran holograma usat per primer cop en una exposició d’art i  una experiència de realitat virtual simulant el “viatge pels somnis” del que parlava Dalí. Tot aquest recorregut està acompanyat de sales interactives i informatives sobre el paper de la ciència i la cibernètica a la vida de l’artista.

De què va? De l'obra i la trajectòria d’Enric Majoral, que va fugir a Formentera fascinat pel patrimoni tradicional i natural de l’illa, i allà va començar a experimentar amb la joieria.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir el procés de creació de les seves joies úniques, la relació de les peces amb el paisatge o la importància de la improvisació i dels materials emprats. L’exposició vol donar a conèixer la filosofia d’Enric Majoral, segons la qual una joia no està completa fins que no habita un cos humà. 

De què va? La primera retrospectiva mundial dedicada al treball de Cinthia Marcelle, que posa èmfasi en la preocupació constant de Marcelle per les jerarquies i dinàmiques de la col·lectivitat i subratlla la singularitat estètica de la seva obra. 

Per què hi heu d'anar? Per veure grans instal·lacions com 'The family in disorder' i entendre  noves maneres de relacionar-nos els uns amb els altres i amb el món, a través de les poètiques de les propostes creatives de l'artista. 

De què va? El CCCB dedica al cervell tota una exposició. Amb robots, experiments, il·lusions òptiques i instal·lacions artístiques, la mostra vol respondre les preguntes que tenim sobre aquest òrgan. Som els únics éssers humans amb consciència? Podran les màquines replicar el pensament humà? 

Per què hi heu d'anar? Per conèixer com funcionen les intel·ligències artificials, la ment dels animals i les d’organismes sense cervell. Tot a través de  300 peces entre les quals hi ha disset instal·lacions d’art contemporani, obres audiovisuals, peces històriques i resultats de projectes de recerca científica.

De què va? La Pedrera s’endinsa en tots els camins possibles que l’art abstracte va prendre durant la segona meitat del segle XX, des de l’informalisme i l’expressionisme abstracte, a l'art cinètic o la pintura de camps de color.

Per què hi heu d'anar? La mostra presenta quadres d’artistes espanyols com Tàpies o Saura que entren en diàleg amb alguns dels màxims representants de l’abstracció internacional com Mark Rothko, Alberto Burri, Willem de Kooning, Hans Hartung, Jean Dubuffet, Helen Frankenthaler o Jackson Pollock.  

De què va? El MNAC reuneix per primera vegada les pintures al fresc realitzades pel bolonyès Carracci després del seu arrencament de l’església de Sant Jaume dels Espanyols, a Roma. 

Per què hi heu d'anar? Per veure aquests frescos del segle XVII junts i distribuïts com si fossin a la Capella Herrera.  

De què va? Sobre la relació entre el 7è art i la moda, des de la perspectiva personal del modista Gaultier, que, més enllà de les seves obsessions cinèfiles, reflexiona sobre el paper d’ambdues indústries en la societat com a potencials motors de transformació. 

Per què hi heu d'anar? Per delectar-vos amb obres de grans dissenyadors –com Coco Chanel, Balenciaga, Pierre Cardin i Sybilla–, prop de 70 'looks' icònics del cinema i projeccions audiovisuals, cartells originals i fotografies, que tant han marcat la moda en els últims anys.  

De què va? Una selecció d’imatges d’entre les més de 600 que el fotògraf Lucien Clergue va fer a Picasso al llarg de les seves nombroses trobades al sud de França, on tots dos van viure. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com l'afinitat entre els dos artistes va permetre documentar petits episodis de la vida del pintor on apareix tendre i pensatiu, atrapat en el seu dia a dia. La selecció d'imatges és alhora un àlbum de família i el diari d’una amistat.  

De què va? L’Espai 13 de la Fundació Joan Miró exposa l’obra de Marria Pratts, que remet a l’espectador a l’atmosfera de ràbia que es va viure a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquesta artista que pertany a una generació límit i s’expressa amb contundència i radicalitat a través de la pintura i la instal·lació. 

De què va? Lúa Coderch exposa a l'espai Fabra i Coats. L'artista col·loca la seva obra en un punt on els petits esdeveniments suposen una manera de reconciliar-nos amb la vida. 

Per què hi heu d'anar? Per deixar-vos captivar per una sèrie de dispositius artístics com una cortina-film, escultures i un programa d’accions a escala reduïda, que tracten sobre com donem forma a la vida a través de les nostres percepcions. 

De què va? Aquesta exposició mostra l'obra més contestaria d’Amèlia Riera, una artista inclassificable i, alhora, pionera pel que fa a la seva pràctica des d’una perspectiva de gènere, d’un surrealisme allunyat dels seus coetanis i d’un treball sobre el fetitxe i la teatralització que s’anticipa al temps present.

Per què hi heu d'anar? Per gaudir de l’obra més rebel de l’artista: els 'objectes cruels' que va produir entre mitjans dels anys seixanta i finals dels setanta que evidencien la seva crítica permanent contra tot.

De què va? El CaixaForum reuneix un seguit d'obres a l'exposició que reflecteixen la interdependència entre espècies. Les obres, que s'han produït des dels anys 80 fins a l'actualitat, aborden els límits físics i emocionals dels ecosistemes que habitem. 

Per què hi heu d'anar? Per gaudir d'obres d'art de Teresa Lanceta, Victoria Civera, Inês Neto dos Santos, Menchu Lamas, Tacita Dean i Mariana Silva, entre d'altres. 

De què va? Enguany se celebra el trentè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona i, per l’ocasió, el Castell de Montjuïc acull l’exposició 'Barcelona 1992, trenta anys després', un recorregut històric des dels inicis de la dècada dels vuitanta en què es va gestar la candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics.

Per què hi heu d'anar? Per recordar i reivindicar l’herència olímpica a partir d’una mirada actual, i entendre com aquest esdeveniment mundial va servir de palanca de transformació de la ciutat i de la muntanya de Montjuïc, que havia de ser l’epicentre i que ara és l’espai que acull l’exposició. 

De què va? L'exposició 'Homenatge a Picasso', comissariada per Nadia Hernández, mostra una acció artística impulada pel galerista Santiago Palet, que volia fer palesa la seva indignació davant de l'ultratge que va patir Picasso i l'atemptat que va destruir la galeria Taller Picasso. 

Per què hi heu d'anar? Per gaudir d'una extraordinària col·lecció de 400 tapets –adquirits recentment per la Fundació Vila Casas– intervinguts per més de 270 autors nacionals i internacionals, com ara Rafael Alberti, Joan Brossa, Alexander Calder, Pau Casals, Equipo Crónica, Sonia Delaunay, Juan Genovés, Hans Hartung, Wilfredo Lam, Joan Miró, Pablo Neruda i Antoni Tàpies, entre molts d’altres.

De què va? El MNAC acull Maternasis, una exposició que vol descobrir l'obra de creadores oblidades fins fa poc, com Mari Chordà, Roser Bru, Parvine Curie i la mateixa Núria Pompeia i les seves obres sobre la maternitat i l'embaràs. 

Per què hi has d'anar? Per descobrir com en les obres de Chordà, Bru o Curie, l'embaràs manifesta la dimensió física i vital. I també per riure amb la mirada feminista i irònica de Núria Pompeia sobre el procés de gestació. Tot això, en diàleg amb 'La Verge de la Bona Esperança', del Cercle d'Osona, una obra del primer quart del segle XVI que mostra una iconografia similar.

De què va? La Fundació Joan Miró presenta 'Miró. El llegat més íntim', una exposició que agrupa més de 180 objectes per resseguir set dècades de la trajectòria artística de Miró, dibuixos preparatoris, documentació inèdita i fotografies familiars. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la faceta més personal de Miró, el seu anhel col·leccionista i el paper que van jugar la seva filla i la seva dona en la preservació del seu llegat. 

De què va? L’exposició 'Guillem Viladot, l’experimentació incessant' de Guillem Viladot (1922-1999), comissariada per Pau Minguet, se suma a la celebració de 'l'Any Viladot' mostrant obres que ressegueixen la trajectòria de l'artista.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir l'obra plàstica d'aquest artista que va combinar l’ofici d’apotecari amb una frenètica activitat en el camp de les lletres i de les arts visuals. 

De què va? L’exposició ‘Objectes comuns. Històries locals, debats globals’ posa de manifest l’impacte social, estètic i cultural de les creacions d'objectes quotidians.

¿Per què hi heu d'anar? Per conèixer el vincle entre Barcelona i el disseny amb algunes de les peces autòctones més emblemàtiques, com la motocicleta Impala o la cadira Butterfly.

De què va? Aquesta exposició destaca la importància de la col·lectivitat i la interdisciplinarietat de l'obra arquitectònica. 

Per què hi heu d'anar? Per conèixer una gran varietat de projectes, creats per diversos grups col·laboradors, a totes les escales com la construcció eficient, l'economia circular, nous materials i nombrosos temes d'actualitat. 

Un dels grans moments dels Jocs Olímpics de Barcelona fou la final de waterpolo on s’enfrontaven Itàlia i l’Espanya de Manel Estiarte i Pedro García Aguado. Al voltant d’aquests dos jugadors i de l’entrenador DraganMatutinović i els seus mètodes salvatges, l’equip va fer història. A l’estil del cinema esportiu èpic nord-americà, 42 segundos recull el camí a la medalla. Un film codirigit per un Dani de la Orden que, el mateix dia i en un fet insòlit, estrena també la comèdia El test.

Dir. Dani de la Orden i Àlex Murrull (Espanya, 2022). 90 min. Estrena el 2 de setembre. 

A la seva nova proposta, la cineasta barcelonina Meritxell Colell connecta directament amb la seva anterior pel·lícula, 'Con el viento', recuperant-ne la protagonista (la ballarina Mónica García) i mantenint certa atmosfera poètica i contemplativa, per reflexionar sobre les petites ferides emocionals que el pas del temps converteix en motiu de ruptura sentimental, I sobre com un viatge, en aquest cas a Buenos Aires, pot fer replantejar tota una vida.

Dir. Meritxell Colell Aparicio (Espanya, 2022). 107 min. Estrena el 9 de setembre. 

La parella George Clooney-Julia Roberts representa aquell Hollywood que apostava per les estrelles per arrossegar públic als cinemes. En temps de franquícies i crisi de les sales, és un repte veure si el carisma de la parella manté l’atracció pels espectadors que ja van gaudir de la seva química a Ocean’s Eleven o a Money Monster. En aquesta comèdia romàntica són un matrimoni divorciat que coincideix en un complex hoteler a Bali. Infal·lible.

Dir. Ol Parker (EUA, 2022). Estrena el 9 de setembre. 

Ficció que respira hiperrealisme, basat en les experiències reals de la seva protagonista, Raphaëlle Perez, i que completa un fantàstic programa doble del seu director, Adrián Silvestre, sobre la identitat transgènere. A la seva anterior 'Sedimentos', el cineasta feia un acostament al tema des del documental. Aquí segueix la Raphi en un procés de transició ple de dubtes, entre consultes mèdiques, cites 'online' i comentaris trànsfobs. La vida mateixa.

Dir. Adrián Silvestre (Espanya, 2022). 98 min. Estrena el 9 de setembre. 

Les mil cares que David Bowie va mostrar en la seva inabastable carrera artística troben un vehicle perfecte en aquest documental, tot un homenatge al cantant i un hipnòtic espectacle pels seus seguidors. Dirigit per Brett Morgen (autor de l’apassionant 'El chico que conquistó Hollywood', sobre la figura del productor Robert Evans), el film, que compta amb accés exclusiu a tot l’arxiu de Bowie i fuig d’una estructura biogràfica tradicional, aposta per ser una aclaparadora experiència pels sentits.

Dir. Brett Morgen (EUA, 2022). 140 min. Estrena el 16 de setembre.

Situada a la presó Model de Barcelona entre 1977 i 1978, la nova pel·li d’Alberto Rodríguez ('La Isla Mínima') posa el focus en la feina que va fer la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL) a favor de l’amnistia i el respecte als drets dels interns dels centres penitenciaris arreu d’Espanya. Una històrica fuga afegeix context a la trama, centrada en dos companys de cel·la que comparteixen ideals. Els interpreten Javier Gutiérrez i Miguel Herrán (aka Río de 'La Casa de Papel').

Dir. Alberto Rodríguez (Espanya, 2022). 125 min. Estrena el 23 de setembre. 

Un tràiler viral i una relació sentimental que omple pàgines de la premsa rosa, la de la directora Olivia Wilde i un Harry Styles que torna a l’actuació després de Dunkerque. Dues raons de pes que han convertit aquest film de suspens en una de les estrenes més esperades de l’any. Al 'hype' pujat contribueix com n’era de bo el debut de Wilde darrere la càmera (l’estupenda 'Súper empollonas'), les escenes sexuals entre Styles i Florence Pugh i la promesa d’ensurts i molta cinefília.

Dir. Olivia Wilde (EUA, 2022). 122 min. Estrena el 23 de setembre. 

Sempre fidel al seu estil i al seu ideari pertorbadors, David Cronenberg presenta nova feina, vuit anys després de 'Maps of the Stars', i es retroba amb algunes de les seves obsessions: la mutació dels cossos, les noves mirades al sexe, foscos relats
disfressats de malsons. També torna a treballar amb el seu actor fetitx, Viggo Mortensen, aquí acompanyat de Léa Seydoux i Kristen Stewart, en una trama neonoir que demostra l’eterna joventut creativa del director de Videodrome i La Mosca.

Dir. David Cronenberg (Canadà, 2022). 107 min. Estrena el 23 de setembre. 

La carrera com a director de Paco León és una capsa de sorpreses. I de risc, i d’imaginació. Ara versiona El màgic d’Oz, la modernitza, li dona un insòlit gir de timó i construeix una fantasia plena de música, dansa i art contemporani. El cineasta dona l’alternativa com a protagonista a Dora Postigo, cantant i filla de Bimba Bosé, i uneix com a bruixes a dues Carmen, la Machi i la Maura. Produïda per Netflix, Rainbow passarà per sales abans d’arribar a la plataforma.

Dir. Paco León (Espanya, 2022). Estrena: 23 de setembre. 

“És cinema social pur i dur, centrat en el tema de l'habitatge, i des dels punts de vista d’un advocat, una dona desnonada i una migrant”, ens explicava Luis Tosar en finalitzar el rodatge d’aquest film, debut a la direcció de l’actor Juan Diego Botto. Tres històries marcades per la solidaritat i la família, lligades i en un angoixant compte enrere de 24 hores, donen forma a una òpera prima que compta amb Tosar i Penélope Cruz com a caps  de cartell.

Dir. Juan Diego Botto (Espanya, 2022). Estrena el 30 de setembre. 

La plaça de la Vila de Gràcia torna a ser l'epicentre del jazz català les tardes de diumenge del 18 de setembre al 2 d'octubre. El festival L'Hora del Jazz - Memorial Tete Montoliu –que va per la 32a edició, ja!– proposa dos concerts gratuïts per diumenge amb el bo i milloret de l'escena jazzística catalana: la pianista Elisabet Raspall i la ballarina Belén Cabanes amb el projecte 'Jazztanyoles'; el trompetista Pol Omedes presentant 'Pura vida!' al capdavant del seu sextet; l'aventura de trompeta veu i piano d'Alba Careta i Roger Santacana; el quartet del pianista saragossà Daniel Ferruz; el Madera Viva Trio que integren Vicenç Solsona, Pau Lligadas i Ramón Ángel Rey; i el quintet de la cantant María Esteban.

Els germans Pedro i Benito Jiménez, coneguts com Los Voluble, actuen el dilluns 26 de setembre a l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm. El concert té lloc dins el marc del Barcelona Acció Musical (BAM) i és a les 19 h.

El duo experimenta al voltant del folklore andalús i el flamenc i des del 1996 han desenvolupat projectes d'experimentació audiovisual i activisme sonor en multitud de formats.  

Que Angel Olsen estava destinada a ser una de les grans veus d'aquest gènere que anomenem 'americana' ho sabíem des de 'My woman' (2016), amb el qual va guanyar popularitat. En àlbums posteriors, com 'All mirrors' (2019) va fer encara un pas més endavant, tot explorant territoris més gòtics i la seva part més fosca. Ara, amb el seu sisè treball d'estudi 'Big time' (2022), la de Carolina del Nord ha entrat definitivament a la lliga de les grans veus del country nord-americà.