Coses per fer a Barcelona al setembre

La Mercè és la Festa Major de Barcelona, juntament amb les Festes de Santa Eulàlia. Aquesta festivitat ret homenatge a la Mercè, patrona de la ciutat, i s'ha celebrat des del 1868, quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè. Dansa, música, circ i cultura popular, tu esculls què t'agrada més!

El Poblenou ens entrena per les festes de La Mercè del 6 al 15 de setembre amb la seva Festa Major. Jocs infantils, concerts, balls, sopars, exposicions, bingos… centenars d’activitats per tots els gustos omplen d'alegria el barri del Poblenou. Podeu consultar la programació completa al seu web, però nosaltres us en destaquem les principals!

A Impro Show, el públic és guionista i protagonista a la vegada. A través dels suggeriments dels espectadors escollits a l'atzar, els improvisadors construeixen personatges, històries i entorns en aquest espectacle original i interactiu. Aquest format de teatre improvisat ja suma més de 8.000 funcions i 2.500.000 espectadors i s'ha convertit en el 2n espectacle més vist a Catalunya. Com que a cada funció hi pot passar qualsevol cosa, encara no sabem com serà l'espectacle que faran al Time Out Market Barcelona, però sabem que, durant 75 minuts, els actors et faran sortir de la rutina i et convidaran a imaginar, riure, emocionar-te i  sorprendre't. Ah, i aprofitant que heu vingut a gaudir de la programació cultural del Market, podeu fer un mos i una copa, abans i després de l'espectacle: hi trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)!

"Tot el que explico als monòlegs m'ha passat de veritat", ens explicava Charlie Pee en una entrevista. L'humorista, tot i haver estudiat Traducció i Interpretació, es va enamorar del 'stand up' i no va mirar enrere.

Des d'aleshores, ha voltat de micròfon en micròfon, trepitjant escenaris de Barcelona i de Madrid i fent riure al públic amb el seu humor incomparable, des de TV3 o ‘Comedy Central’. Charlie Pee ho té clar, es pot fer humor de qualsevol anècdota encara que sigui sexual, compromesa o profundament vergonyosa. De fet, les experiències més personals són també universals!

La comedianta de 'stand up' aterra per primera vegada al Time Out Market Barcelona per formar part de la seva programació cultural. Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert: al Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)!

Barcelona és una ciutat multicultural i diversa on conviuen centenars de cultures. No és estrany, doncs, que la ciutat aculli festes tradicionals d'altres països que fan sentir la gent que ha nascut allà més a prop de casa seva i donen a conèixer les seves tradicions als barcelonins i barcelonines. Ara, Barcelona acollirà la 14a edició de la festa més gran d'Europa dedicada a la cultura mexicana i que ja s'ha convertit en una tradició a la ciutat. Els pròxims 14 i 15 de setembre, El Poble Espanyol tornarà a ser l'escenari per celebrar la festa del Grito de México, que commemora la independència de Mèxic.

Us hem seleccionat les millors activitats de la Festa Major d'Horta perquè només hagueu d'agafar l'agenda i reservar-vos el dia! Vermuts, arrossos, comèdia, paelles, concerts... 

La Fundació Miró acull el Festival u22, un esdeveniment de cinema jove de Barcelona, que vol ser un espai de connexió i trobada de les mirades emergents del país. Durant cinc dies, hi haurà diverses projeccions, taules rodones, tallers i retrospectives. 

Un aperitiu amb banda sonora: una nova edició d'Aperitius Musicals se celebrarà del 14 de setembre al 19 d'octubre i animarà els migdies de dissabte al Centre Civic La Sedeta. Enguany es ballarà a ritme de folk, rumba, jazz i dream pop, entre d'altres.

Tots els concerts, a més, són gratuïts. El primer es farà el 14 de setembre, a càrrec de Marga Mbande i Albert Casanova, un duet ple de contrastos que interpretaran música soul, cançons africanes i temes propis. El 28 de setembre, Canel N'Drama, Yolanda Bretó i Alexis Bassó interpretaran temes a mig camí entre l'havanera i la rumba. 

Com sempre, durant la diada de Catalunya, l'11 de setembre, museus i institucions obren les portes perquè pugueu veure les exposicions i admireu l'arquitectura de la nostra ciutat. Aprofiteu per avançar feina que el 24 de setembre no donareu l'abast!

Si l'any passat eren verdures en forma d'OVNI, aquest any la imatge del Vegan Fest són peces de fruita que fan ballarugues. Amb aquest cartell i sota el lema 'Sobreviurem', arriba la cinquena edició del Vegan Fest Catalunya, el festival vegà més gran d'Europa, segons l'organització, els dies 14 i 15 de setembre al Parc de Vallparadís, a Terrassa.

El festival que organitza l'Associació Vegana de Catalunya (una trobada "tant per a persones veganes com no veganes") s'ha consolidat com a una cita de referència, amb 50.000 assistents l'any passat, que es diu aviat. Apadrinat per la Fundación Santuario Gaia –un reconegut refugi de recuperació d’animals maltractats que suma el rescat de més de 1.500 víctimes d’explotació o maltractament– el festival proposa xerrades, gastronomia, un mercat d'alimentació vegana i música en directe. 

'Corren', 'Res no tornarà a ser igual', 'Oxigen'... En 30 anys de trajectòria, Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré i Oriol Farré, és a dir Gossos, han creat una pila de cançons que han acabat formant part del repertori musical popular català. Creada el 1993 a Manresa, la banda aviat es va distingir per unes melodies i harmonies vocals que han estat el seu segell al llarg dels 13 àlbums que han gravat.

El setembre del 2023 van anunciar una gira de comiat que els ha portat per diverses poblacions de Catalunya, Mallorca i Andorra i que tindrà com a punt final dos concerts al Kursaal de Manresa els pròxims 17 i el 18 d'octubre, tots dos amb entrades exhaurides. Abans, passaran pel Time Out Market, com a part de la seva programació cultural, en un xou d'una hora en què repassaran els seus hits més emblemàtics.

Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert, ja que el Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)!

Arrenca la cinquena edició de la Sala Barcelona - Música al Castell de Montjuïc, que va néixer quan no ens deixaven ballar i que s'ha acabat consolidant com una cita habitual al calendari musical estiuenc de la ciutat, aquesta vegada amb sis concerts repartits entre l'1 d'agost al 16 de setembre. Inaugura el cicle l'1 d'agost Clara Peya, que presenta el seu nou treball 'Corsé', i seguiran Joe Crepúsculo (9 d'agost), Ketekalles (23 d'agost) i VVV [Trippin'you] + Tetas Frías (30 d'agost).

Ja al setembre, el dia 5, arribarà el torn dels Mishima i tancarà l'edició d'enguany, el dia 13, la Soul Party amb l'Orchestral Soul Society, la festa que dirigeix Lalo López (Fundación Tony Manero) amb la Barcelona Rock Strings i les veus de Alex Dee, Brigitte Emaga, Paquito Sex Machine, Jonathan Herrero, Yasmina Azlor i altres convidades.

Com és habitual des de fa més de dues dècades, per celebrar la Diada nacional de Catalunya, Barcelona acollirà una sèrie de concerts quan finalitzi la manifestació anual a Arc de Triomf. La 22a edició de la Festa per la Llibertat d'Òmnium Cultural tornarà a ser el punt d'arribada de la mobilització per la Diada de l'Onze de Setembre que també impulsa la mateixa organització. Aquest 2024, la música i la reivindicació dels grups Al·lèrgiques al Pol·len, Ginestà i Flashy Ice Cream seran les que culminaran amb l'acte de l'11 de setembre d'enguany al passeig Lluís Companys cap a les 18.30 h.

La música tornarà a ser una gran protagonista de la jornada, com a les edicions passades amb el suport del president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reivindicat el talent musical i cultural en català i ha insistit en la necessitat de donar resposta als "grans reptes" que "interpel·len com a país". Més enllà dels tres concerts gratis, el programa que ha compartit Òmnium cultural a les seves xarxes socials i també a la pàgina web inclou altres activitats de caire festiu i reivindicatiu.

En funcionament des del 2014, Be My Guest és un cicle de concerts de producció pròpia de la Sala Apolo que es dedica a descobrir escenes musicals de diversos països com Luxemburg, Israel, Polonia, Italia, Alemania o Dinamarca i, a més, convida també grups o segells amics a fer d'amfitrions als artistes de fora. Una manera fantàstica de descobrir nous artistes i noves sonoritats. 

Deu anys després, Be My Guest presenta la Barcelona Edition, durant dos dies, el 12 i 13 de setembre, amb un format de 'showcases' que combinarà artistes més consolidats com Los Sara Fontán, Maria Jaume i Marta Knight amb d'altres de més emergents com Electro Ma Non Troppo, C.O.U. i Yaunest. I també hi seran els irlandesos-barcelonins Cushla, que combinen cant tradicional irlandès i electrònica, i el grup eslovac Dominik Prok. 

Un peculiar 'castell' a 20 minuts de Barcelona es convertirà en un gran escenari per celebrar un innovador festival que ens farà viatjar a l'Edat Mitjana. El Castillo de las Tinieblas de Gavà –que malgrat que el nom pugui despistar es tracta d'un restaurant, no d'un castell de veritat– acollirà el pròxim dissabte 14 de setembre la segona edició del Medieval Fest, un festival únic a Catalunya que reunirà grups nacionals i internacionals de música d'estil medieval i folk contemporani i pagà.

Les bandes confirmades fins ara són: les internacionals Nytt Land (Rússia), Gofannon (França) i Thurnin (Holanda) i nacionals com Trobar de Morte (Barcelona), Lost Sailors (Barcelona), Sandra Hunter (Barcelona), Elven (Barcelona) i Cuélebre (Madrid). 

Girl in Red actuarà per primer cop al Barcelona el 16 de setembre. Després d'haver estat telonera d'artistes amb gran prestigi com Taylor Swift, la jove noruega pujarà a l'escenari del Sant Jordi Club per presentar el seu nou àlbum 'I'm Doing It Again Baby!', que es publica el 12 d'abril d'aquest 2024 i que suposarà la seva estrena a Columbia Records.

L'artista va començar amb el 'bedroom pop' que, com ja diu el seu nom, és música feta a l'habitació. Les seves primeres composicions són veritablement artesanals, només li van caldre el Garage Band i un micròfon de pocs calés per començar a fer música. Aquests primers singles es van fer virals a les plataformes de streaming gràcies a Tiktok i ara és una de les cantants femenines més escoltades del panorama juvenil.

Del divendres 20 al dilluns 23 de setembre del 2024, Barcelona viurà una eclosió musical durant la festa Major de la Mercè. Artistes d'una vintena de països diferents oferiran actuacions als diversos escenaris distribuïts per la ciutat que acolliran més de 100 concerts gratuïts. Com sempre, hi haurà música per a tots els gustos, des de propostes més arriscades a espectacles per a tots els públics, amb noms tan coneguts com Oques Grasses, Figa Flawas, Miki Núñez i Els Catarres, però també amb artistes més desconeguts com els que ens arriben de Portugal amb Portugal Alive, més alternatius com Las Ninyas del Corro, Cala Vento, Califato 3/4 i Okdw, i fins i tot de clàssica, amb l'OBC, la Banda Municipal de Barcelona, l'Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu i nla Simfònica Vozes amb Maria Hinojosa. Tota aquesta diversitat d'espais i dies pot fer-vos difícil la tria, per això us hem organitzat els concerts per espai i per dies, perquè us sigui més fàcil localitzar quins no us heu de perdre.

Després de la triomfal gira de retorn d'Antònia Font, toca tornar a les cançons que Joan Miquel Oliver ha fet i defensat tots aquests anys en solitari. En realitat, és el mateix compositor a tots dos llocs: qualsevol cançó d'Antònia Font podria ser del Joanmi en solitari i viceversa. Pensem en 'Final feliç', Honey', 'Marès a radial', 'Surfistes a càmera lenta'... Totes són bones!

Poètic, surrealista i amb un immens talent per a les melodies enganxoses i les lletres impressionistes i imprevisibles, Oliver ja té una extensa discografia al seu nom, l'últim títol de la qual és 'Electronic devices'. No podem esperar a sentir-lo el 28 de setembre dins la programació cultural gratuïta del Time Out Market!

Aprofiteu per fer un mos i una copa, abans i després del concert, ja que el Market trobareu el millor del menjar i beure de Barcelona sota un mateix sostre (i amb unes vistes espectaculars)! 

El Festival·B fa deu anys després de consolidar-se l'any passat al Parc del Fòrum amb un format més ambiciós que de costum. Tornen a ser dos dies, aquesta vegada el 27 i el 28 de setembre, amb una programació que combina pop i rock amb les noves tendències de la música urbana, reunint una vintena llarga d'artistes que conformen el bo i millor del panorama de la música independent estatal.  

Sou més de guitarres o dels ritmes sincopats amb versos rapejats? Si us van més les sis cordes i els pedals de distorsió, tindreu els indies argentins Él Mató Un Policía Motorizado divendres 27, el mateix dia en què també actua Guillem Gisbert amb el seu nou projecte en solitari, els inclassificables Cupido i altres propostes inquietes com les de Sen Senra, Baiuca, Maria Hein, Melenas i Rodrigo Cuevas. Un cartell eclèctic, el de la primera jornada, que completen Jimena Amarillo, La Élite, Nerve Agent i Rusowsky. 

El Mas i Mas Festival va néixer per omplir de música l'agost a Barcelona, un mes en què gairebé ningú més s'atrevia a programar concerts. 20 anys més tard, creix per convertir-se en una temporada de sis mesos, en la qual, del 4 de maig al 27 de novembre es podran veure 24 actuacions d'artistes d'aquí i internacionals a sales com les sales Jamboree 1 i 3, Paral·lel 62, la Sala Apolo i La Paloma.

De què va? El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans?

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític que, fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals. 

De què va? Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. 

Per què hi heu d'anar? Per divagar entre obres plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat. Hi descobrireu l'empenta d'una creadora avançada al seu temps que va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial feminista i va obrir un bar amb les amigues en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

De què va? La gran exposició de l’Any Tàpies arriba a Barcelona després de ser presentada al Bozar de Brussel·les i al Reina Sofia, a Madrid. S'hi agrupen més de cent obres procedents d’arreu del món, algunes de les quals es presenten a Barcelona per primera vegada. 

Per què hi heu d'anar? Per explorar en profunditat la figura de Tàpies, tot fent un recorregut del 1943 al 2011 que no se centra en la vida de l'artista, sinó en com Tàpies anava situant-se al món, relacionant-se amb l’art i amb ell mateix al llarg de la seva trajectòria. Les obres permeten conèixer les investigacions plàstiques que van obsessionar a l’artista durant tota la vida i que el van dur a experimentar amb tota mena de suports, tècniques i materials: hi ha dibuixos, collages, pintures, objectes i escultures de paper, cartó, fusta, pols de marbre, bronze o vernís. 

De què va? La naturalesa i l'abstracció es fusionen quan Marcos Isamat fa anar el llapis. Amb aquesta simple tècnica (tots, de petits, hem dibuixat amb llapis i goma d'esborrar, oi?), l'artista i doctor en Genètica per la Universitat de Cambridge captura l'essència d'imatges comunes, quotidianes i naturals.

Per què hi heu d'anar? Per veure com, de lluny, mars, branques, fulles i alberedes es converteixen en trames geomètriques i patrons que configuren l'escenari de l'espai expositiu.

De què va? Qui diu que les fotografies d'àlbums familiars no tenen valor? L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta aquesta exposició que aglutina imatges del passat recuperades d'àlbums, mobles, parets i capses de les llars familiars catalanes.

Per què hi heu d'anar? Per corregir un biaix: tot i que sovint ha sigut menystinguda per les institucions per la seva abundància i orfenesa, la fotografia familiar té molt de valor i en els darrers anys ha estat vindicada com a font documental i s’utilitza de manera recurrent en la creació artística contemporània!

De què va? Tuan Andrew Nguyen és el guanyador de la vuitena edició del Premi Joan Miró, un reconeixement que destaca artistes que mantenen el llegat de Joan Miró i els seus ideals. Nascut a Saigon i criat com a refugiat als Estats Units un cop acabada la guerra, aquest artista utilitza la seva experiència personal i la història del seu país com a fil conductor de la seva obra. Així, d’entrada, pot semblar sorprenent que un artista vietnamita faci art que s’assembli al que Miró va cultivar al llarg de la seva trajectòria. Però els seus mòbils metàl·lics (més grans o més petits, alguns daurats i d’altres platejats, inspirats en l'obra de Calder) tenen una essència mironiana innegable. 

Per què hi heu d'anar? Els mòbils de Nguyen estan fets amb fragments de bombes i projectils que es van utilitzar durant la Guerra del Vietnam. Ens parlen de la violència d'aquest conflicte mortífer, però també tenen el seu costat sanador: són peces sonores, afinades per tal d’emetre freqüències amb propietats guaridores, similars a les d’un gong. Així, l’obra de Nguyen ens convida fer un camí del trauma bèl·lic a la sanació col·lectiva. 

De què va? Per primera vegada, les capsetes, joiers i cofrets d’Adolf Fargnoli s’exposen a Barcelona. L'exposició reuneix l’obra d’aquest ebenista i orfebre d’origen italià, que va formar part del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó. 

Per què hi heu d'anar? Es diu de Fargnoli que va ser un gran mite de la Girona noucentista, que va dedicar la seva vida a perfeccionar la tècnica de la talla de fusta. Les seves arquetes de fusta tallada amb aplicacions metàl·liques i interiors folrats de seda van generar l’admiració de crítics, artistes i intel·lectuals i el van dur a participar en cinquanta exposicions nacionals i internacionals entre 1918 i 1933. Pilar Vélez, la comissària de la mostra, s’ha dedicat a treure a la llum nombroses peces desconegudes de l’artista i alguns dels seus imitadors, fins al punt de recopilar-ne 90 (especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques) que ara llueixen a les sales del MNAC. L’exposició també descobreix la vida i la trajectòria de l’artista gràcies al llegat de la seva família i altres testimonis, així com la seva altra faceta, la de grafista. 

De què va? Alfons Flores és un dels nostres millors escenògrafs. Al llarg de la seva trajectòria s’ha dedicat a la construcció de llocs imaginaris en teatres i espais escènics. Des dels seus inicis a la companyia de teatre independent Grup d’Acció Teatral fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món, Flores ha construït espais imaginaris per a prop de dos-cents projectes teatrals i operístics.

Per què hi heu d'anar? Perquè el centre d’art Tecla Sala converteix aquestes escenografies en material expositiu, transformant els telons, objectes i maquinàries que coronaven els escenaris en materials de museu, tot mantenint l’essència del treball d’aquest escenògraf contemporani. 

De què va? Fernande Olivier va ser una model i artista francesa, coneguda principalment pel fet de ser la primera parella de Picasso. Ara, el Museu Picasso la reivindica com la cronista del naixement del cubisme que va ser gràcies a les memòries que va deixar escrites.

Per què hi heu d'anar? L’exposició il·lustra la vida d’Olivier per ordre cronològic perquè la coneguem i l’ubiquem en un lloc i un moment clau per l’esclat de les avantguardes. Documents i fotografies inèdites, testimonis audiovisuals i diversos retrats signats pel cercle d’amics de Fernande Olivier són les obres principals que conformen aquesta mostra única.

De què va? Jordi Colomer és un artista barceloní reconegut pel seu treball en el món de l'escenografia, la fotografia i la videoinstal·lació. Les seves obres ens conviden a pensar, a través de l'humor i l'imaginari popular, conceptes com la perifèria, el nomadisme, la comunitat, la provisionalitat, la ficció i la utopia. Ara el MACBA li dedica una exposició amb un ambient "profundament nòmada".

Per què hi heu d'anar? Per passejar entre el desplegament de 50 obres (escultures, collages, instal·lacions, fotografies, vídeos i accions en viu que l'artista ha anat creant des dels anys 80) que el comissari Martí Peran ha desplegat en un recorregut sense una entrada i sortida definida, que ofereix rutes diferents. 

A mig camí entre l'exercici de nostàlgia i la voluntat de reconnectar amb els temps de llibertat creativa que el van convertir en cineasta de referència, Tim Burton presenta una seqüela de la pel·lícula que el va col·locar en el mapa (la segona després de 'La gran aventura de Pee-wee') i va consolidar el seu molt particular univers. 35 anys més tard es retroba amb Michael Keaton, Winona Ryder i Catherine O'Hara i hi afegeix les seves noves muses, Jenna Ortega (la seva Miércoles televisiva) i Monica Bellucci (la seva parella de vida), per recuperar un personatge icònic, alguns dels gags més recordats de l'original i aquella fabulosa cançó de Harry Belafonte, 'Day-O (The banana boat song)'. Obrint una porta al Més Enllà, Burton diverteix i es diverteix picant l'ullet a una generació que va créixer amb els seus fantàstics viatges onírics i la seva imaginació desbordant.

Dir.: Tim Burton (EUA, 2024). 104 min. Estrena: 6 setembre

Després d'interpretar Òscar Camps a 'Mediterrani', l'actor Eduard Fernández torna a unir forces amb el director Marcel Barrena, de nou inspirant-se en fets reals: aquí reprodueixen la història de Manolo Vital, un veí de Torre Baró que, a la Barcelona de finals dels anys 70, va decidir segrestar l'autobús que conduïa per dur-lo fins al seu barri, que llavors patia un abandonament absolut per part de l'Ajuntament barceloní. 'El 47' parla de la lluita dels més humils per tal d'aconseguir serveis fonamentals (en el seu cas, transport, però també aigua corrent i llum), parla dels moviments veïnals i de la integració d'aquella migració que va contribuir a la construcció de la ciutat, i reivindica les petites i grans batalles contra un sistema que sempre afavoreix els mateixos. Clara Segura, Zoe Bonafonte i, en petites aparicions, Carlos Cuevas i David Verdaguer acompanyen Fernández en el repartiment d'un film que ens recorda que una sola persona pot fer moltíssimes coses contra les injustícies del nostre dia a dia.

Dir.: Marcel Barrena (Espanya, 2024). 110 min. Estrena: 6 setembre

Quan només era un nen, i després de la fugida familiar per l'ocupació nazi, el vienès Peter Perez va acabar al camp de concentració de Rivesaltes, al sud de França. Va ser allà, envoltat de nens espanyols fills de fugits republicans, però també de gitanos, on va conèixer el flamenc i va establir un vincle etern amb una música que expressava molt bé la tristor, la misèria, el fred, la gana i la mort. Molts anys més tard, en Peter es va entestar a resseguir les arrels d'aquells sons que li feien tant de mal com l'alleujaven, i va començar una sèrie de visites periòdiques a un petit municipi de Cadis. I, en un d'aquests viatges d'Àustria a Andalusia, la cineasta croata establerta a Barcelona Lucija Stojević (directora de 'La Chana') va decidir acompanyar-lo amb la seva càmera. El resultat, 'Pepi Fandango' (aquest és el sobrenom amb el qual els seus amics espanyols van batejar el protagonista), és un documental commovedor i deliciós que mostra una singular connexió entre el flamenc i el drama de l'Holocaust nazi.

Dir.: Lucija Stojević (Espanya, 2023). 85 min. Estrena: 6 setembre

Un vell secret surt a la llum i causa l'esfondrament de la família d'un advocat especialitzat en casos de violència sexual a menors. Interpel·lant des del títol a les xarxes de complicitat que protegeixen els depredadors sexuals, moltes vegades motivades per la vergonya o la covardia, també per pura supervivència, la nova proposta del belga Joachim Lafosse ('Un amor intranquilo') fa servir eines dels thrillers de suspens per assenyalar un tema ben tèrbol, inspirant-se en el cas real de l'advocat Victor Hissel, que representava pares de nens assassinats pel pedòfil Marc Dutroux i que va acabar imputat per possessió de pornografia infantil. Amb Emmanuelle Devos ('Lee mis labios') i Daniel Auteuil ('Caché') com a protagonistes, 'Un silencio' és un film duríssim, però també una mirada molt interessant i valenta a la violència sexual, tan present a la nostra societat.

Dir.: Joachim Lafosse (Bèlgica, 2023). 100 min. Estrena: 6 setembre

Després de documentals premiats com 'Sedimentos' (2021) o 'Mi vacío y yo' (2022), el valencià Adrián Silvestre s'ha convertit en un referent del gènere al nostre país. Ara estrena el seu film més personal i catàrtic: perquè ell mateix és un dels dos protagonistes. L'altre és el seu pare, Ricardo, un vividor que es va allunyar de la família molts anys enrere, i a qui no veu des de fa dues dècades. El retrobament de Silvestre amb el pare, amb les càmeres presents i enregistrant cada detall, proposa una reflexió sobre el perdó, el pas d'un temps perdut per sempre i les dinàmiques que s'estableixen a qualsevol família. I obre també una porta a un altre tema d'actualitat màxima: el dret a morir dignament. Tot plegat, en mans del cineasta, i en plena coherència amb les seves anteriors pel·lícules, suposa un balsàmic exercici d'exposició de la intimitat i també un emotiu, i quasi crepuscular, retrat de personatges que busquen, i troben, una segona oportunitat.

Dir.: Adrián Silvestre (Espanya, 2024). 98 min. Estrena: 6 setembre

Un escriptor d'exitoses novel·les de misteri de qui ningú en coneix la identitat real, un inquietant intrús que apareix a casa seva sabent massa, un fosc secret que no convé destapar, amenaces, traïcions i un nou llibre (massa) basat en fets reals. Més val no explicar gaire cosa més de la trama d'aquesta pel·lícula juganera i plena de girs de guió, que s'inspira en clàssics com 'La huella' (1972) o 'Trampa mortal' (1976), concebuda com a duel actoral amb només quatre personatges i una única localització. Jose Coronado, Diego Peretti, Cecilia Suárez i Georgina Amorós protagonitzen el film, que signa David Marqués, director d''El Club del Paro' i guionista de 'Campeones', i que enganxa amb una fórmula divertida i eficaç.

Dir.: David Marqués (Espanya, 2024). 89 min. Estrena: 20 setembre

Celebrem el centenari d'una llegenda del cinema com Marcello Mastroianni (el 28 de setembre brindarem per l'onomàstica) amb l'estrena d'aquesta autoficció tan marciana com emocionant, pel que té d'homenatge a un actor inigualable. Escrita i dirigida per Chistophe Honoré a la mesura de la seva actriu fetitxe, Chiara Mastroianni (han treballat junts fins a vuit vegades, a films com 'La belle personne' o 'Habitación 212'), la pel·lícula suposa un exercici de reafirmació i reinvindicació de la identitat d'una dona que ha hagut de lluitar tota la vida contra el pes dels seus cognoms. Filla de Marcello i de Catherine Deneuve, dues icones del cinema europeu, Chiara Mastroianni s'interpreta a si mateixa, o a una versió distorsionada de si mateixa, i participa d'una festa cinèfila plena de picades d'ull a clàssics del pare, com 'La dolce vita', 'Noches blancas' o 'Ginger i Fred'. A la història que explica 'Marcello mio', la Chiara personatge, farta de les infinites comparacions amb els seus progenitors, decideix que ja n'hi ha prou: a partir d'ara es farà dir Marcello, assumirà el paper d'un home a la seva vida, i, d'alguna manera, ressuscitarà el seu pare. Comèdia inclassificable, però amb un encant molt singular, juga amb les complicitats de Fabrice Luchini, Melvil Poupaud, Benjamin Biolay i Catherine Deneuve, també fent de si mateixos. En definitiva, una carta d'amor a l'irrepetible Marcello nostre.

Dir.: Christophe Honoré (França, 2024). 120 min. Estrena: 20 setembre

Va ser l'any 2002 quan una sentència judicial va convertir Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada, en el primer polític espanyol condemnat per assetjament sexual, amb una pena mínima, això sí. La seva víctima, la regidora d'Hisenda Nevenka Fernández, qui a 26 anys entrava en política amb entusiasme desbordant fins a xocar contra un mur inesperat. La jove va denunciar l'infern que havia patit, posant-se en contra a gran part de la ciutat i als mitjans de comunicació, en una època en què un moviment tan necessari com el MeToo encara era una quimera. El mediàtic cas de Nevenka, molt més assenyalada que el seu agressor, és un exemple claríssim de com la societat, masclista i patriarcal, mirava (i probablement encara continua mirant) cap a una altra banda en casos de violència sexual contra les dones. La catalana Mireia Oriol (coneguda per sèries com 'Les de l'hoquei' i 'Alma') interpreta la protagonista, i Urko Olazábal, a la pell de l'assetjador Álvarez, es retroba amb la cineasta Icíar Bollaín, després del Goya que va guanyar amb 'Maixabel'.

Dir.: Icíar Bollaín (Espanya, 2024). 110 min. Estrena: 27 setembre

“D'alguna manera, la pel·lícula fa una anàlisi del feixisme des del feminisme”, explica la cineasta aragonesa Paula Ortiz ('Teresa') sobre la seva nova pel·lícula, aquesta 'La virgen roja' que recull la història real de Hildegart Rodríguez, una intel·lectual precoç, una pionera de la lluita feminista que, en plena Espanya republicana, que defensava l'emancipació femenina amb consciència de la sexualitat pròpia. I que havia estat educada per la seva mare per liderar i alliberar les dones del futur: una nena prodigi que llegia amb dos anys, que parlava sis idiomes i que, amb 17, va ser l'advocada més jove del país. No es pot entendre la figura de Hildegart (a qui Fernando Fernán-Gómez ja va dedicar una pel·lícula, l'any 1977, en plena Transició, que es deia 'Mi hija Hildegart') sense la d'Aurora, la singular mare que trencava convencions. I tampoc podem apartar de l'equació un final digne del més truculent true crime. Amb Najwa Nimri i Alba Planas com a magnífiques protagonistes, la directora Paula Ortiz parla d'una època clau de la nostra història, trencada per la irrupció d'una dictadura que duraria 40 anys.

Dir.: Paula Ortiz (Espanya, 2024). 114 min. Estrena: 27 setembre

Quan encara tenim fresques algunes males crítiques rebudes al Festival de Canes i la polèmica campanya publicitària d'un tràiler que, justament, feia servir extractes d'opinions negatives que van resultar ser falses i inventades per una intel·ligència artificial, ens arriba 'Megalópolis'. Un arriscadíssim, estrany, ambiciós, grandiloqüent i fascinant projecte que Francis Ford Coppola va perseguir durant dècades i que finalment va acabar autofinançant-se. Amb Adam Driver com a cap d'un cartell que inclou Giancarlo Esposito i Dustin Hoffman, la pel·lícula, de sinopsi impossible de resumir, aposta pel retrofuturisme per mostrar una societat que, assentada sobre Nova York, s'anomena Nova Roma i està inspirada en les ciutats de l'Imperi Romà. Comparant-ne la decadència amb la nord-americana actual, Coppola fa servir l'art i la filosofia per reflexionar sobre el capitalisme i l'individualisme. També se sosté amb l'etiqueta de visionari que sovint li han penjat per experimentar amb les imatges i somiar amb les possibilitats del cinema del futur. Magistral o terrible, que algú tan important com l'home que va signar 'El padrí' o 'Apocalypse now' estreni una pel·lícula és sempre motiu de joia.

Dir.: Francis Ford Coppola (EUA, 2024). 138 min. Estrena: 27 setembre

Héctor (José Sacristán) i Berna (Ana Marzoa) s'han fet grans, no tenen fills i han de decidir què fan amb la imponent col·lecció que han reunit durant bona part de la seva vida. Llevat de cedir-la a l'Estat, en qui no confien ni una mica, tenen moltes possibilitats: tornen cada peça als seus anteriors propietaris? La llencen al mar? La cremen? O busquen un hereu a qui llegar-la? Aquesta última possibilitat és la que explora l'obra de Juan Mayorga que ha arribat al Romea. Hector i Berna han triat una jove col·leccionista, Susana (Zaira Montes), per fer-li la proposta, després d'un rigorós “examen” per avaluar la seva idoneïtat.

Mayorga fa que la peça es desenvolupi durant unes hores, des de la tarda-vespre de l'arribada de Susana, fins a l'endemà al matí. L'aspirant té dubtes. Coneix la llegenda de la famosa i enigmàtica col·lecció i se n'ha informat. També amaga cartes. Enmig del triangle, hi tenim Carlos (Ignacio Jiménez), una mena de secretari de la parella, personatge amb molt poc paper, tot i que determinant.

No hi ha cap dramaturg al món amb la saviesa de Wajdi Mouawad, cap que hagi sabut interpretar com ell la tragèdia, més hereu d'Èsquil que de Shakespeare, cap que hagi sabut capbussar-se de manera tan profunda en la zona zero del drama contemporani, és a dir, el Pròxim Orient. I 'Tots ocells' n'és la prova més palpable. Estrenada el 2017, avui ens ressona més que mai.

Tot comença amb un jove jueu, l'Eitan (Guillem Balart), estudiant de genètica, que topa amb una noia d'origen àrab, la Wahida (Míriam Moukhles), antropològa, en una biblioteca de Nova York. Fa dos anys que troba sobre les taules de lectura un llibre de Hassan Muhàmmad al-Wazzan, diplomàtic marroquí convertit a la força al cristianisme, al segle XVI. L'ha vist gairebé cada dia a diferents taules, però mai qui el llegia. Fins a aquell dia, una tarda que canviarà la vida de tots dos i la de tothom que els envolta. Un dia en què acabaran en un local anomenat The End, fatal premonició.

La Paula (Raquel Ferri) està asseguda en una butaca del menjador. Som a primera hora del matí i en una casa al bosc, lluny de la ciutat. L'Isaac (Ernest Villegas) es lleva. Li pregunta com és que no ha anat al llit i ella li diu que no el volia molestar. Està nerviosa perquè ha començat els assajos per al rodatge de la seva primera pel·lícula com a directora. Però té altres motius per manifestar la seva inquietud: ha de despatxar la seva parella del projecte, l'Isaac, que és actor.

Així comença 'Les mans', potser el drama aparentment més senzill que ha escrit Llàtzer Garcia, després de peces tan rodones com 'Al final, les visions', 'La pols' i 'Els nens desagraïts'. Aquí posa cara a cara dos personatges que treballen i viuen junts, en una feina (el cine) on l'ego pot destruir-ho tot. I fan com és del teatre anglosaxó, a voltes em sembla que estem veient un Albee ('Qui té por de Virginia Woolf') o un Pinter ('Traïció'), o una barreja de tots, amb el segell propi d'un autor que, millor que ningú, sap tensar situacions fins al límit i treure tot el suc a la psicologia profunda dels personatges.

Tothom coneix la història de Rodríguez, aquell músic nord-americà caigut en desgràcia que un documental, 'Searching for Sugar Man', va treure de l'anonimat. Però potser ningú no sap qui va ser Camil Clot, un home que presumptament es va fer un nom en l'underground barceloní del tombant del segle passat i que el dramaturg Marc de la Varga ha decidit recuperar a través d'una obra documental en què ell mateix, transfigurat en l'actor Pau Vinyals, estira els fils de la seva vida.

'Em dic Josep' és el resultat de la investigació i del seu artifici. A Vinyals l'acompanyen Mont Plans i Daniel Higiénico, una actriu superba (no ens cansarem de repetir-ho) i un músic que va conèixer l'ambient del qual ens parla el dramaturg. Tots tres aconsegueixen que una obra que ja per ella mateixa té molt valor, pugi molts graons en l'escala artística.

Quan Rousseau (Pep Planas) li acaba de confessar a Voltaire (Josep Maria Flotats) que, efectivament, va abandonar els seus cinc fills, Flotats mira el públic, fa una pausa i s'asseu. Són cinc segons que fan que el que acaba de dir Rousseau no caigui en sac buit, perquè el públic copsi la gravetat del moment. És un dels clímaxs de la funció. Un petit detall, potser minúscul, la pausa, el moviment, que fa volar molt amunt aquesta versió de 'La disputa' de Jean-François Prévand que tenim al Romea.

En altres mans, el retrobament entre Voltaire i Rousseau, entre mestre i deixeble, podria haver estat un pal fenomenal. Però en braços de Flotats esdevé una lliçó magistral de com es pot fer teatre popular a partir de les idees. Perquè aquí es parla de rivalitat, de veritat i de mentida, d'ètica, de moral, de religió, i no hi ha ni un segon en què els espectadors mirin el sostre o badallin.

Cada dècada, com a mínim, hauria de tenir la seva versió de 'Tirant lo Blanc', almenys per veure on érem i on som. Perquè és impossible sortir del Romea després de la versió del clàssic de Joanot Martorell que ha ordit Joan Arqué sense comparar-la amb la que va muntar Calixto Bieito el 2008. Són dos espectacles radicalment diferents. L'un, un esgraó més per a un director que avança amb pas ferm. L'altre, obra d'un geni. L'un, amb Judit Neddermann a l'escenari i llibret de Màrius Serra. L'altre, amb música de Carles Santos i lletra de Marc Rosich. Dos universos divergents centrats en la mateixa obra.

Per començar, Bieito va col·locar una passarel·la a la platea, comptava amb catorze intèrprets sobre l'escenari i tot tenia un aire operístic. Arqué fa l'obra a la italiana, té vuit actors i actrius i el muntatge té flaire folk. En tots dos casos, s'han pres riscos i s'ha decantat l'obra cap a una banda o cap a l'altra. Bieito posava més èmfasi en el caire sexual de la novel·la mentre que Arqué dubta entre si decantar-se per aquí o buscar més el xoc de civilitzacions, entre cristianisme i Islam. El 'Tirant' de Bieito era una festassa carnal, bèl·lica. El d'Arqué matisa molt bé que vivim un altre temps i que, potser, cal matisar els clàssics.

Jordi Casanovas ha tornat a demostrar que, quan es tracta de portar un cas judicial al teatre, per extrem que sigui, ell sap com fer-ho i, a més, lliurar-nos una obra impecable. Fa cinc anys, va estrenar al desaparegut Teatro Kamikaze de Madrid 'Jauría', un text protagonitzat per María Hervás i dirigit per Miguel del Arco que va deixar el públic bocabadat per com tractava els fets de 'La Manada', aquella nit de Sant Fermí a Pamplona en què una noia va ser violada per cinc homes. Casanovas no es va inventar res. Va utilitzar únicament el material públic del judici, com ja va fer a 'Ruz-Bárcenas', el duel entre l'antic tresorer del Partit Popular i el jutge que va instruir el seu cas.

Ara ha arribat al Romea el mateix muntatge amb un repartiment totalment diferent, capitanejat per Ángela Cervantes, que es fica en la pell de la víctima. No és gens fàcil el que fa. Ha de donar credibilitat a una noia que els jutges, en primera instància, només es van creure a mitges, però que va obligar el Congrés a canviar el Codi Penal. I ha de ser el cos i la cara d'una noia de qui, per sort, no en sabem res. No pot imitar, no pot fer veure. Tot ho ha de treure de dins. I de quina manera ho fa.

La Calòrica no té sostre. A cada nou espectacle pugen un esglaó. Apunten molt amunt. I, com aquells atletes que es posen pedres a la motxilla per córrer més, han decidit aixecar un espectacle d'hora i mitja en francès, amb espurnes de rus, anglès i alemany (amb subtítols en català). Té la seva lògica: parlen del Congrés de Viena del 1814 on, després de la primera derrota de Napoleó, les potències europees es van reunir per repartir-se el continent i aleshores la llengua franca era el francès. L'únic que no en sap, ehem, és l'ambaixador espanyol, a qui, òbviament, despatxen aviat perquè faci un inútil cens dels rius navegables.

L'obra, per sobre de tot, parla del liberalisme i de l'aparent immutabilitat de les coses

Si es dediquessin a les trilogies, 'Le congrès ne marche pas' podria ser la tercera part d'una mena de compendi sobre l'origen del món d'avui, engegat amb la versió d'Aristòfanes d''Els ocells' (la democràcia, 2019), continuat amb 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda' (el canvi climàtic, 2021) i rematat amb l'obra actual, que, per sobre de tot, parla del liberalisme i de l'aparent immutabilitat de les coses. Perquè els assistents al conclave de Viena, 25 anys després de la Revolució Francesa i del pas per la guillotina de Lluís XVI, encara creien que el món no havia canviat, encara creien que eren allà per la gràcia de Déu, i que el poble havia d'aguantar els seus excessos.

Tothom coneix Carlinhos Brown. Hi va haver un temps en què les seves cançons, unides al seu carisma i la seva alegria, sonaven a tot arreu. 'A Namorada', 'Maria Capipirinha', 'Let me take you to Rio'... Èxits irresistibles que van fer ballar mig planeta.

Però Carlinhos Brown és molt més que un grapat de cançons estiuenques. Ambaixador Iberoamericà de la Cultura, el de Salvador de Bahia és una figura central de la música brasilera, i ha demostrat una vegada i una altra la seva solidaritat i compromís amb el barri que el va veure néixer, Candeal.

Ara, Carlinhos Brown visita Barcelona per actuar en un concert molt especial, que forma part del cicle Iberoxperia Sessions, i per al qual comptarà amb la banda andalusa de flamenc i electrònica Chambao com a convidada especial. Al capdavant, una altra artista no menys carismàtica, María del Mar Rodríguez Carnero, coneguda com La Mari de Chambao. La malaguenya és un referent i un icona de la música espanyola, tant dins com fora de les nostres fronteres.

Aquest 2024, La Mari de Chambao llança el seu esperadíssim nou disc, 'En la Cresta del Ahora'. Ho fa després d’haver dedicat tot un any, el 2022, a celebrar el vintè aniversari de la seva carrera musical amb una gira anomenada 'La Mari de Chambao XX Aniversari', en el que ha estat un tour inoblidable. A més, ha continuat col·laborant amb altres músics en els seus respectius projectes, emergents com Lucia Espin i consagrats com Juanito Makandè o Kase O.

Ara, ambdós artistes ofereixen l’oportunitat de gaudir d’un concert irrepetible a la Sala Paral·lel 62. Dues cultures, dues maneres d’entendre un únic llenguatge universal: la música. Un esdeveniment que forma part d’Iberoexperia Sessions, que torna a Espanya en format de cicle de concerts i que tindrà lloc de juliol fins a novembre de 2024, amb dos concerts mensuals consecutius a Barcelona i Madrid. Se t’acut un pla millor?

L'Illa Diagonal ens transporta a tot un univers paral·lel i màgic gràcies a, paradoxalment, totes les deixalles que, si no es reciclessin, potser acabarien sent brossa espacial, orbitant al voltant del nostre planeta. L'artista Juan Cabrera ens demostrarà com tots els residus de plàstic es poden convertir en figures ben bufones i entremaliades -éssers robòtics, animalons de ciència-ficció, naus espacials o criatures fantàstiques- un cop deixem volar la nostra creativitat. Envasos de diferents tipus com taps, electrodomèstics, tubs, joguines, xarxes.. i molts altres objectes recuperats són els ingredients que han estat necessaris per crear els habitants del 'Planeta Robot'. L'exposició s'ha inaugurat el 26 d'agost i romandrà oberta al públic fins al 15 de setembre i, a més, és gratuïta! Podreu visitar-la de dilluns a dissabte de 9.30h a 21.00h i diumenges de 12.00h a 20.00h.

Formen l'exposició més de 50 personatges diferents, alguns de petit format i d'altres grans de 2 metres d'alçada, que sorprendran a petits i grans. Ens convidarà a tots a pensar d'una manera crítica i creativa sobre l'impacte, la gestió dels residus i el disseny sostenible. Descobriu tota la informació aquí!

Segur que a alguns ja se us accelera el cor només de pensar que la festa en honor a la nostra patrona està ben a prop. I si us diem que la podreu gaudir davant del mar amb alguns dels millors concerts organitzats per Estrella Damm? I que tots els concerts són gratuïts? L’escenari Mediterràniament, a la Platja de Bogatell de Barcelona, acollirà algunes de les bandes i artistes més destacats del panorama musical actual el 20 de setembre a partir de les 20 h. Maria Jaume pujarà a l’escenari per fer-vos volar la imaginació amb el seu nou disc ‘Nostalgia Airlines’. També actuaran La Ludwig Band, amb la seva particular visió de l'indie pop català, i el mític grup d'Oques Grasses. Finalment, l’estrella que tancarà la nit serà Figa Flawas, protagonista de la campanya de La Mercè d’Estrella Damm d’enguany.

El 21 i 22 de setembre serà el torn dels músics emergents, que tocaran a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm en el marc del festival BAM (Barcelona Acció Musical). Una jornada que barreja tradició amb avantguarda i fa un 'remix' d'artistes de pop alternatiu, música urbana i experimentals. Començarà dissabte al migdia amb les actuacions de Lucía Fumero, Lleona i Crnds. Al llarg de dissabte i diumenge es pujaran a l’escenari Cheb Kerem, Malika, Cheb Runner, Fades, Twin, Rebe, 8KITOO, Nina Emocional, SDH i Somadamantina.
I, com era d’esperar, si us deixeu caure pel carrer Rosselló 515, trobareu tot un menú gastronòmic de deu per a tots els paladars, amb opcions inclusives, veganes i sense gluten, tant dolces com salades. Preparats per allargar l’estiu fins l’últim moment?

La nova temporada de L'Auditori, (Contra) Natura, comença amb tota mena de luxes amb un concert inaugural a càrrec de l'OBC. La programació posterior serà també una gran sorpresa, amb un munt de solistes de renom que acompanyaran l'orquestra. Figures del violí, com Renaud Capuçon, Frank Peter Zimmermann; del violoncel, com Julia Hagen o Gautier Capuçon; del piano, com Jan Lisiecki o Leif Ove Andsnes; i veus de caixet, com Anna Prohaska i Sílvia Pérez Cruz. 

(Contra) Natura porta la preposició entre parèntesis perquè la temàtica és dual: el cicle de concerts posa la tònica en com les forces de la natura han anant modelant la música, tant si les obres s’han creat per acompanyar-la i retre-li homenatge, com per desafiar-la o dominar-la. Una reflexió que trascendeix el món sonor, n'amplia els límits més enllà de la música clàssica i d'avantguarda i que emocionarà.

Maurice Ravel i el seu ballet ‘Daphnis et Chloé’ protagonitzaran el concert inaugural que se celebrarà el 4 i el 5 d'octubre a les 19 h i el 6 d'octubre a les 11 h. Dirigirà l’orquestra Ludovic Morlot, director titular de la formació des de fa tres anys i gran coneixedor de l’obra del compositor francès. El programa també inclourà la vibrant ‘Rhapsody in Blue’ de George Gerswhin, que comptarà amb l’acompanyament del pianista Lucas Debargue, i una selecció de cançons de Frederic Mompou, orquestrades per Antoni Ros Marbà i Albert Guinovart i cantades per la soprano Núria Rial. 
Aquesta cita és només la punta de llança de tot una allau d’artistes sorprenents que acompanyaran l'orquestra durant la temporada 2024-2025. Aconseguiu les vostres entrades aquí!

Si sou amants de la comèdia, els monòlegs i el riure sense frens, no us podeu perdre la novena edició dels monòlegs de Casino Barcelona Comedy. El Casino de la Ciutat Comtal ha convidat tretze dels millors monologuistes del país per fer-nos riure pels descosits a la sala Cotton Club. Els dijous, fins al 21 de novembre, a partir de les 21h, es poden gaudir dels còmics més reconeguts a nivell nacional, com Charlie Pee, Txabi Franquesa o David Fernández. Encara us queden més d'un parell de mesos per gaudir-los!
Patricia Espejo, Daniel Fez, Santi Rodríguez i 'Calladitas estáis más guapes', entre d’altres, ja han passat pel cicle de comèdia i humor de Casino Barcelona. I encara queden alguns dels monologuistes més aclamats per pujar-se a l'escenari; noms que han triomfat en teatres i programes com el Club de la Comèdia o Paramount Comedy. Txabi Franquesa ens explicarà histories quotidianes convertides en espectacle; David Fernández, es tira a la piscina amb 'No estoy bien'; mentre Alex O'Dogherty demostrarà com de polifacètic pot arribar a ser. Fran Pati ens compartirà 'Moder-no. Del pueblo a la ciudad'; i Charlie Pee ens presentarà el seu primer espectacle en solitari. Un repertori per flipar, oi? A més, els tindreu ben a prop, perquè tots els espectacles tindran aforament reduït a 250 persones, un petit comitè privilegiat! Per això, si no us voleu perdre l'oportunitat d'estar molt a prop dels vostres còmics preferits, ja podeu córrer a comprar les entrades, amb preus a partir dels 12€. I ja us avancem el darrer secret: qui compri les entrades, podrà gaudir, el mateix dia de l'actuació, d'un 10% de descompte per sopar als restaurants Bet Bar o La Vinoteca, a l'interior de Casino Barcelona. Aprofiteu l'oportunitat!

Robbie Williams ha estat tota la seva vida utilitzant l'art com a catalitzador de les pressions de la vida en el focus públic, però no només a través de la música, com ja molts coneixem, també en forma de pintura i arts visuals. Voleu descobrir el revers pintor del cantant? El 20 de juny es va inaugurar l'exposició al Moco Museum, que va comptar amb la presència del mateix autor per explicar les diferents obres, i estarà disponible fins a finals de novembre. 'Confessions Of A Crowded Mind' és un compendi de 16 obres que des d'una ment abarrotada descendeixen al llenç i a la matèria, es tracta de les últimes peces de l'artista que pretenen inspirar els espectadors a abraçar col·lectivament cada part de si mateixos i animar la gent a transformar les seves pors i ansietats en creativitat.

No és la primera exposició de l'icona britànica, el Moco Museum d'Amsterdam ja va acollir amb molt èxit una exposició seva, 'Pride and self-prejudice', on més de 100.000 persones van visitar el seu primer capítol de l'exposició. Robbie és un dels artistes més condecorats del món de la música, amb sis dels 100 àlbums més venuts de la història britànica, 80 milions d'àlbums venuts arreu del món, 14 singles número 1 i un rècord de 18 premis BRIT, més que cap altre artista. No us perdeu aquest artistàs, aconseguiu les vostres entrades aquí.

Fins ara, era costum pagar una entrada assequible per visitar el complex del Monestir de Pedralbes - i a vegades, apuntar-se a alguna activitat per connectar millor amb l'espai-: l'església, el claustre i les sales annexes i exposicions. Diners ben invertits, perquè el Monestir de Pedralbes és una relíquia molt ben conservada que va ser fundada per la reina Elisenda de Montcada l'any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. No fa gaire, fins i tot, van rehabilitar l'hort medieval per apropar-lo a la ciutadania amb rutes molt entretingudes. A l'estiu, però, podreu entrar al claustre de franc! I és que el monestir té la voluntat de difondre el patrimoni i mostrar-vos una de les joies gòtiques més grans del món que, si encara no l'heu visitat, aquesta és la vostra. Obriran les portes les tardes de dimarts i divendres d'estiu, des del dimarts 4 de juny al divendres 13 de setembre (des de les 18 h i fins a les 21 h) i les altres instal·lacions del complex romandran tancades.

Per què és tan especial aquest claustre? Seguint els corrents espirituals de l'època, el monestir del 1327 va passar a ser habitat des d'un inici per monges clarisses, la branca femenina de l'orde de Sant Francesc, que hi van residir de manera pràcticament ininterrompuda fins a l'any 1983. L'edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l'església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d'aquest estil. I al claustre tindreu l'oportunitat de visitar el sepulcre de la reina Elisenda, que es mostra com a vídua i penitent (en té un altre que dona a l'església, que ofereix l'altra cara de la reina: amb la seva imatge vestida com a sobirana). També, dins el monestir, i al voltant del claustre, s'hi pot veure un seguit de cel·les de dia, on les religioses es retiraven per al seu recolliment personal. A punt per gaudir de l'Hora Màgica al Monestir de Pedralbes?

Sabíeu que és possible ‘arrencar la pell’ de grans objectes: les seves parets, terres, sostres i façanes? Patricia Gómez i María Jesús González, artistes valencianes amb la voluntat de rescatar la memòria d’espais en processos de desaparició o abandó, han desenvolupat una tècnica a la qual anomenen ‘estampació per arrencada’, que barreja tècniques d’estampació i conservació, per tal d’arrencar ‘la pell’ de grans superfícies murals i traslladar-la a un suport de tela.

Això mateix han fet amb 10 habitatges abandonats del barri del Cabanyal de València, que es va veure afectat per un agressiu pla de reordenació urbana, i que han quedat immortalitzats en una tela de 340 m i 314 kg. La podreu veure a l’exposició ‘Arxiu Cabanyal. A la memòria del lloc’ del 18 de maig al 6 d’octubre del 2024, Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani, a cura de Joana Hurtado Matheu. El singular sistema d’arxiu físic i documental de Gómez i González es basa, també, en la investigació del context, l’anàlisi dels espais i el seu registre fotogràfic i audiovisual; una concentració de materials que també tindreu l’oportunitat de veure a la mostra. Una exposició que, d’alguna manera, narra tot el que dirien les parets si poguessin parlar. Per escoltar-les, adquiriu les entrades aquí.

Alguna vegada heu deixat de fer una fotografia o vídeo d’un moment molt especial i us n’heu penedit? Ara podreu rescatar-lo abans que caigui en l’oblit gràcies a l'Oficina Ciutadana de Memòries Sintètiques al Disseny Hub Barcelona (DHub), un espai al servei de la ciutadania disponible del 17 de maig i fins al 29 de setembre per reconstruir i recuperar visualment totes aquelles memòries que no van ser mai enregistrades. D’aquesta manera, es va creant un àlbum visual de memòries reconstruïdes amb IA que ajudin les generacions futures a entendre i preservar la història del seu passat. 

La repesca del passat per transformar-la en un material tangible té dues fases. Primer, us faran una entrevista on haureu d’explicar amb detall tot el que recordeu de l’escena que voleu que quedi inmortalitzada. Paral·lelament, es generen les imatges amb intel·ligència artificial a partir del testimoni personal i us les entregaran al final de la sessió. I si voleu, la vostra fotografia podrà formar part de l’exposició col·lectiva de l’Oficina amb els records generats durant els tres mesos en què estarà funcionant el projecte. 

El projecte està impulsat per l’estudi creatiu Domestic Data Streamers amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Preparats per viatjar al passat?