Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Restaurants del barri de Gràcia a Barcelona

Restaurants del barri de Gràcia a Barcelona

La millor cuina del barri

La Pepita
Iván Moreno La Pepita
Advertising

Per fer tapes, l'aperitiu o entaular-se; per menjar per quatre duros o amb estovalles fines; cuina tradicional o creativa... A Gràcia s'hi menja molt i molt bé. Aquí teniu una selecció per assegurar-vos el tret a l'hora d'agafar la forquilla i el ganivet.

Restaurants, Cuina creativa

Roig Robí

icon-location-pin Gràcia

El Roig Robí, un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat, acaba de festejar els seus trenta anys de vida. Els anys passen, però la qualitat i el bon gust queden. Sota l’atenta i càlida mirada de Mercè Navarro, alma mater d’aquest vaixell insígnia que va ser un atractiu més dels jocs olímpics, el Roig Robí segueix oferint una de les més bones i serioses cuines de Barcelona.

Time Out diu
Restaurants, Sud-asiàtica

Kuai Momos

icon-location-pin Gràcia

En Jordi Brau, cuiner, hoteler, fill de català i italiana i viatger, va viure set anys al Sud-est asiàtic, on una tibetana refugiada al Nepal li va permetre compartir fogons en una paradeta d'un mercat. La curiositat, el fet de saber viure i el bon gust van fer la resta. Al Momos, el comensal s'hi sent homenatjat des que hi entra.

El tàrtar de tonyina tallat i preparat magníficament, amb una salsa de mostassa, amb sabors de brots d'userda i sal fumada negra, o uns nem vietnamites –rigorosament preparats amb paper d'arròs, llagostins o cranc, pastanaga, cebetes, brots de soja, coriandre, enciam i menta–, ben freds, amb salsa agredolça, esclaten a la boca en mil sabors i textures i marquen la diferència.

Time Out diu
Advertising
Restaurants, Catalana

La Pubilla

icon-location-pin Gràcia

Fa pocs anys el que es duia era el restaurant minimalista de cuina intel·lectual i cristalleria de marca, versions barates incloses. De cop va començar a sorgir un corrent contrari, el de recuperar la casa de menjars de tota la vida, amb la seva botifarra amb seques, el seu bacallà a la llauna i el gotet de vermut. El cas de La Pubilla és un dels més feliços i encertats, aparegut en el moment i el lloc just, enfront del mercat de la Llibertat que el nodreix de producte fresc per recuperar els plats de sempre amb un toc nou.

Time Out diu
Restaurants, Mediterrània

Gut

icon-location-pin Gràcia

El Gut entra per la vista, amb el seu mobiliari en blanc impoŀlut trencat per les cadires de fusta vintage. És petit i allargat, però gràcies a la iŀluminació se n'ha sabut treure molt partit. Hi serveixen esmorzars, dinars (un menú de bona relació qualitat-preu), sopars i també copes. La carta és curta i aposta per una cuina de fusió mediterrània i asiàtica. Fan cuina non-stop: a partir de les 17 fins les 20, entra en joc una carta de tarda que és una versió reduïda de la de la nit.

Advertising
La Pepita
Irene Fernández
Restaurants, Bar d'entrepans

La Pepita

icon-location-pin Gràcia

Ni darrere al taulell ni a la barra trobareu cap Pepita. En canvi, és fàcil trobar-se amb la Sofia o l'Andreu, els propietaris d'un local que estira els horaris: serveixen esmorzars, aperitius, dinars (tres menús a 8,10 i 12 euros), berenars i sopars a la carta, on els protagonistes són les pepites, inspirats en els famosos pepitos, des del clàssic de llom fins a combinacions sorprenents. La Pepita també és local de copes, amb predilecció pels gintònics (per 4 euros, et preparen mig vas) i el vermut casolà, a base de ginebra, taronja i sifó.

Restaurants, Catalana

Pepa Tomate

icon-location-pin Vila de Gràcia

Assegut, veig la carta escrita convertida en estovalles i llegeixo que la Pepa Farré era una barcelonina dels anys 20 que va treballar a restaurants com La Maison Dorée o Can Culleretes, i que al seu hort de Gràcia hi cultivava verdures que després convertia en sofregits o conserves. Amb la foto de la Pepa tomatera davant, em decanto per un primer, un segon i unes postres, tot amorosit amb una copa de vi negre criança del Priorat Viva la Pepa. El vi i el cava també són marca de la casa. La veritat és que m’hauria pogut decantar de primer per un wok de l’hort, o unes croquetes de trompeta i gambes, o uns tomàquets verds fregits; de segon, per uns macarrons de Verdi, o un romesquet de nyoquis i llagostins, o un pop a la Pepeta.

Time Out diu
Advertising
Restaurants, Peruana

The Market Barcelona

icon-location-pin Vila de Gràcia

Aquest jove restaurant peruà segueix la línia marcada per Gastón Acurio: estètica gens folklòrica –més aviat sembla un bistrot estil Nova York– combinada amb una cuina nikkei –fusió japonesa– i chifa –preeminença de la influència cantonesa de la Xina– amb una presentació exquisida. Ara bé, és un xic més econòmic que Tanta. El xef és d'allò més solvent: un rodamon peruà format a Estats Units que ha passat per Dubai i la República Dominicana. Val la pensa tastar les seves versions de l'arròs amb ànec –amb salsa de gerds– o l''ají de gallina criollo'.

Polleria Fontana
©IvanGiménez

Polleria Fontana

icon-location-pin Vila de Gràcia

Ni es tracta d’una polleria, ni està tan aprop de la parada de Fontana, sino que és un bar de tapes fet restaurant més proper a Joanic. Aquí el Nil Ros (cuiner-propietari) i el seu equip aposten per la cuina nacional tradicional i per els plats més casolans amb receptes ‘de la iaia’. Tot és fet al moment, i hi trobem tant platillos clàssics com tapes molt ben fetes. Fins i tot paellles.

Time Out diu
Advertising
Riera 29
©Ivan Giménez
Restaurants, Cuina creativa

Riera 29

icon-location-pin Vila de Gràcia

Sergi Canals, tot un jove veterà de la cuina (Omm, Txakolín, restaurants italians i japonesos arreu del món) ha obert Riera 29, un restaurant que ens reconcilia amb la tant abusada etiqueta de tapes creatives: cal tastar platets com les mandonguilles de pollastre amb tòfona, foie gras i parmentier de patata o el risotto de cors de carxofa confit i formatge fumat. Les podeu tastar en un assequible menú degustació de migdia, o més car i llarg a la nit.

Time Out diu
Gula Bar
© Irene Fernandez
Bars i pubs, Bars de tapes

Gula Bar

icon-location-pin Gràcia

El Santa Gula té un fill, el Gula Bar, un descendent més informal que manté l’estil d’alta cuina i sofisticació del pare. Un cartell de neó que pampallugueja llums flamenques descobreix aquest local que s’amaga als voltants de la plaça de Narcís Oller. Per fora recorda alguna de les breweries de Consell de Cent, una entrada lateral poc senyalitzada amb una immensa galeria que mostra l’interior. Qualsevol forat del local està ben aprofitat: taules, cadires, tamborets i molta gent. El Gula Bar està de moda i es nota. Per Instagram corren les fotografies que ho demostren i, alhora, encomanen la febre col·lectiva per anar-hi i cruspir- se les tapes de la carta. Aquestes barregen amb gràcia i enginy els productes estrella del mercat: niguiri d’alvocat amb tempura, ventresca a l’all negre o cua de bou amb sabor llatinoamericà. Si sou vegetarians, us ho haureu de pensar dues vegades: aquest és un lloc de proteïna animal selecta i vehiculada amb imaginació. Hi ha llocs que tenen una estètica estereotipada, i una carta que s'hi correspón. No és el cas. L’estètica metal·litzada de garatge industrial i fish & chips londinenc, amb cuina oberta i el toc de pop-up dels neons és deliciosa, però no sorprenent. Ara bé, és en la teca que et trenquen esquemes. Per l'aspecte del lloc, t'esperes el tríptic russa-brava-croqueta, i el xef Martín Marchese –uruguarià– et desencaixa la mandíbula amb unes croquetes de bacallà a la llauna. O aplicant a la russa amb anguila un subtil estranyament amb u

Time Out diu
Advertising
Restaurants, Catalana

Cal Boter

icon-location-pin Gràcia

Restaurant de gran tradició gracienca, amb un tracte excel·lent i un bacallà a la llauna per llepar-se els dits. El menú de migdia és de molta qualitat. Reserveu els caps de setmana, que s'omple com un ou. No hi trobareu cap gran sorpresa, però sí una excel·lent cuina catalana, i varietat de palts de botifarra: esparracada en un trinxat, penjada per assecar o el més comú i gloriós destí: a la brasa.

Café Minerva
© Irene Fernandez
Bars i pubs, Gastropubs

Cafè Minerva

icon-location-pin Gràcia

Després de superar la perillosa barrera dels deu anys treballant de nit, Jordi Lanuza, bregat al Vinil gracienc des del 2005, ha emprès una aventura diürna: 'vita nuova'. Fa uns mesos, en Manolo, del Moï-Yo del carrer Minerva, es traspassava el local a un preu raonable, així que en Jordi i la seva dona, la Nina, van fer el cop de cap. És en el carreró que mena de la plaça Narcís Oller a la sorollosa Diagonal que ara s’ha establert la família. Amb les parets de color turquesa i el terra de fusta, decorat per la Nina, és un catau perfecte per arrecerar-te del brogit urbanita.Obren de bon matí fins a havent dinat i ofereixen una selecció de tes curosa (del Caj Chai del Call), cervesa de gingebre ecològica, sucs i cafè Bou. Per esmorzar, bon material del forn Fortino (fent barri!): pastissos, entrepans de 'scamorza' o croissants d’espelta. Per dinar, cinc opcions: tres bols i dues hamburgueses. El bol (8 €) pot ser thai (arròs vermell, tofu, curri, germinats), marroquí (cuscús, pollastre, figues, babaganuix) o hawaià (arròs blanc, salmó, ceba marinada, edamame). Una hamburguesa és vegana, d’espinacs, i l’altra de cochinita pibil. Pots sentir-hi Cass McCombs i la bonhomia d’en Jordi és tot un bàlsam: què més es pot demanar?  

Time Out diu
Advertising
Restaurants, Mexicana

Cantina Machito

icon-location-pin Gràcia

Si algú pot presumir a Barcelona de practicar la genuïna cuina mexicana quan només hi havien 'patilleros' tex-mex, són ells. Amb un ambient informal i colorista però que defuig el tòpic de postal, amb un toc artístic, aquí hi trobem fabuloses preparacions de clàssics mexicans, com la 'cochinita pibil' o el pollastre amb 'mole poblano', barroc guisat amb xocolata i mil i un ingredients més.

Time Out diu
Envalira
© Irene Fernández
Restaurants, Mediterrània

Envalira

icon-location-pin Gràcia

Si us deliu per l’arròs de muntanya, aquest és el vostre lloc. Rere la façana quasi impenetrable d’aquest clàssic gracienc, mana la segona generació de la família Hevella; ells van agafar el 1972 un local que va obrir el 1942: aires de bona casa de menjars de tota la vida, sense concessions a les modes. Tenen quatre arrossos, i si és el primer cop que hi aneu, és obligatori l’arròs a la milanesa: no el confongueu amb aquella vulgaritat que era el rei de l’arròs de sobre. Aquí significa un arròs sec i fosc, amarat del brou de carn i amb pit de pollastre, puntes d’ibèric i llom de porc, trossejat fi, per menjar sense feina. Se serveix en paella i amb brins abundants d’emmental ratlla.

Advertising
El Cóc
© Maria Dias
Restaurants, Catalana

El Cóc

El Cóc és un restaurant enfocat a recuperar la coca de recapte: "La coca està relegada a l'oblit, ha quedat marginada, vinculada només a certes festivitats. I tenint una cosa tan bona, hem permès que s'imposès la pizza", raona un dels socis, el Nacho Antolín. El concepte és senzill però fet amb molta cura: una carta on mana el producte fresc km 0 aplicat a coques de recapte calentes. "Cada dia faig coca amb farina ecològica tritordeum, aigua i oli, sense llevat", explica. El resultat són receptes potents com la coca de peus de porc, pera i ruca o fines com la Kimeta, amb escalivada alga kim i magrana. Són lleugeres: la farina és poc glutinosa. I al migdia hi trobareu un bon menú amb quasevol coca de la carta i un entrant lleuger i ben fet, com crema de llenties al curri o amanida amb fonoll i taronja.

Chivuo's
©MariaDias
Restaurants, Cuina dels nadius americans

Chivuo's

icon-location-pin Vila de Gràcia

Pronuncieu Chivúos, amb accent a la 'u'. Aquest bar, tot de fusta i acollidor, és l'invent de dos cuiners barbuts i veneçolans, amb experiència a Estats Units i en l'alta cuina catalana. El concepte és senzill, però portat a terme amb talent i personalitat: cinc entrepans de receptes nord-americanes que van més enllà de l'hamburguesa, i cinc tiradors de cervesa artesanal local. Un exemple: el portentós entrepà de 'pulled pork', porc rostit amb espècies durant dotze hores, amb salsa barbacoa i ceba confitaada. El seu cheesecake, servit en un pot de melmelada, val un tast i dos. Ho fan bé: cal apartar la clientela ianqui per seure.

Advertising
Himali
©Ivan Giménez
Restaurants, Nepalesa

Himali

icon-location-pin Vila de Gràcia

A Gràcia funciona des de fa molts anys el primer restaurant nepalès que hi va haver a la ciutat. Després, amb el fort corrent immigratori, en van arribar d’altres, tot i que l’Himali continua perdurant en el record dels paladars que gaudeixen assaborint les diferents cultures. Senzill, com ho és la seva cuina, l’Himali impacta d’entrada per les aromes que inunden la sala diàfana, sòbria, on els plats són els principals protagonistes. La gastronomia nepalesa té una forta influència de la cuina índia, tot i que ha hagut de posar-hi més imaginació, prescindint gairebé completament dels productes marins perquè el Nepal no té sortida al mar.

Time Out diu
Extra Bar
© Maria Dias
Restaurants

Extra Bar

icon-location-pin Barcelona

L’Extra Bar ha estat una de les sorpreses més agradables que ens ha donat darrerament Gràcia, un lloc sempre ple, fins i tot amb cues per part d’una clientela enamorada de la seva cuina catalana i asiàtica, i de l’aire informal que s’hi respira. Informal, perquè l’Extra Bar és sorollós, perquè qui està disposat a sopar en un tamboret és perquè o bé li va la marxa o bé hi ha anat obligat, perquè no fan reserves, la carta està escrita a mà i no hi ha carta de vins, sinó que les propostes estan exposades al local. Rere la cuina, trobem un nom sòlid, el d’Alexis Peñalver, propietari i xef de La Pubilla, que ha volgut emprendre una nova aventura basada en platets creatius amb cabuda per a les cuines d’arreu del món. Bona prova d’aquest tarannà lúdic són les influències asiàtiques de la carta, fruit del recent viatge al Vietnam de la Marieta, cuinera del local i una apassionada de guisar sense banderes: tant et prepara un capipota amb cigrons com un aguachile –una mena de cebiche més picant i aigualit– de gamba, vieira i patates palla sensacional.

Advertising
La Rovira
© Ivan Giménez
Bars i pubs, Cerveseries artesanes

Bar La Rovira

icon-location-pin Gràcia

Què hi tenen, a La Rovira? Per començar, divuit tiradors de cervesa artesana. N’és el tret distintiu. Dels divuit, quinze són rotatius: se n’acaba un, se’n posa un altre de diferent. Si no en saps del tema, amablement la Noe, la mestra cervesera o qualsevol dels cambrers te’n faran cinc cèntims i abans de gastar-te els tres euros i mig que costa mitja pinta anglesa (28 cl), te’n deixen provar un dit perquè no et penedeixis de la tria. A banda d’això, La Rovira fa uns entrepans planxats deliciosos amb noms de carrers dels voltants —el Reig i Bonet, per exemple, de pollastre, alvocat, ceba i xipotle, que costa 6 €—, posen el Barça, tenen una màquina de discos preciosa amb singles collonuts i al migdia ofereixen una combinació de ¾ de planxat, amanida i beguda per 8,2 € que val la pena provar.

Restaurants, Mediterrània

Disbarat

icon-location-pin Gràcia

Afortunadament encara queden llocs com el Disbarat, al cor de Gràcia. Perquè llocs com aquesta taverna permeten gaudir als joves i als no tan joves, als qui els agrada sortir i menjar bé, animats, i per un preu ajustat a les seves necessitats. Amb miralls a gairebé totes les parets, el local està distribuït en dues plantes, decorat càlidament i ben distribuït. Una bona il·luminació, tirant a romàntica, fa que se sentin còmodes des de la parella d’enamorats fins al grup d’amics. La seva oferta és la carn a la brasa, si bé hi ha alguns plats de cuina casolana.

Time Out diu
Advertising
Restaurants, Mediterrània

L'Eggs

icon-location-pin Gràcia

Paco Pérez, multiestrellat xef i punta de llança de la nova gastronomia catalana, ara té en l'ou el seu ingredient fetitxe. A l'Eggs el trobarem preparat en totes les seves variants: croquetes de rovell d'ou, ou a baixa temperatura amb salsitxes i espardenyes... Escudella amb ou! Amb formes clàssiques i modernes. Preus assequibles i bona cocteleria.

Time Out diu
Advertising