21 pastisseries originals de Barcelona per triomfar amb les postres

Què: Cafeteria? Pastisseria? Restaurant de postres? Aquest espai és tot això i molt més: el projecte de la mexicana Maite Otegui, inaugurat a finals de 2024. Formada en alta pastisseria, Otegui presenta una proposta precisa i equilibrada amb 8 peces de brioixeria, 8 de pastisseria i 8 postres, organitzades en quatre línies: dos clàssics, dos d’inspiració mexicana, dos de temporada i dos de creatius.

Entre les seves elaboracions hi trobareu peces inesperades com el full danès amb cochinita pibil o un danès estacional amb rovellons al forn. La seva pastisseria d’autor reflecteix tant el producte de temporada com la seva identitat mexicana: pastís cremós de carbassa rostida amb pa de pessic especiat i pipes cruixents, el tres llets de blat de moro o el pastís de ponx mexicà. De dijous a dissabte, menú degustació de postres en formats de dos o quatre passos. Diumenges, brunch.

On: París, 165 (Eixample Esquerre)

Què: Ale Gayoso lidera una de les pastisseries peruanes més destacades de la ciutat, si no la millor. Formada en estudis culinaris a la Universitat San Ignacio de Loyola de Lima i a l’Escola Hoffman, va acumular molta experiència al Perú, Menorca i la capital catalana abans d’obrir a Gràcia el seu propi obrador.

Juntament amb les seves companyes, treballa amb matèria primera de qualitat per crear clàssics peruans com el tres leches, el merengat de guanàbana o la torta de xocolata, a més de receptes internacionals. Moltes propostes s’ofereixen en format individual, en got. Atenció a les postres de cullera: arròs amb llet (inevitable), mazamorra morada, combinat o suspiro limeño. Un dissabte al mes celebren la seva popular picaronada… paciència amb les cues que s’hi formen.

On: Sant Pere Màrtir, 11 (Gràcia)

Què: La Pastisseria La Palma del Clot és d’aquells negocis que expliquen un barri. Oberta el 1922 com a botiga de queviures pels avis de la família, aviat va evolucionar cap a pastisseria i avui, ja en mans de la tercera generació, continua funcionant amb l’obrador a ple rendiment. Aquí la tradició pesa, però no es queda a l’aparador: cada dia surten peces fetes a casa, amb ofici i regularitat, en un dels espais artesans més grans de la ciutat.

L’oferta és àmplia: dolç i salat, pastissos, xocolates, galetes, opcions d’esmorzar o berenar i també servei de càtering, que sosté bona part del negoci. Tot i això, l’esperit continua sent de pastisseria de tota la vida. Entre els imprescindibles, el torró de crema i el tortell —de nata o de crema—, dos clàssics que no fallen a les sobretaules de diumenge.

On: Clot, 72-74 (Sant Martí)

Què: Takashi Ochiai va créixer entre arrossars a Niigata i, amb 15 anys, es va traslladar a Tòquio, on va descobrir la seva vocació per la pastisseria. Més endavant es va formar a Bèlgica i Londres, on va conèixer Carmen, la seva parella i sòcia. A principis dels 80 es van instal·lar a Barcelona i van obrir la seva pastisseria, que va començar amb dolços de tradició catalana i va evolucionar fins a convertir-se en un espai híbrid entre tècnica francesa i sensibilitat japonesa. Amb el temps van incorporar cafeteria, zona de degustació i premis com el de Millor Croissant Artesà de Mantega o el de Millor Panettone d’Espanya.

Avui el seu obrador funciona com un pont entre cultures: conviuen clàssics com el Sacher o el Mont Blanc amb propostes japoneses com el cotton cake o els dorayakis, a més de brioixeria amb influències mixtes. L’univers es completa amb l’escola Aula Ochiai i la gelateria Kurimu, que reforcen una identitat dolça única a Barcelona.

On: Comte Urgell, 110 (Eixample Esquerre)

Què: Oriol Balaguer va créixer entre els aromes de l’obrador familiar de Calafell, on va començar a descobrir el món del dolç. La seva passió pel xocolata el va portar a formar-se a l’Escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona i, més tard, a elBulli, on va absorbir la combinació de tècnica i creativitat que marcaria la seva trajectòria. Amb només 21 anys va ser nomenat Millor Mestre Pastisser Artesà d’Espanya (1993) i el 2018 l’Acadèmia Internacional de Gastronomia el va reconèixer com a millor xef pastisser.

Avui és un referent del xocolata amb projecció internacional i una intensa activitat creativa. A més del seu treball en obradors, ha impulsat la recuperació de pastisseries històriques com La Duquesita a Madrid o Sans a la Bisbal. Els seus espais a Barcelona funcionen com autèntics temples del xocolata, amb bombons, tauletes, brioixeria i creacions icòniques com el pastís 8 textures o la mousse Paradigma Tradició.

On:

Plaça de Sant Gregori Taumaturg, 2 (Sarrià-Sant Gervasi)
Travessera de les Corts, 340 (Les Corts)
Forn: Calàbria, 65 (Sant Antoni)

Què: La pastisseria Escribà és un negoci fundat el 1906 per Mateu Serra i Carbonell a la Gran Via. Avui la dirigeix el mediàtic Christian Escribà, quarta generació i un dels grans referents de la pastisseria per a grans esdeveniments, definit com un creatiu transversal global que utilitza el món dolç com a llenguatge d’expressió.

Les seves mones són autèntiques obres d’art, els croissants de mantega desapareixen en un obrir i tancar d’ulls, igual que el torró de rovell cremat, el tortell de massapà, les xocolates i una de les especialitats de la casa: els pastissets de Tortosa.

On:

Gran Via, 546 (Eixample Esquerre)
Rambla, 83 (Raval)

Què: La Maru Botana és una pastissera i presentadora de Buenos Aires, una figura global —gairebé sideral— de la rebosteria argentina. Per sort dels barcelonins, ara compta amb una sucursal directa de la seva casa a la ciutat. Com era d’esperar, s’hi formen llargues cues d’argentins i catalans, armats de paciència i ganes d’aconseguir el pastís estrella: el rogel (capes de massa cruixent unides amb dolç de llet i coronades amb merenga) o la marquesa de xocolata (un pastís d’inspiració francesa amb crema pastissera i fruits vermells).

I, és clar, tampoc hi falten els alfajores, brownies i altres temptacions que configuren una carta que frega el mig centenar d’especialitats. I si no us ve de gust dolç, també hi ha quiches i entrepans que estan a l’altura.

On: Roger de Llúria, 114 (Eixample Dret)

Què: El tancament de la Brunells, oberta el 1852, va ser un cop dur. Per sort, la Pastisseria Canal i Cafès El Magnífic la van reobrir de la millor manera possible: fent-li un rentat de cara i mantenint la línia artesana de la casa amb recursos del segle XXI. L’estructura del local es conserva, amb la pastisseria al davant i la cafeteria al darrere, i només entrar ja es fa difícil triar davant d’unes vitrines plenes de memòria dolça: braç de gitano, saras d’ametlla (i en volem la de xocolata!), tortades, merengues, sacher, encenalls de xocolata, etc.

En una ciutat cada cop més 'croissanitzada' a la francesa, aquí recuperen el croissant de mantega de tota la vida: cruixent, intens i 'brut' en el millor sentit. Del seu forn-habitació gegant de tres per sis —que necessita quinze dies per escalfar-se— en surt també el pa dels entrepans.

On: Princesa, 22 (Born)

Què: Aquesta escola de pastisseria amb degustació combina la creativitat i la vocació docent del xef Eric Ortuño —antic pastisser de l’Escola Hofmann— amb la visió empresarial de la també xef Ximena Pastor, exresponsable de pastisseria d’Albert Adrià. L’alta qualitat dels ingredients és un dels trets distintius de L’Atelier Barcelona i reflecteix el bagatge d’alta cuina dels seus fundadors.

Treballen sempre amb xocolates, mantega, fruits secs, farines i espècies de proveïdors reconeguts i de gamma alta: elaboració impecable, pastisseria molt fresca i brioixeria feta diàriament. Ah, i tampoc s’obliden dels gelats. A més, ofereixen servei de delivery a Barcelona.

On:

Viladomat, 140 (Eixample Esquerre)
Take away: Doctor Fleming, 16 (Sarrià-Sant Gervasi)

Què: A Morreig, el forner Matthieu Atzenhoffer i la pastissera Alba Ruiz Ceamanos treballen a quatre mans per donar forma a una oferta que barreja brioixeria, pastisseria i gelateria artesanal. La base és clàssica, però l’execució es mou entre tècnica afinada, girs contemporanis i molta imaginació. Tot parteix de producte de temporada i de proximitat, sense rastre de mescles industrials, conservants ni colorants artificials.

A la vitrina hi ha imprescindibles —croissant, pain au chocolat, chausson aux pommes, kouign-amann— i peces pròpies com el mig coco, taronja i llimona o el ja reconeixible flam Morreig de vainilla. Atenció al currículum del duet: ell és Meilleur Ouvrier de France en panaderia, un dels títols més exigents del gremi a França. Ella és gastrofísica i docent de pastisseria.

On: Verdi, 25 (Gràcia)

Què: És la pastisseria d’una de les grans dames de la nostra cuina, Mey Hofmann, creadora el 1982 de la prestigiosa escola d’hostaleria del mateix nom i del restaurant estrellat el 1992. Hi ha moltes temptacions, però el croissant de mantega, farcit de gerds o de massapà, demostra que són autèntics mestres del dolç.

Qualsevol producte o especialitat el trobareu aquí en la millor versió possible, ja sigui un luxuriós rotllo de canyella —gran, contundent, amb un sucre glacé que el fa més cruixent que esponjós— o receptes clàssiques reinterpretades com una tarta de brownie amb cremós de xocolata o els seus macarons. Si esteu cansats de la degradació industrial que han patit les pastes com la napolitana, aquest és el lloc per reconciliar-vos-hi.

On:

Flassaders, 44 (Born)
Av. de Pau Casals, 5 (Sarrià-Sant Gervasi)

Què: Maxime Petit és un jove pastisser i xocolater francès que, després de formar-se en cuina i pastisseria al seu país, va passar per diversos establiments del prestigiós Relais Desserts —una mena de primera divisió de la rebosteria francòfona— fins que el xef Raül Balam el va incorporar com a cap de pastisseria del restaurant Moments. Allà s’hi va estar gairebé una dècada, fins que el 2023 va decidir emprendre en solitari.

Al seu local amb terrassa, just davant de l’església de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, conviuen grans clàssics francesos —Paris-Brest, Saint-Honoré, banoffee— amb receptes d’origen familiar, com el fondant de castanya, i creacions pròpies com la tartaleta tropical. A més, els diumenges ofereix brunch amb reserva prèvia.

On: Sant Antoni Maria Claret, 244 (Eixample Dret)

Què: Amb una base pastissera sòlida i molt d’empenta, Hugo Roche arrenca el 2019 amb una pastisseria online que connecta ràpidament amb el públic. El pas següent arriba gairebé sense pausa: obre local a la plaça del Diamant per servir pastissos de formatge en totes les seves versions. Fins a una dotzena de propostes que van del clàssic —amb picada d’ullet al manxec— a opcions més llamineres com Lotus, matcha, Nutella, festuc o llimona, sense oblidar una intensa de xocolata 70% amb sal Maldon. També hi tenen cabuda combinacions inesperades: cheesecake de brownie o de pastanaga, per exemple.

En dates assenyalades, Roche revisita el receptari català des del seu obrador i signa propostes tan curioses com un pastís de formatge de Sant Joan. Tot es pot demanar en format individual o sencer, segons el nivell de desig dolç.

On: Plaça del Diamant, 4 (Gràcia)

Què: En Víctor Gonzalo, enginyer de telecomunicacions, i la Sofía Janer, publicista, es van conèixer concursant a MasterChef. Formats a Espai Sucre (ell) i L’Atelier Barcelona (ella), van passar per Àbac i finalment van crear el seu propi obrador, La Dramerie. En castellà, “dramerie” ve de drama, i el nom ja dona una pista del concepte.

La seva filosofia és clara: els drames són per endolcir-los, així que proposen una fórmula senzilla —vosaltres aporteu el drama i ells el pastís. I ho fan amb creacions tan originals com el pastís de Santiago: cacauets fregits amb sal, trossets de cacauet caramel·litzat amb mel, praliné cruixent de coco, cremós de plàtan, plàtan caramel·litzat amb sucre de canya i mousse lleugera de coco. Treballen només per encàrrec i les entregues es fan directament al seu local de Sarrià.

On: Cornet i Mas, 53 (Sarrià-Sant Gervasi)

Què: Les credencials de pastisser de Hide Oda no podrien ser millors: una dècada a la cuina de Koy Shunka, que no és poca cosa. Ayame —'flor d’iris' en japonès— és la seva petita botiga i obrador especialitzat en dolços nipons.

Aquí s’hi poden tastar un cotton cheesecake extremadament esponjós, dorayakis amb diferents farcits, pastissos de te matcha amb pasta de mongetes dolces i fins i tot melonpan, aquell brioix de crosta cruixent amb forma de meló. La producció d’Oda segueix fidelment la tradició japonesa: presentacions meticuloses, joc de textures i una dolçor continguda que deixa espai al sabor natural dels ingredients.

On: Consell de Cent, 420 (Eixample Dret)

Què: Jon García és un enginyer aeronàutic que, un bon dia, decideix fer un gir radical i formar-se en cuina a l’escola Bellart. Després passa per pràctiques d’alt nivell a La Tasqueria (una estrella Michelin), Lera (dos Soles Repsol) i El Celler de Can Roca.

Amb aquest bagatge, es llança a perseguir la recepta perfecta del cheesecake… i, segons sembla, l’encerta. Obre primer al Born i l’èxit és immediat: cues constants per tastar la seva tarta de formatge en versions clàssica, Cabrales, Idiazábal, Brie, tiramisú o xocolata. Més endavant inaugura un segon local a Les Corts, on amplia l’experiència amb vins ben seleccionats, un tercer més centrat en el cafè també al Born i un quart a Poblenou.

On:

Jon Cake & Coffee: Sant Pere Més Baix, 36 (Born)
Jon Cake & Wines: Gelabert, 42 (Les Corts)
Jon Bake: Assaonadors, 29 (Born)
Joan Cake: Lope de Vega, 93 (Poblenou)

Què: La Rocío Somalo i la Sarah Mordecai són dues amigues pastisseres formades a Espai Sucre que van anar polint el seu ofici durant gairebé una dècada en restaurants —alguns amb estrella inclosa— abans de començar a fornejar des de casa. D’allà van passar a una dark kitchen compartida i, més endavant, al seu propi obrador a Sant Gervasi. Encara no tenen botiga oberta al públic, però gestionen les comandes amb una eficàcia que compensa l’espera.

A la seva carta hi trobem galetes, cupcakes, magdalenes, plumcakes, custards, pastissos i cheesecakes, sempre amb bases clàssiques, tècnica afinada i girs molt personals. Entre els seus hits, un pastís homenatge al petit-suisse de maduixa que aixeca passions, i un ja clàssic bescuit de xocolata i avellana que entra directament a la categoria d’imprescindible.

On: Avenir, 29 (Sarrià-Sant Gervasi)

Què: Quan es parla de pastisseria clàssica barcelonina, cal parlar de Casa Vives. Oberta el 1895 com a pastisseria i bomboneria, avui la dirigeix la quarta generació, amb Miquel Vives —format en els millors obradors i escoles de París i Barcelona— al capdavant. La pastisseria més tradicional continua sent el seu punt fort: braços de nata, milfulls de crema i gerds, selva negra… tot i que les seves creacions pròpies també mereixen atenció.

Compten amb dos locals, un a Rambla Catalunya i un altre a Sants, on a més s’hi ven pa, brioixeria i xocolata d’elaboració pròpia. En tots dos espais hi ha zona de degustació per gaudir-ho amb calma. En dates assenyalades del calendari dolç, les cues ja formen part habitual del paisatge dels seus establiments.

On:

Rambla Catalunya, 58 (Eixample Dret)
Sants, 74 (Sants)

Què: J.M. Rodríguez Guerola es va formar a l’Escola Hofmann i va passar per pastisseries i restaurants de referència a Espanya com Oriol Balaguer, Foix de Sarrià, Miramar o Zuberoa. Més tard va treballar a París a Ze Kitchen Galerie i a la pastisseria Fauchon. El 2011 va guanyar la Coupe du Monde de la Pâtisserie i poc després va obrir el seu propi obrador a Barcelona. La seva mà dreta és la pastissera guatemalenca Ana Jarquín, exresponsable de postres al restaurant Moments de Raül Balam.

Aquí s’hi troben creacions complexes com la Rosa dels Vents, amb xocolata negra, mango, llima, fruita de la passió i base sacher, o el Pacaya, mousse de xocolata, avellana caramel·litzada, caramel, rom Zacapa i textures cruixents.

On: Aragó, 228 (Eixample Esquerre)

Què: La pastisseria Calderón resisteix més forta que mai a Sant Antoni, un barri on aviat serà més fàcil trobar un cannolo sicilià que no pas un braç de gitano català. Aquí la cosa va de tradició i família. En concret, la d’Òscar i Raquel. Els seus pares van agafar el negoci quan encara eren molt joves i, a base d’hores, dies, setmanes, mesos i anys, van aconseguir que la fama de l’establiment travessés els límits de l’Eixample Esquerre.

Els germans continuen endolcint les dates més assenyalades del calendari català amb productes tradicionals (panellets, torrons, tortells, bunyols, mones, tortades, etc.), però, com també són fills del seu temps, han incorporat alguna proposta més contemporània, com les espirals de canyella.

On: Sepúlveda, 83 (Sant Antoni)

Què: Endinsar-se a A Casa Portuguesa és entrar en un univers de dolçor, colors càlids i sucre a dojo. Des del 2006, aquest projecte difon a Barcelona la gastronomia i la cultura portuguesa a través d’un espai que combina pastisseria, bodega, cafeteria i botiga gurmet.

Els entesos diuen que a la seva pastisseria elaboren uns pastéis de Belém que poc tenen a envejar als originals de Lisboa. Però el local no viu només d’aquestes cremes: també ofereix pastes típiques, dolços i salats propis dels bars portuguesos, com el pão de ló (bescuit), el bolo de arroz (magdalena de blat i arròs), el pão de deus (brioix amb coco), a més de quiches i entrepans tradicionals, tot elaborat amb receptes autèntiques.

On: Or, 8 (Gràcia)