Les millors cafeteries, bars i restaurants del Poblenou

L’Antonio —propietari del Bar Andalucía— és una força de la natura, però les forces de la natura també mereixen jubilar-se. I el 2022 va cedir el relleu a l’Olha Uykovych, una ucraïnesa que ha mantingut intacta l’ànima del negoci.

Aquest bar, obert el 1969 a la cruïlla d’Espronceda amb Ramon Turró, al Poblenou més industrial, ha vist totes les transformacions del barri, sempre donant menjar i beguda als treballadors, amb un menú excel·lent a preu d’amic… amb onze primers plats i catorze segons! Ella ha aconseguit que l’Andalucía continuï sent l’Andalucía. I així, qualsevol dia us podeu trobar un dijous amb una paella ben bona i galta de porc al forn amb patata rostida.

On: Espronceda, 51

Aquest local és el retorn als orígens del grup de restauració arrossera per excel·lència de Barcelona, Família Nuri (Xiroi, Ca la Nuri i Sal Mar). És un homenatge al primer restaurant que el clan va obrir el 1962. La reforma que han fet de La Tertúlia, un restaurant de tapes i menús que va ser tota una institució popular al barri durant quaranta anys, ha estat quirúrgica però encertada: una entrada lluminosa, un mobiliari renovat i noves capes de color, però mantenint la distribució original.

El més important de tot és que conserva una molt bona relació qualitat-preu, de la qual es beneficien els turistes però sobretot el públic del barri. Platets i tapes de temporada, i cuina de fonda on no hi poden faltar els arrossos.

On: Rambla del Poblenou, 34

El Santet té una de les millors terrasses de Barcelona, i l’estructura del local és molt curiosa: van unir un magatzem amb els baixos d’un habitatge. El resultat és una barra comprimida que desemboca en una saleta plena de llum, connectada a una terrassa impressionant. Aquest bar no té pretensions desmesurades, però sí la consciència de gaudir d’una situació privilegiada i la convicció de fer-ho bé a la cuina.

La cuina és petita, però permet elaborar plats de cullera i guisats molt bons: per exemple, sípia amb patates, suquet de peix i caldereta de xai. Carta de tapes, conserves i entrepans calents de qualitat (i contundència) òptima.

On: Av. d’Icària, 215

És una cocteleria que sembla sortida d’una sèrie de David Simon, amb un component sòrdid d’allò més acollidor. Penombra taronja, fòrmica, cuir... També és un dive bar on et poden preparar un còctel o servir-te cerveses i entrepans.

En Carles Vélez, fill del Poblenou, va conèixer la seva parella, en Sen Enver, londinenc, a Nova York. Treballaven en bars un davant de l’altre. Tornen a casa i obren Henry’s, un local que destil·la bon rotllo i cocteleria d’autor —ells mateixos fan les infusions i els clarificats— on es poden prendre meravelles com la margarita d’aires tailandesos Tommy Tom Yam. Canyes ben tirades i smash burgers fetes amb brie, espectaculars i a preus populars.

On: Llacuna, 92

Braves amb allioli i salsa brava casolana de chipotle i tomàquet? A favor! Truita negra de calamars a la tinta? A favor! Ensaladilla russa amb sardina fumada? A favor! En fi, estem a favor de tot el que ens proposin a Local 225 perquè, no només ofereixen menjar de primera a preus assumibles, sinó que també serveixen molt bé les cerveses (Mahou), preparen una michelada espectacular i elaboren uns gin-tònics i còctels excel·lents, com la Paloma (tequila d’atzavara, Aperol, xarop d’atzavara, suc de llimona i aranja).

I qui hi ha darrere d’aquest bar de tres xifres? A la barra, l’Àlex Guisot (exencarregat del Van Van Bar) i a la cuina en Guille Argasot. Quin tàndem!

On: Dr. Trueta, 225

L’eslògan del lloc no pot ser més clar: 'El teu saló, però amb una nevera plena de naturals'. De vins, s’entén. La carta alcohòlica és generosa, amb un nombre encertat d’opcions per copa i ampolles interessantíssimes, tant nacionals com internacionals (Geòrgia, Àustria, Eslovènia, Grècia, França, Itàlia, etc.). Per a qui no vulgui beure amb l’estómac buit, hi ha delícies imperdibles: les albergínies amb mel de miso, tahina i herbes; stracciatella, pernil fumat, pèsols frescos i salsa verda de ceba tendra torrada, o l’entrepà de formatge fos amb carxofes i tòfona. Tot excel·lent. Les postres, també.

El local, enrajolat en blanc, és petit i molt bonic, s’ambient amb música de tocadiscs i s’omple ràpid. No s’hi admeten reserves.

On: Pallars, 154

I la combinació guanyadora al Poblenou és… un grapat de tapes (patacones, quesadillas…), un altre d'entrepans deluxe, còctels d’autor i hip hop dels noranta. La seva clientela fidel és capaç de matar per un dels seus entrepans. Per exemple, pel sandwich de pa de pagès, carn esfilagarsada, formatge suís, ceba caramel·litzada i maionesa de mostassa. I segur que també matarien per una michelada o un còctel amb caràcter com l’Espresso Margheriti (vodka, cafè, Montenegro, licor de cafè i caramel salat).

Tenen opcions vegetarianes i còctels sense alcohol. Pot passar que acabeu l'àpat ballant amb els comensals de la taula del costat. Amb terrassa.

On: Pere IV, 244

Cocteleria-bar d’aires kitsch que homenatja l’Espanya de platja dels 90 amb una estètica de caspa televisiva, revistes del cor i Benidorm com a fantasia pop. Tot està dissenyat al detall, amb referències a Torrente i a la cultura popular emmarcades a les parets. La carta gira al voltant d’entrepans trikini, com el de pollastre a l’ast amb romesco o el Quesús Gil de tres formatges fosos, signats per en Marc Martín (La Mundana), contundents i irresistibles.

El local funciona com una terrassa urbana amb vímet, palmeres i vistes a Pujades, ideal per allargar la nit. A més, compta amb un reservat-festa que simula una piscina amb llums d’aigua i barra. S’hi pot demanar per menjar des de la tarda fins a la matinada.

On: Pujades, 226

En Jordi Asensio (cuina) i la Patrícia Nieves (sala) enarboren l’orgull de barri. Can Culleres era el nom popular de la metal·lúrgica Plateria Ribera, on va treballar l’avi d’ella. El local és preciós i robust: una estètica de maó industrial, amb nòmines d’obrers, coberts antics i peces d’acer en exposició.

L'Asensio, que ha passat per Berasategui, Gagnaire i Angrup, reivindica una cuina de producte i d’una gran relació qualitat-preu. Plats d’aparença senzilla, però carregats de complexitat: com l’ou d’oca de Calaf fregit amb foie poêlé i tòfona negra. A més, tapes guanyadores com la bola cruixent de peus de porc ecològic farcida de gamba de la Barceloneta, postres celestials i còctels ben executats.

On: Bilbao, 79

Més que un xiringuito de platja: un restaurant on el disseny i la gastronomia s’uneixen en una proposta basada en arrossos de mar i de muntanya i producte de km 0. Obert fa set anys, ha consolidat una carta que reinventa receptes tradicionals, conservant-ne els aromes però reduint-ne el nivell de greix.

A primera línia de mar, s’hi poden gaudir arrossos mariners clàssics amb peix de llotja (socarrat del senyoret, arròs negre, etc.) i d’altres més terrenals com la pintada a la brasa amb parmentier, puntes d’espàrrec verd i suc de carn; tapes (quina passada les croquetes de gamba vermella) i postres (quina delícia el pastís de formatge Carrat amb amarena). La terrassa és una meravella.

On: Av. del Litoral, 64

Hi ha restaurants que, d’una manera o altra, acaben apareixent quan es fa una llista de recomanacions de la ciutat. Els Pescadors n’és un bon exemple: tot un clàssic del barri, una antiga casa de menjars reconvertida en restaurant, però amb tota l’essència marinera dels seus inicis. Un local amb encant i tradició, i una manera de fer situada a la intersecció de la cuina catalana tradicional, la marinera i la de mercat, tot plegat amb petites dosis de modernitat.

L’arròs de pescadors s’emporta el premi, però també treballen la cuina de guisats i de cullera com pocs. El peix que serveixen procedeix de diversos punts de la costa catalana: de l’Ampolla, el Cap de Creus, Tarragona, la Ràpita i Alcanar.

On: Plaça de Prim, 1

Gastrotaverna del Poblenou, ja convertida en un clàssic, se centra en producte de qualitat i en tapes senzilles però molt ben executades. Cuina catalana actualitzada, informal però d’alt nivell gastronòmic, amb una pissarra plena de plats contundents com ous de corral amb botifarra negra, arròs de muntanya amb costella i bolets o mar i muntanya de vieires amb crema de tupinamb i cansalada curada. El celler és espectacular, amb unes 400 referències de vins naturals i gestionat pel sommelier Albert Fontcuberta.

El seu responsable, en Marc Cuenca, fill del mític restaurant del Clot Can Pineda, fa més de 15 anys que manté un esperit de barri amb una cuina sòlida i reconeixible. Plats com el mar i muntanya de sípies petites, papada de porc curada, favetes mini i vinagreta de menta i llimona reforcen el seu caràcter golafre i honest.

On: Rambla del Poblenou, 165

És tot un referent entre els veïns (i la ciutat). De preu ajustat, cada dia ofereix un menú —a 16,50 euros en l’última actualització— amb quatre primers i quatre segons de matèria humil (o noble), tractada amb gran mestria i originalitat, com les carxofes confitades i fregides amb romesco de cacauet i pernil, o el melós de vedella al seu suc amb puré trufat. Les amanides són completes, i sempre hi ha una opció vegana. Les postres tampoc es queden enrere; la torrada de Santa Teresa de brioix amb dolç de llet és un excel·lent final de àpat.

I si no trobeu taula, cosa molt probable, també gestionen L’Actiu: el més que recomanable —i enorme— restaurant de menú de Barcelona Activa.

On: Marina, 114

Aquest és un d’aquells locals a tenir en compte més enllà dels clàssics. Als fogons hi ha els xefs Pau Pons (ex Gresca) i Hèctor Barber (ex Monvínic, Mas Pau, La Volàtil). Tot i que d’entrada podríem pensar que es tracta d’un restaurant no apte per a totes les butxaques, aposten per un local senzill que busca treure el màxim rendiment a una cuina de pocs artificis i molt de sabor. Ja tenen un segon local a l’Hospitalet (Aprestadora, 9).

És gairebé pecat anar-hi i no demanar les croquetes farcides de vedella i les mandonguilles de sípia amb tendons. Per 17,20 euros ofereixen un excel·lent menú de migdia —peix del dia, pasta fresca amb ragú per sucar-hi pa— que per 25 euros es converteix en menú degustació.

On: Sant Joan de Malta, 150

Amb el pas dels anys (van obrir el 2013 a Marià Aguiló), Més de Vi ha afinat una proposta centrada en la proximitat del producte i del tracte, i en l’encreuament imaginatiu de la cuina catalana i castellana: timbal de xai lletó amb sopa castellana, 'torreznos' sorians amb chimichurri d’avellana de Reus, per exemple.

L’Àngel Gériz i la palentina Raquel Rial van passar per la galàxia de l’alta cuina d’Albert Adrià i el 2023 van obrir un nou local en una antiga cistelleria del Poblenou, on cuinen per a totes les butxaques: hi ha una vessant gurmet que es reflecteix en unes rillettes d’ànec confitat de Villamartín de Campos i uns encurtits casolans impecables, i una altra de més popular amb un menú de migdia de 17,80 euros igualment esplèndid.

On: Castanys, 2

Aquesta és la casa del xef italià Matteo Bertozzi, que després d’afartar-se de les pressions dels rànquings i dels requisits d’una proximitat obsessiva, s’ha refugiat al cor del Poblenou. L’estiu del 2025 va obrir aquesta petita casa de menjars, lluny del turisme i dels expats, per cuinar sense lligams. Aquí Bertozzi torna al km 0 a escala humana, en un local que ell mateix defineix com un restaurant gastronòmic de barri. El subtítol de casa de menjars no és postureig: és un bistró amb preus assequibles on la carta canvia constantment segons la temporada.

Ho demostren plats esplèndids com les mongetes tendres amb stracciatella fumada i miso de pa, o la presa ibèrica amb salsa tonnata i un chimichurri d’algues. Cuina creativa de veritat a preus assumibles, i amb menú de migdia.

On: Llull, 259

Darrere aquesta cantina índia d'aires moderns dedicada als confitats i als vins naturals hi ha els germans catalano-pakistanesos Alam, en Mani i en Majhid, i el seu cunyat Bilal Khan, amos de The Fish & Chips Shop, Baby Jalebi i Antonia’s Burger. Per què confitats? La tècnica de conservar fruites, verdures, peix i fins i tot carn amb cítrics, espècies i oli de mostassa (al nord) i de sèsam (al sud) és tan habitual a tot el subcontinent com l’elaboració dels curris.

Dues cartes, de migdia i de nit, amb opcions ben conegudes a casa nostra (samoses, bunyols, 'butter chicken') i d’altres menys òbvies, com el 'pani puri' (boletes fregides i farcides de patata, cigrons i nabius, servides amb aigua de tamarinde i salsa de iogurt i menta). De vins naturals en tenen un centenar en rotació constant, deu dels quals s’ofereixen per copa.

On: Pere IV, 89

Banh Mi Club és el mateix que dir 'l’entrepà més icònic del Vietnam', hereu del creuament entre la baguette francesa i el 'street food' asiàtic. El nom del local ho deixa clar des del principi: pa en vietnamita i una declaració d’intencions sense embuts. Aquí se’n serveix de manera ininterrompuda de migdia a nit, en versions com porc rostit, pollastre a la citronel·la, llagostins a l’all, mandonguilles, vedella saltejada, lluç amb galanga o tofu, sempre amb encurtits, herbes fresques, paté casolà i salses que equilibren àcid, dolç i umami.

Més enllà de l’entrepà, hi ha sopa 'pho', woks, rotllets, bols d’arròs i altres opcions. Per beure, cervesa vietnamita, te gelat i cafè de filtre.

On:

Llull, 55
Rambla del Poblenou, 19

Buriti posa el focus en el Brasil gastronòmic menys conegut, el de les dones negres de Bahia. La xef i propietària, Sara Lemos, s’inspira en la cuina de la seva mare i la seva àvia, en la cultura popular i en la història afrobrasilera. La carta s’organitza en petiscos, platets freds i calents i postres. Ens encanten l’acarajé, el bobozinho, la moqueca i la feijoada de diumenge. Els dies laborables al migdia ofereixen el 'prato feito' (plat del dia). Les postres són impecables, i la carta de begudes inclou sucs tropicals, caipirinhes i còctels brasilers menys habituals.

El local és lluminós, amb terrassa i molt a prop de la platja de la Mar Bella. Té un segon establiment homònim just davant del mercat de Sant Antoni (Comte Borrell, 65).

On: Bilbao, 18

Al Camp de l’Arpa, els caps de setmana es formen cues interminables davant d’El Ruedo. Un local sense pretensions, de cantonada, on el pollastre a l’ast peruà ha assolit estatus de culte. Tant se val d’on vinguis —del barri, d’un altre districte o directament d’una altra ciutat—: aquí tothom espera pacientment abans de seure o endur-se el botí en tàper.

La bona notícia és que hi ha un segon Ruedo al Poblenou: menys aglomeracions, un ambient més relaxat i una carta més internacional sense perdre el foc de la brasa. El pollastre a l’ast continua sent el protagonista absolut, juntament amb el 'canga' marinat, tots dos acompanyats d’unes patates fregides de les que costa compartir. A partir d’aquí, el repertori creix amb xai, entrecot, costella i pop. Amb terrassa i a pocs passos del metro de Bogatell.

On: Pere IV, 34

Carnívors de Barcelona, apunteu aquest local d’especialitats italoargentines al vostre mapa de favorits! En Daniel i la Silvia Volpe han conquerit els amants empedreïts de la proteïna animal i aquells que exigeixen bons vins a preus raonables. Carn d’importació (totes les peces cuinades a la perfecció) i bones empanades artesanes.

Però el millor del local és que manté l’essència d’antiga bodega i encara s’hi poden beure i comprar bons vins. Ell és sommelier (finalista al Nas d’Or), així que la selecció de vins és acurada. El 70% són d’Argentina, la resta d’aquí i d’arreu del món. Tant els talls més humils, com les molles a la brasa o l’entranya, com els de festa major —el famós ojo de bife argentí— apareixen aquí en versions òptimes.

On: Roc Boronat, 70

Metl és un mexicà casolà i familiar, propietat de l’Oriana Abzueta i en Juan Pescador: el local fuig de complicacions amb una carta meditada, inclusiva i curta. Tot i que el nom en nàhuatl significa atzavara, aquí el que mana és la cuina tradicional de Durango feta des de zero, amb producte de proximitat estricta i sense artificis de cinquena gamma. Tenen uns tacos que són un espectacle, com el de peix fresc estil Ensenada, amb un filet de peix amb un arrebossat finíssim i maionesa de chipotle, o la versió vegana amb bolets enoki i pipián verd de llavors de carbassa.

Podeu triar des d’opcions més lleugeres com el ceviche fins a indulgències carnívores com el pollastre amb mole o les carnitas. Mèxic real i familiar en un ambient (modern) de barri.

On: Llull, 57

Aquest és un restaurant peruà atípic que va néixer en un moll de càrrega de camions del Poblenou. En Jeff Espinosa i la seva parella, la Roser Comellas, tenien llicència de delivery i degustació, i feien entrepans. Ara, en un local amb una magnífica terrassa, practiquen una cuina peruana no tradicional. Cuinen al cilindre: amb un cilindre d’acer inoxidable, com una olla a pressió on es controla la cocció i s’afuma amb carbó. La panxeta tendra i cruixent d’un porc al cilindre, amb un marinat agredolç a l’estil chifa, és una altra dimensió del gaudi porcí.

També brasegen a la caixa xinesa, una caixa d’acer tancada amb brases a sobre que converteix un pollastre en una meravella sucosa. I els ceviches són espectaculars i creatius.

On: Bilbao, 24-28

Zia Carolina reivindica la pizza napolitana popular en ple eix de Pere IV. Dos germans napolitans, Antonio i Ciro, van muntar un local sense pretensions però eficaç, centrat en una pizza honesta, ràpida i a molt bon preu. Aquí no hi ha postureig gurmet: massa ben fermentada, vora gruixuda i alveolada i forn afinat al mil·límetre. En Ciro treu les pizzes en minuts, des d’una Diavola potent amb bitxo i salami de Nàpols fins a combinacions més creatives i algun invent divertit com la de patates fregides i frankfurt.

La carta manté preus molt continguts, amb ingredients correctes i ben executats. El local és auster però agradable, i remata l’experiència amb postres casolanes generoses que valen molt la pena.

On: Pere IV, 178

Brunch vegà al Poblenou que va més enllà del típic local de moda. Aquí tot és plant-based i pensat amb cura: pancakes, torrades, bowls, bagels i hamburguesa de mongetes negres, amb el tofu com a substitut estrella de l’ou. Destaca el bowl de moniato amb patata dolça fregida, salsa de tomàquet casolana, crema vegana, herbes i ceba tendra.

La beguda acompanya el mood saludable: cafès ecològics, tes orgànics, kombutxa, sucs premsats, llimonades i cervesa artesana. L’espai, davant dels jardins Miquel Martí i Pol, és ampli, lluminós i molt 'family-friendly', amb terrassa i zona infantil.

On: Llacuna, 114

Blu Bar fa més d’una dècada que dona guerra de la bona al Poblenou. Amb aire de surf bar australià, aquí hi trobareu un ambient relaxat entre setmana i més animat els caps de setmana, sempre amb bona música com a banda sonora. La seva terrassa és un dels grans reclams per prendre còctels o cerveses i picar alguna cosa.

La carta sorprèn per la varietat i l’enfocament vegà: tapes, bowls saludables, entrepans contundents, pizzes i postres artesanes, amb tocs que van d’Itàlia al sud-est asiàtic. Tot s’elabora des de zero, com defensa el xef Marco Gessa, per no perdre l’ànima a la cuina. A només uns passos del mar.

On: Rambla del Poblenou, 11

El nom fa referència a la mitjana de pasta fresca que menja un italià a l’any. Aquest restaurant de pasta italiana, propietat d’italians residents al Poblenou, porta el concepte un pas més enllà en oferir pasta fresca totalment vegetal (plant-based), sense recórrer a proteïnes vegetals ultraprocessades. La seva proposta es basa a reinterpretar receptes clàssiques italianes en clau vegana.

Tot —des dels formatges vegetals fins a les salses, la focaccia i la pasta fresca— s’elabora al taller propi del pis superior, sense productes de supermercat. Hi destaquen plats com la parmigiana d’albergínia amb mozzarella de llet d’ametlla fermentada i tomàquet amb cirerols rostits, o els raviolis negres amb bolets, tòfona i salsa cacio e pepe d’anacards fermentats. Cuina italiana creativa, vegetal i sorprenentment fidel al sabor original. Preus raonables.

On: Sancho de Ávila, 175

Vrutal eleva l’hamburguesa vegana a un altre nivell al Poblenou amb una carta on tot —menys una excepció d’estil clàssic— s’elabora de manera artesanal, incloent-hi els pans, el kimchi i els formatges vegetals. L’objectiu és clar: sabor per sobre de les etiquetes.

Les burgers s’adapten a cada recepta, amb propostes com la mexicana de mongetes i remolatxa amb guacamole, chipotle i cheddar vegà, o una d’inspiració de l’Orient Mitjà amb cigrons especiats, bolets, albergínia fumada, tahina i rúcula. També hi ha una versió tipus cheeseburger amb rèplica vegetal molt aconseguida. Els acompanyaments mantenen el nivell, des de 'ales' de bròquil arrebossat fins a patates amb carn vegana. Cada hamburguesa es pot maridar amb un còctel suggerit.

On: Rambla del Poblenou, 16

Desoriente fusiona cuina asiàtica i proposta vegana amb esperit creatiu. Dirigit per Maurizio Gorga i Cliff Ubaldo, el local reinterpreta el sushi i altres clàssics del sud-est asiàtic en clau vegetal, amb un enfocament juganer i sorprenent.

Hi destaquen peces de sushi vegà molt afinades i plats amb o sense proteïna vegetal com un bao de jackfruit marinat a l’estil tikka masala o un bròquil fregit cruixent amb influències de ramen japonès i tocs de cacauet vietnamita. També brillen els postres, com una barreta tipus Snickers vegana que juga al 'trampantojo'.

On: Ramón Turró, 209

La Francesca i la Valentina van obrir Aguaribay el 2010, al qual més tard es va incorporar l’Augusto als fogons. La seva cuina és creativa, acolorida i plena de matisos, i s’allunya completament dels tòpics habituals del tofu i el seitan sense gràcia.

La carta us proposa combinacions originals i ben pensades, amb plats com lasanya de verdures, wok de tempeh casolà o un curry amb arròs basmati, anacards torrats i kkakdugi, un encurtit de rave picant. També hi ha quiches de verdures de temporada i proximitat que reforcen l’enfocament de producte. Des dels inicis mantenen com a imprescindible uns nachos molt celebrats.

On: Taulat, 95