El Raval

La transformació d'una zona degradada
MACBA
Advertising

Abans era una zona poc recomanada pels turistes a causa dels robatoris que hi havia, però el Raval ja fa uns anys que viu en plena transformació i és un dels barris de moda de la ciutat. El renaixement del barri va començar l'any 1995, quan va construir-se el MACBA de Richard Meier, i va continuar amb la Filmoteca de Catalunya el futurista hotel Barceló a la Rambla del Raval. Trobeu a faltar algun local imprescindible del barri? Ens ho podeu dir als comentaris de sota.

Restaurants del Raval

Casa Leopoldo
© Maria Dias
Restaurants, Catalana

Casa Leopoldo

icon-location-pin El Raval

Quim Manresa i Romain Fornell van decidir reanimar Casa Leopoldo quan estava a punt de morir. Potser –és una idea– els responsables de 'The walking dead' els haurien de trucar per saber quina és la fórmula que pot guarir els infectats. I de manera intel·ligent, Manresa i Fornell van decidir mantenir l’esperit del mític restaurant que va néixer al Xino i renéixer al Raval amb el rabo de toro, aquell plat que tant li agradava a Germán Gil, el capipota, el bacallà à brás portuguès, el pernil (ara Joselito), el rom i el peix del dia al forn, els calamars a la romana, els arrossos, les croquetes... Les anxoves com a elixir. Tots aquests plats, amb alguna novetat, segueixen sent la marca Casa Leopoldo. Res o tot ha canviat a Casa Leopoldo. L’aspecte renovat manté el caliu d’abans, amb les mateixes fotos penjades però amb el color renovat. Per commemorar un retrobament quasi familiar, hi vaig a dinar amb dos bons amics. Després de tant temps de no haver-hi entrat, és necessari alimentar la memòria demanant allò que vas prendre amb els teus. Són tants els actors principals i secundaris que s’han quedat pel camí, que les croquetes de calamar serveixen per il·luminar l’escenari del teatre. D’epíleg, tortell de la Lis, pastisseria de Riera Alta. Altes emocions.

Time Out diu
Restaurants

Ca l'Estevet

icon-location-pin El Raval

En Pepe, el besnét de la Casa Agustí, camina amunt i avall del menjador de Ca L'Estevet, aquest restaurant centenari del carrer Valldonzella que s'ha quedat quiet en una època del món. Les tovalles blanques planxades i llustroses a cada taula, els coberts lluents, les rajoles esmussades de les parets, els llums d'aranyes, tot dibuixa una novel·la de Sagarra. Sense en Pepe, estic convençuda que aquest restaurant no seria el mateix. Ell, i també el personal que hi treballa des de fa anys, tenen l'orgull de posar cada dia a la taula allò que ja mai ningú s'entreté a cuinar a casa.Cuina i mam visceralServeixen cervellets arrebossats de xai, tripes, peus de porc, arròs amb cigrons i carxofes, i aquests dies de fred, escudella i carn d'olla els dimecres. Són plats que no necessiten descripció perquè l'únic que hi ha al darrere és bon producte i cuina presentada i servida sense filigranes. Quines carxofes fregides! Ploro només de pensar-hi. El menjar s'acompanya d'una modesta carta de vins, ben escollida. N'hi ha de catalans, de Rioja, Ribera del Duero. Juguen clàssics però juguen bé.En Pepe em convida a dinar abans que comenci a passar la clientela de cada migdia on gairebé tothom es coneix. I mentre saluda pel nom a qui travessa la porta, directors de museus, oficinistes i algun editor que treballa a la vora, deixa anar comentaris intel·ligents. "El que ha passat amb la cuina d'aquest país és irrepetible, gairebé el mateix que va succeir als 80 amb el disseny gràfic. Pensàvem que

Advertising
Flax & Kale
© Maria Dias
Restaurants, Cuina creativa

Flax & Kale

icon-location-pin El Raval

El germà de Teresa Carles és aquest ambiciós espai que vol aglutinar totes les tendències de cuina sana: hi trobareu plats de raw food, vegans, sense gluten i també opcions de peix blau. Es defineixen com a flexiterians -vegetals amb un xic de peix del bo- i un dels seus trets distintius són els 'superaliments', menjar que té molts nutrients, com l'alga espirulina. I això és bo? Doncs sí, les seves receptes no són barates però sí delicioses. Per si fos poc, disposen de sucs de multivegetals premsats en fred, és a dir, que mantenen totes les seves propietats. Fora d'hores de dinar i sopar hi podreu esmorzar o berenar, i fan brunch els caps de setmana.

Sifó
© Ivan Giménez
Restaurants

Sifó

icon-location-pin El Raval

“Qualsevol plat argentí que et passi pel cap el tindrem”. Aquest és el titular del nou Sifó. Pablo Antico i Jorge Runnacles acaben de reconvertir el Sifó de bar de nit –pioners, el van obrir fa 18 anys, quan el Raval semblava Kosovo– en restaurant argentí. Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d’icones argentines (El Eternauta a càrrec del gran Martín Tognola!). Després van oferir durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn. Que abraça, per fi, “l’argentinitat sense complexos”. Mestres de la carn i de la creativitat popular, auguren una graella I+D, pizza argentina –quasi inèdita a Barcelona–, empanades i un tiquet que va “d’allò universal fins al que et vulguis gastar”.

Advertising
Restaurants, Catalana

Can Lluís

icon-location-pin El Raval

“L’avi tenia per costum –i ho mantenim– tractar tots els clients de la mateixa manera”. Ho diu la Júlia Ferrer, la dona d’en Ferran Rodríguez, ànima de Can Lluís, un dels restaurants preferits de Manuel Vázquez Montalbán (MVM), que hi anava des de molt jove: va néixer al veí carrer d’en Botella, al cor del Raval. I aquest tracte i acollida avui segueix vigent en les noves generacions d’aquest lloc més que emblemàtic, representant de la bona qualitat de la cuina casolana, polida amb amor. És una cuina a mitges entre la catalana i l’alacantina, d’on provenen els seus fundadors, per tant el plaer està assegurat en guisats i arrossos.

Time Out diu
Restaurants, Cuina creativa

Dos Palillos

icon-location-pin El Raval

Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques.

Advertising
Restaurants

Cera 23

icon-location-pin El Raval

El Cera 23 va començar com a restaurant de menú de migdia gallec a bon preu al cor del Raval. I segueix estant allí, esclar, però s'ha assimilat força al seu germà petit Arume: ha fet la seva oferta més noctàmbula, amb un repertori de clàssics de la cantonada verda modernitzats. Això sí, amb una relació qualitat-preu òptima. Aquí el pop a la gallega és pop a la gallega, però també hi ha receptes de cuina mediterrània moderna i tatakis i carpaccios excel·lents. I us podeu clavar un bon entrecot de vedella gallega amb salsa de formatge de tetilla a un preu òptim!

Restaurants, Mediterrània

Lo de Flor

icon-location-pin El Raval

Blanc, d’interiorisme excel·lent, fusta i metall formant una mena de minimalisme rústec i acollidor, aquest petit restaurant es presenta com una continuació de la casa de la seva propietària, la Flor Falchetti. La seva cuina és un recorregut culinari per la Mediterrània que s'atura a França, Itàlia i Espanya. La seva carta flueix constantment, així que les mandonguilles casolanes o el peix fresc entren i surten tota l'estona, però sempre hi ha uns fixos com el tàrtar de bou o les arengades amb salsa tàrtara.

Advertising
Bar Guixot
Maria Dias
Restaurants, Mediterrània

Bar Guixot

icon-location-pin El Raval

Dinar o sopar  amb un entrepà, una crep o una amanida. Fins aquí, cap novetat. Però, per qui ha entrat al Guixot, hi ha un abans i un després en aquest tipus de restaurants. Aquí, els entrepans són molt diversos, molt complets i amb combinacions que els fan exquisits (tasteu el “Gòtic”, de pollastre, alvocat, albergínia, maionesa i brie). Igual que les creps o les amanides. L'ambient és molt distès, i el tracte, excel·lent. I hi trobareu un bon menú de migdia, d'aquells amb tantes opcions que sembla una carta.

Restaurants

Suculent

icon-location-pin El Raval

Sota la façana d’un curós bar de tapes, al Suculent és una casa de menjars on es maneja una cua de bou superlativa, d’aquella que es serveix enganxada al moll de l’os i que per efecte de la cocció del xup-xup es desprèn gairebé per poder mental. Un plat difícil de trobar fins i tot als qui fan bandera del tradicionalisme. I que, per cert, no és de toro ni de bou: és vaca vella i així ho fan constar a la carta. Tasteu també el costellam de porc ibèric Maldonado, l’aristòcrata de la peülla, o unes mandonguilles de botifarra amb sèpia, l’estrella de la cullera, que és la tercera pota del local, a més de les tapes. Els diumenges hi trobareu arròs de mar i muntanya i flamenc en directe.

Advertising
Summak
© Maria Dias
Restaurants, Libanesa

Summak

icon-location-pin El Raval

Ah, la dieta mediterrània, vaporós concepte que, resseguit al mapa, abasta des de la calma gaditana fins a la guerra siriana. No entraré en disquisicions sobre Ancel Keys, el creador del concepte, però sí que val molt la pena anunciar que ha obert el Summak, un libanès libanès (restaurant libanès de propietat libanesa). Aquí, explica en Yann Lassade, un dels socis, tenen un objectiu molt simple: “Oferir el menjar libanès quotidià en un ambient maco i amb molta llum”. En Yann posa èmfasi en el dia a dia, perquè assegura que quan va venir a viure a Barcelona, va “visitar la majoria de libanesos. I tenien un enfocament molt turístic”. Aquí, diu, “res és congelat, i menjaràs el mateix que mengem cada dia”. Oblideu-vos de fantasies aràbigues de mil i una nits i catximbes: el Summak –dit així per l’espècia omnipresent en la cuina libanesa, de color vermell fosc i sabor acidulat– és un restaurant d’ús quotidià, obert a la fantàstica llum de les Drassanes i amb un plantejament planer: fan 'meeze' (plats per compartir, les tapes del Líban), plats principals i un exèrcit de 'manakeesh', una mena de pizza libanesa molt popular Costa entre quatre i sis euros i es pot menjar en una senzilla versió amb 'zaatar', fonoll libanès sec i oli d’oliva, o amb 'shanklish', potent formatge blau libanès, acompanyat de tomàquets i espècies. El Summak és les Drassanes, just davant del solar que ha vist denegada la llicència per a un hotel de luxe. A en Yann això no li fa perdre la son, perquè l’ofer

Fish & Chips Raval
Maria Dias
Restaurants, Britànica

Fish and Chips Shop Raval

Quan van obrir el seu primer Fish & Chips a Sant Antoni, la idea dels germans Mani i Magid Alam era exportar a Barcelona un concepte 100% britànic gairebé inèdit aleshores. Lluç arrebossat amb patates fregides, elaborat amb bon producte i tècnica impecable, i una sèrie de tapes senzilles per acompanyar l’experiència surrealista d’estar menjant 'fish & chips' al cor de l’Eixample. De cop i volta, es va fer el miracle: cues de més d’una hora per gaudir d’una oferta senzilla i informal, 'fast food trendy' de qualitat que atipa a un preu ajustadíssim. I més per intuïció que per olfacte 'marketinià', els Alam van haver de posar-se les piles i buscar un segon local per donar resposta a una demanda creixent que ni ells s’imaginaven quan van obrir. Això va ser fa tres anys, i en fa un i mig va arribar el local de Balmes, que ha donat pas a un tercer, al Raval, i a un quart a prop d’Universitat, a Aribau 18, amb cocteleria. Ubicat a prop del Museu Marítim, aquest tercer Fish & Chips té alguns detalls que el diferencien dels altres, malgrat que la filosofia és la mateixa: fusionar el 'fish & chips' clàssic amb un toc asiàtic, especialment pakistanès, país d’origen dels germans Alam. Aquest local, però, té un especial valor sentimental perquè es troba al barri on van créixer, i és l’únic de tots que té planxa, cosa que permet crear plats que només trobem aquí, com ara un tataki de tonyina fantàstic amb una salsa de iogurt i albergínies envinagrades. Tots els plats tenen un inconfusib

Advertising
Gringa
© Maria Dias
Restaurants, Mexicana

La Gringa

icon-location-pin Ciutat Vella

La furgoneta pionera Eureka, del Gastón i la Priscilla, va engegar el 2013 i ara s’acaba d’encastar en un cantó de la plaça Reina Amàlia, punt d’entrada 'soft' al Raval 'hard'. El restaurant, que el Gastón defineix com un "diner californià", és tan pulcre, angulós i minimalista com la reurbanitzada plaça, abans forat negre. "Una barra de roure massís és l’únic que separa la cuina de la gent. Res a amagar –diu ell–. El caràcter d’un lloc no ve de la carta ni de la decoració, sinó dels treballadors i els clients, i volíem conviure junts”. Deia cuina de gènere? Cuina de carrer de Los Angeles, on va néixer la Priscilla: "Picant, xilis, tacos, cebiches... Quan vam començar, no hi havia un lloc així aquí: tot era dels Estats Units o mexicà", recorda el Gastón. Un lloc impol·lut on acabes amb les mans empastifades. El seu entrepà de pollastre és una bomba: pollastre fregit i arrebossat, coleslaw amb llima, cogombres i salsa de chipotle i mel, en brioix. Per 10 euros, porta una generosa ració de patates al forn amb chimichurri i una bona amanida de full de roure. L'entrepà dispara instantàniament els receptors de plaer i se’t queda a la gola una bona estona després. Els tacos també són excel·lents: en cap de setmana els preparen en versió brunch, barbaritat XXL amb ous remenats i xoriço crioll, sobreeixint de sour cream, patates i amb totopos i guacamole. Aquest no és un lloc de fer bondat sinó d’indulgència, com indulgent és fotre’s uns jalapeños farcits de cheddar (i després una

Bar Fidel

icon-location-pin El Raval

Com pronunciar la paraula entrepà i no pensar en el Fidel, en la seva carta quilomètrica, el seu mestratge per combinar ingredients amb senzillesa –salmó amb rocafort, emmental amb confitura de tomàquet–, i aquell pa planxadet... Un entrepà al Fidel és una inversió a risc zero.

Advertising
Restaurants

Sésamo

El restaurant Sésamo es troba al barri del Raval en el centre de Barcelona, a prop de molts llocs d'interès de la ciutat així com les rambles o el port. La seva decoració i les seves petites dimensions fan d'ell un restaurant acollidor i d'ambient càlid que t'atrapa. Se centra en la cuina vegetariana amb influències italianes i internacionals, i utilitza els millors productes biològics del mercat. Posseeix una carta amb plats molt variats, que sorprenen els paladars més exquisits. Sésamo és un restaurant especial que posa molt d'afecte en tot el que fa i aposta sens dubte per l'originalitat i l'art en tots els seus sentits. S'hi organitzen exposicions de fotografia, els dijous ofereixen còctels i els divendres i caps de setmana hi ha un DJ en directe. Un local en continu moviment que no para de innovar i de sorprendre. Tot un punt de referència de la ciutat comtal, que suposa una visita imprescindible. 

Restaurants, Vegetariana

Teresa Carles

icon-location-pin El Raval

Tots els vegetarians volen ser diferents, però aquest ho és de veritat: el seu receptari, a mig camí entre la tradició catalana i la cuina d'autor, és sorprenent, saborós i sense dogmes vegetarians. Tasteu les faves a la catalana o el seu timbal d'escalivada i figues i ja em direu. I tenen una bona bodega.

Advertising
Restaurants, Cuina contemporània

Caravelle

icon-location-pin El Raval

Abans la bodega Fortuny, aquest local minimalista d'una anglesa i un australià es defineix com a 'gastropub'. Hi podreu trobar receptes originals i delicioses, amb influències britàniques, italianes o catalanes però sempre molt originals. Bons esmorzars, dolços i salats, i plats imaginatius com el 'fried rabbit', és a dir, conill fregit i arrebossat a l'estil USA. Postres casolanes excel·lents.

Restaurants

Bacaro

icon-location-pin Ciutat Vella

No és un restaurant italià. No és, tampoc, una trattoria italiana. És una taverna veneciana i porta el nom amb què anomenen aquests llocs a la ciutat dels canals, Bacaro. Els venecians són diferents de la resta dels italians. Proveïdors de peix a l’època romana, els venecians encara continuen vivint amb els peus a l’aigua i en qualsevol dels seus sis sestieri (barris) es menja divinament si es pren la precaució d’esquivar els llocs turístics. Tenen una cuina molt particular, marinera i refinada, amb tocs que van quedar de les evitades invasions turques i enriquides gràcies a la passió aventurera dels seus marinaros, amb Marco Polo al capdavant. Mauri, venecià resident a Barcelona inquiet i creatiu com no n’hi ha (XeMauri a Milà; Xemei i Santa Marta a Barcelona), es va aliar amb el jove xef venecià Vieri, amb l’uruguaià Pablo i amb el pakistanès Alí, per posar en marxa aquest lloc tan particular que fa difícil la seva definició. Un lloc on generalment es rep amb un petó o una abraçada, i això ja és molt. Un lloc on es pot prendre des d’un prosecco fins a una canya, i passar una de les nits més delicioses en bona companyia i amb una oferta gastronòmica excel·lent i a preus més que raonables. Comencem la serata compartint una inigualable burrata amb bresaola (similar a la cecina) i unes sardines in saor, amb panses i ceba confitada, escabetxades en blanc. Un plat sublim de la cuina marinara de la Sereníssima República de Venècia. Tot seguit, i sempre acompanyats per una copa d

Time Out diu
Advertising
La Monroe
©IreneFernández
Restaurants, Cuina internacional

La Monroe

icon-location-pin El Raval

La Berta, en Sergi i la Jordina fa anys que tenen negocis petitons i aprofitadíssims al Raval i treballen plegats per cultivar un nou model de relació establiments-barri, basat en la xarxa, la sostenibilitat i l’atenció als veïns. Que hagin unit esforços per obrir La Monroe, el bar de la Filmoteca, és molt bona notícia, perquè la gestionen amb el mateix amor i coneixement del territori que els seus propis locals. En entrar-hi ja es nota: en un espai enorme i diàfan, tot finestrals, han aconseguit traslladar aquella calidesa i ambient familiar del Lupita, Las Fernández o el Pódame. Les llambordes de la plaça són el terra del local, té una gran terrassa amb gàbies d’ocells per fer-hi créixer l’heura i tauletes d’alumini lacades de verd piscina i roig corall. L’interiorista Antonio Iglesias ha fet una feina magnífica: ha iŀluminat l’espai amb llums fets amb oueres reciclades i bombetes de gran filament i ha disposat llargues taules de fusta per compartir amb esquelet de bastida –diu que per retre homenatge a En construcción, del Guerín, que es va rodar allà–. La Monroe és tot terreny: hi pots esmorzar, picar tapes –l’ensalada russa és boníssima i els embotits són de Ponts!–, fer un menú a bon preu, beure tes, còctels, menjar entrepans i amanides, sopar un cebiche o un secret ibèric. T’hi pots gastar quatre rals i fer un cafè i un fabulós pastís casolà o sopar per 25 € i quedar com un senyor. A La Monroe hi ha germanor i fa de bon passar-hi el dia. Ara sí que podem dir que a la

Time Out diu
Restaurants

A tu bola Gourmet food

La israeliana Shira ha obert A Tu Bola Gourmet Food, un minúscul restaurant que refon el producte de proximitat en forma de plats combinats d'imaginatives mandonguilles, on es pot triar pilota i l'acompanyament. Tres enormes boles de xai especiat –tenen moltes varietats vegetarianes– més uns fideus –d'arròs, extrafins– saltats amb verdures, costen 7,80 euros (copa de vi bo inclòs). Si seieu a la barra que mira al Raval, espectacle assegurat.

Advertising
Restaurants, Catalana

Sagarra

icon-location-pin El Raval

Si encara no hi heu menjat mai, heu de saber que a vint metres de La Rambla també s'hi pot menjar bé. Aquest restaurant casolà ofereix cada dia de la setmana un menú immillorable, on s'ajunten preu ajustat, bon producte i racions generoses. Un diumenge qualsevol, per exemple, us hi podeu trobar un bon arròs negre i un 'marmitako' de segon. És un lloc ampli, còmode i amb bon servei, més visitat pels locals que pels turistes.

Arume
©MariaDias
Restaurants, Cuina creativa

Arume

icon-location-pin El Raval

L'Arume és el germà gastronòmic del Cera 23. Som davant un restaurant gallec jove i sense tòpics. Es defineixen com a cuina atlàntica, i exerceixen la renovació de plats clàssics com el pop a la gallega, que ells preparen amb una salsa d'algues i allada de pebres (plat guanaydor del premi a la Tapa de l'Any del 2015). La situació és tel·lúrica: el número 13 del carrer Botella, on va néixer Vázquez Montalbán, i on hi havia hagut la casa de menjars gallega el Cau del Padró, i la seva arquitectura és molt singular. De fora sembla diminut, de dins és enorme.

Advertising
Restaurants

En Ville

Amb aspecte d'agradabilíssim –preciós, més aviat– bistrot francès, aquest restaurant a la part noble del Raval ofereix cuina mediterrània amb un fort toc italià. Plats com el magret d'ànec amb verdures de temporada tenen una forta identitat francesa, però també es permeten divertiments de fusió com un secret ibèric a la brasa amb chutney de pera i escata negra.

Bar Cañete

icon-location-pin El Raval

Un dels plats estrella d’aquest bar de tapes amb una llarga barra és l’anomenada fritura Cañete, una selecció de gambetes, calamars, morena en adob i peix de llotja del dia, fruit de la feliç germanor entre Atlàntic i Mediterrani. Arrebossats amb farina d’arròs, com és tradició al sud, són uns peixos gustosos i gens oliosos, que competeixen amb altres fregits de la carta de gran nivell: uns seitons recepta de la mare del Julio, el cap de sala, una gran croqueta de pernil i la torta de gambetes. Tapa fina, fina, fina.

Advertising
Restaurants, Catalana

Quim de la Boqueria

icon-location-pin El Raval

La gastronomia d’un indret no és només el producte, la tècnica, les receptes... També hi influeixen els llocs on es desenvolupa i es cou, el seu soroll, les olors, el comportament de les persones. Planteu-vos a la Boqueria ben d’hora al matí i fiqueu-vos entre pit i esquena uns ous ferrats amb bolets, un capipota o un peixet fregit envoltats de gent que transporta carn, peix i verdures, i el caràcter animat d’en Quim i els seus...I entendreu què és la Mediterrània.

Restaurants, Cuina creativa

Fonda Espanya

icon-location-pin El Raval

Dinar a la Fonda Espanya és un dels luxes que es pot donar un bon vivant d’aquesta ciutat, però no pel preu, sinó pels components que transformen aquesta fase del dia en un moment agradable i inoblidable. S’hi ha d’entrar amb la mentalitat de passar un moment rodejat de bon gust. Per l’estil del menjador, espai modernista, originalment projectat i decorat per Domènech i Montaner, i per la bona oferta gastronòmica de la mà d’un dels grans cuiners del país, Martín Berasategui. Als fogons hi ha un experimentat Xavier Sender, set anys deixeble predilecte del gran cuiner basc i amb una trajectòria que es percep en el resultat final de cada plat. Com en la nostra darrera visita, quan ens vam emportar a la boca uns magnífics cigrons amb orella de porc i botifarra negra d’especial qualitat. La particularitat de l’expert i sensible Sender és que ha sabut mantenir-se en aquesta cuina ‘dictada’ per Berasategui i modernitzada per ell sense exagerades pretensions. “Això implica diferents viatges al mes i converses profundes amb el mestre”, ens explica quan li preguntem com es fa per mantenir una cuina conjunta amb un dels grans. Martín “pretén atansar el seu concepte culinari a tots els públics, buscant elaboracions senzilles, equilibrades i saboroses”, comenta. Entre les espectaculars rajoles i aquest màgic espai de sostres alts i decorats, la Fonda Espanya ofereix una cuina d’arrels tradicionals, actualitzada, presentada amb imaginació i basada en els millors productes del mercat. Segui

Time Out diu
Advertising
Restaurants

Ca l'Isidre

icon-location-pin El Raval

A vegades, un xic de luxe i plaer no està obligatòriament renyit amb la butxaca. Pensem massa en el preu de la nota i no tant en el plaer d’una bona vetllada amb bona cuina i millor atenció com a elements fonamentals. El luxe no és el que predomina a Ca l’Isidre, un restaurant únic: són més aviat els detalls, l’atenció, la bona cuina de sempre i una carta de vins que fa somiar el paladar només de llegir-la: unes 300 referències, d’allò més temptadores, tot i que alguna de preus reservats per a grans celebracions. Ara que el Raval està de moda, no està de més recordar que l’Isidre Gironés i la seva dona, la Montserrat, van tenir el coratge, el 1970, d’obrir un restaurant en un barri que no era el d’avui.

Time Out diu
Més restaurants del Raval

Bars del Raval

Bar Ultramarinos

icon-location-pin El Raval

Un bar acollidor i funcional, que prepara uns gintònics de primera fila fets molt bé de preu, fets amb magnífica ginebra de Vilanova.

Time Out diu
Restaurants, Mediterrània

Kasparo

icon-location-pin El Raval

En aquesta deliciosa terrassa, potser la millor del barri, hi trobareu saboroses tapes i plats del dia. Les seves braves Kasparo fan oposició a estar al top cinc de les millors de la ciutat. I val molt la pena també tastar les croquetes de ceps.

Time Out diu
Advertising

Nevermore

icon-location-pin El Raval

Una deliciosa cocteleria que ha sublimat el principi del reciclatge a la màxima expressió: la barra és una cabina de pagaments de l'empresa tèxtil Ribes i Casals. L'interiorisme, tot casolà, és impagable. Ambient calmat, bohemi i ravaler.

Nevermind Raval
©IvanMoreno
Bars i pubs, Bars esportius

Nevermind Raval

icon-location-pin El Raval

Aquest bar és insòlit: amb un espai amplíssim i passat de mític antre rocker (abans va ser el Valhalla, l'Urbe i el Corto Maltés) està dedicat al skate, el punk, i el hard-rock. Treballat fins al mínim detall -a l'entrada hi ha un expositor d'art urbà– el local compta amb un half-pipe -mig tub gegant de ciment– a la rerabotiga per a què la clientela hi vagi a patinar. La decaoració está feta amb mil taules de skate trencades.

Advertising
Música, Espais musicals

Freedonia

icon-location-pin El Raval

La cultura com a forma d'inclosió social. Aquest és el principi que mou l'associació cultural Freedonia, un espai vital del Raval Sud. A més de programacions per als socis de dimecres a dissabte, Freedonia cedeix espais a les entitats del barri i organitza activitats com el mercat de segona mà i petits cicles culturals al carrer.

Bars i pubs

Bar Marsella

icon-location-pin Ciutat Vella

Diuen que abans prendre absenta era com fumar-se un bon porret: si era bona no trigava gaire a fer efecte. Com la que fa anys diu que es podia consumir al Bar Marsella, conegut popularment per ser el més antic de Barcelona en actiu. Fundat l’any 1820, aquest local arrossega la fama de ser un cau d’absenta. Però qui acudeixi aquí amb ànim de rememorar les gestes de Baudelaire o Hemingway es trobarà amb una caterva d’estudiants Erasmus propulsats per la sangria, i algun mitòman que, amb la guia de torn al costat, exerceix el ritual totalment mancat de glamur. Això sí, en una nit poc concorreguda, en aquesta taverna nostàlgica podrem juga a ser Johnny Depp a 'From Hell'.

Time Out diu
Advertising
Casa Almirall
©Scott Chasserot
Bars i pubs, Tavernes

Casa Almirall

icon-location-pin El Raval

Manté, la Casa Almirall, la barra i les taules de marbre amb un únic peu. Aquesta vella consistència es deixa afalagar per la famosa barra de fusta de voluptuositat modernista i una musa de ferro colat de l'Expo del 1888.

Time Out diu

Manchester

icon-location-pin El Raval

Stone Roses, Joy Division, The Smiths, Primal Scream, Sonic Youth, Inspiral Carpets, Elastica, Suede, Placebo... Hi ha molta gent que va decidir deixar de comprar música l'any 95. Hi ha molta gent que no entén perquè el serrells mancunians van donar pas als pernils de la Beyoncé. Hi ha molta gent que encara posa espelmes a Liam Gallagher. Hi ha molta gent que tancaria a Guantánamo tots els DJ de minimal house del planeta. Hi ha molta gent que necessita el Manchester per no sentir que se li ha passat l'arròs. Us hi espero.

Advertising
Palosanto
©MariaDias
Restaurants, Catalana

Bar Palosanto

icon-location-pin El Raval

Una barra de fusta, terra de rajoles, miralls a les parets, verdor vegetal a l’entrada i ni rastre de ferum de peix fregit: el fish&chips no va triomfar a la rambla del Raval i dues veneçolanes intrèpides es van fer amb el local. Fa dos anys que la Romi –propietària del Foxy de Riera Alta– i la Vanesa –arquitecta– es van instal·lar a l’artèria principal del barri, al costat de l’altra perla, el Madame Jasmine, i es pot ben dir que han aconseguit allò que es proposaven: obrir un bar-restaurant popular i de qualitat que la gent prova, repeteix i recomana. Què té, el Palosanto, que el fa tan atractiu? Per començar, un tracte franc i proper: des de l’atenta Vanesa fins a l’espurnejant Marta, passant pel Carlos –un dels cambrers amb més fans de la ciutat–, tots et fan sentir com a casa. Després, la teca. El millor comentari sobre la seva cuina el van fer una parella de nois quan marxaven després d’haver sopat: “Es nota que està feta amb amor”. El salmorejo, amb espàrrecs, ous de guatlla i pernil, és sensacional; la truita de patates del cuiner Marcos té devots; l’entrepà de calamars amb maionesa d’all confitat, alvocat i wasabi sembla ideat expressament per perdre el senderi. També fan molt bones hamburgueses, mandonguilles per sucar-hi pa... Abans de les 22 h tenen mojitos, caipirinhes i caipiroskes d’oferta a 4 €. A les taules han tingut la bona pensada de posar a disposició del client uns quaderns de dibuix perquè la gent s’hi esplaï: han tingut tan bona acollida que en fan u

Time Out diu
La Virgen Despacho Cultural
©Irene Fernández
Bars i pubs, Clubs per a socis

La Virgen Despacho Cultural

icon-location-pin El Raval

“Això no és un bar però tenim barra”, explica el Sergio, un dels factòtums de La Virgen, a una parella que entra al local. “Us heu de fer socis: apunteu el vostre nom i cognom aquí, costa 1 € a l’any i ara us dono el carnet”. És així de fàcil formar part del “despatx cultural” de La Virgen, un espai de sostres alts amb ventiladors d’aspa, parets de maó, cap tauleta igual –tot són objectes trobats– i un lavabo ple de collages molt suggeridors, d’una luxúria vintage que encara fa trempar. Era l’antic magatzem de la bodega on ara hi ha el Manchester: un bon dia quatre amics van decidir fer-se’l seu, reformar-lo i convertir-lo en un local on hi passessin coses: performances, poesia, exposicions, música en viu... Quatre anys després, per exemple, els dijous s’omple com un ou per veure les jam de gipsy jazz dels Trio Barnouche i el primer dissabte de cada mes La Virgen s’escampa per tot el carrer i acull El Rastro, un mercat de segona de mà.La clientela és variada: estudiants, estrangers cul-inquiets, curiosos de la nit bohèmia barcelonina... S’hi veuen tota mena de pentinats –rastes, gomina, crestes– i vestimentes –bombatxos, samarretes de Guns’n’Roses, pantalons de pinces. El preu de la cervesa depèn de si hi ha espectacle o no. Fan biquinis a dos euros i mig. Hi ha poca cobertura al mòbil i, al tanto que va de canto, com que no és un bar sinó una associació cultural, S’HI POT FUMAR!

Time Out diu
Advertising
Bars i pubs, Bars

Bar Mendizábal

icon-location-pin El Raval

Un pakistanès de bigoti inhumà demana una infusió. Una iaia guenya carregada amb bosses de la Boqueria remena un cafè; el seu gosset aprofita per escapar-se i llepar-me els dits del peu –maleïdes xancletes–. A la terrassa, un grup d'estudiants barbuts de la Massana fa una competició de quintos... És el Mendizábal, el bar més incorrupte del Raval. No crec que hi hagi cap altre establiment tan en contacte amb l'exterior. El Mendi –com el coneixen els seus acòlits–, més que un negoci al carrer, és un tros de carrer convertit en negoci, perquè bàsicament no té local. Una barra adossada a una façana i unes taules a l'exterior conformen el mobiliari; l'estrafolària fauna dels Andes Ravalers s'encarrega de posar-hi la resta. Al Mendi podeu prendre una copeta de peu al carrer, fent amistats inesperades, o reposar a la terrassa de la plaça del Canonge Colom, una illa urbana que s'amaga a plena vista i, tot i la seva proximitat a l'infern turístic, mai no s'ha vist castigada per famílies angleses de pell escaldada. Aquest bar té un escut que repel·leix el guiris Paellador com si fossin vampirs davant un camió d'allioli. És massa desconcertant, massa Raval per atraure el ramat. I això que hi fan uns entrepans orgiàstics amb matèria primera de la Boqueria que recomano per fer esponja abans dels cubates. Ara bé, el millor, més enllà de viandes, és la possibilitat de veure la desfilada de friquis del carrer de l'Hospital en viu i en directe, a la mateixa vorera  i amb una birra a la mà.

Time Out diu

Makinavaja

icon-location-pin El Raval

L’any 1972, la Mercedes, encarregada d’una barra americana al carrer d’Escudellers i propietària d’una perruqueria al carrer de les Carretes, estava jugant a parxís al local del costat del seu negoci quan va trencar aigües. Trenta-vuit anys després, el seu fill Leandro obriria el Makinavaja al mateix carrer de les Carretes que el va veure néixer, un bar dedicat a la memòria del dibuixant de còmics Ivà i al seu gran personatge Makinavaja, un lladre de bon cor, el nostre Robin Hood particular.En Leandro, alt i gros com un Sant Pau, emprenedor noctàmbul i anarquista, es coneix el Barri Xino de dalt a baix i n’és una mena de patriarca paio –m’explica que el pare del Paco Ibáñez tenia un taller al carrer Nou de la Rambla on Durruti treballava d’aprenent! O que als anys 70 del carrer de les Carretes en deien Ria Galicia perquè hi havia 14 restaurants gallecs que servien menús...  El bar és la viva imatge del propietari: un lloc amb caliu i música popular, un refugi familiar on els parroquians són gent del Raval de tota la vida i tothom hi és benvingut. Hi posen AC/DC, flamenc, la Banda Trapera, reggae –de tot menys electrònica. La salsa de les seves braves és fantàstica; les bombes, boníssimes. Cada dimarts hi ha jam session i cada dissabte, concert amb vermut, al migdia. En Leandro m’explica que abans del Makinavaja hi havia la Bodega López i que el dia que es va morir l’amo el seu fill li va cedir el bar –es veu que la seva mare cosia els pantalons al Leandro de petit: tot queda en familia.

Time Out diu
Advertising
Bars i pubs, Bars

La Casa de la Pradera

icon-location-pin El Raval

De mica en mica, però en un lapse relativament curt, el carrer Carretes s'està convertint en un microclima de locals amb personalitat pròpia. Als alegres gitanos cantaires de l'Assamblea Evangèlica, el taperisme de barri del Makinavaja, l'opció més noctàmbula del Lempika i la fantàstica gastronomia del Bierzo de Las Fernández, hem de donar la benvinguda a La Casa de la Pradera, un bar que arriba per consolidar l'heterogènia moguda carretera i hi afegeix una bona dosi de frescor i entusiasme 'queer'. Els seus propietaris (dos gallecs, en Dani i la Maria, i una catalanomarroquina, la Sanna) fa quatre mesos que van obrir amb la intenció d'incrementar la magra oferta de bars familiars que ofereixin tapeta de franc amb cada consumició. També fan sopars de grup per encàrrec i d'aquí poc volen obrir terrasseta a la plaça de l'Hort de la Bomba. La clientela és variada: hi ha mariques i bollos, hi ha moderns i gent del barri, passavolants, guiris i l'ambient és distès i divertit. Tiren bé les canyes. Les nits de divendres i dissabte hi ha DJ i els capvespres fan bingos i playbacks "perquè la gent rigui". A la barra tenen quatre perruques de colors que la gent va demanant a mesura que s'engaten: causen furor. Més endavant volen ampliar la secció "complements" perquè la gent es disfressi i la festa agafi proporcions carnestoltesques. La Casa de la Pradera és un bar queer familiar i de barri, i aquest és un model que estaria bé que quallés.

Time Out diu
Advertising

Bar Pastís

icon-location-pin Ciutat Vella

Un viatge en el temps a la França de postguerra amagat a tocar de la Rambla de Santa Mònica, que ha conseguit conservar una atmosfera única i aplega una fauna ben peculiar. Hi sentireu chanson francesa tota l'estona, sovint amb músics en directe. Per parelletes i nostàlgics d'Aznavour i Piaf.

Gai i lèsbic

Zelig

icon-location-pin El Raval

Conec la història d'en Leonard Zelig, protagonista de la pel·lícula de Woody Allen. El mimètic personatge que roba la identitat de qui li passa per davant. Amb aquests antecedents al cap, arribo al Zelig amb certa prevenció. Enfront de la barra penja un quadre d'una dona amb perruca blava i llavis vermells. Separats per escassos centímetres, una altra pintura de blau ciència-ficció és envaïda per un escampall de nyores roig robí. I entre tanta confusió blaugrana em temo que aviat apareixerà un jugador del Barça i xutarà amb un cop contundent el meu cervell destarotat. Tot al contrari, no passa res.M'impressiona la tranquil·litat amb què els habituals beuen canyes a la barra sabent que a la seva esquena els amenaça una espiral de psicodèlia daltònica. Jo no disposo d'un caràcter tan mesurat. Busco sentits ocults en la selecció del DJ. Un tema dels Doors segueix un dels Eurythmics amb la seqüència impossible d'un trencaclosques del qual s'han perdut la meitat de les peces.Vaig al bany per analitzar fredament la situació i la porta del lavabo em rep amb un missatge oportú. M'aconsella que demani un guix a la barra per escriure el que vulgui. I no sé si fer-me passar per Einstein resolent la teoria de la relativitat a la porta d'un lavabo o per una alumna que omple de gargots la pissarra mentre el profe arriba tard.Té alguna gràcia demanar permís per dedicar-li un sentit homenatge al professor? Unes garlandes de paper esquinçat pengen del sostre. Arrecerats en l'escassa llum d'un

Time Out diu
Advertising
Big Bang
Francisco Vidal
Bars i pubs

Big Bang Bar

icon-location-pin El Raval

Aquest clàssic bar ravaler és històric: bé com a Bar Kuki, als setanta, quan s'hi reunien els gitanos del carrer de la Cera o en la seva encarnació 'hard' posterior, quan els tres germans roquers del grup De Kalle el van convertir en un clàssic de la resistència del punk i el rock barceloní. Ara el Big Bang segueix dedicat a la música en viu, en aquest cas més escorat cap al jazz: hi sovintegen els concerts de bons músics de l'escena jazz barcelonina i també visites internacionals, a primera hora, i després sessions de rock, soul i jazz.

Time Out diu
La Rouge
Irene Fernandez

La Rouge

icon-location-pin Ciutat Vella

“Tengo un bar en la rambla del Raval y te lo quiero regalar”. Mitja taronja xopa d’absenta flameja davant meu mentre la Jordina m’explica com en Mohamed li va oferir La Rouge l’any 2007. En Mohamed és l’amo de la cadena dels Pepe’s del Paral·lel, la Jordina és una arquitecta lleidatana de Ponts que ha viscut a mig món i que abans d’obrir aquest local va tenir el Lempika de Carretes i ara el Lupita. El xupito La Rouge que em prendré quan s’apagui la flama té absenta, triple sec i sucre morè: boníssim, 3,5 €. Per què li va regalar el local? Li agradava com portava el Lempika i tenia massa feina aixecant el seu imperi; l’hi va cedir fins al 2010 i, finalment, l’hi va traspassar. “La Rouge és un dels llocs realment cosmopolites de Barcelona,” diu ella. “Es generen noves dinàmiques entre gent de tota mena i de tot arreu. Aquí vénen okupes, estudiants,  moros, negres, músics, afters... És un autèntic lloc de trobada”. Va ser un dels primers bars no-pakistanesos a obrir a la rambla del Raval –llavors encara una ferida oberta– i de seguida es va convertir en tota una institució. Aquí feia de cambrera la Diana Pornoterrorista i li van oferir un contracte laboral a la Patrícia Heras perquè pogués sortir de la presó. Al matí t’hi pots trobar gent treballant amb el portàtil –wifi gratis–, els diumenges al vespre concerts de flamenc i presentacions de llibres relacionats amb el barri. És un dels grans catalitzadors del Raval.

Time Out diu
Advertising
Manolito
©IreneFernandez
Restaurants, Mediterrània

Manolito

icon-location-pin El Raval

Les metròpolis són organismes accelerats, en canvi permanent. Hi ha les solucions urbanístiques dictades des de dalt i els moviments peristàltics, espontanis, de la ciutat mateixa. L’encaix és el que acaba donant forma als nostres barris, carrers i places, perquè, com deia Valéry, “dos perills amenacen constantment el món: l’ordre i el desordre”. El carrer d’en Robador ha patit molts canvis: l’Ajuntament va obcecar-se a ‘netejar-lo’ de prostitutes i rentar-li la cara –massa cèntric i a l’abast dels turistes per ser tan cru i real–, la Bata de Boatiné va abaixar la persiana deixant orfes bona part del col·lectiu queer de la ciutat, locals populars de tota la vida també han tancat i se n’han obert d’altres, com La Robadora, que es dirigeixen a un públic amb una capacitat adquisitiva superior a la de l’entorn immediat. La Maria de La Casa de la Pradera i en Krishna del Chelo han agafat un local del carrer on abans es feia microteatre i l'han convertit en un bar de tapes: el Manolito. El primer que et sobta en entrar-hi és la lluminositat: l’espai, diàfan, rep un bany de llum des dels finestrals del darrere que el converteix en una bombolla càlida i agradable al mig d’un barri de carrerons estrets i foscos. El terra i les taules de fusta incrementen aquesta sensació uterina i el tracte amable i familiar dels propietaris també. Al Manolito, hi pots menjar unes delicioses albergínies fregides amb mel acompanyades d’un suc natural amb ingredients com poma, pastanaga i gingebre, pe

Time Out diu
Bars i pubs

Olímpic Bar

icon-location-pin El Raval

L’Olímpic Bar és un vòrtex al voltant del qual giren en espiral bohemis, hipsters, crusties, freaks del Raval, grups d’universitaris borratxos que volen veure el futbol, parelletes amb poca pasta a les butxaques... Aquest dinosaure, reviscut recentment per a felicitat dels arqueòlegs del mam, conserva el seu encant  primigeni, però ha tornat amb un lífting d’esperit tan bèstia que s’ha convertit en un deliciós contrast vivent: és un bar de vells que torna bojos els joves.Amb un desplegament inhumà de rajoles dels setanta i un mobiliari de fusta cromada d’allò més kitsch,  l’Olímpic recorda el clàssic bar tronat ravalenc, i en essència ho és, però els seus reanimadors han aconseguit donar-li una pàtina de modernitat reciclada i una personalitat de clara influència hipster que funcionen molt bé.Proveu de fer-vos amb els butacots de l’entrada –dignes del rebedor de la Pantoja de Puerto Rico– i des d’allà podreu tenir una visió privilegiada del tràfec –i del tràfic– del carrer Joaquín Costa. No hi ha porta, el bar està del tot obert a aquest aparador ravalenc.Si mireu cap a dins, veureu que el local, amb les parets pintades de blau cian, s’estira tot seguint una barra metàl·lica proveïda d’un aparador de xarcuteria de barri ple de fruites de tota mena (fan uns sucs collonuts). Hi podreu passar el dia sencer matant el cuquet amb aperitius, tapes, amanides i pica-pica a preus de barri, gaudint d’un bon mojito o assaborint una canyeta.

Time Out diu
Advertising

Bar Roso

icon-location-pin El Raval

Aquest és un llocs d'aquells que podem anomenar de tota la vida sense posar-nos vermells: en aquest immoble amb més d'un segle d'antiguetat, hi ha Bar Roso, obert l'any 1966. És un bar assossegat i acollidor, pàtria del cigaló, la bóta de vi i les converses amistoses. No confondre amb la cocteleria Bar Rosso.

Time Out diu
Restaurants

Bar Terra Alta

icon-location-pin El Raval

Aquesta vorera és el Barri Xino i l’altra ja és el Raval, m’explica la Rosa mentre em bec un quinto glaçat (1 euro el de San Miguel!). La Rosa va néixer a Batea, un petit poble de la Terra Alta. Allà hi havia un senyor molt ric que es va dedicar a comprar bars a Barcelona i posar-hi gent del poble a treballar. Així ho van fer els pares de la Rosa, que es van instal·lar a Barcelona l’any 1969 per fer-se càrrec del Bar Bodega Terra Alta. Després el van agafar la Rosa i el seu marit navarrès i se’l van fer seu: fa deu anys que acullen la penya Clarete, de l’Osasuna, i tothom diu que anar al seu bar a veure un Barça-Osasuna és el que més s’assembla a viure els Sanfermines des de Barcelona. El bar és allargat i té la barra a la dreta, amb un expositor com cal per a les suculentes tapes. Al fons hi ha quatre taules per poder menjar amb colla: els caps de setmana el local s’omple de jovenalla que ve a endrapar entrepans. Els preus són populars i l’ambient familiar, amb personatges del barri que te’n poden explicar de mil colors, i d’altres, com els anarquistes de l’editorial Virus que vénen sovint d’El Local del carrer de la Cera a fer un mos.  L’especialitat del Terra Alta són les truites variades, l’entrepà de pernil i els embotits ibèrics de l’Alberca tallats a mà. Al costat de l’equip de música, hi tenen quatre unglots de porc, i a les parets, fotografies emmarcades dels Byrds o d’en Bo Diddley: la renovació del bar està personificada en el fill dels propietaris, l’Imanol, q

Time Out diu
Advertising

33/45

icon-location-pin El Raval

Vaig néixer cansadet. El meu cos de seguida es deixa abraçar per la gravetat. La vida en horitzontal és molt més plaent que en vertical. M'agrada enfonsar-me en els sofàs. Tocar-me les pilotes tot el sant dia. De vegades, penso que locals com el 33/45 s'han construït pensant en mi, però sempre que hi vaig comprovo que no sóc l'únic fan de la llei del mínim esforç: en aquesta sala d'espera inacabable sempre hi ha gent espaterrada. Com jo, compten les musaranyes i les esquerdes del sostre amb la rapidesa d'un androide. L'It Cafè ha desaparegut, però que ningú no plori. En el seu lloc s'ha aixecat el 33/45, més polidet en la decoració de l'entrada, però gairebé idèntic al seu predecessor. És una sort que la renovació de l'establiment no hagi afectat l'àrea de descans que hi ha al fons, un rectangle espaiós i consistent en un nombre infinit de sofàs, butaques i cadires retro; un punt de descans pensat perquè el client s'hi estigui tota la nit petant-la amb els amics o gaudint de la vista decadent del carrer de Joaquín Costa.

Time Out diu
Restaurants

El Colectivo

icon-location-pin El Raval

Un local tranquil i amb molt d'encant –de tons clars i mobiliari de fusta a l’estil nòrdic– amb bona música. Als esmorzars i als berenars ofereixen croissants, iogurts, torrades, pastissos casolans variats... Seure-s’hi a qualsevol hora a fer una cafè (molt bo, per cert) i simplement estar-s’hi és una activitat excel·lent per a la salut.  Comproveu-ho.

Advertising
Bars i pubs

Hey Ho! Bar

icon-location-pin El Raval

Al Hey Ho! s’hi escolta punk-rock, hardcore i metall. Al Hey Ho!, si un dimarts de set a deu hi vas amb el teu skate i fas un bon truc a la petita pool o quart de pipe que tenen enganxada al final de la barra, et donen cinc xarrups. Al Hey Ho! hi pots menjar entrepans d’omnívor o vegans fins a mitjanit. Hi fan acústics. Hi fan el Barça. Fins a les onze la canya val un euro i te la posen amb unes olives, uns cacauets...

Time Out diu
Bars i pubs, Bars

O'Barquiño

icon-location-pin El Raval

Barcelona té secrets a cada racó. Si la vius com un explorador a la jungla, si mires bé darrere les tàpies, al fons d’un carreró, si t’endinses per aquell passatge ombrívol que escup buguenvíŀlies, si tires sempre pel carrer que no coneixes, pots trobar sorpreses majúscules que t’alegrin l’existència. Al carrer del Príncep de Viana, curt, recòndit, just darrere el Tres Tombs, hi ha un bar gallec aparentment vulgar: barra metàl·lica, tauletes de fòrmica, dòmino, quintos barats, cambrer granadet...

Time Out diu
Advertising
Restaurants

Bar Papitu

icon-location-pin El Raval

Enmig del jardí de fulles de col que deixen les parades de pagesos de la Boqueria, hi ha el Papitu, un bar per fer l’aperitiu entre els crits, els carros de fruita i el guirigall. La seva terrassa ocupa gairebé tota la plaça i la barra resumeix a la mínima expressió l’encant del Papitu: un petit quiosc on tiren bé la canya i serveixen bones croquetes i calamars. Mentre bec un gotet de vermut acompanyat d’un plat d’anxoves, em distrec pensant com és possible que surti aquest bé de Déu d’un tros de barra que no arriba al metre. Neorrealisme barceloní amb seitó de guiri.

Bar Centre Gallec de Barcelona

icon-location-pin El Raval

Heu menjat mai llamprea, aquell peix primitiu sense cap que fa mitja basarda? Voleu afartar-vos de lacón o pop del bo i no voleu deixar-vos-hi el sou? Per als parroquians del Centre i per a tothom que hi vulgui menjar o fer un beure, el bar ofereix un racó tranquil i familiar on degustar plats típics gallecs o fins i tot, de tant en tant, en una de les seves espaioses sales interiors, poder veure tocar músics com el genial Raimundo Amador, l’aflamencat Javier Ruibal, els sonats de Manos de Topo o els excitats Mujeres.

Time Out diu
Advertising

23 Robadors

icon-location-pin El Raval

A Robadors 23 s'hi lliga, tiren bé el gintònic i sovint tenen alguna cosa de picar; cada nit hi ha alguna cosa programada (jams i concerts de jazz i flamenc gairebé cada nit de la setmana). Són una família disfuncional i acollidora.

Time Out diu
Bars i pubs, Cellers

Pesca Salada

icon-location-pin El Raval

Neptú, fart de passar-se els dies en remull per aquests mars de Déu, ja fa temps que va decidir comprar una segona residència a Barcelona, prop del mar, però a recer de les aigües. Un dia passejant pel Raval, com qualsevol turista, va ensopegar amb l'antiga bacallaneria Pesca Salada. Neptú gairebé cau desmaiat enmig del carrer per l'emoció de la troballa. "Tan alt i tan fort que semblava", s'exclamaven les veïnes. Passat l'ensurt, Neptú es va empassar saliva i va pagar aquella cantonada amb perles del Mar del Sud. Una hora després, trucava a un decorador. L'interiorista ho va tenir clar de seguida. Al sostre, hi plantificaria unes escates de peix amb un rosetó fet de llauna de sardines i les làmpades les construiria amb ombrel·les de paper en homenatge a unes vacances de Neptú, al Mar Groc. Satisfet amb la feina feta, l'home es va preparar un gintònic amb una copa que li recordés una boia del mar. Dins d'aquell món submarí, el temps passava lent, fins que un dia Neptú va enviar un missatge dins una ampolla. Havia conegut una sirena del mar de les Filipines. De moment, no pensava tornar-hi. El decorador es va entristir durant una tempesta però, a ritme de gintònics, va anar fent amics i la que havia de ser la residència d'aquell déu, fa estona que s'ha tornat bar.

Time Out diu
Més bars del Raval

De compres pel Raval

Botigues

Les Topettes

icon-location-pin El Raval

Mobiliari fet a mida i col·locat amb gràcia (la petjada de Fusta'm hi és present), tot de llums blaus que pengen del sostre. Per les prestatgeries desfilen productes d'estètica com perfums, sabons, cremes, colònies i espelmes amb embalatges sorprenents. Hi trobareu les firmes Sting in the Tale, Marvis, Keims, Cowshed, Andrea Garland i Juliette at Home i us costarà sortir-ne amb les mans buides.

Botigues, Antiquari

Fusta'm

icon-location-pin El Raval

La paraula 'vintage' sonava amb força i el carrer Joaquin Costa utilmava els preparatius per convertir-se en peatonal. Llavors van arribar ells, Fusta'm, el projecte de la restauradora Lídia Matos i el fuster Oriol Viñas. Fans dels Eams i de voltar per fires d'Europa i Estats Units, aquí  trobareu mobles, làmpades i objectes de decoració dels anys 50 fins als 70. Necessiteu un projecte d'interiorisme? Busqueu una relíquia de despertador? Us deliu per convertir aquell racó de casa en el bar? Passeu per Fusta'm.

Advertising
Botigues

La Varieté

icon-location-pin El Raval

Peces d'artesania de Bangkok en clau contemporània. Aquesta és l'essència de La Varieté, una petita botiga del Raval en què trobareu moda, complements i roba per a la llar.

Botigues, Música i entreteniment

Discos Paradiso

icon-location-pin El Raval

Calen espais on flueixin els intercanvis d'idees, on es puguin distribuir i promoure petits projectes locals. Amb aquesta filosofia i amb una autèntica passió pel vinil va néixer la botiga Discos Paradiso. Música i forma són importants, en aquest lloc per a les troballes.

Advertising
Grey Street
© Maria Dias
Botigues

Grey Street

icon-location-pin El Raval

Sota el cartell Novedades Perfumería –i encarats a una altra Novedades– podeu degustar el cafè que serveix Marcos, responsable del Satan Cafè Corner, un showroom per descobrir nous productes cafeters. Si creueu la porta de Grey Street trobareu des de papers antics fins a ceràmica amb DO granadina, les llibretes d’Ask Alice, la roba vintage de Bonitas del Norte, joies, retalls de roba colorista, imans per a la nevera, fotografies, litografies... Una preciosa botiga de regals a partir d'1 euro.

Vintage Room
©Maria Dias
Botigues, Antiquari

Vintage Room

icon-location-pin El Raval

Vintage Room acaba d’obrir-hi la segona botiga (la pionera està al Raval), un nou espai més sofisticat i amb vocació de galeria d’art. Aquí els mobles s’exposen despullats. Però té la seva lògica: unes cadires Baumann, unes butaques d’Erik Kirkegaard o unes làmpades de Jo Hammerborg no necessiten res més. Parlen per elles mateixes. A banda de l’exquisit mobiliari –dels anys 50, 60 i 70, la majoria portat de països nòrdics i entapissat de nou amb molt bon ull– també hi trobareu la suggeridora ceràmica West Germany, l’especialitat de la casa.

Advertising
Botiga Macba
©Miquel Coll
Botigues, Llibres

Macba Store Laie

icon-location-pin El Raval

Les botigues dels museus tenen un punt magnètic: atrauen per la selecció de títols i productes i també sorprenen per l’interiorisme (aquí s'ha aconseguit conservar l'ambient diàfan gràcies a la forma i la disposició de les prestatgeries i els llums flotants). A més dels catàlegs, llibres d’assaig i revistes culturals, destaquen el repertori de joguines infantils i una col·lecció de souvenirs que encapçalen els plats i tasses inspirats en el mural de la sida de Kaith Haring, seguida de les ceràmiques dedicades a Basquiat i Louise Bourgeois. El calendari perpetu del MOMA, els jocs de fusta de Ludus Ludi, les edicions limitades de 180 Hilos i Oh là l’art, i els mobles del dissenyador Curro Claret són altres de les peces destacades de la nova etapa de la botiga del Macba.

Botigues

Loring Art

icon-location-pin El Raval

Obrir un local dedicat exclusivament a llibres d'art semblava una bogeria. Quan Loring Art va apujar la persiana, l'any 1996, el seu fons tenia poc més de cent registres. Avui dia ja és un punt de referència per a la gent del sector, perquè el seu és un dels millors catàlegs d'art contemporani. Ja tenen més de 20.000 títols, i la cosa segueix amunt!

Advertising
Botigues, Vintage i segona mà

Produit National Brut

icon-location-pin El Raval

D’entre els clàssics de la segona mà i el 'vintage' destaca un espai amb nom francòfon, Produit National Brut. La botiga que va obrir fa prop de quinze anys al carrer d’Avinyó i que ara disposa d’un nou i ample espai al de les Ramelleres, té una germana bessona més enllà dels Pirineus, a Perpinyà. A més de la tria de roba i complements anteriors als anys 80 i procedents d’Holanda, Amèrica i la Gran Bretanya –doneu una ullada a les jaquetes i trenques, a la col·lecció de jerseis de llana, les bosses, ulleres de sol, sabates i els patins retro–, ara han incorporat mobles dels anys 50 i peces d’aire industrial d’origen francès; també hi ha bicicletes de carretera i una extensa selecció de càmeres analògiques i super-8.

Botigues, Botigues vintage

Holala!

icon-location-pin El Raval

Fa 40 anys que es dediquen a allò que més els agrada, el 'vintage', i al Raval tenen un dels seus quarters generals. Els mercats de puces i el mobiliari industrial alimenten aquesta cadena nascuda a Saint-Tropez on és possible adquirir des de roba retro fins a mobles importats de França i Estats Units, fins a complements, llibres i revistes.

Advertising
La Nobi
©La Nobi
Botigues, Sabates

La Nobi

icon-location-pin El Raval

La Nobi és un buldog francès i també la mascota i el nom d’una botiga per a coŀleccionistes i consumidors habituals de vambes amb seu al Raval. Al capdavant de l’espai hi ha Meritxell Mercadal i Xavi Giménez, un autèntic fanàtic dels sneakers –en coŀlecciona i fins i tot s’ha tatuat els models més especials. Treballen amb les marques de referència com  Nike, Adidas, Reebok, LeCoq i New Balance, però també amb firmes menys conegudes com l’americana Clae i les creacions tecnològiques de Muro.exe. Si busqueu rareses aquí també en trobareu.

Art, Art urbà

Background

icon-location-pin El Raval

Background fa bategar el carrer Joaquin Costa. Funciona com a galeria d'art –on es donen a conèixer talents de casa que no tenen espai a les galeries convencionals– i disposen d'un espai de botiga amb moda i accessoris de firmes urbanes com Krizia Robustella, Cool Shit, Super, Komono, Sully Wong, Chmpgne i altres.

Advertising
Caninetto
©Maria Dias
Botigues, Mascotes

Caninetto

icon-location-pin El Raval

Quan entreu a Caninetto el més probable és que us rebin els lladrucs de la Cuca, la Celia, la Lulú i la Tara, les gossetes més ben vestides del barri. En aquesta original sastreria de mascotes la Maite, l’Edgar i l’Aritz dissenyen, tallen i cusen samarretes, dessuadores, armilles, abrics i impermeables per a gossos. I per a gats. I per a conills. I és que aquest equip de creadors estan oberts a tot tipus d’encàrrecs, per molt animals que siguin.

múltiplos
©múltiplos
Botigues

múltiplos

icon-location-pin Ciutat Vella

Petita llibreria del Raval especialitzada en publicacions d'artista, selecta tant pels títols que s'hi troben com per l'interiorisme de parets blanques, terra de fusta i altell. Darrere del projecte hi ha Anna Pahissa, llicenciada en Història de l'Art.

Advertising
Botigues, Llibreries

Fatbottom

icon-location-pin El Raval

Entreu amb els ulls ben oberts en aquest cau il·lustrat, on fins i tot les parets són replenes d'històries, des d'ossos que cacen salmons a la darrera aventura gràfica dels autors més interessants. Això és Fatbottom, la llibreria gràfica dedicada a tot el que es mou entre el còmic de tota la vida i la il·lustració pura.   

Més botigues del Raval

Què visitar

Museus i institucions, Art i disseny

Macba. Museu d'Art Contemporani

icon-location-pin El Raval

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l'impressionant edifici de l'arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l'art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l'art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.

Advertising
Museus i institucions, Art i disseny

Virreina Centre de la Imatge

icon-location-pin El Raval

El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions.

Museus i institucions, Història

Museu Marítim de Barcelona

icon-location-pin El Raval

Fins i tot si no pots distingir una caravel·la d'un catamarà, el Museu Marítim mereix una visita, ja que els arcs i voltes de les antigues drassanes representen un dels exemples millor conservats de l'arquitectura gòtica civil a l'Estat espanyol. Van ser declarades Monument Històric-Artístic en 1976. En l'època medieval, les drassanes es van situar just a la vora del mar i es van utilitzar per assecar, reparar i construir bucs per a les flotes reials.

Advertising
Música, Espais musicals

Gran Teatre del Liceu

icon-location-pin El Raval

Ni els incendis ni les crisis econòmiques han pogut acabar amb l’esperit i l’esplendor del Liceu, una de les sales més prestigioses del món (va ser el teatre d’òpera més gran d’Europa durant els seus primers 100 anys). Després de l’incendi de 1994, la sala de l’auditori es va reedificar reproduint fidelment l’aspecte que tenia la sala el 1909, però amb algunes millores. Té 2.292 seients i té forma de ferradura que es va tancant a mesura que s'apropa al prosceni.

Museus i institucions, Art i disseny

Arts Santa Mònica

icon-location-pin El Raval

L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals.

Més llocs per visitar al Raval

Per sortir de nit

Locals de nit

El Cangrejo Raval

icon-location-pin Ciutat Vella

Tendra és la nit, deia aquell i es va quedar sol perquè tots eren al Cangrejo. El Cangrejo, aquest local preolímpic en la Barcelona que vol ser post i no se'n surt, el Cangrejo, amb el seu cartell de coloraines de 'Barri Sèsam', és un descans per a la ciutat que es mou a cop d'ordenança cívica. La gentada balla cada cap de setmana a ritme de Los Chichos i Lola Flores en un cel de castanyoles daurades i les parets estan farcides de fotos d'actrius clàssiques que conserven el mateix foc als ulls que una flamenca.

Time Out diu

23 Robadors

icon-location-pin El Raval

El carrer d'en Robadors és tot allò que defineix el barri xino: cadires a la fresca, xivarri i batusses, putes, camells i corredisses, insults i afalacs desmesurats... Tot al màxim, res de mitges tintes. No t'hi avorreixes. A Robadors 23 s'hi lliga, tiren bé el gintònic i sovint tenen alguna cosa de picar; cada nit hi ha alguna cosa programada (jams i concerts de jazz i flamenc gairebé cada nit de la setmana).

Time Out diu
Advertising

Negroni

icon-location-pin El Raval

Negroni té esperit clàssic, però gasta un look contemporani, en un elegantíssim negre, que s'allunya de la fusta envellida i les decoracions pre-Transició tan comunes a les cocteleries més canoses. No tenen carta, però només cal respondre a un parell de preguntes per tenir davant teu, a l'instant, una copa que et costarà oblidar. Preparen un Negroni que et posa els ulls en blanc i et posseeix com si fossis la nena de 'L'exorcista', i també també tenen la mà trencada amb el Moscow Mule i el Whisky Collins.

Bars i pubs, Cellers

Pesca Salada

icon-location-pin El Raval

Neptú, fart de passar-se els dies en remull per aquests mars de Déu, ja fa temps que va decidir comprar una segona residència a Barcelona, prop del mar, però a recer de les aigües. Amb les bones mans i la imaginació prodigiosa de l'interiorista, el Pesca Salada és el rei d'un mar de gintònics. En prepara d'aranja, de poma verda, amb pètals de rosa.

Time Out diu
Advertising

Piscis

icon-location-pin El Raval

El Piscis és un altar kitsch: la seva sala amb llums vermells i sofàs d'escai hauria de ser proclamada patrimoni de la humanitat. Un dels enclavaments canalles més indomables de la ciutat.

Time Out diu
Bars i pubs, Bars

Cassette Bar

icon-location-pin El Raval

Aquest bar de línies rectes és un manicomi diminut que s'ha guanyat els galons de la modernitat gràcies a un disseny fresc, a una agosarada selecció musical que va de l'indie a l'electrònica experimental i a una passió indesxifrable per uns petits objectes de plàstic que els nostres pares compraven a les benzineres. Si hi veieu coses estranyes, no en foteu la culpa als gintònics, ben preparats, per cert, i amb cogombre, llimona, gingebre o llima.

Time Out diu
Advertising

Les Enfants

icon-location-pin El Raval

Aquesta discoteca és un clàssic de la nocturnitat més disbauxada. El seu nom li ve que ni pintat: per un estrany caprici, la seva clientela es va renovant a través dels anys sempre amb estudiants dels primers cursos universitaris. Aquí les hormones de la concurrència entren en combustió amb èxits fàcils i gent que aquella nit també ho és.

Cocteleria Tahití

icon-location-pin El Raval

La nova cocteleria de Javier Cejas, just davant del seu imbatible Negroni, és una cocteleria 'tiki'. Cambrers de cabells clenxinats i corbata estreta serveixen còctels, la majoria basats en el receptari tradicional de la cultura tiki. Segur que ho sabeu, però, per si un cas, és l'estètica que va néixer als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, quan els combatents tornaven amb els ulls negats de nostàlgia per les platges del sud del Pacífic. La fal·lera del Javier Cejas per aquest període converteix els cambrers del Tahití en uns autèntics experts en còctels amb rom.

Advertising
Restaurants

Sifó

icon-location-pin El Raval

Antiga bodega que abans d'obrir queia a trossos i que, sense renunciar a l'essència (el local era replè de les ampolles de sifó que encara avui decoren les parets) s'ha convertit en un establiment d'èxit a ritme de música negra, copes i broquetes i bona cocteleria (els propietaris són els mateixos que els del restaurant veí, l'Ofis). Tenen una programació d'esforçats DJ amics de la casa que punxen música negra i ballable de qualitat.