Els millors restaurants de Sarrià - Sant Gervasi

El mediàtic Jordi Cruz ofereix una cuina sofisticada, original i sorprenent en aquest restaurant triplestrellat. Fa temps que es reconeix la vàlua de Cruz molt més enllà del personatge televisiu que s’ha creat. Deixa ben clar a l’ABaC que fa anys que s’arremanga les mànigues i que domina la tècnica i el producte a la perfecció. Amb un ull posat a la cuina internacional i amb un peu a la del Mediterrani, ofereix un únic menú degustació de catorze plats i quatre postres (295 €), que canvia per temporada i gust. Més enllà dels plats, l’experiència ABaC és global: dines en un menjador de somni i hi arribes a través de la cuina, on saludaràs el xef.

A una de les zones més cares de Barcelona hi ha una casa de menjars contemporània que serveix plats de luxe a preus gairebé de barri. Sí, ho heu llegit bé. Als fogons, en Carlos Salvador, un cuiner brutal amb experiència al Mugaritz, l’Alkimia i el Gresca. A la sala, en David Grau. Menú setmanal de temporada amb dues opcions de primer, segon i postres per només 14,20 €. Per fer-vos-en una idea: cigrons estofats amb calçots i picada; cuixa de pollastre guisada amb bledes, moniato i curri, i pastís de cítrics. Per compartir: croquetes, bunyols, truites i xistorra en sidra amb rovell curat, per exemple. El local té una terrassa encisadora.

La tècnica moderna no es contradiu amb la tradició. Això és precisament el que trobareu a l’Avenir: plats de fonda –capipota, cigrons amb suc, mar i muntanya– redefinits sota el prisma de professionals de cuina i sala que han passat pel Manairó d’en Jordi Herrera, en Roger Viñas i en Chesco Salrach. I la veritat és que les ganes de jugar i sorprendre oferint una cuina plena de cullera i fons substanciosos, tan característica del mestre Herrera, es nota en molts dels plats d’una carta que també deixa entreveure la iconoclàstia d’arrel a l’hora de l’aperitiu: en lloc d’olivetes, et porten alls rostits sense pelar! Tenen dos menús degustació.

El Barra Alta és un restaurant obert pel veterà Daniel Roca, cuiner i xef, amb el jove cuiner Cèsar Guillem. La gastada paraula honestedat s’omple de significat en una carta molt ben compensada. Aquí la cosa va de producte de qualitat i de temporada amb un preu assequible i en inspirades receptes amb un punt d’inventiva. Un d’aquests locals que parlen bé de la classe mitjana-alta de la gastronomia de la ciutat, on saps que menjaràs de gust. Curiosa divisió de la carta, que comença amb una oferta d’ostres. Després, plats per picar, fregits, focs i planxa i
gormanderies. Sí, postres. Demana les de xocolata i sal i comprendràs millor la ciutat.

Una barra llarga molt freqüentada pels amants de la bona cuina per la qualitat dels platets que hi ofereixen. Un nom: Albert Ventura, el xef que sempre ressona a la llista dels més recomanats de Barcelona. Un espai més informal, el de la barra, comparat amb el restaurant en si, més íntim i elegant. El Coure és tot un referent de la cuina d’autor més creativa de la ciutat. Ingredients de primeríssima qualitat molt ben cuinats per Ventura. A la seva fama hi ajuda el cuidat servei de sala, que multiplica l’experiència. D’aquells indrets que val la pena repetir-hi si aconseguiu fer-vos-hi un lloc! Cada vegada són més els que l’adoren!  

El segell de la Mey Hofmann és senyal d’alta gastronomia d’escola amb referents catalans i de l’ús de les tècniques més avançades. No en va, el restaurant que porta el cognom de l’enyorada xef conserva una estrella Michelin des del 2004. Us trobareu amb una carta plena de referents de la nostra cuina tractats amb finesa. Menjareu plats com el capipota cruixent, l’escuma de tonyina o l’arròs sec amb carxofes, espardenyes i emulsió de julivert. Les postres són també “d’escola”, esclar, tractant-se de la Hofmann. I si coneixeu la seva pastisseria, sabreu que aquí els dolços ocupen un lloc especial, espectaculars per posar punt final a l’àpat!

El xef Oriol Ivern presenta a l’Hisop una cuina que us serà familiar pel que fa a l’arrel però molt creativa per la posada en escena i la combinació de sabors. En definitiva, natural com ho és el xef i el seu equip, sense voler dir res més que el que et trobaràs al plat. Ras i curt. I la veritat és que ho fan de meravella tant a la sala com als fogons. Tenen una estrella Michelin, potser la que passa més desapercebuda de la ciutat i diuen que la més econòmica (el menú de tast val 85 €). Però no menys merescuda. Cuina catalana contemporània, com la defineixen ells, basada en el producte. I això queda clar en creacions com el verat amb card i wasabi. Èxtasi! Converteix-te en hisopista.

Bona cuina, pocs formalismes i preus continguts. Així es podria resumir l'essència d'Incorrecte, obert a Sant Gervasi el 2024 i que s'ha proposat animar una mica el panorama d'aquesta zona per sobre de General Mitre. Pons torna a la ciutat després de dirigir la cuina de l'hotel Mastines del Penedès. I desborda entusiasme però tanbé seny. És al capdavant d'un restaurant amb ànima de barri –de barri de la zona alta– i sense renunciar a una cuina que apunta alt i a la creativitat, té clar que el client és d'aquell que torna i que no sempre vol sorpreses en un menú degustació. 

I què té d'incorrecte aquest lloc a més d'un nom que pot sonar una mica 'canalla'? Per sort, això tan suat del 'canallisme' és només una amenaça que no arriba a complir-se, i la incorrecció se centra a donar-li un punt personal a plats del receptari més tradicional, amb el mar i la muntanya com un fil conductor de molts. Per exemple, el caneló de pollastre i escamarlà en versió Incorrecte ja és un hit de la casa i en provar-ho és fàcil d'entendre. I les tripes de bacallà amb cap i pota i brou de cigrons ja justificarien el passeig. Els millors de la ciutat segons un conegut escriptor i periodista polític que sol freqüentar el lloc, m'expliquen. 

Des de la seva obertura, el Monocrom és conegut com a bistrot de vins naturals. Però no és només això. Sí, la carta de vins que han bastit els dos propietaris –els germans Janina i Xavier Rustia, amb predilecció pels vins naturals– és més que notable; però a més hi trobareu una aproximació a la cuina catalana modèlica i poc encarcarada. Fan plats que ja són clàssics de la casa, com uns extraordinaris macarrons de sofregit i suc principesc. A la carta teniu altres delicadeses, com ara una escalivada reconcentrada que és una explosió de sabor. La carta és curta, de temporada radical i proveïda per productors petits i selectes.

Equip

Oysters Menorca és el bar-restaurant que han obert a Barcelona els interioristes de Quintana Partners, Pol Castells i Benito Escat, juntament amb l’expert en ostres Tobias Kruijssen. El trio ja ho va petar a Maó amb el seu oyster bar, i el 2025 van desembarcar a Sant Gervasi amb un espai que és pur glamour mariner. Aquí, en Tobias s'encarrega que les ostres estiguin al punt perfecte, mentre que Castells i Escat hi posen la màgia estètica que ja és marca de la casa.

Carta

Tres paraules que resumeixen l’experiència? Ostres, caviar i xampany. Però no pas qualsevol ostra: aquí es viatja de mar en mar —Mediterrani, Cantàbric, Atlàntic, Mar del Nord, Bàltic...— sense moure’t de la cadira. La barra de sis metres és un autèntic espectacle i exposa joies fresquíssimes com centolla real, gambes gegants, llamàntol i el desitjat caviar Benoît, que es pot tastar en brioche gurmet o amb pasta.

La carta va molt més enllà: street-food marí amb ous amb caviar, anxoves, cañaíllas, seitons, tàrtar i tonyina fumada. De postres, és fàcil enamorar-se de la mousse de xocolata i la cheesecake amb formatge de Maó.

I sí, també tenen carta líquida, i sí, és espectacular: còctels reinterpretats amb precisió, molt en la línia del que s’espera d’un lloc com aquest. Ah, i compte amb les bombolles: són ambaixadors oficials del Champagne Ruinart. No cal dir res més.

Tenint en compte la qualitat del producte, els preus estan pensats per no ser prohibitius.

Ambient

L’interiorisme és elegant però relaxat, amb aquell punt de sa calma i calidesa balear. Tot gira entorn d’una barra de marbre de sis metres, i l’ambient té un aire refinat, gairebé amb tocs parisencs, gràcies als grans finestrals i a l’ús de fusta. També disposen de terrassa exterior.

Rere l’aparent senzillesa d’una barra de bar, l’Ultramarinos Marín amaga un forn de llenya sota la direcció de Borja García, que ha passat per aquell temple de la cuina primitivista que és el Dos Pebrots. Tornem al concepte de bar, però amb elaboracions en què un enunciat espartà no
amaga focs artificials, si no el millor que li pots fer a un producte. Un exemple: la patata bullida, escalivada i passada per la planxa amb manteca colorá. La carta només té tres apartats: a la planxa, a la vitrina i de la Marín. Ho fan tot ells: curen embotits, assequen peixos, es fan la xistorra. La sublimació del bar amb el millor producte quotidià possible.

Carta farcida de grans plats de cuina de mercat, amb els millors ingredients i les combinacions més fresques signades pel xef Jordi Vilà, responsable del menú, qui va tornar a col·locar aquest petit restaurant de molta història en un punt elevat i de referència de la bona cuina. Plats molt ben fets i no excessivament cars: assortiment de terrines de la casa, galta de senglar amb nyàmeres i castanyes, tronc de lluç amb sofregit i romesco de patata. És difícil pronunciar-se pels millors, ja que l’allau creadora de Vilà posa les coses difícils. A més, l’espai té una terrassa interior molt agradable, ideal per a nits de primavera, estiu i tardor.

La història

Àlex Vall, jove i talentós, va passar set anys al costat de Hideki Matsuhisa, del reconegut Koy Shunka, i també es va formar al Japó amb el mestre Yoshihiro Murata. Tota aquesta experiència li va permetre obrir a la primavera de 2025, a la Bonanova, un restaurant japonès que combina casa, cuina i estudi, on els comensals se senten més convidats que clients.

UMO és exactament això: una barra que es converteix en taula compartida per a onze privilegiats, o si ho preferiu, una taula compartida que actua com a barra. Al soterrani, Umos convida a gaudir de whisky o sake còmodament en sofàs, amb música de vinil de fons.

El local juga amb el negre per evocar el carbó de la graella: parets i vaixella fosques, ceràmica rugosa i llum tènue per crear un ambient íntim i càlid.

El menjar

Àlex i la seva mà dreta, Jordi Paz, cuinen davant dels clients les propostes del dia: brasa, sushi i peix de temporada. Exemples: sashimi de peix llima, verat, calamars i wasabi; tartaleta de wagyu amb ous de salmó; tempura de verdures; fetge de pollastre amb gelée de dashi. No hi ha carta, només un menú únic (85 euros).

Adreça

Reus, 25 (Sarrià-Sant Gervasi)

Com arribar-hi

FGC El Putxet

Horari

Un únic torn a les 20.30 h, de dilluns a divendres. Reserva imprescindible; obertura de reserves cada dia 1. Espera de diverses setmanes.

Contacte

Telèfon: 672 715 772

Web: umoalexvall.com

Instagram: @umo_alexvall

Un dels millors restaurants de sushi de Barcelona no és japonès, sinó xilè: els germans Jara, en Robby i en Jonathan, van obrir el Jara Sushi Omakase arrecerat en una cantonada del Putxet l'agost del 2024. Els dos venen de l'alta hostaleria: en Robby com a director operatiu del Grup Pantea, i en Jonathan és un xef que, després de 18 anys treballant a Londres –va arribar a ser el xef executiu de les cooperatives Suma–, va anar al Japó a formar-se en producte i tècnica. "La nostra ambició era obrir un restaurant propi. I com que considerem que els nigiris del xef són els millors de Barcelona, per tècnica, precisió i contrast, només ens dediquem al sushi", explica en Robby. No tenen nom japonès perquè, a diferència d'altres restaurants d'omakase (literalment, 'posar-se en mans del xef') només fan sushi fred.

Un festival de sushi d'alta volada 

Jara, amb un elegant predomini del negre –han anat a cercar l'inrevés del minimalisme blanc dels omakase–, té una barra amb capacitat per a 14 comensals des d'on contemplar l'espectacle de tall, precisió i assemblatge d'en Jonathan. "La meva peça favorita de sushi són els nigiris, per allò que tenen d'equilibri i delicadesa", explica. El sushiman xilè insisteix en el fet que Jara no és un restaurant japonès, però sí de cuina japonesa, i defuig fusions brasileres o californianes. Aquí els nigiris són un festival de producte, tall i sabor pur: un nigiri de vieira japonesa, per exemple, amb ratlladura de gingebre japonès, o el de chutoro, un mos de greix marí de la millor part del ventre de la tonyina que t'omple tot el sistema de plaer amb una mossegada. 

El sashimi, els makis i els uramakis tampoc no es queden enrere: vegeu un espectacular futomaki amb tonyina picant, alvocat i cibulet, una petita simfonia d'equilibri entre bitxo, greix i cítric. Així fins a onze passes fredes –amb alguna petita llicència autoral, com una espectacular ostra amb ventresca, caviar i ous de salmó– que us deixaran satisfets, però no pas enfarfegats: si us els gasteu, en sortireu amb lleugeresa als peus i vellut a la boca. Per cert, tenen les bombetes a sis graus, no pas a deu, per no perjudicar la temperatura dels plats!

L’equip

Els mestres de sushi Ryuta i Aya Sato, amb una trajectòria impecable (Nomo, Aiueno, Sato i Tanaka), van obrir Sensato el 2021, catorze anys després d’instal·lar-se a Catalunya. Ryuta va entrar en el món del sushi gairebé per casualitat, amb vint-i-pocs anys, en una feina de mitja jornada en un local de Tòquio. Des d’aleshores, les seves mans lleugeres i precises no han deixat de treballar amb producte de qualitat per oferir mossegades excepcionals a qui seu a la seva barra.

Sensato es va convertir en un lloc de culte per als gourmands i els japonòfils en temps rècord. Avui, anys més tard, reservar continua requerint una bona dosi de paciència: l’espera sol ser de dos o tres mesos, i és que la barra només admet sis comensals per servei.

El menjar

Aquí tot gira al voltant de l’omakase. Oma… què? Un menú degustació únic, amb dotze passes que canvien segons la temporada i el que ofereix el mercat. Sempre que poden, aposten per producte de proximitat.

Les mossegades de sushi que Ryuta prepara davant dels clients destaquen per l’harmonia perfecta entre base i cobertura: un arròs lleuger però ferm, un amaniment precís i una peça superior amb la textura i el gruix exactes. A això s’hi suma la seva habilitat amb el ganivet i un respecte absolut per cada sabor. El resultat és un mos intens, fugaç i, alhora, inesborrable. Anuncia cada pas amb discreció, amb poques paraules i gairebé en un xiuxiueig. El ritme és calmat i molt mesurat. L’Aya, al darrere, s’encarrega dels plats calents i les postres. El tàndem funciona com un rellotge.

Alguns exemples: sopa de cloïsses, tonyina marinada amb salsa de rovell i tòfona, tempura de calçots, gunkan de toro picat amb rovell d’ou de guatlla marinat, nigiri de gamba roja amb closca triturada, maki de salmó amb shiitake guisat i una sopa miso final. De postres, gelat de miso amb galeta cruixent i trufa de te matcha.

Pel que fa a la beguda, Ryuta acompanya l’experiència amb una carta curta de vins i sakes triats amb molt de criteri.

El local

Dissenyat per l’estudi Kobfuji Architects, Sensato combina elements tokiotes i catalans. Des de l’entrada ja es percep l’estètica minimalista i acurada: la porta i el finestral estan construïts amb un joc de llistons de fusta verticals sobre fons negre, col·locats en patrons rítmics que deixen passar molt poca llum i generen un ambient recollit, càlid i geomètric. La petita placa amb el nom del restaurant subratlla la sobrietat del conjunt.

A l’interior, l’espai és estret i allargat: una barra de fusta per a sis persones, parets amb maó vist i voltes catalanes realitzades per Tatsuhei Taniguchi de Tappei Bcn. La il·luminació és tènue i puntual, pensada per crear un ambient serè, íntim i centrat en la proximitat amb el xef. El clima general és tranquil, contingut i silenciós.

Horaris

Dimarts: 14 h i 20.30 h
Dimecres: 13.30 h
Dijous: 13.30 h
Divendres: 13.30 h i 20.30 h
Dissabte: 13.30 h i 20.30 h

Adreça

Septimània, 36 (Sarrià-Sant Gervasi)

Com arribar-hi

Metro: Lesseps (L3)
FGC: Pàdua

Contacte

Telèfon: 654 531 865 (només WhatsApp)

Web: sensatobarcelona.com

Instagram: @sensatobarcelona

L’amo és en Miguel Puchol, el responsable de Mantequerías Pirenaicas (amb cinc locals a la ciutat entre restaurants i delivery). Més enllà de Mantequerías i de les seves celebradíssimes truites de patata, també ha impulsat diversos projectes amb altres socis, com el local de smash burger Two Patties (amb Gabriel Rodrigo) i el restaurant italià amb influències internacionals Enriquetto (amb Enric Rebordosa i Kim Díaz). A l’Italiano Perso, inaugurat el 2022, en Miguel ho aposta tot per la pasta fresca elaborada diàriament.

La carta

És breu i va directa al gra. Hi veureu quatre entrants: focaccia amb ceba feta per ells, el formatge provola fos al peperoncino, la burratina amb tomàquets i l’albergínia a la parmigiana. De plats de pasta en teniu sis (entre 13,60 i 18,50 euros): amatriciana, carbonara, pesto de festucs, zozzona, lasanya a la bolonyesa i ravioli funghi. Les claven totes, però potser, per ser una opció poc habitual a les cartes dels restaurants italians de la ciutat, us recomanaríem que provessiu la zozzona. A mig camí entre l’amatriciana i la carbonara, i típica de la zona del Laci, s’elabora amb tomàquet, ou, guanciale i pebre negre. Sovint també tenen opcions fora de carta.

El local

Petitíssim i amb poques taules, no hi caben més de 15 persones. És a dir, aquí cal reservar sempre per aconseguir lloc. Les fotos de celebritats internacionals menjant pasta que pengen de les parets animen la clientela a gaudir sense límits.

Direcció

Homer, 18 (Sarrià-Sant Gervasi)

Com arribar-hi

Metro Lesseps (L3)

Horari

De dimecres a diumenge de 13 a 15.45 i de 20 a 23.45 h

Contacte

Telèfon: 93 217 69 00
Instagram: @litalianoperso

En Max Morbi –mòrbid vol dir blancor delicada, gran nom per a un pizzer– és un ferm defensor d’una nova manera de fer pizza: "La pizza és sobretot textura. Cal un bon equilibri amb el gust, i som partidaris de portar-la al terreny de l’alta panificació". Això ho fan mitjançant masses de farina ecològica fermentades que arriben a quotes de lleugeresa com poques vegades heu tastat en una pizza. Ells són italians, però van "descobrint tot allò que et diu la tradició que no has de fer". A La Balmesina, oberta des del 2017, hi trobareu tres masses (a partir de massa mare i moltes hores): la clàssica, fina i cruixent; una d’espelta integral, i la Pala. Aquesta darrera, una de rectangular per compartir, en porcions. 

Apliquen l'excel·lència, esclar, a tot allò que posen damunt de la massa. La Balmesina està adscrita a Slow Food Barcelona, i això significa que fan servir un criteri de producte de temporada i proximitat impecable. Apliquen el millor dels dos mons –Itàlia i Catalunya– en meravelles rodones com una pizza amb sobrassada de Cal Rovira i ricotta fumada de Lessina. Tireu-vos-hi de cap! Ells marquen el camí a seguir en la pizza moderna. 

Lombo, el restaurant italià que Eugeni De Diego (un dels excaps de cuina d'Elbulli) té amb la seva parella Ana Alvarado, (expastissera d'El Bulli) té una forta connexió amb el seu llibre '¿Cómo cocina un xef en casa' (Penguin, 2021): receptes directes, per sucar-hi pa, explicades de manera meridianament clara i pensades perquè siguin fàcils de fer, i alhora tinguin una dimensió gastronòmica innegable. Hedonisme pur i dur. 

I aquest saludable esperit hedonista el trobem a Lombo. També amb molt rigor: tota la pasta fresca l’elaboren ells, i per decidir els dos plats de pasta seca de la carta van testar setanta marques. El xef sard Andrea Ortu executa i afegeix un toc personal a les idees de De Diego, que ha optat pel difícil equilibri de potenciar sabors i alleugerir plats, més que no pas reinventar-los. Com per exemple, un brutal 'vitello tonnato', on la salsa de tàperes i anxova deixa pas a una sofisticada maionesa amb un fons de carn, amb un filet boníssim enlloc de l'humil rosbif de tall rodó. O uns pappardelle amb ragú d’ossobuco, una recepta de guisat a foc lent que et fa tremolar de plaer quan l’olores venir. Potser no inventen la sopa d’all, però la fan millor que la majoria. 

L'Oliviero, en Jacopo i en Ricky són tres amics del nord d'Itlàlia que, després de prendre bona nota a les cuines maternes, es professionalitzen a d'altres de Londres i París. Finalment, aterren a Barcelona i obren el Mina; un encreuament entre una osteria contemporània i un neo-taverna. Pizza i pasta? No exactament. Aquí hi trobareu producte italià de qualitat, influències internacionals, tècnica d'alta cuina i una bona dosi de creativitat, sempre guiada per la temporada. Traduït en plats; el porro confitat amb 'scamorza' fumada, ruca i festucs i la llengua 'tonnata' amb pebrots escalivats. La carta de vins és un viatge pel món: Itàlia, Catalunya, Espanya i França, però també Àustria, Alemanya, Grècia i Croàcia. El pa és cosa de Forno Bomba.

Porten des de l'any 1967 convertint en art gastronòmic actes tan senzills com pelar una taronja. Aquest és un emplaçament que tot bon sibarita hauria de conèixer, toquen la trufa com ningú, i el seu servei ha esdevingut un estàndard en l'alta cuina espanyola. Van renovar la seva oferta amb la direcció del jove xef David Andrés, tot un prodigi de la imaginació amb arrels: el menú degustació és una exhibició de potència, tècnica i elegància aplicada al producte de temporada.

I han anat fins al fons en el servei de delivery i per emportar: tenen una nodrida carta amb delícies fetes a foc lent, com espatlleta de cabrit desossada i confitada amb parmentier.   

A Sant Gervasi el 2023 hi va obrir Mae, un restaurant d’alta volada dirigit pel xef català Germán Espinosa (ex Fonda Espanya), el xef colombià Diego Mondragón (ex Celler de Can Roca, Àbac i Fonda Espanya) i la restauradora costarriquenya Mariella Rodríguez. Practica el 'glocalisme' gastronòmic, aquella sinergia entre el globalisme i el localisme amb què es pot crear en un plat. Una mena de sincretisme culinari, per entendre’ns. El Mae té un peu aquí i un altre a l’Amèrica Llatina de la guaiaba, el lulo –una fruita que sembla un tomàquet, però té un delicat aroma cítric–, el tomàquet d’arbre i l’ají groc. 

La cuina és d'alta volada, i plena de tècnica, amb mèrits per estar entre els millors restaurants de Barcelona: dos menús de degustació i un d’executiu a preus gens astronòmics i plens d’infusionats, coccions llargues a baixa temperatura, curacions, guisats suflats, aires i criofiltrats. Exemples; tomàquet del Maresme amb ametlles i 'ají' groc; escuma de coliflor, txangurro i gelée de musclo amb herbes fresques; corbina curada en alga kombu amb infusió de lulo i rave, i carré de xai i nyàmeres. Com s’ho han manegat els tres socis per crear tanta afinitat entre ingredients en aparença tan llunyans? "Teníem clar que no volíem fer una cuina pastitx", ens explica la Mariella, "cada plat té una raó de ser".