Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Manairó
©Maria DiasManairó

Els 50 millors restaurants de Barcelona: la llista completa

Una selecció d'establiments per gaudir dels plats més deliciosos de Barcelona

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Cuina catalana

Agut
  • 3 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • El Gòtic
  • preu 2 de 4

De què va? De tots els restaurants centenaris —o quasi— que remenen la cua a Barcelona, sens dubte és l’Agut del carrer Gignàs el que ha conservat l’esperit de fonda i alhora ha resistit millor l’escomesa del turisme. Que sigui al tram més inhòspit d’un carrer que s’estreny, evidentment ha ajudat a preservar-lo. És un luxe diari: producte immaculat i fresc i ben cuinat, on podeu menjar envoltats de quadres de grans pintors catalans del s. XX.  

Què s'hi menja? Cuina de fonda extraordinàriament ben feta, receptes de fons que fins i tot incorren en l’arqueologia visceral (cervellets arrebossats, cuixes de granota...). Com pots treure de la carta uns peus de porc farcits de botifarra negra i salsa de ceps? I hi fan un menú de migdia a tot just 15 €; a la barra, surt per 11,90 €. No és que sigui una ganga, és que és un regal: un àpat de festa major, amb plats que per generositat i acabat semblen suggeriments de la carta, com fideus a la cassola mar i muntanya, o dorada a la pescadora. Tot el peix és fresquíssim, un fet singular en un menú tant be de preu. Pot semblar una tria estranya com a número u, però laseva regularitat és a prova de bombes. Si voleu ensenyar a un amic amic de fora què és la cuina catalana, doncs el porteu aquí.

  • Restaurants
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 2 de 4

De què va? La casa de Joan Boneta, exarquitecte convertit en cuiner sorprèn pel seu tractament altament imaginatiu de la tapa i el platillo català, que fuig de croquetes i tòpics. Al migdia hi trobarem un brutal menú.

Per què cal anar-hi? Aquí conflueixen la cuina apresa de pares i sogres amb la tècnica moderna. Per 12 euros, un primer compost per la degustació de tres tapetes. Un exemple: gotet de salmorejo espès, amb el punt de vinagre just, amanida de tomàquets –dels de veritat!– amb olivada i un oli d’oliva del d’or líquid, i torradetes amb brie i sobrassada. De segon, a escollir pasta amb cansalada i bolets o bacallà amb samfaina, sempre un plat de cuina catalana excel·lent.

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Mediterrània
  • La Barceloneta
  • preu 2 de 4

De què va? Can Ros és un al·licient per tornar a convertir la Barceloneta en un lloc de parada i fonda.Una casa de menjars marinera i centenària, de les primeres que van obrir al barri mariner, que s'ha adaptat als gustos del segle XXI de manera admirable i familiar.

Què demano? A la carta –el menú està també molt bé i val 14 euros–, hi ha un apartat especial dedicat als arrossos, i encara que em tiren l’arròs de capipota amb llagostins i l’arròs melós de llamàntol, em deixo anar per una gana estil infantil. Als nens, els encanta embrutar-se les dents. Demano un arròs negre amb sípia i carxofes. La carxofa és la prova del cotó. Per preparar la gana arrossaire, demano unes croquetes de calamar amb allioli. Quadrades, ben fregides, l’arrebossat dorm sobre un fantàstic coixí d’allioli i salsa de tomàquet. Cuina senzilla, que és el que buscava. L’arròs negre és fantàstic. Gustós, intens, amb una tinta que no embafa i un gra que es pot comptar com les pessetes, un a un.

Can Vilaró
  • 3 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4

De què va? Menjars casolans. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic, un autèntic. Ubicat davant del que és ara mateix l’esquelet del mercat de Sant Antoni (amb les retallades de la crisi, vés a saber quan es podrà disposar de l’elegant estructura), el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. 

Què s'hi menja? Els dilluns hi ha cua, sobretot a l’hivern, per assaborir la seva escudella i carn d’olla, abundant plat únic. Els dimarts el client fidel s’inclina per uns fideus a la cassola gustosos, gelatinosos, i els dimecres són les llenties les grans protagonistes, amb xoriço i cocció al punt. L’arròs a la cubana, un altre plat en vies d’extinció, es pot gaudir els dijous i els divendres. La sessió es pot enriquir, ja sigui amb uns peus de porc gairebé màgics o les mandonguilles que broda en Sisco. I el sábado sabadete, un fricandó de faula. Podem tenir la sort de caure-hi un dia qualsevol i topar amb la tripa i les potetes de corder amb patates, un plat sublim, que aquí és un dels pocs llocs on ha perseverat i ha sobreviscut a tanta novetat culinària efímera.

Publicitat
Blanc
  • Restaurants
  • Catalana
  • Dreta de l'Eixample

De què va? Carme Ruscalleda, amb dues estrelles Michelin compartides amb el seu fill Raül Balam al restaurant Moments, també és al capdavant del restaurant Blanc, l'oferta gastronòmica més qüotidiana de l'hotel Mandarín. De fet, la xef de Sant Pol de Mar recupera el nom del restaurant 'econòmic' d'aquest hotel de luxe, en mans del malaguanyat Jean Luc Figueras quan va obrir. 

Per què hi he d'anar? Com ja va fer el xef francès, Ruscalleda ha optat per bastir una carta plena de receptes senzilles i fresques, basades en l'excel·lència de la matèria primera i en l'estacionalitat. Seguint la filosofia d'allò local com a universal, en els plats principals de la carta hi trobem una forta empremta catalana, en receptes com els canelons a la barcelonina –amb carn de pollastre, porc i vedella– o una amanida tant mediterrània com la de burrata, tomàquet, alfàbrega i romesco. Ara bé, tampoc no falten les tapes que tot turista a Barcelona s'espera i algun toc asiàtic. Totes les tapes (croquetes, braves, hummus, gyoza, pernil ibèric...) es poden demanar al Banker's Bar i a la terrassa Mimosa. Perquè de fet, Carme Ruscalleda gestiona tota l'oferta gastronòmica del Mandarín.

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • El Raval
  • preu 3 de 4

De què va? Quim Manresa i Romain Fornell van decidir reanimar Casa Leopoldo quan estava a punt de morir. Potser –és una idea– els responsables de 'The walking dead' els haurien de trucar per saber quina és la fórmula que pot guarir els infectats. L’aspecte renovat manté el caliu d’abans, amb les mateixes fotos penjades però amb el color renovat.

I què s'hi menja? I de manera intel·ligent, Manresa i Fornell van decidir mantenir l’esperit del mític restaurant que va néixer al Xino i renéixer al Raval amb el rabo de toro, aquell plat que tant li agradava a Germán Gil, el capipota, el bacallà à brás portuguès, el pernil (ara Joselito), el rom i el peix del dia al forn, els calamars a la romana, els arrossos, les croquetes... Les anxoves com a elixir. Tots aquests plats, amb alguna novetat, segueixen sent la marca Casa Leopoldo. Res o tot ha canviat a Casa Leopoldo.

Publicitat
7 Portes
  • Restaurants
  • Espanyola
  • La Barceloneta
  • preu 3 de 4

De què va? Un dels restaurants més antics de Barcelona i, encara ara, lloc de referència pel que fa a bona cuina tradicional de la ciutat. Els canelons trufats de festa major es barallen amb els arrossos i les paelles per veure quin és el plat de més èxit d’aquest establiment.

Per què hi he d'anar? No cal apuntar a l’alta cuina: uns senzills bunyols de bacallà d’aquest local emblemàtic us faran plorar. Els anys passen però ells mantenen el nivell de la cuina i de l'atenció al client. El seu exèrcit de cambrers de la vella escola són d'una elegància i simpatia que, per més anys que fa que hi aneu, sempre recomforta. Aquí hi fan el millor arròs sense closca de la ciutat, el Parellada.

  • Restaurants
  • Cuina creativa

De què va? Des de fora, costa d'imaginar que rere la façana d'un bar a la Zona Franca s'hi amagui un dels millors restaurants de Barcelona, però així és. Obert com a granja i xarcuteria l'any 1974, la cuina de la matriarca Olga va posar les bases d'una alta cuina de barri d'immillorable producte que va ha fet un pas més enllà amb la segona generació, la dels seus fills Borja, Guillermo y Patrícia Sierra.

I què hi menjo? Hi trobareu plats de cullera amb una forta influència basca -Borja va treballar al Zuberoa d'Hilario Arbelaitz, un dels seus mestres- i sobretot un enginy i creativitat que fan que sobrepassin la tradició pero en mantinguin l'esperit. Amb un peu en la creació i un altre a la cuina de sempre, però sempre amb intenció i material gurmet. Exemple del primer cas, lluç amb suc d'espàrrecs, 'amontillado' i cloïsses. Del segon, canelons de Sant Esteve amb beixamel de tófona. I si no us voleu trencar al cap, un dels millors plats de capipota que mai menjareu. Els esmorzars també són superlatius.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Cerveseria
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4

De què va? L'espai gastronòmic de Cervesa Moritz, en el que havia sigut l'antiga fàbrica, és tot un festival de beguda i menjar. En l'espai de cerveseria, amb la barra més llarga de la ciutat, hi podem prendre cervesa sense pasteuritzar, connectada directament del tirador al tanc d'una microcerveseria.

Què s'hi menja? Una amplíssima carta de tapes d'arreu del món, a càrrec de Jordi Vilà, on menjar alsacià i espanyol es donen la mà. Tot plegat acompanyat d'un bar de vins i un restaurant. En aquest espai rehabilitat integralment per Jean Nouvel, també es pot visitar la microcerveseria, però sobretot val la pena passejar-hi sense pressa i descobrir els detalls arquitectònics –murs vegetals, finestres periscòpiques– que fan de la Fàbrica Moritz un dels edificis públic més sorprenents de la ciutat i tot un parc temàtic pels amants de la cervesa.

Petit Comité
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Catalana
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? Cuina catalana tradicional vista des del punt de vista de l'alta gastronomia, a càrrec de Nando Jubany, cuiner Michelin dedicat en cos i ànima a la tradició.

Què demano? Les croquetes del rostit, l’ensalada russa i els calamars a la romana són una excel·lent targeta de presentació del que arribarà. El farcit de les croquetes, melós i gustós, i l’ensalada russa es podria dir que són dels millors de la zona de l’Eixample. O uns canelons trufats de festa major, creació de Nando Jubany uns dels millors de la ciutat. De beixamel, la correcta; i en lloc d’un farcit que no faci olor i només tingui gust de pollastre o de foie gras, un de carn rostida, comme il faut. I cal tastar el seu fricandó amb patates fregides.

Publicitat
  • Restaurants
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

De què va? El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat. 

I què s'hi menja? Peix i marisc, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins... L'oferta del Cañota és la de tota la vida però amb l'afegitó d'un puntet juganer de creativitat. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden al costat.

Cuina francesa

Caelis
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Francesa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? Romain Fornell, qui va ser nen prodigi de l'alta cuina a Barcelona, és l'única estrella Michelin d'un cuiner francès de Barcelona. Durant anys a l'hotel Palace, Fornell –propietari del restaurant– el va traslladar a l'Hotel Ohla, des d'on ha continuat la trajectòria d'un restaurant que ostenta una estrella Michelin d'ençà el 2005.

I com s'hi menja? Aquí hi trobareu una cuina plena d'audàcia però amb un esperit clàssic impecable, vehiculada en dos menús degustació. I entre setmana, un menú de migdia, alerta, a 42 € generós: primer, segon, amb begudes, postres i cafès inclosos sense límits.

  • Restaurants
  • Francesa
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

De què va? L’Escale és un bistrot de veritat. El cuiner, Julien Rivoiron, i els seus companys a la cuina, Christophe Almodovar, i a la sala, André Despacha, tenen unes credencials immillorables: són de Lió, la capital gastronòmica de França, i tenen experiència tant en cuina popular tradicional com en estrelles Michelin: 

Val la pena? De caps! Al seu menú de migdia (17 €) hi trobareu meravelles quotidianes com un puré de coliflor amb bacallà semicuit i tàperes o el premsat de cua de toro amb purè de salsifins, rave picant i llavors de mostassa en vinagre. Dos primers i dos segons, a triar. I de nit disposen d'un menú degustació sorpresa amb sis plats per 43 €, així com una carta durant tot el dia de terrines, rillettes (de galta de porc, per exemple!) i croquetes franceses (de formatge reblochon!) de fabricació pròpia. També us hi podeu firar vins a copes ben triats a preus simpàtics.

Publicitat
a Restaurant
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • El Gòtic
  • preu 3 de 4

De què va? Poques presentacions requereix l'Alain Guiard, el xef català amb arrels i educació francesa: triomfador en el bàndol popular i carnívor (Santa Burg) i popular i subtil (les tapes de La Mundana), s'ha fet càrrec del restaurant de l’hotel Neri, que ha batejat com “a restaurant” (en minúscula). Dit així tant pel fet de “ser una oferta juganera, directa, assequible en un Relais Chateaux cinc estrelles”, com per veure’t sorprès pels nens de l’escola Sant Felip Neri jugant i fent ganyotes davant el teu plat.

I què demano? Són mitges racions per compartir (o no). Perquè una delicadesa com ou amb Parmentier, crostons, anguila fumada i escuma de carbonara (4,50 €!) la vols per a tu sol. Guiard es fa fort amb una sèrie de plats mariners i bestials, com un ragú de corball, escopinyes i llet de coco, que és un plat de l’àvia i alhora un cebiche calent, i entreteniments que tenen entitat de principal.

Cuina basca

  • Restaurants
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 4 de 4

De què va? Un dels primers restaurants bascos que van obrir a la ciutat. Després de l’Irati, l’altra nau insígnia del grup Sagardi és el restaurant del Born, obert el 1998, eons abans que el barri fos l’apocalipsi 'gastrocool' d’avui en dia.

Què hi menjaré? Hi trobareu la seva saviesa en matèria de pintxos i una cuina basca tradicional que reivindiquen amb una execució fina i moderna (el seu bacallà ajoarriero és un petó salat de melmelada de tomàquet). En els darrers anys han afegit la vedella suprema a l’equació: bou gallec comprat als millors escorxadors de la pell de brau.

Igueldo
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? Igueldo figura a les agendes dels bons paladars com un punt de referència de cuina clàssica amb tocs de modernitat, que s’agraeixen per no excedir-se en les pretensions ni en els rebuscaments. La seva cuina, de fort accent basc, la dirigeix magistralment Gonzalo Calvete amb l’altra propietària, Ana López, que exerceix d’òptima sommelier i cap de sala.

Què s'hi menja? La cuina proposada i sobretot l’existència d’una graella de carn i una altra de peixos, ens remet a les bones taules basques. Si bé la gran majoria dels seus adeptes van directament a la costella d’Oiartzun, amb bol d’amanida i pebrots del piquillo, la seva proposta és una combinació d’enginy i bon gust.

Publicitat
Taktika Berri
  • Restaurants
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 2 de 4

De què va? Si pregunteu entre els amants als restaurants bascos, molts us diran que Taktika Berri és, possiblement, el millor basc de Barcelona; i els seus pintxos no desmereixen gens ni mica aquesta reputació.

I què hi menjaré? Són oriünds de Sant Sebastià i disposen d’uns 25 pintxos entre freds i calents. Són clàssics, senzills, de tota la vida: truita de bacallà, xistorra, la Gilda, lluç arrebossat, un insuperable bacallà amb pebrot... I com que per als cobejats calents us haureu de guanyar terreny a lluita de colzes, us recomanem una especialitat freda: el de remenat d’ou amb pebrots del piquillo i all.

Cuina italiana

Xemei
  • Restaurants
  • Italiana
  • El Poble-sec
  • preu 3 de 4

De què va? No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. 

Per què hi he d'anar? Perquè hi descobrireu que una altra cuina italiana existeix. Les sarde són la versió veneciana de les sardines escabetxades i aquell baccalà és una brandada sense ingredients làctics. Al Xemei us ho serveixen en un assortit que també inclou un verat al forn i seitons marinats, i que heu de demanar sí o sí per posar-vos en situació. Cosa que, d’altra banda, no us costarà gaire. L’ambient de taverna vintage, la hiperactivitat dels xemei, les cambreres xerraires i uns plats buoni, buoni, buoni són motius suficients per decidir que hi tornareu.

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Italiana
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 2 de 4

De què va? És reconfortant trobar indrets com Le Cucine Mandarosso, un petit local que els cursis dirien que fa olor de nonna, i els no tan cursis, de cuina italiana. El local, a més, té un encant molt genuí i una decoració que et convida a la felicitat.

Què hi menjaré? Del menú de migdia vam elegir un salmó marinat per compartir com a entrant –les racions són generoses–, i va resultar magnífic. Era un llom de salmó i la textura era com la de la mantega. De segon vam triar uns nyoquis amb tomàquet, ricotta i albergínia, i una pasta del dia condimentada amb crema de nous. Dues delícies, els nyoquis, mòrbids, la pasta, al dente, no “a la muela”, com deia el meu sant pare, i les salses, subtils. Per postres, vam prendre una pannacotta amb fruites vermelles

Publicitat
Bacaro
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Italiana
  • Ciutat Vella
  • preu 3 de 4

De què va? Una taverna veneciana que reivindica la cuina italiana més enllà del binomi pasta (amb salsa) i pizza. A tocar de la Boqueria, aquí els ingredients són seleccionats amb cura.

I què demano? Doncs per exemple, sardines 'in saor', una espècie d’escabetx un pèl més dolç. Una delícia! Bacallà 'mantecato' (similar a la brandada) genial. El millor que podeu fer per acompanyar-ho és servir-vos una copa de 'prosecco', que animarà l’àpat i arrodonirà el plaer de gaudir de la meravellosa cuina veneciana.

Meneghina
  • Restaurants
  • Italiana
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 2 de 4

De què va? Busques un restaurant amb un punt romàntic per la zona del Born i la Ribera? Aquest italià passa el llistó de sobres, tants pels migdies curosos com per a una nit romàntica.

Què demano? Aposta per primers com la 'burrata' fresca o la parmesana, i per segons com les 'linguine' amb cirerols i alfàbrega o els 'pappardelle al ragù'. Si ho regues amb un bon vi, tot ja només resta a les vostres mans per tal que una cita en aquest encantador restaurant italià sigui un èxit.

Publicitat
  • Restaurants
  • Pizza
  • Sarrià - Sant Gervasi

De què va? En Max Morbi –'mòrbid' vol dir “blanor delicada”, gran nom per a un pizzer– és un ferm defensor d’una nova manera de fer pizza: “La pizza és sobretot textura. Cal un bon equilibri amb el gust, i som partidaris de portar-la al terreny de l’alta panificació”. Ells són italians, però van “descobrint tot allò que et diu la tradició que no has de fer”.

Pizzes estranyes o què? No necessàriament, més aviat boníssimes. Hi fan tres masses (a partir de massa mare i moltes hores): la clàssica, fina i cruixent, una d’espelta integral i la Pala. Aquesta darrera, una rectangular per compartir, en porcions. Tireu- vos-hi de cap: l’alveolat cruixent i la delicadesa de receptes com la de crema de carxofa les fan quasi etèries (però saboroses!).

Cuina d'autor

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? L'ambaixada de Martín Berasategui a l'hotel Monument de Barcelona s'ha convertit en un dels restaurants imprescindibles de Barcelona, Catalunya i Espanya, on el xef ofereix el bo i millor de la seva creativitat.

Per què cal anar-hi? És el primer restaurant de Barcelona que ostenta les tres estrelles Michelin. A banda de Berasategui, el responsable del dia a dia és el xef italià Paolo Casagrande, capaç d'afegir a l'abassegadora personalitat del cap una empremta d'altíssima elegàcia i creativitat, present en plats com el milfull de poma, fuagràs i anguila, i on l'estètica que et garratiba no passa mai per davant d'una combinació de sabors genial.

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? En el seu moment va ser el restaurant líder del moviment bistrònomic: aquells restaurants ubicats en un bar de l'Eixample que espremien la qualitat del producte i la inspiració al màxim, amb un peu en el menú de migdia i l'altre en la creativitat.

Per què cal anar-hi? Rafa Penya s'ha convertit en un líder gastronòmic indiscutible, en un cuiner de gran creativitat tant agosarada com amb els peus a terra. La seva cuina és molt creativa, però els plats sempre són suculents i reconeixibles. Com per exemple, el pop amb botifarra negra. O el colomí al gingebre. O la truita a les fines herbes, d'una bavositat perfecta embolcallada per cansalada del coll. Ja no és aquell petit bar amb un equip mínim. Però a canvi de l'ampliació, podeu menjar a la barra, davant de la cuina, i gaudir del xou de la seva cuina amb fons potents i esperit francès.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? Els germans Adrià han tornat a triomfar, amb aquest ambiciós resum de la seva filosofia de les tapes, punta de llança de la reconstrucció del seu imperi després de tancar Elbulli, ara amb sis locals d'alta cuina al Paral·lel. 

Per què hi he d'anar? Perquè és un espectacle. Amb quatre barres diferents –marisc, planxa, dolç, entreteniments, invents diversos– el client por gaudir de la versió bulliniana de les tapes de tota la geografia espanyola. Sepionets en la seva tinta amb pasta d'ametlla o síndria a la graella en són només exemples. Plats com el pop cruixent amb maionesa de kimchi o l'airbaguette amb rossa gallega ja formen part del patrimoni gastronòmic de l'alta cuina de Barcelona. Això és una festa: no espereu la formalitat del vidre i les estovalles, sinó un espectacle hedonista.

Enoteca
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Marisc
  • La Barceloneta
  • preu 4 de 4

De què va? El xef Paco Pérez va aconseguir dues Michelin per l'Enoteca –un pes pesant a Barcelona per mèrits propis– i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin (ara també en té una a Berlín!).

Per què hi he d'anar? Poca gent transporta el sabor del mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'oratge de la mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol en la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos fan seure junts i contents la clientela bulliniana i els fonamentalistes del corpus de la cuina catalana.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 4 de 4

¿De què va? Tancat ElBulli, els seus antics caps de cuina, Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, ofereixen a Disfrutar una cuina de matriu bulliniana, tecnoemocional pura.

¿I què s'hi menja? Són plats d'una imaginació i precisió tremenda, com per exemple els ja famosos macarrons a la carbonara, fets amb gelatina de pernil. Aquí viureu una bacanal pels sentits executada a una velocitat perfecta.

  • 5 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Antoni
  • preu 4 de 4

De què va? Durant tretze anys, els passats a Indústria, 79, l’Alkimia va ser un restaurant bàsic per fixar el concepte de restaurant modern barceloní. I ho segueix sent. El seu trasllat a la planta noble de la Moritz –on vivia la família del fundador de la cervesera– no ha servit per eixamplar (encara que ara disposi d’una meravellosa cuina oberta) sinó per redefinir. L’Alkimia 'mark II' es divideix en dues parts: sis taules on “s’ha volgut buscar un restaurant gastronòmic modern, no de luxe sinó de confort, on no sigui avorrit menjar”, diu Jordi Vilà.

Què hi menjaré? Segueix la línia de cuina catalana d'esperit modern i urbà marca de la casa: “És la cuina que sento i que domino, i té prou base i solidesa per seguir treballant-la i evolucionar sense caure en segons quines ambigüitats”, afirma. Plena d'imaginació i contrastos forts, amb plats que no s'obliden. Com per exemple, una col caramel·litzada, amb formatge i 'raifort', o per la part més carnívora un colomí de sang amb bleda, 'toffee' de pastanaga i nous.

Publicitat
Pakta
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Peruana
  • El Poble-sec
  • preu 4 de 4

De què va? L'adaptació de la cuina nikkei -la cuina resultant de l'evolució de la gastronomia dels immigrants japonesos que es van establir al Perú a finals del segle XX– a l'univers d'alta cuina hedonista, juganera i bullinianan de l'Albert Adrià.

Per què hi he d'anar? Albert Adrià ha fet la doble pirueta de reinventar amb coherència una cuina que ja de per si és un accident. Ha creat, sense normes, meravelles com un maki de verat fumat on una causa limeña enrotllada substitueix l’arròs (ja no és al menú, per desgràcia). O uns celestials nigiris d'espardenyes.

Moments
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? El fill de Carme Ruscalleda, Raül Balam, va assolir la segona estrella Michelin amb aquest restaurant d'hotel 'top'. Com el matern Sant Pau, que ja és història de la gastronomia mundial.

Per què hi he d'anar? El concepte és una impecable cuina innovadora però molt catalana, amb plats com el fricandó de vedella amb cama-secs o les gambes del Maresme amb pètals de tomàquet confitat, bouquet vegetal i pinyons torrats. Producte màxim tocat de la milor manera possible, i on la mescla d'ètica de producte, creativitat i luxe fan que això sigui un espectacle artístic de primera magnitud. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Mexicana
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4

De què va? Hoja Santa és, dit ras i curt, un dels millors restaurants mexicans que hi han a Barcelona. Albert Adrià i el xef mexicà Paco Méndez es miren la tradició popular mexicana amb ulls i producte d'alta cuina i d'aquí en surten plats sorprenents com la quesadilla de tòfona amb ceps o la vedella wagyu amb mole chichilo.

Per què hi he d'anar? Ara bé, on afinen és en el treball gurmet amb vegetals, amb plats amb fusta de clàssics: vegeu el mole pasilla amb verdures baby crocants. I enganxada al costat, la Taquería d'Albert Adrià, Niño Viejo, és diversió pura: els tacos són per llepar-se’n els dits, el de huitlacoche (fong del blat de moro), però sobretot les carnitas, costella i pell de porc. Però a més de tradició popular mexicana, hi ha el toc Adrià: El pollastró amb adob d’achiote i barbacoa al Josper és una de les delícies que si no les demanes, l’àpat és només mig àpat.

Dos Palillos
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • El Raval
  • preu 3 de 4

De què va? Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut una estrella Michelin.

Per què hi he d'anar? Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques.

Cuina asiàtica

  • Restaurants
  • Japonesa
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 3 de 4

 

Ikoya Izakaya és un espai monumental, però sobri, equipat amb una robata, graella japonesa, on el xef Jaume del Rio executa la visió del mediterrani nipó que va portar a Hideki Matsuhisa a ser el primer japonès Michelin. En brasa: gaudeixo amb la melositat extrema d’un llenguado batashoyu –amb soja i mantega– que es refresca amb els primers pèsols, amb un toc de graella. I amb un tataki de vaca vella que es fon a la boca. En fred: un brutal tàrtar de tonyina amb encenalls de formatge blau cantàbric, que desmenteix el tòpic que peix i formatge són maridatge impossible.

Aquest aventura entre Matsuhisa i i el grup de cuina basca Sagardi aposta per les gastronomies creuades sense etiqueta, on podreu gaudir de calent i fred, carn i peix, brous i marinats a un nivell de cuina i producte estratosfèrics. També tenen una de les millors bodegues de sake del país. 

Boa Bao
  • Restaurants
  • Esquerra de l’Eixample

També es podria dir Boa-Sopa o Boa-Curri. En el sumptuós emplaçament de l’antiga galeria d'art Sala Gaspar, aquest restaurant panasiàtic ha fet una feina molt seriosa a l’hora de compilar receptes de tot el sud-est asiàtic. L’escepticisme t’engrapa quan desplegues una carta-passaport d’onze pàgines i et deixa anar quan tastes un modèlic i abundant pad thai o un curri malaisi amb gambotes de traca (les racions són platassos).

I de fet, el punt fort d'aquí és que ni versionen ni interpreten: es mantenen fidels a les receptes tradicionals, i sovint cuiners asiàtics passen per aquí per millor i assessorar l'elaboració dels plats. Un sopar aquí pot començar amb 'samoses' vegetarianes o rotllets de primavera, seguir amb una sopa malàisia de marisc al curri, i rematar-ho amb un molt coreà salmó 'bulgogi'.  El local és un espectacle, i les cuines en acció –fan els seus 'dumplings' i fideus– també. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Libanesa
  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4

Ni microones, ni fregidores ni hummus de remolatxa. En aquest petit restaurant libanès de Sant Antoni el puré de cigrons és espès, i el babaganuix és més proper a l’escalivada que no pas a la crema indeterminada. La carta és curta: tres menes d’hummus i un apartat de 'mezzés': les tapes libaneses, vaja –amb un falàfel esplèndid, suau, gustós, cruixent i gens ressec, un tabule balsàmic i 'kebes' (croquetes)–, i entrepans excel·lents. L’amabilitat amb què serveixen encara ho fa tot més deliciós.

 

  • Restaurants
  • Xinesa
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4

A Dr. Zhang s’han especialitzat en els 'dumplings' o farcellets xinesos (encara que ells no ho siguin). I pots veure com et porten, de la cuina a taula, peces tan variades i poc ortodoxes com els farcits d’ànec o els fregits amb curri. No tenen cap problema a fer, per exemple, un 'wan ton' de Halloween farcit de carabassa, moniato, curri i salsa agredolça. La pasta és bona i casolana, i el farcit, fet amb cura.

Publicitat
  • Restaurants
  • Índia

Bar Bar no és que sigui el restaurant amb el pitjor nom del món: és que en hindi vol dir “una vegada i una altra”. I després d’haver-hi menjat, no hi puc estar més d’acord. En Nikihil Mahale és un cuiner de Mumbai establert a Londres –director del tan anomenat Farzi Cafe London– que s’ha instal·lat a Barcelona amb la idea d’oferir una versió “moderna de la cuina tradicional índia, i que vagi més enllà dels típics plats del nord”. Això inclou no fer concessions als nivells de picant. El local és auster i nu: aquí el centre el trobem en la cuina. I servidor no té prou barra com per donar-se-les d’entès en cuina índia.

Però poso la mà al tandoori per assegurar-vos que val la pena. En lloc de carta de tapes de cuir i 150 plats, un únic i minimalista foli amb deu entrants i deu principals. Tastem reversions de plats on els matisos de picant es despleguen a la gola amb mesura i virtuosisme. Com un shikampuri kebab –carn de xai picada tretze vegades, es desfà a la boca– que creix en intensitat picant i frena al punt just. O el gobi number 65, boletes de coliflor arrebossada amb all i iogurt, subtils i aromàtiques. I aquí hi he tastat el millor pollastre tikka massala de la meva vida (per cert, plat creat a Escòcia!). Com diria una Trinca de Nova Delhi, nari naan, nari naan (el pa és boníssim). Fitxeu!

  • Restaurants
  • Asiàtica
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4

Aquest baret cantoner, obert el 2018, fa una feina excel·lent sense pretensions: tapes asiàtiques i fusió mediterrània a preus de barri. El xef italià Stefano Mazza ha bastit una carta curta i molt gustosa, en què el sud-est asiàtic s’empelta de tocs italians, i a l’inrevés. Un parell d’exemples: els esplèndids 'bao-zi' a la carbonara i les galtes tagàlogs, de vedella, meloses, estofades a l’estil filipí. No us n'aneu sense tastar les albergínies confitades.

Publicitat
  • Restaurants
  • La Nova Esquerra de l'Eixample
  • preu 2 de 4

Al capdavant dels fogons del Tandoor hi ha Ivan Surinder, format als fogons del Tickets. Ell ha actualitzat i ha alleugerit la cuina índia: vegeu, per exemple, un 'sheek kebab', un taco de xai 'masala' amb una base d’iceberg amb mango especiat i 'chutney' d’alvocat. I el pollastre 'tikkà' masala, al forn tendur amb gingebre, coriandre i pebrots, continua sent tan bo com sempre. Ah, i res pica en excés. Encara que, si voleu, us afegiran salsa picant per sortir traient fum pels queixals, d’aquí a Bangalore. 

  • Restaurants
  • Xinesa
  • Eixample
  • preu 1 de 4

Un d’aquests xinesos que convé afegir a la llista de referents a la ciutat. De fet se l’anomena popularment 'el xinès, xinès', ja sigui perquè sempre hi ha xinesos menjant-hi o perquè en aquest local, que no hi entén de decoració ni de modes, no hi trobareu ni arròs tres delícies ni pollastre amb ametlles, sinó exquisideses autèntiques del país asiàtic, com un ànec Pequín cruixent i unes tallarines fetes a mà amb sopa o amb vedella.

Publicitat
  • Restaurants
  • Asiàtica
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4

Molts s’omplen la boca parlant de treballar per al barri i t’hi trobes hummus a 12 euros... Bé, l’Òscar Manresa i el seu nebot Francis van obrir un restaurant panasiàtic amb una relació preu qualitat molt interessant: teca del sud-est asiàtic en racions abundants, i sabors que no et deixaran indiferent. Són receptes energètiques i saboroses –per compartir, picants, baos i noodles– amb el saber fer de la casa i la cura per la recepta original: bolets asiàtics amb sake i mantega, un deliciós pollastre fregit amb maionesa japo i dumplings de porc. Els còctels, tots amb un gir asiàtic i tropical, estan a l’altura de la manduca.

  • Restaurants
  • Japonesa
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 1 de 4

És tota una garantia saber que rere un local asiàtic hi ha el britànic Gilles Brown, copropietari del Mosquito i el Red Ant. La seva aproximació a la gastronomia del sud-est asiàtic és metòdica i obsessiva amb la qualitat. El Grasshopper és una petita barra baixa amb capacitat per a quinze comensals. Tot es fa des de zero, fins i tot els fideus, i hi afegeixen 'kansui', una solució alcalina perquè l’aigua tingui una propietat similar a la del Japó i la pasta sigui elàstica i absorbent.

Publicitat
  • Restaurants
  • Coreana

El Koryo és un petit oasi de sobrietat i serenor, entre el ciment trencacames del Putxet. L’Ahyun Sun el va obrir el 2012, i l’única concessió que ha fet és “separar el primer i el segon, perquè a Corea es menja tot junt”. Hi trobareu versions primoroses –tot fet des de zero– dels grans clàssics, com el 'bulgogi', un fi rostit de vedella amb soja i suc de pera que us porten en un preciós calaix estil 'bento'.

  • Restaurants
  • Sud-asiàtica
  • preu 1 de 4

Van conquistar els amants del ramen al Gòtic amb el Koku Kitchen Ramen (Carabassa, 19), i des del 2016 fan el mateix al Born amb els buns, els entrepans asiàtics de moda. A banda dels suculents baos casolans, heu de tastar els 'dumplings', la sopa vietnamita 'pho' i les costelles cantoneses. El seu 'banoffee' és pura luxúria: un llit de galeta salada, compacta com un lingot d’or, i coberta per una capa de plàtan laminat que es desfà en un esquitx de toffee. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 3 de 4

Si no us sona el nom de Yoaké San, només us hem de dir que aquesta dona va ser la finalista de l’edició francesa de Master Chef, i que després va tenir el seu propi xou televisiu al país veí. Yubi és encreuament de França i el sud-est asiàtic amb plats d'aquells que fan diana i defineixen una cuina amb caràcter: fons de salsa de cuina clàssica francesa i cítrics i espècies nipones. Té un estil elegant i contundent, personificat en una costella de vaca vella cuinada a baixa temperatura durant 72 hores, amb verduretes baby i un puré de patates ben mantegós.  

I també té una part 'gastro' de luxe informal que passa per un 'raw bar' amb ostres franceses Marennes Oleron (amb el segell de qualitat label rouge), elaboracions en cru i caviar iranià, xampany i sake. Luxe amb ànima i 'savouire faire' culinari. 

  • Restaurants
  • Japonesa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 2 de 4

El xef argentí Sebastian Mazzola i la seva parella, la sommelier Sussie Villarico, tenen una empresa d’importació de producte gastronòmic japonès top, Cooking in Motion. Arigato és l’encarnació en gelateria de la seva fascinació pel menjar japonès, una gelateria on es menja calent. “La idea era tenir un lloc amb gelats, 'brunch' i pastisseria de qualitat”, diuen. Obert una setmana abans del divendres 13 pandèmic de 2020, van adaptar-se a una Barcelona sense turistes: convertint la màquina de pasta fullada en una màquina de fer fideus!

Serveixen “soul food japonès” vist des de l’alta cuina i a preus mitjans, quasi populars; com uns udon divins, surant en caldo de pollastre, porc ibèric i infusionats amb un laberint d’espècies i picant virtuós, digne de Michelin. Com les postres, que es beneficien de la follia argentina pel gelat i el seu producte japonès: el tiramisú de matxa, gelat de matxa i crema de mascarpone amb yuzu és un 'gastrotrip' digne de la guia pneumàtica. A cinc euros. ¡Obligatori fitxar!

Publicitat
  • Restaurants
  • Asiàtica
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 1 de 4

Després de llicenciar-se en Econòmiques a la UPF, acceptar una beca de Harvard, fundar una editorial infantil i treballar un temps al sector docent i empresarial, la Jia (Shixiacun, 1988) va convèncer els seus pares d'obrir un restaurant xinès de receptes tradicionals xineses: dimsum, sopes, fideus, arrossos i, a diferència de molts restaurants asiàtics, una extensa carta de postres.

Tres anys després de persuadir-los, els veïns i oficinistes del barri sospiten pels seus fideus Pequín (pasta de soja fermentada, carn picada de porc, cogombre, pastanaga i brots de soja) i elzhu pao (porc especiat amb gingebre i pa esponjós). Decoració mimada fins a l'últim detall, a l'altre extrem dels xinesos-xinesos de la zona. 

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat