Els 50 llocs imprescindibles de Barcelona

Per a molts barcelonins Sant Felip Neri és la plaça més bonica de la ciutat, potser per la seva senzillesa, per la  tranquil·litat, per la font i per la història. S'hi arriba passejant per carrers estrets del barri Gòtic. Es troba sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe i en ella es troben l'església i l'escola del mateix nom, habitatges renaixentistes i les antigues cases dels gremis de calderers i sabaters, aquesta última seu del Museu del Calçat.

Si us fixeu en la façana de l'església de Sant Felip Neri, veureu les restes de la metralla d'una bomba que va llançar el bàndol nacional durant la Guerra Civil i que va causar la mort de 42 persones, la majoria d'elles nens.

El 1992 Barcelona va captivar el món i la ciutat va haver d'adaptar-se al que suposava organitzar uns Jocs Olímpics. Aprofitant l'espai que oferia la muntanya de Montjuïc, es va construir aquesta Anella Olímpica de més de 400 hectàrees que inclou la Torre Calatrava, l'Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, les piscines Picornell, la seu de l'INEFC (Institut Nacional d'Educació física de Catalunya) així com el Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch, inaugurat el 2007. A més d'acollir esdeveniments esportius, tant l'Estadi Olímpic com el Palau Sant Jordi s'han convertit també en escenari de grans concerts.

Després d'anys d'excavacions i rehabilitació i més d'una disputa veïnal, el setembre de 2013 es va inaugurar el Born Centre Cultural, un equipament ubicat a l'antic Mercat del Born. A l'interior de l'estructura de ferro i vidre construïda per Josep Fontserè el 1876 –va ser el primer mercat de la ciutat creat segons la moda de l'arquitectura de París– es conserven les restes arqueològiques del barri de Vilanova de Mar, del 1700, i contextualitza el setge que va patir la ciutat el 1714. Una gran passarel·la recorre el centre cultural, que també té sales d'exposicions, una llibreria / botiga i un espai gastronòmic.

Hi ha qui diu que al cementiri només pensa entrar una vegada, i altres que saben separar la seva funció funerària per apreciar el valor artístic de les seves tombes i panteons. Als cementiris del Poblenou i Montjuïc, els més grans de Barcelona, trobem nombrosos exemples de diferents estils arquitectònics i peces de reconeguts artistes. Apropeu-vos sense por. Les visites guiades gratuïtes estan cancel·lades fins a nou avís.

Barcelona té més de 4,5 quilòmetres de platges, des de la de Sant Sebastià a la de Llevant. Bona part d'elles es troben a la Barceloneta, antic barri mariner i obrer instal·lat a l'illa de Maians a partir del segle XVII. Val la pena passejar pels seus carrers per descobrir algunes de les cases originals del barri, construccions de dues plantes poc ostentoses però plenes d'encant. Un altre dels atractius del barri és la seva variada i excel·lent oferta gastronòmica: des de tapes i vermuts, fins a paelles i marisc.

Locals i visitants poden constatar que són un dels llocs on gaudir de les millors vistes de Barcelona. Aquests canons antiaeris es van construir el 1937, en plena Guerra Civil, quan Barcelona rebia gairebé 200 bombardejos al dia. A partir dels anys 50 i amb el boom de la immigració, van ser habitats. Es van construir barraques i va ser la lluita veïnal la que va aconseguir millores (llum, aigua, contenidors) i més tard que els reallotjaran en pisos amb millors condicions.

Coincidint amb els Jocs Olímpics, l'Ajuntament va enderrocar les barraques i va deixar aquest espai abandonat, però van ser novament els veïns els que van lluitar perquè es reconegués el seu patrimoni històric. La gran afluència de públic ha fet que es limiti el seu horari per preservar l'entorn i també el descans dels veïns. 

Des de setembre de 2013, la Torre Bellesguard, una de les obres menys conegudes de Gaudí, obre les portes al públic. L'arquitecte la va construir per encàrrec de Jaume Figueras i està a mig camí entre el gòtic i el modernisme. Ja va estar habitada des de cinc segles abans per Martí l'Humà, que va fixar la seva residència als peus del Tibidabo el 1409.

En plena Diagonal trobem la Casa Planells, edifici de Josep Maria Jujol, un altre dels grans del modernisme català, però més discret que els seus coetanis. En un solar molt petit va aconseguir aixecar un edifici espectacular gràcies a línies arrodonides i sense gaires floritures a la façana. A dins, el que més crida l'atenció és l'escala i la barana de ferro forjat.

CaixaForum és un altre exemple d'edifici recuperat. Puig i Cadafalch va construir aquesta antiga fàbrica tèxtil als peus de la muntanya de Montjuïc per encàrrec de l'empresari Casimir Casaramona. Després de molts anys abandonat, la Fundació LaCaixa va comprar aquest edifici, exemple del modernisme industrial, i li va donar una altra funció, la de centre cultural, social i educatiu. Es va inaugurar el 2002 i a les obres de rehabilitació van col·laborar Arata Isozaki, Francisco Javier Asarta, Roberto Luna i Robert Brufau.

A més de col·leccions permanents d'art contemporani, hi ha tres espais per a exposicions temporals i la seva programació inclou concerts, xerrades, projeccions, visites guiades i activitats infantils.

Amb un clima com el que tenim, Barcelona pot presumir d'un Jardí Botànic de més de 14 hectàrees on es preserven col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. S'organitza en cinc àrees: Austràlia, Califòrnia, conca mediterrània, Sud-àfrica i Xile. Un cop a Montjuïc, dediqueu-li una visita perquè tindreu, a més, unes boniques vistes sobre el delta del Llobregat, l'Anella Olímpica i part de l'àrea metropolitana.

És Bé d'Interès Cultural i des del 1929 també Monument Històric Nacional. Està dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona. Va ser una jove martiritzada pels romans, les restes de la qual descansen a la cripta. A més de la riquesa artística i arquitectònica de l'interior, heu de visitar també el claustre, amb 13 oques blanques (una per cada any de la vida de Santa Eulàlia) i amb gravats mig esborrats del sòl que detallen quin gremi va pagar cadascuna de les parts de la capella.

No té res a veure amb les estacions de tren clòniques, on mana el plàstic i les escales mecàniques. L'Estació de França també és filla de l'Exposició Universal del 29 i és la segona estació més gran de Barcelona, després de la de Sants. Hi ha qui la compara amb l'estació parisenca d'Orsay per la seva elegància i monumentalitat. Podreu admirar la marquesina metàl·lica, exemple de l'arquitectura de ferro, amb una nau doble plena de llum i espai. El vestíbul noucentista és igual de bonic, obra de Duran Reynals, que en els últims anys s'ha mostrat com un bon espai per acollir diferents activitats, com mercats de segona mà.

Gaudí va dedicar-li més de 40 anys (els últims 14 exclusivament) i està enterrat sota de la nau. Genera tot tipus d'opinions, però mai indiferència. N'hi ha puristes, que veneren la part feta per Gaudí, i altres que reconeixen la feina feta per Subirachs. En qualsevol cas, és una joia modernista que mereix una visita, per fora i per dins. Quan va ser l'última vegada que hi vau anar? Ara segur que trobeu coses que abans encara no s'havien construït.

Després d'un gran treball de restauració, les drassanes de Barcelona, declarades Monument Històric-Artístic el 1976, llueixen millor que mai. Allà es troba el Museu Marítim, encarregat de conservar, estudiar i difondre una de les col·leccions de patrimoni marítim més important de la Mediterrània. A més de merèixer una visita per la seva arquitectura, el museu també acull exposicions de temàtiques variades i el jardí, amb cafeteria, és un racó molt agradable.

L'edifici més important de la plaça Universitat és, lògicament, l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Va començar a funcionar com a centre docent el 1871 i durant tot el segle va acollir la majoria de facultats i centres de Barcelona, dividides al pati de les Lletres i de les Ciències. Ara acull les facultats de matemàtiques i filologia. Les visites guiades pels espais més especials de l'edifici –el vestíbul principal, l'escala d'honor, els claustres, el paranimf...– s'han aturat temporalment.

A prop de la Sagrada Família es troba aquesta altra joia del Modernisme, un espectacular hospital obra de Domènech i Montaner. L'arquitecte es va inspirar en els hospitals més moderns d'Europa i en les idees higienistes, així que va dissenyar un centre amb pavellons aïllats (cadascun per a una especialitat), envoltats de jardins i connectats per passadissos subterranis. Domènech i Montaner creia que l'harmonia estètica i l'ambient agradable eren beneficiosos per a la salut.

Després de més de 80 anys al servei de la ciutat, l'activitat hospitalària es va traslladar a un altre edifici, molt més modern, i es van començar les obres de rehabilitació del recinte. Ara es pot visitar per lliure o amb visitar guiades.

Pocs saben que és el parc més antic que es conserva a la ciutat i tenir un laberint al seu interior fa que jugui amb avantatge. Està al barri d'Horta, a tocar de Collserola i, a part del dèdal, té un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX, així com el palauet de la família Desvalls –propietària del terreny–, fonts, una cascada i diverses escultures sobre la mitologia grega. Entreu i jugueu a ser Teseu i el Minotaure.

Aquests dos equipaments culturals ocupen el que va quedar de l'antic Palau de l'Agricultura, que es va construir a la muntanya de Montjuïc per a l'Exposició Universal del 1929. La llavors regidora de cultura, Maria Aurèlia Capmany, i l'alcalde Pasqual Maragall van ser els responsables del naixement, el 1983, del Mercat de les Flors com a teatre municipal.

El Teatre Lliure de Gràcia creixia i va ser necessari buscar una ubicació per a la nova seu. Després de desestimar el projecte de remodelació de l'antiga plaça de toros de les Arenes, es va oferir al Palau de l'Agricultura, on es troba des del 2001.

Declarada Patrimoni de la Humanitat, la Casa Milà, popularment coneguda com La Pedrera, és un dels edificis més estimats de la ciutat, ple de reminiscències marines i mitològiques. Els arquitectes l'adoren per la seva extraordinària estructura: no hi ha cap paret mestra i els amplis i asimètrics finestrals de la façana aconsegueixen molta llum natural. A més de ser una obra d'art en si mateixa, acull exposicions, concerts a la terrassa i un dels pisos conserva els mobles i decoració de principis de 1900.

Avis, pares i fills han passat més d'un i de dos diumenges en aquest mercat intercanviant cromos o buscant llibres de segona mà. És únic a la ciutat –s'instal·la als voltants del mercat de Sant Antoni–, un patrimoni, el paradís per als col·leccionistes, on cada diumenge es poden trobar les coses més diverses: llibres descatalogats, segells, còmics de tota mena i de qualsevol època... Encara que no tingueu intenció de comprar, passejar entre les parades i veure la gentada que s'hi congrega des de fa dècades us farà entendre l'encant d'aquest petit gran mercat.

Durant un temps, els barcelonins no hi passejàvem gaire, convertint-la en un lloc per al turisme més despersonalitzat. Quin error! Aquest carrer emblemàtic –el més famós de Barcelona?– està fent tot el possible per recuperar-se dels atemptats, de l'oblit administratiu, i per tornar a enamorar al públic local. Reconquerim La Rambla!

El Camp Nou és l'estadi del FC Barcelona des del 24 de setembre de 1957, quan es va inaugurar la instal·lació. Si encara no l'heu visitat, feu-ho abans que es dugui a terme la remodelació milionària. Una de les opcions més completes és al Camp Nou Experience, que inclou una vista als espais més emblemàtics del Camp Nou, el Museu –per conèixer la història del club i veure tots els seus trofeos–, l'Espai Messi –amb les seves quatre pilotes de or i els seus tres botes d'or– i la zona multimèdia.

Els venedors han hagut d'aprendre idiomes i a exercir de relacions públiques, perquè a més de ser el mercat municipal amb més oferta alimentària, la Boqueria és ja una atracció turística. És el mercat més gran de Catalunya, amb més de 300 parades i 2.583 metres quadrats de superfície. Poseu-los a prova, segur que trobareu el que esteu buscant, per molt estrany que sembli. I després de comprar, sempre podeu picar alguna cosa al Quim de la Boqueria.

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional del 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Conté una importantíssima col·lecció d'art romànic, peces dels artistes més representatius del Modernisme català com Gaudí i Ramon Casas, art gòtic, del Renaixement i el barroc i una àmplia col·lecció de fotografia. Aprofiteu la visita al museu per explorar els seus voltants.

Quan entreu al Palau de la Música, tingueu tots els sentits desperts al màxim, perquè a cada pas trobareu detalls, materials i històries que us parlaran sobre el Modernisme, la música universal i Catalunya. Va ser construït el 1908 per Lluís Domènech i Montaner i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La seva gran sala de concerts està vigilada per les muses, i en la seva façana trobareu els busts de Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner. Que el seu aire monumental no us confongui, consulteu la programació del Palau perquè no només acull a primeres figures de la música clàssica sinó també propostes contemporànies.

No se li podia treure més partit a aquesta muntanya. Si us ve de gust una jornada de passeig entre parcs i naturalesa, Montjuïc és una opció esplèndida. Podeu visitar el Castell (va ser fortalesa i després de la Guerra Civil, museu militar), menjar a la Caseta del Migdia amb Barcelona als vostres peus i recórrer alguns dels jardins més bonics: els jardins de Laribal (la seva cascada enamora); el Palauet Albéniz; els jardins de Mossèn Cinto Vedaguer (dedicats a les plantes bulboses, rizomatoses i aquàtiques) i els jardins de Joan Brossa (un exemple de recuperació paisatgística, ja que durant més de 30 anys va ser el parc d'atraccions de Montjuïc).

Podeu recórrer l'ampli parc de Cervantes pujant des de la Diagonal, on hi ha l'entrada principal, o d'una manera més relaxada, baixant amb calma des de la Ronda de Dalt. És una gran zona verda amb camins amples i zones de sol i d'ombra. Però sobretot és conegut pel roserar: des que comença la primavera fins a la tardor, més de 10.000 rosers omplen les quatre hectàrees d'un extrem del parc. A principis de maig acull el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona.

Tot i ser un dels parcs d'atraccions més antics del món  resisteix bé el pas del temps. Hi ha més de 25 atraccions per a totes les edats, des de les més noves fins a altres més 'clàssiques', que li donen certa màgia al parc. Algunes de les seves atraccions més emblemàtiques són el Miramiralls (un laberint de miralls còncaus i convexos que deformen la imatge), la Talaia (oberta el 1921, encara és una atracció única al món); l'avió (rèplica del primer avió que va fer el trajecte Barcelona-Madrid i que conserva en el seu interior elements originals)... i també la ciutat de Barcelona, ja que des de la muntanya gaudireu d'unes vistes impactants. Arribar fins al parc en el Tramvia Blau i en funicular forma part de la diversió.

Tot i ser dels primers encàrrecs importants de Gaudí, les seves altres obres han robat una mica de protagonisme al Palau Güell. L'edifici, situat al Raval, pertany a l'etapa orientalista de l'arquitecte i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984. Està estructurat en sis plantes, té una xemeneia cònica que enllaça i ventila els pisos superiors i un terrat espectacular amb 20 xemeneies i un bosc-arc de Sant Martí. Va ser el preludi d'allò que Gaudí faria anys després a la Pedrera. Hi organitzen visites presencials i també virtuals. Aneu-hi sense cap mena de dubte. Val la pena!

A poc a poc els 'skaters' li estan robant el nom a la plaça, però no li resten protagonisme al Macba, un impressionant edifici amb un gran finestral i que combina les línies rectes amb els cilindres, obra de l'arquitecte nord-americà Richard Meier. Des que s'inaugurés, el 1995, el Macba s'ha guanyat el primer lloc en la llista d'institucions que difonen l'art i les pràctiques culturals contemporànies.

És el gran parc de la ciutat i el més utilitzat pels barcelonins, i és que els seus més de 17 hectàrees donen per a molt. Aquí hi ha el Zoo, els edificis del Parlament de Catalunya, un institut, una església, un llac i un quiosc on es programa música en directe. El nostre particular Retiro o, si ho preferiu, Central Park.

És un dels exemples més emblemàtics i representatius de l'art gòtic català. Aquesta encantadora basílica destaca per les seves característiques línies horitzontals, superfícies planes, contraforts quadrats i torres octogonals planes. La gran unitat del seu estil és deguda al fet que va construir-se amb rapidesa, en només 55 anys, de 1329 a 1384. Rep el nom de Maria, patrona dels mariners, i va ser construïda allà on abans hi havia una petita església coneguda com a Maria d'Arenys, per la seva proximitat al mar.

Al seu ampli interior, amb només una nau, les columnes perfectament proporcionades s'eleven en voltes de ventall, creant sensació d'espai al voltant de l'altar. També hi ha uns vitralls meravellosos, especialment la rosassa del segle XV que es troba al damunt de la porta principal, encara que la finestra original va caure a causa d'un terratrèmol. L'actual va afegir-se l'any 1997, com una celebració tardana dels Jocs Olímpics. És de les esglésies més maques i especials de la ciutat, per a creients i ateus.

És el gat més famós del Raval, què dic, de Barcelona sencera. Ara sembla que està a gust a la Rambla del Raval, rellueix, els veïns l'estimen, està tranquil. Però des que l'Ajuntament el comprés a l'artista colombià Fernando Botero, el 1987, el pobre gat ha canviat diverses vegades de casa. Primer va estar a la Ciutadella, a prop del Zoo; després i coincidint amb els Jocs Olímpics del 92, el van traslladar a l'Estadi Olímpic i uns anys més tard va tornar a canviar de casa, en una plaça darrere de les Drassanes.

Ocupa dos vessants del turó de les Tres Creus i del Carmel i des del 1984 és Patrimoni de la Humanitat. Gaudí volia emular les ciutats jardí angleses i es va obsessionar a aconseguir una perfecta integració de les seves obres en la naturalesa. Un exemple d'això són les columnes fetes de pedra que suggereixen palmeres, estalactites i coves naturals. El punt central del parc és una immensa plaça envoltada per un banc en forma de serp recobert amb la tècnica del trencadís i parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, encara que en té 86. La sargantana, a l'escala principal, és l'emblema del parc. 

Podeu consultar a la seva web els horaris d'entrada gratis, així com les ofertes per a barcelonins.

El barri de Gràcia està ple de places boniques i plenes de bars; aquesta, però, és la que té més encant per a nosaltres. Pel seu bon ambient, cosmopolita i familiar; per l'església de Sant Joan, que la presideix; per ser punt de trobada per a gent del barri i de la resta de Barcelona i per la rivalitat sana que hi ha entre els seus tres bars principals. Podeu tastar-los tots i participar en el debat. Hi ha vida a totes hores!

Si la qualitat d'un museu es mesurés per la quantitat de gent que fa cua per entrar-hi, el Picasso ocuparia un lloc al pòdium. Va ser creat pel desig de l'artista i del seu amic i secretari, Jaume Sabartés, que va cedir la seva col·lecció. Il·lustra els anys de formació de l'artista, amb un fons de més de 3.800 obres que componen la col·lecció permanent i ofereix una dilatada programació d'exposicions temporals.

Tot juga a favor de la Fundació Miró. Un: la col·lecció d'obres de l'artista, amb més de 104.000 peces, entre pintures, escultures i tapissos, així com gairebé tots els dibuixos de Miró. Dos: l'entorn, espectaculars jardins i vistes de Barcelona des de dalt de la muntanya de Montjuïc. Tres: l'edifici, obra de Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró. Quatre: les activitats que s'hi organitzen, moltes per a un públic familiar.

Si busquem els seus orígens, porta el nom de l'església que ocupava aquest espai en l'època medieval, i allà es creuaven el Cardo i el Decumanus de la Barcino romana. Allà també va estar el fòrum i el temple d'August, del qual es conserven quatre columnes al carrer Paradís. Per allà passen moltes de les manifestacions que se succeeixen a la ciutat i, per Nadal, s'hi instal·la el pessebre més polèmic, sigui com sigui. És, a més, l'epicentre polític de la ciutat, ja que a una banda està l'Ajuntament i, a l'altra, el Palau de la Generalitat.

Ocupa el que al seu dia va ser la Casa de la Caritat, que va funcionar com a tal fins al 1957, després, l'edifici va quedar abandonat. El 1989 la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament van aprovar la creació del Centre de Cultura Contemporània, dins el projecte de millora del Raval, i es va inaugurar el 1995. La major part de l'espai es dedica a acollir exposicions, però al CCCB es fa de tot: festivals de música, de cinema, xerrades, debats... 

Sant Pere dels Puel·les no és de les esglésies més conegudes de Barcelona, però és un dels llocs que sens dubte mereix una visita. Va ser un monestir benedictí, però de l'edifici original només en resta l'església, que va ser reconstruïda després de l'incendi del 1909. Forma una parella immillorable amb la bonica plaça on està ubicada, amb diverses terrasses i restaurants.

Construït l'any 1846, el Mercat de Santa Caterina és el segon mercat més antic de la ciutat. El projecte de reforma va ser obra de l'equip d'arquitectes d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, i el seu element més característic és una preciosa coberta de mosaic de ceràmica, de reminiscències gaudinianes, fet amb 325.000 peces que volen ser un homenatge a l'acoloriment de les parades de fruites i verdures. De l'antic edifici s'ha conservat la façana porticada original, reconstruïda l'any 1988, i les parets laterals.

És un altre exemple de la Barcelona romana. Va ser un temple de culte dedicat a August i ocupava la part central del Fòrum. El pas del temps ho va destruir, però a finals del segle XIX, durant les obres de construcció del Centre Excursionista de Catalunya, es van trobar tres columnes. Una quarta columna, que va estar exposada a la plaça del Rei fins a finals dels anys 50, ja acompanya les altres tres. Les podeu veure al pati del darrere d'aquest centre, al carrer Paradís.

El barri jueu de Barcelona ocupava part de l'actual barri Gòtic, entre els carrers del Call, la plaça de Sant Jaume, Banys Nous i Sant Sever. A més de passejar per aquests carrers, si voleu aprofundir més en la vida de la comunitat, al MUHBA El Call veureu alguns objectes com llums rituals i làpides funeràries, així com l'exposició 'Salomó ben Adret de Barcelona (1235-1310). El triomf d'una ortodòxia'. I per si no n'hi hagués prou, podeu visitar la sinagoga.

A la plaça més emblemàtica del barri del Poblenou es conserven les casetes blanques dels pescadors, quan era un barri mariner. És una plaça senzilla, amb tres grans bellaombres, una font, alguns bancs i un únic restaurant que té el privilegi d'ocupar la plaça com a terrassa. Ja que sou aquí, seria un sacrilegi no provar la cuina marinera que preparen a Els Pescadors.

Entre les places del Pi i de Sant Josep Oriol hi ha l'església de Santa Maria del Pi, d'estil gòtic català i declarat el 1931 Bé Cultural d'Interès Nacional. A més d'admirar els seus detalls arquitectònics, heu de saber que acull concerts de guitarra i els caps de setmana diversos artistes exposen i venen les seves pintures a la plaça.

És una de les poques places porticades de Barcelona. Al centre veureu la font de les Tres Gràcies, obra d'Antoni Rovira i Trias, i els fanals són de Gaudí. És una de les places amb més vida de la ciutat, sobretot a la nit, ja que hi ha un munt de restaurants, bars i locals nocturns. Desitgem que puguin tornar a obrir aviat. 

Al voltant de la plaça de les Glòries s'han anat construint diverses fites arquitectòniques i culturals per Barcelona. D'una banda, la Torre Agbar de Jean Nouvel, que va canviar l''skyline' de la ciutat, i per un altre el nou Mercat de Bellcaire, o Encants, amb una impressionant coberta ondulant de Fermín Vázquez que reflecteix el bullici del mercat. Però allà també hi ha el Disseny Hub Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya (obra de Ricardo Bofill) i L'Auditori (dissenyat per Rafael Moneo).

Sortim de la ciutat de Barcelona per anar fins a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, per visitar el recinte industrial de la Colònia Güell. L'empresari tèxtil Eusebi Güell va traslladar totes les seves indústries del barri de Sants a aquest poblet, fugint de les revoltes socials. Gaudí i el seu equip d'ajudants es van encarregar del projecte, que incloïa hospital, fonda, escola, comerços, teatre, la cooperativa i la capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers. Gaudí només va poder construir la cripta de l'església, ja que la mort de Güell va canviar els plans i va deixar el projecte a mitges. 

Ara mateix està tancada al públic temporalment.