50 llocs imprescindibles de Barcelona [FOTOS]

Per a molts barcelonins Sant Felip Neri és la plaça més bonica de la ciutat, potser per la seva senzillesa, per la  tranquil·litat, per la font i per la història. S'hi arriba  passejant per carrers estrets del barri Gòtic. Es troba sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe i en ella es troben l'església i l'escola del mateix nom, habitatges renaixentistes i les antigues cases dels gremis de calderers i sabaters, aquesta última seu del Museu del Calçat.

Si us fixeu en la façana de l'església de Sant Felip Neri veureu les restes de la metralla d'una bomba que va llançar el bàndol nacional durant la Guerra Civil i que va causar la mort de 42 persones, la majoria d'elles nens.

El 1992 Barcelona va captivar el món i la ciutat va haver d'adaptar-se al que suposava organitzar uns Jocs Olímpics. Aprofitant l'espai que oferia la muntanya de Montjuïc, es va construir aquesta Anella Olímpica de més de 400 hectàrees que inclou la Torre Calatrava, l'Estadi Olímpic Lluís Companys (que acull el parc temàtic de l'esport Open Camp Europe), el Palau Sant Jordi, les piscines Picornell, la seu de l'INEFC (Institut Nacional d'Educació física de Catalunya) així com el Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch, inaugurat el 2007. A més d'acollir esdeveniments esportius, tant l'Estadi Olímpic com el Palau Sant Jordi s'han convertit també en escenari de grans concerts.

Amb un clima com el que tenim, Barcelona pot presumir d'un Jardí Botànic de més de 14 hectàrees on es preserven col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. S'organitza en cinc àrees: Austràlia, Califòrnia, conca mediterrània, Sud-àfrica i Xile. Un cop a Montjuïc, dediqueu-li una visita perquè tindreu, a més, unes boniques vistes sobre el delta del Llobregat, l'Anella Olímpica i part de l'àrea metropolitana.

Sortim de la ciutat de Barcelona per anar fins a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, per visitar el recinte industrial de la Colònia Güell. L'empresari tèxtil Eusebi Güell va traslladar totes les seves indústries del barri de Sants a aquest poblet, fugint de les revoltes socials. Gaudí i el seu equip d'ajudants es van encarregar del projecte, que incloïa hospital, fonda, escola, comerços, teatre, la cooperativa i la capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers. Gaudí només va poder construir la cripta de l'església, ja que la mort de Güell va canviar els plans i va deixar el projecte a mitges.

Els diumenges i festius, a les dotze del migdia, hi ha visites guiades per tot el conjunt històric, i els dissabtes al matí s'organitza al Mercat de Pagès amb productes locals.

No té res a veure amb les estacions de tren clòniques, on mana el plàstic i les escales mecàniques. L'Estació de França també és filla de l'Exposició Universal del 29 i és la segona estació més gran de Barcelona, després de la de Sants. Hi ha qui la compara amb l'estació parisenca d'Orsay per la seva elegància i monumentalitat. Podreu admirar la marquesina metàl·lica, exemple de l'arquitectura de ferro, amb una nau doble plena de llum i espai. El vestíbul noucentista és igual de bonic, obra de Duran Reynals, que en els últims anys s'ha mostrat com un bon espai per acollir diferents activitats, com mercats de segona mà.

Gaudí va dedicar-li més de 40 anys (els últims 14 exclusivament) i està enterrat sota de la nau. Genera tot tipus d'opinions, però mai indiferència. N'hi ha puristes, que veneren la part feta per Gaudí, i altres que reconeixen la feina feta per Subirachs. En qualsevol cas, és una joia modernista que mereix una visita, per fora i per dins. Quan va ser l'última vegada que hi vau anar? Ara segur que trobeu coses que abans encara no s'havien construït.

És obra de l'enginyer Carles Buigas que va idear un nou tipus de font brollador on l'element artístic són les formes canviants de l'aigua. La Font Màgica és una de les darreres obres que es van fer al recinte de l'Exposició Universal del 1929. Amb els 3.600 tubs i les 4.500 bombetes es fan veritables coreografies que es poden veure durant tot l’any en diferents horaris que podeu consultar a la web de l’Ajuntament.
Al costat veureu el pavelló Mies Van der Rohe, bé, la rèplica idèntica, ja que l'original que es va crear també per a l'Exposició Universal va ser enderrocat poc després.

El Camp Nou és l'estadi del FC Barcelona des del 24 de setembre de 1957, quan es va inaugurar la instal·lació. Si encara no l'heu visitat, feu-ho abans que es dugui a terme la remodelació milionària. Una de les opcions més completes és al Camp Nou Experience, que inclou una vista als espais més emblemàtics del Camp Nou, el Museu –per conèixer la història del club i veure tots els seus trofeos–, l'Espai Messi –amb les seves quatre pilotes de or i els seus tres botes d'or– i la zona multimèdia.

Després d'un gran treball de restauració, les drassanes de Barcelona, declarades Monument Històric-Artístic el 1976, llueixen millor que mai. Allà es troba el Museu Marítim, encarregat de conservar, estudiar i difondre una de les col·leccions de patrimoni marítim més important de la Mediterrània. A més de merèixer una visita per la seva arquitectura, el museu també acull exposicions de temàtiques variades i el jardí, amb cafeteria, és un racó molt agradable.

L'edifici més important de la plaça Universitat és, lògicament, l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Va començar a funcionar com a centre docent el 1871 i durant tot el segle va acollir la majoria de facultats i centres de Barcelona, dividides al pati de les Lletres i de les Ciències. Ara acull les facultats de matemàtiques i filologia. Si us ve de gust visitar-lo, estigueu o no en edat estudiantil, s'organitzen visites guiades per a grups pels espais més especials de l'edifici: el vestíbul principal, l'escala d'honor, els claustres, el paranimf...

A prop de la Sagrada Família es troba aquesta altra joia del Modernisme, un espectacular hospital obra de Domènech i Montaner. L'arquitecte es va inspirar en els hospitals més moderns d'Europa i en les idees higienistes, així que va dissenyar un centre amb pavellons aïllats (cadascun per a una especialitat), envoltats de jardins i connectats per passadissos subterranis. Domènech i Montaner creia que l'harmonia estètica i l'ambient agradable eren beneficiosos per a la salut.

Després de més de 80 anys al servei de la ciutat, l'activitat hospitalària es va traslladar a un altre edifici, molt més modern, i es van començar les obres de rehabilitació del recinte. Ara es pot visitar per lliure o amb visitar guiades.

Avis, pares i fills han passat més d'un i de dos diumenges en aquest mercat intercanviant cromos o buscant llibres de segona mà. És únic a la ciutat –s'instal·la als voltants del mercat de Sant Antoni–, un patrimoni, el paradís per als col·leccionistes, on cada diumenge es poden trobar les coses més diverses: llibres descatalogats, segells, còmics de tota mena i de qualsevol època... Encara que no tingueu intenció de comprar, passejar entre les parades i veure la gentada que s'hi congrega des de fa dècades us farà entendre l'encant d'aquest petit gran mercat.

En els últims anys els barcelonins l'hem abandonat. Ja no hi passegem en família, i en el nou imaginari barceloní s'ha convertit en el símbol dels excessos del turisme més despersonalitzat. Però per molt que hi reneguem, continua sent el nostre carrer més emblemàtic i, segurament, més estimat. Reconquerim-lo.

Els venedors han hagut d'aprendre idiomes i a exercir de relacions públiques, perquè a més de ser el mercat municipal amb més oferta alimentària, la Boqueria és ja una atracció turística. És el mercat més gran Catalunya, amb més de 300 parades i 2.583 metres quadrats de superfície. Poseu-los a prova, segur que trobareu el que esteu buscant, per molt estrany que sembli. I després de comprar, sempre podeu picar alguna cosa al Quim de la Boqueria.

El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional del 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Conté una importantíssima col·lecció d'art romànic, peces dels artistes més representatius del Modernisme català com Gaudí i Ramon Casas, art gòtic, del Renaixement i el barroc i una àmplia col·lecció de fotografia.

Quan entreu al Palau de la Música, tingueu tots els sentits desperts al màxim, perquè a cada pas trobareu detalls, materials i històries que us parlaran sobre el Modernisme, la música universal i Catalunya. Va ser construït el 1908 per Lluís Domènech i Montaner i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La seva gran sala de concerts està vigilada per les muses, i en la seva façana trobareu els busts de Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner. Que el seu aire monumental no us confongui, consulteu la programació del Palau perquè no només acull a primeres figures de la música clàssica sinó també a propostes contemporànies.

Podeu recórrer l'ampli parc de Cervantes pujant des de la Diagonal, on hi ha l'entrada principal, o d'una manera més relaxada, baixant amb calma des de la Ronda de Dalt. És una gran zona verda amb camins amples i zones de sol i d'ombra. Però sobretot és conegut és pel roserar: des que comença la primavera fins a la tardor, més de 10.000 rosers omplen les quatre hectàrees d'un extrem del parc. A principis de maig acull el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona.

Tot i ser un dels parcs d'atraccions més antics del món  resisteix bé el pas del temps. Hi ha més de 25 atraccions per a totes les edats, des de les més noves fins a altres més 'clàssiques', que li donen certa màgia al parc. Algunes de les seves atraccions més emblemàtiques són el Miramiralls (un laberint de miralls còncaus i convexos que deformen la imatge), la Talaia (oberta el 1921, encara és una atracció única al món); l'avió (rèplica del primer avió que va fer el trajecte Barcelona-Madrid i que conserva en el seu interior elements originals)... i també la ciutat de Barcelona, ja que des de la muntanya gaudireu d'unes vistes impactants. Arribar fins al parc en el Tramvia Blau i en funicular forma part de la diversió.

Tot i ser el primer encàrrec important de Gaudí, les seves altres obres han robat una mica de protagonisme al Palau Güell. L'edifici, situat al Raval, pertany a l'etapa orientalista de l'arquitecte i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984. Està estructurat en sis plantes, té una xemeneia cònica que enllaça i ventila els pisos superiors i un terrat espectacular amb 20 xemeneies i un bosc arc de Sant Martí. Va ser el preludi del que faria anys després a la Pedrera.

A poc a poc els 'skaters' li estan robant el nom a la plaça, però no li resten protagonisme al Macba, un impressionant edifici amb un gran finestral i que combina les línies rectes amb els cilindres, obra de l'arquitecte nord-americà Richard Meier. Des que s'inaugurés, el 1995, el Macba s'ha guanyat el primer lloc en la llista d'institucions que difonen l'art i les pràctiques culturals contemporànies.

És el gran parc de la ciutat i el més utilitzat pels barcelonins, i és que els seus més de 17 hectàrees donen per a molt. Aquí hi ha el Zoo, els edificis del Parlament de Catalunya, un institut, una església, un llac i un quiosc on es programa música en directe. El nostre particular Retiro o, si ho preferiu, Central Park.

És un dels exemples més emblemàtics i representatius de l'art gòtic català. Aquesta encantadora basílica destaca per les seves característiques línies horitzontals, superfícies planes, contraforts quadrats i torres octogonals planes. La gran unitat del seu estil és deguda a que va construir-se amb rapidesa, en només 55 anys, de 1329 a 1384. Rep el nom de Maria, patrona dels mariners, i va ser construïda allà on abans hi havia una petita església coneguda com Maria d'Arenys, per la seva proximitat al mar. Al seu ampli interior, amb només una nau, les columnes perfectament proporcionades s'eleven en voltes de ventall, creant sensació d'espai al voltant de l'altar. També hi ha uns vitralls meravellosos, especialment la rosassa del segle XV que es troba al damunt de la porta principal, encara que la finestra original va caure a causa d'un terratrèmol. L'actual va afegir-se l'any 1997, com una celebració tardana dels Jocs Olímpics.

Ocupa dos vessants del turó de les Tres Creus i del Carmel i des del 1984 és Patrimoni de la Humanitat. Gaudí volia emular les ciutats jardí angleses i es va obsessionar en aconseguir una perfecta integració de les seves obres en la naturalesa. Un exemple d'això són les columnes fetes de pedra que suggereixen palmeres, estalactites i coves naturals. El punt central del parc és una immensa plaça envoltada per un banc en forma de serp recobert amb la tècnica del trencadís i parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, encara que en té 86. La sargantana, a l'escala principal, és l'emblema del parc.

La zona monumental és de pagament des de finals del 2013, tot i que també hi ha opcions d'entrar gratis.

El barri de Gràcia és ple de places boniques i plenes de bars; aquesta, però, és la que té més encant per a nosaltres. Pel seu bon ambient, cosmopolita i familiar; per l'església que la presideix, per ser punt de trobada per a gent del barri i de la resta de Barcelona i per la rivalitat sana que hi ha entre els seus tres bars principals. Podeu tastar-los tots i participar al debat. Si hi passeu un diumenge al matí és més que probable que us trobeu amb exhibicions de lindy-hop.

Si la qualitat d'un museu es mesurés per la quantitat de gent que fa cua per entrar, el Picasso ocuparia un lloc al pòdium. Va ser creat pel desig de l'artista i del seu amic i secretari, Jaume Sabartés, que va cedir la seva col·lecció. Il·lustra els anys de formació de l'artista, amb un fons de més de 3.800 obres que componen la col·lecció permanent i ofereix una dilatada programació d'exposicions temporals.

Tot juga a favor de la Fundació Miró. Un: la col·lecció d'obres de l'artista, amb més de 104.000 peces, entre pintures, escultures i tapissos, així com gairebé tots els dibuixos de Miró. Dos: l'entorn, espectaculars jardins i vistes de Barcelona des de dalt de la muntanya de Montjuïc. Tres: l'edifici, obra de Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró. Quatre: les activitats que s'hi organitzen, moltes per a un públic familiar.

Construït l'any 1846, el Mercat de Santa Caterina és el segon mercat més antic de la ciutat. El projecte de reforma va ser obra de l'equip d'arquitectes d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, i el seu element més característic és una preciosa coberta de mosaic de ceràmica, de reminiscències gaudinianes, fet amb 325.000 peces que volen ser un homenatge a l'acoloriment de les parades de fruites i verdures. De l'antic edifici s'ha conservat la façana porticada original, reconstruïda l'any 1988, i les parets laterals.

A la plaça més emblemàtica del barri del Poblenou es conserven les casetes blanques dels pescadors, quan era un barri mariner. És una plaça senzilla, amb tres grans bellaombres, una font, alguns bancs i un únic restaurant que té el privilegi d'ocupar la plaça com terrassa. Ja que sou aquí, seria un sacrilegi no provar la cuina marinera que preparen a Els Pescadors.

Entre les places del Pi i de Sant Josep Oriol hi ha l'església de Santa Maria del Pi, d'estil gòtic català i declarat el 1931 Bé Cultural d'Interès Nacional. A més d'admirar els seus detalls arquitectònics, heu de saber que acull concerts de guitarra i els caps de setmana diversos artistes exposen i venen les seves pintures a la plaça.

És una de les poques places porticades de Barcelona. Al centre veureu la font de les Tres Gràcies, obra d'Antoni Rovira i Trias, i els fanals són de Gaudí. És una de les places amb més vida de la ciutat, sobretot a la nit, ja que hi ha un munt de restaurants, bars i locals nocturns. Això sí, haureu de vigilar la cartera quan hi passeu.

Al voltant de la plaça de les Glòries s'han anat construint diversos fites arquitectòniques i culturals per Barcelona. D'una banda, la Torre Agbar de Jean Nouvel, que va canviar el 'skyline' de la ciutat, i per un altre el nou Mercat de Bellcaire, o Encants, amb una l'impressionant coberta ondulant de Fermín Vázquez que reflecteix el bullici del mercat. Però allà també hi ha el Disseny Hub Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya (obra de Ricardo Bofill) i L'Auditori (dissenyat per Rafael Moneo).